Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Massachussetts o Àustria?

Bon dia i bon divendres internautes. 'No hi ha cap vent favorable per aquell que no sap a quin punt es dirigeix', ho deia fa uns quants anys el filòsof alemany Arthur Schopenhauer. Una frase que s'adapta perfectament al recull de metàfores marineres que acostuma a fer Artur Mas. Ahir però, no va emprar massa metàfores en les jornades organitzades pel Cercle d'Economia. En un discurs de gairebé una hora i tres quarts, Mas va rebaixar el to sobiranista, i no va descartar col·laborar en una refundació d'Espanya si els dos principals partits es posessin d'acord. Òbviament, potser degut al context on es trobava, el president va anar desgranant els greuges econòmics patits per l'Administració catalana i rebrotà novament l'exemple de la confederació d'estats nord-americana. El científic i polític Benjamin Franklin ho tenia força clar: 'La pitjor decisió és la indecisió'.


Desconeixem les negociacions i els possibles acords que puguin estar gestant-se amb el govern central, però el que és evident que el poble de Catalunya va deixar sentir la seva veu cridant INDEPENDÈNCIA i optant per ser més un país com Àustria i no com Massachussetts, President. 

Mentrestant, el seu soci de coalició, continua campant per lliure. Ahir, Josep Antoni Duran i Lleida era entrevistat a TVE i al ser preguntat sobre si es sentia culpable en la pèrdua de vots de les darreres eleccions, no va poder estar-se'n de fer un altre comentari enverinat. 'No em sento culpable, però cal tenir clar que no es pot fer seguiment del programa d'un altre partit, perquè al final la gent prefereix l'original a la còpia'.  Potser caldria reformular-li al líder d'Unió si la seva formació no és també una còpia a la catalana del Partit Popular.

Sense deixar casa nostra, l'hereu de la Corona i la seva muller descobrien que el malestar dels catalans comença a trencar barreres. Els Prínceps d'Astúries, Felip de Borbó i Letizia Ortiz foren escridassats al Gran Teatre del Liceu, quan es disposaven a assistir a la representació de l'òpera L'Elisir d'Amore de Gaetano Donizetti. Precisament, AMORE, no és que en rebessin massa ans al contrari, si tenim en compte els xiulets que arribaren de varis fronts, llotges incloses. Un fet que ha estat notícia perquè fins avui els habituals clients del Liceu, membres de la burgesia, s'havien mostrat amables i propers a la corona. Sigui com sigui, els Princeps i les autoritats presents hagueren d'aguantar estoicament, el malestar d'un bon nombre dels assistents que ja no són, pel que sembla, seguidors de la doctrina coneguda com POLÍTICAMENT CORRECTE. No ens estranyaria que Maria de Los Llanos de Luna, assistent també a l'esdeveniment, comenci a limitar l'entrada en aquest recinte només si els espectadors es comporten després de jurar els principis del movimiento i van adequadament vestits, és a dir, amb la camisa blava.


Parlant de roba, Alícia Sánchez Camacho, gran amant de lluir modelets, per tal d'apareixer no sempre amb els mateixos vestits a la premsa, intuim que tindrà un vestidor notablement imponent si fem cas del que publicava el diari EL PAIS. Segons el rotariu, la presidenta del PPC hauria triplicat el seu sou en només tres anys, arribant als 180.000 euros en concepte de ser senadora, presidenta de la formació, rebre retribucions i dietes vàries. Bonic exemple el sacrifici que suposa ser dirigent d'aquesta formació.

Acabem amb diverses perles. La primera ens la porta el conseller d'Interior Ramon Espadaler, el qual va anunciar ahir que la Mossa d'Esquadra que fou protagonista al diari ABC per portar una estelada a la pistola, serà sancionada pels seus superiors. Interessant la doble bara de mesurar que tenen certes autoritats, quan n'estem tips de veure policies i guàrdies civils lluint motius en forma d'aligues franquistes. Ho explica en detall Nació Digital.

La darrera perla ens la porta novament la FAO, perquè si fa unes setmanes recomanaven menjar insectes per combatre la fam, ahir ampliaven la dieta aconsellant les meduses. No us estranyi, que aviat recomani als catalans menjar-nos amb patates el nostre estatut, que malgrat pregoni el president del Constitucional que està ben viu, em temo que està tan viu com les meduses fora de l'aigua.

