El Clam d'un País

MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ

Encara amb la ressaca d’haver viscut un moment històric, és indispensable parlar de les EMOCIONS i del tret que ens fa tant diferents a molts d’altres pobles: EL PACIFISME I LA CULTURA.

No oblidem que les petites emocions són els capitans de les nostres vides i les obeïm sense, si més no, adonar-nos” ( Vincent Van Gogh)

Aquest dissabte va ser un dia especial, un dia d’aquells que et fan sentir encara més orgullós del teu país i de la seva gent, una nit màgica en tots els sentits, amb un ambient festiu, reivindicatiu, solemne, en algunes de les actuacions, i pacífic, on els sentiments afloraven per tot arreu...Hi ha una frase de l’escriptor i assagista americà Agustine Og Mandino que reflexa molt bé el caràcter i l’esperit de lluita del nostre poble: “Si sento depressió, cantaré. Si sento tristesa, riuré. Si em sento malalt duplicaré el meu treball. Si sento por seguiré endavant. Si em sento pobre pensaré en la riquesa. Si em sento insignificant recordaré els meus objectius”...
I a banda dels que érem a l’estadi i als seus voltants, d’una manera o altre sabies que hi havia milers de persones seguint el concert per TV3 i plorant d’emoció. Realment, cada cop que mires les imatges i t’atures a pensar-hi, les fiblades a la pell superen tota realitat. Una realitat plena de música i poesia de casa nostra que ens fa dignes de ser qui som i que ens empeny a voler ser. De tots els instants que varen formar part de més de sis hores de concert, no sabria dir quin va ser el més emotiu: un públic exultant, entregat i coordinat, el discurs de Francesc Ribera ( líder i cantant de Brams), l’Emigrant cantat amb emoció continguda pel gran Peret, el “ Boig per tu” que sempre posa la pell de gallina, la màgia de la poesia catalana declamada a la perfecció per celebritats del nostre país, el romanticisme compromès de Llach i de totes les seves peces cantades amb el cor per diferents artistes , el record a tots aquells que ens van precedir, la vitalitat de la Companyia Elèctrica Dharma, els artistes vinguts de fora i cantant amb diferents idiomes, la brillant actuació castellera o el cant dels SEGADORS acompanyat del mosaic que farà la volta al món...Una barreja de sentiments molt difícils d’expressar i de qualificar.

Com a poble, i reiteradament, estem donant lliçons de civisme, i aquesta és la nostra força, la força necessària per fer palesa la debilitat d’un quants que mai ens podran aturar. Reivindicar des de la pau, la cultura i la festa és la nostra arma més poderosa i, ni res ni ningú, ens ho pot negar. Als ulls del món hem donat, de nou, una imatge de poble cohesionat humanament, unit, democràtic i alegre que té les idees molt clares. Estem avançant cap al nostre futur d’una manera exemplar, hi tenim ple dret i volem exercir-lo el més aviat possible...I com a curiositat us diré que el concert va ser “trending tòpic “ a Espanya durant hores i que TV3 va arribar al 32% de share.

El fet que molts artistes, de casa i vinguts d’arreu, vulguin ser presents en tota mena d’actes i que ens donin suport com a PAÍS fa que esdeveniments com aquests arribin molt més enllà de les nostres ments i de les nostres fronteres, perquè a casa nostra el món de la cultura és això...COMPROMÍS.

El clam unànime d’INDEPENDÈNCIA, fa pensar que cal accelerar el procés per part dels polítics, i no descartar cap via, ja que el públic no reivindicava Dret a Decidir, sinó LLIBERTAT PEL POBLE I INDEPENDÈNCIA, aquest és l’únic camí per assegurar el nostre futur. Cal tenir-ho clar, la classe política que ho té a les seves mans i ha d’escoltar-nos ara més que mai, perquè quan s’acaba la festa, el dia a dia, és dur, fins i tot insostenible econòmica, social i políticament.

Evidentment, el PP i Ciutadans, ja s’han afanyat a etzibar les primeres crítiques, però no les esmentaré, no val la pena embrutar un moment històric com aquest. Perquè nosaltres seguirem lluitant amb la mateixa passió i amb les mateixes eines...Seguirem “Tossudament alçats