En fi internautes, després d'escoltar declaracions com aquesta, em ve al cap una reflexió del gran Alan Coren: 'La televisió és més interessant que les persones. Si no ho fos, tindríem persones col·locades als racons del menjador, enlloc d'un televisor'.

Nosaltres no ens enfonsarem!!!!

Magda Picañol Oliva
OPINIÓ 
Cada dia ens despertem amb l’esperança d’un canvi, però el degoteig constant de  notícies que ens arriben, fa que no deixem de pensar que encara ens esperen temps pitjors...

Temps d’incerteses, de pors, de desgast polític, social i econòmic. El pintor William Turner ho expressa en el quadre “El Naufragi”, on s’hi reflexa el drama, la tragèdia d’un vaixell que s’enfonsa en una virulenta tempesta. Aquest vaixell és l’Estat espanyol, al meu entendre. També cal recordar el què ens deixa escrit Salvador Espriu: Cada cosa té el seu preu, que els innocents tothora han de pagar”.

Ens trobem davant una situació d’alerta màxima, que com a catalans, no podem obviar. És responsabilitat nostra exigir al Govern de la Generalitat que es deslligui de l’Estat que s’enfonsa i que ens ofega...ells es van comprometre a pujar-nos al vaixell que anava cap a Ítaca, un vaixell diferent, la nau dels catalans. Resulta, però, que el mar està cada vegada més enfurismat, i ens arrossega a al naufragi...Els mariners ho sabran millor que jo, però el temps i la meteorologia al mar poden jugar en contra de la nau i dels seus tripulants i passatgers, de manera molt ràpida i sense dilacions, és qüestió d’hores...Recordeu els “innocents” d’Espriu.

Malgrat això, em vénen algunes preguntes al cap: per què no baixem del vaixell de l’Estat Espanyol ràpidament? Ha sortit del port el vaixell cap a Ítaca? Li interessa al Govern de la Generalitat que salpi d’una vegada? S’ha fet cap feina a Europa? ... La ciutadania té el seu propi vaixell que avança sense por i amb rumb clar, per això no entenc que els nostres governants estiguin encara ancorats esperant el “miracle” de l’acceptació del Dret a Decidir o d’una possible millora en el repartiment del dèficit, per part del Govern Central.

La reunió que va portar a terme el Sr. Rajoy amb el barons del PP deixa ben clar que les amenaces han primat un cop més sobre la justícia, doncs el president de “plasma”, si, si, aquell que no té el què s’ha de tenir ni tan sols per parlar amb la premsa, ha promès als seus “vassalls” que no establirà cap negociació bilateral sobre el dèficit amb Catalunya. Deixant clar, un cop més, que la seva prioritat és asfixiar-nos del tot i no preocupar-se el més mínim de redreçar el timó del seu propi país, que no és el nostre, i que va a la deriva. I més ara, amb les noves exigències vingudes d’Europa per tal de poder assolir el 6,5% del dèficit que vol el Govern Central.

L’ única bona noticia que ens arriba i és qualificada de “fet històric”, és que ICV- EUiA, que l’altre dia es desmarcaven del “Si”,  i IU signaran una declaració conjunta a favor del Dret a Decidir a Catalunya. De fet, és un petit pas endavant, però no menys important que els que d’altres formacions polítiques que han donat a favor de la DEMOCRÀCIA, negada reiteradament pel Govern Central. Aquesta és la primera vegada que un partit estatal es posiciona a favor del Dret a Decidir.

No cal parlar més d’Espanya, doncs, ja que per altra banda, a Catalunya tenim una classe política escollida democràticament, això si,  que tampoc té el què cal per convocar un Referèndum al 2013, ni per proclamar la Independència unilateralment. Hem de fer memòria i recordar que el MHP Sr. Artur Mas va anunciar que la “Consulta/referèndum es faria si o si, amb permís o sense de l’Estat espanyol”. Ara ja no hi som a temps, per tant, es convoca un Referèndum ja, o es proclama la DUI.  Ambdues opcions són legals i factibles davant la comunitat internacional, doncs cada estat nou i emergent ha estat reconegut per la resta d’estats membres de la ONU. I , val a dir, que en més del 90% dels casos, han esdevingut estats amb Declaracions Unilaterals d’Independència i reconeguts per la comunitat internacional.

Ja no volem més raons, la situació és desesperada i no podem permetre que a Catalunya hi hagi 325.000 nens que visquin per sota del llindar de la pobresa... Si no ho fem per nosaltres, fem-ho per ells!!!!
 La llei és poderosa, però més poderosa és la necessitat “ 
 ( Goethe, pensador i literat alemany, 1749-1832)

No ve d'un pam

Bon dia i bon dijous internautes. L'estadista i científic nord-americà Benjamin Franklin deixà escrit un magnífic pensament que segueix ben vigent: 'Qui compra allò que és superflu no trigarà a veure's obligat a vendre el necessari'. I el que realment resultarà necessari per Espanya per obtenir el topall del 6'5% de dèficit serà un reguitzell de mesures urgents que la Unió Europea li ha imposat com a condició per aquesta flexibilització. Mesures que incidiran en un pla per fomentar l'ocupació, però també en nous sacrificis: eliminació de les deduccions en impostos, rebaixa de les pensions, augment dels carburants i l'increment de l'IVA reduït.

Després de saber-se la notícia, els periodistes van preguntar al ministre 'Risitas' del PP. Montoro en el seu to irònic, però sense gràcia, desmentí qualsevol tipus d'augment i culpà directament la premsa de generar titulars falsos o no entendre res. El que sembla que no entengui res perquè sempre fuig d'estudi és el president del Govern espanyol. Ahir un nou exemple, després de fer-se públiques les previsions negatives de l'OCDE que apunten que Espanya tindrà una baixada de l' 1'7% del PIB en aquest 2013 i l'atur es situarà en el 28% al 2014.

Preguntat per aquestes dades tan poc esperançadores, Mariano Rajoy, en feia una lectura optimista: "Hi ha una dada molt positiva, i és que enguany ja hem tocat fons". Menys mal, després de sentir això a casa ens hem tret un gran pes de sobre. Però es clar, els periodistes lluny de quedar satisfets amb la resposta incidiren sobre la diferència entre la baixada del PIB previst pel govern (1,3%) i la de l'OCDE. El gran Mariano ens tornà a deixar amb la boca oberta a l'explicar: 'Respecte a les previsions, coincideixen dècima amunt, dècima avall amb les que hem fet', o sigui que com la cançó de La Trinca, 'No ve d'un pam, no ve d'un pam'. 

'Pam i pipa' és el que fa la moció que PSC, PP i Plataforma x Catalunya a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Després que l'Alcaldeca Núria Marín (PSC) anunciés el dia anterior que defensarien el NO a la Independència, ahir les tres formacions votaven  no facilitar cap mena de recurs humà o material si la consulta no és autoritzada prèviament pel Congrés de Diputats.

Ben diferent ha estat el posicionament d'Izquierda Unida a Madrid. El coordinador general de la coalició, Cayo Lara, es manifestava a favor de la consulta deixant molt clar que Catalunya ha de tenir dret a decidir sense haver de consultar-se a tots els ciutadans de l'estat. Un gest molt rellevant i valent fruit de la bona negociació que ha fet ICV-EUiA.

No ha passat el mateix amb els socis dels socialistes catalans a Espanya. L'encara líder del PSC va anar a passar l'estona a Madrid per presentar la seva proposta de reforma constitucional. Segons Pere Navarro: 'Seria una bona resposta a la desafecció entre Espanya i Catalunya'. Potser que l'exalcalde de Terrassa reflexioni sobre si aquesta desafecció també la trobem entre PSC i PSOE, tenint en compte que segons han dit des de la direcció de Ferraz 'la proposta dels companys catalans té diferències insalvables amb el nostre model'. Nou èxit de Pere el Gran de Nicaragua.

En l'àmbit televisiu no us perdeu l'enllaç al programa Singulars del Canal 33, el qual  va entrevistar Jorge Verstrynge, professor  de la Universitat Complutense de Madrid, i exsecretari general d'AP. Segons Verstrynge els catalans tenim tot el dret a decidir el nostre futur, malgrat que a ell li agradaria que seguissim formant part d'Espanya. Evidentment, s'entén que persones amb un pensament tan progressista acabessin fora del partit conservador a l'anar contracorrent.

Acabem amb diverses perles. Diu la dita castellana: 'Es de bien nacido ser agradecido'. I això és el que farà el govern espanyol amb l'empresari i editor José Manuel Lara Bosch, el qual ha estat premiat pel govern espanyol amb la Medalla d'Or al Mèrit del Treball, per dirigir 'un dels principals grups espanyols a l'àmbit editorial i de la informació, així com de formació i entreteniment audiovisual'. Llàstima que l'editor tingui una idea de país més pròpia d'un altre PLANETA.

La segona ens ve en forma d'aplaudiment perquè el Parlament de Catalunya acordava ahir deixar de pagar  peatges i trens als il·lustres diputats. Un fet que la ciutadania hauríem de celebrar, això sí, si ho feu amb un gin tònic que sigui a preus de mercat i no com a altres parlaments que els tenen subvencionats.

I la tercera perla la llegim al diari Ara , que explica l'última polèmica al Vaticà després que el Papa hagués afirmat davant la sopresa general que 'Déu ha perdonat tothom amb la sang de Crist, inclosos els ateus". Poc trigà la maquinària vaticana a esmenar aquesta frase del Sant Pare matitzant que 'els ateus no aniran al cel, sinó a l'infern', no fos cas que els marxi la parròquia.

En fi internautes, quedeu-vos amb aquest raonament de Woody Allen: 'En realitat, prefereixo la ciència a la religió. Si puc triar entre Déu i l'aire condicionat, em quedo amb l'aire'.

Bauzá haurà d'anar al dentista

Bon dia i bon dimecres Internautes. Un famòs psicòleg i psiquiatra austríac anomenat Alfred Adler tenia la teoria que 'Una mentida no tindria sentit si la veritat no fos percebuda com perillosa'. I el que resulta perillós pel Partit Popular és la llengua catalana que, malgrat tots els atacs perpetrats al llarg de segles, continui ben viva arreu del territori. Malgrat aquesta supervivència, les agressions a la nostra llengua continuen, especialment en aquelles comunitats governades pel PP. És el cas de les Illes Balears, on el seu president ha aprovat recentment el Decret de Trilingüisme, que elimina el model d'immersió aplicat des de fa anys. La raó esgrimida per José Ramón Bauzá és que l'aprenentatge en català és la causa prinicpal del fracàs escolar. O sigui, si estudien en anglès els alumnes deixaran de ser imbècils al lliurar-se del llast que suposa tenir la llengua de Pompeu Fabra com a llengua vehicular. Sembla que alguns com Bauzá hauran d'anar aviat al dentista si fem cas de la sabiduria popular: 'si dius mentides et cauran les dents'.

Compromís de mínims. Aquest és el resum que se'n pot fer de la cimera a favor de la immersió lingüística convocada pel president de la Generalitat. Sense pena ni glòria i amb un acord de mínims acabà aquesta nova trobada entre CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, per fer un front comú a Madrid contra la Popular reforma educativa del ministre espanyolitzador, José Ignacio Wert. Veurem si serveix de quelcom o, posats a fer, cal celebrar una altra cimera per saber de què ha servit aquesta darrera.

En un altre àmbit, ens sorprenia l'hospitalització del televisiu líder de Catalunya Acció, Santiago Espot. La causa fou la fractura de fèmur provocada com a conseqüència de l'atropellament que patí el cap de setmana quan tornava de passejar en bicicleta. És evident que la seva posició a favor de la independència no li genera especialment moltes amistats a Espot. Si comencem a arribar a aquests extrems delictius es fa palès que al cantó més fosc dels Altres límits només li queda la violència gratuïta per apagar la veu dels que no creiem en la sacrosanta unitat d'Espanya.

Parlant d'unitat, ha estat majoritàri el buit que els dirigents populars han fet a l'expresident José Mª Aznar després de la polèmica entrevista a Antena 3 on criticà obertament les polítiques de l'actual govern de Rajoy. I aquesta manca de recolzament dels companys del partit també se li sumaria la rescissió de contracte amb Endesa. Segons informa El Confidencial la multinacional voldria prescindir d'Aznar com assessor per l'Amèrica llatina per la mala imatge que projecta darrerament. Llàstima que l'elèctica no hagi vist la llum fins a última hora.

No deixem de parlar dels amics de Catalunya i ens fem ressó de 'Una página difícil de arrancar: Memorias de un socialista sin fisuras', el llibre de memòries que Alfonso Guerra presenta aquests dies, sense estalviar-se els comentaris àcids que sempre l'han caracteritzat. Un dels que més polseguera ha aixecat és el capítol dedicat a l'exjutge Baltasar Garzón, al que acusa d'haver demanat una compensació en diner negre quan va deixar l'Audiència Nacional per entrar a formar part de la llista electoral del PSOE. Estarem atents a aquest llibre que segur no deixarà indiferent a ningú i fent honor al cognom de l'autor, donarà guerra.

Acabem amb dues perles en forma de notícia. La primera amb dosis castrenses perquè tal com informava ahir la cadena 8TV, el Parc de Collserola torna a tenir visitants temibles, i no ens referim als senglars sinó als soldats que hi fan maniobres amb armes reals. Un nou episodi d'exhibició militar que de moment s'ha centrat allà, veurem si algun dia aposten per pràcticar el seu particular paint ball en l'àmbit urbà.

E-noticies recull la denúncia que la professora de la Universistat de Barcelona Elisenda Paluzie explicava a la tertúlia de Catalunya Ràdio. Segons relata, un estudiant paquistanès que està fent el doctorat a Barcelona va demanar informació al ministeri d'Educació de Wert, per tal de conèixer la convocatòria de beques. El seu pecat fou adreçar-se en anglès, si tenim en compte la resposta escrita que obtingué: 'Esto es España y aquí se habla español!'. Menys mal que no féu la consulta en català, sinó Internautes, segur que l'haurien deportat.

Reunió dels Sants Barons

Bon dia i bon dimarts internautes. En aquesta societat on sempre ha estat molt present l'avaricia ens convé recordar un clàssic com Publi Siro, poeta i dramaturg romà que deixà escrit:  'Al pobre li falten moltes coses; a l'avar, totes'. I precisament d'avaricia ens acusen alguns dels barons del PP que ahir van reunir-se convocats per Mariano Rajoy. Després d'una reunió maratoniana en que tornaren a fer-se evidents les discrepàncies per ja famós dèficit asimètric. Com ja era d'esperar, l'únic consens que pogué arrencar el president del govern fou que tornarien a discutir l'assumpte en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera. Tot i així alguns dels asssistents sortiren ben contents i explicaren als periodistes que Rajoy els havia promès que no hi hauria ni tracte de favor ni negociació bilateral amb Catalunya.

D'altra banda, ahir es reunien les direccions de Convergència i Unió, després de les polèmiques declaracions de Duran i Lleida al diari La Razón en que treia ferro a tot el que s'ha fet fins el moment en el procés català. Tot i l'absència del líder democratacristià a causa d'una indisposició, Josep Maria Pelegrí, va insistir  que no hi ha diferències de criteri a la coalició. Malgrat esforçar-se en aquest punt, els periodistes van preguntar-li per la pregunta que s'hauria de formular i el secretari general d'Unió, va discrepar de la que en el seu dia havia proposat Artur Mas. Ja en vàrem parlar recentment a La Mossegada que alguns dels assessors del president, suposo que amb més afinitats amb UDC que CDC, aconsellen que no s'efectui una sola pregunta. Segons ells caldria fer-ne tres sobre el vincle que hauria de mantenir Catalunya amb Espanya: seguir essent una autonomia, un Estat federat o un Estat independent. Bona tàctica aquesta pels unionistes, perquè com diu la cita 'divideix i venceràs',

A l'Hospitalet ahir la seva alcaldesa feia un cop d'efecte i anunciava que els socialistes de la localitat faran campanya pel NO a la Independència. Tampoc és d'estranyar aquest moviment estratègic, autoritzat per la direcció del partit, perquè com diuen en terres foranes ' Pintan bastos'  o mal dades per les properes municipals. El Nació Digital explica que l'entrada en joc d'un històric del PSC i president del Hospitalet, ha fet que molts socialistes vegin amenaçats els seus llocs perquè Miguel García sembla que podria ser el cap de llista de Ciutadans, partit que sempre s'ha destacat per anar no només contra la independència sinó també contra la consulta.

Perquè no sigui dit que a La Mossegada som garrepes avui us porto quatre perles.
La primera té color blanc i blau, perquè la polèmica per la samarreta del Barça a l'estàtua de Colom encara cueja a les files espanyolistes. Ahir el seu president, Joan Collet, anunciava que pensa demanar pressupost a l'Ajuntament de Barcelona per penjar la samarreta perica a l'estàtua de Rafael de Casanova, un fet que si realment es materialitzés ens deixaria a molts de pedra, com l'estàtua.

Segona, la fundació d'empresaris balears (FUNDATUR) que va regalar el Fortuna al rei Joan Carles volen que el govern els retorni el vaixell, valorat en el seu dia en uns 21 milions d'euros. Sembla que surt més a compte pels negocis fer regals al monarca que no pas al president del govern.

Tercera, ens ha sobtat la declaració del constructor Villar Mir, president de OHL, sobre els papers del cas Bárcenas que el vinculen a la trama de la presumpta comptabilitat B del PP. Segons Villar, no hauria fet cap mena de donatiu al Partit Popular a canvi de les 215 ajudicacions d'obres que va rebre. Això sí, explica que les feu a la FAES de José Mª Aznar, gran diferència Internautes.

I quarta, un gin tònic per només 3'45€. Ho llegim a El Confidencial, el qual publica una altra notítcia escandalosa sobre els privilegis dels diputats. En l'aprovació del plec de condicions per a la concessió del servei de cafeteria del Congrés dels Diputats, les begudes alcohòliques tenen preus molt POPULARS, mai millor dit, per tal que ses senyories gaudeixin de combinats i begudes amb tarifes més baixes ja que la diferència amb els preus de mercat els assumim tots nosaltres a través del fons públics. Menys mal que ja no es permet fumar a l'hemicicle perquè si no de ben segur que també tindrien barra lliure en cigars com Montecristo, Cohiba o Partagas.

Qui està desorientat?


Magda Picañol Oliva
OPINIÓ
Aquest escriptor, filòsof, orador i polític romà va escriure en el seu moment una frase que podríem aplicar a la situació actual: “La veritat es corromp tant amb la mentida com amb el silenci”. És, per tant, un moment de reflexió ràpida, en el qual la reacció també ha de ser ràpida. La classe política no pot seguir jugant amb els sentiments de tanta i tanta gent.
Els que encara continuen creient que el Govern de la Generalitat està avançant a marxes forçades el Procés Sobiranista, o van errats, o estan ben desorientats. Aquest tipus de silenci ,per part del nostres dirigents, fa que bona part de la ciutadania hagi pensat en “llençar la tovallola”, i això suposaria un fet molt greu, precisament ara que ho tenim a tocar. Per tant, nosaltres no hem de defallir, doncs qui va desorientat és el Govern i no nosaltres...Sabem molt bé on volem estar i cap on volem anar.

I quan parlo de SILENCI , no parlo de la manca de declaracions ( que per desgràcia n’hi ha masses) que són pura demagògia, en el sentit més estricte de la paraula, sinó d’explicacions coherents a allò que la ciutadania de Catalunya ha demanat amb clara majoria. La definició de DEMAGÒGIA és la següent: “Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d’acció impracticables” ( font IEC, diccionari). He trobat escaient posar-hi la definició perquè reflexa la realitat del “vot útil” que no ens porta enlloc.

El fet d’informar i de treballar dia a dia al carrer, als mitjans, a les xarxes,...NO POT QUEDAR NOMÉS EN MANS DEL POBLE O DE LES ASSAMBLEES. Crec que és un moment, on els dirigents, militants, diputats i simpatitzants, dels partits majoritaris, també haurien de fer tasques a peu de carrer i conèixer la realitat de primera mà. Doncs aquesta és la que els ha empès a sumar-se al carro de l’independentisme, amb uns motius cada vegada més incerts.

No podem permetre que, a banda de moltes altres “raons” que ja hem esmentat en altres ocasions, ara també tinguem l’enemic a casa. És a dir, el Govern de la Generalitat, no es pot permetre el luxe de comptar amb personatges com el Sr. Duran i Lleida. Aquest individu està fent el seu paper donat la bona premsa que té, o tenia, dins l’Estat Espanyol, i ves a saber, si alguna cosa més. Les seves constants sortides de to, el fet d’arrossegar-se fins a Madrid per demanar quatre rals, i ara, amb declaracions com les que ha fet en una entrevista a La Razón on assegura que “en la pràctica, del procés sobiranista no hi ha res”...Aquí és on entra la MENTIDA, mentre demana que el Govern Central deixi fer la consulta per tal de saber què volen els catalans.

Però la clau de la qüestió està, des del meu punt de vista, en el què diu després: reconeixent que les relacions entre Unió i Convergència s’han erosionat des que es va iniciar el procés sobiranista i que “només li faltaria a Catalunya que a sobre la principal força política es trenqués” ...Potser això és el que li fa por al Sr. Duran si mira el seu propi interès, quedar-se sol i haver perdut el prestigi que tenia abans a Espanya, que si el tenia, per alguna cosa deuria ser...i , no precisament per ser català. Els propis membres d’Unió li han retret aquests tipus de declaracions...Ai que perillen les poltrones!!!!

A banda d’això, tampoc s’entén el posicionament d’ICV , primer amb l’absència de la Sra. Camats a l’acte organitzat per l’ANC a Sabadell i després per l’acostament al PSC , suposo per esgarrapar futurs votants, dient que CIU i ERC no poden vincular el Dret a Decidir a una sola opció.



Tot això, contrasta amb la unió i l’esperit de lluita del Poble de Catalunya que té clares les seves prioritats i no té cap por de remar cap a la Independència. El que també tenim clar, però, és que el temps passa i que no podem quedar-nos de braços plegats mentre veiem com ens enfonsem arrossegats per un Estat en fallida. Ningú té dret a trencar el què ens enllaça, LA NOSTRA TERRA I LA NOSTRA DIGNITAT. 

I acabo amb una altra gran frase de Ciceró: "Ningú ha d'obeir a aquell que no mereix manar"

Hermann Monster

Bona tarda i bon dilluns internautes. '¡Cataluña y Vascongadas, Vascongadas y Cataluña, son dos cánceres en el cuerpo de la nación! ¡El fascismo, remedio de España, viene a exterminarlos, cortando en la carne viva y sana como un frío bisturí!' Ho deià així de clar José Millán-Astray, militar i fundador de la famosa Legió espanyola de la cabra. Malgrat el pas dels anys, sembla que aquest corrent ha deixat força emprenta si tenim en compte declaracions d'alguns dels polítics i periodistes actuals com Hermann Tertsch.

El periodista de Telemadrid i ABC, encenia la xarxa el cap de setmana a l'afirmar que l'afusellament del president Lluís Companys "fou de les poques execucions de Franco que hauria apludit tota democràcia". Lluny de disculpar-se després d'aquesta barbaritat encara va voler atiar el foc amb més benzina dient: "En aquest país tan covard dir unes veritats als matons de la tribu té aquest cost". 

És evident que la caverna mediàtica està molt nerviosa i segueix mostrant la veritable epidermis feixista i anticatalana. No és d'estranyar doncs que malgrat aquest Hermann Monster, molt pitjor que el de la Família Adams, tingui arrels hitlerianes. El diari e-noticies explica que el seu pare fou un conegut oficial nazi que es refugià a Espanya després de perdre la II Guerra Mundial.  Com no podria ser d'altra manera, el règim del general Franco el protegí i amb el temps es reconvertí en periodista, professió que també seguí el seu fill, sense abandonar, pel que es veu, els principis familiars. Evidentment, Tertsch ha negat l'origen hitlerià del seu pare, però al final no ha pogut evitar anar en contra la dita catalana : 'qui perd els origens perd la identitat...nazi'.

Deixant de banda els fills de trenta mil pares, ens fem ressó d'un altre dels temes fantasme que persegueixen el Partit Popular, el YAK-42 . Deu anys després de la pèssima gestió de l'accident en que morien 62 militars espanyols, els familiars de les víctimes reclamen novament justícia, però aquest cop al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, perquè no comparteixen les diverses sentències que sempre han esquivat codemnar els alts càrrecs del Ministeri de Defensa en temps de José Mª Aznar, entre els quals, l'actual ambaixador d'Espanya al Regne Unit, Federico Trillo.

Parlo d'aquest cas, perquè molts dels que s'omplen la boca del paper que jugaran les forces armades per defensar la Unitat d'Espanya, en aquell moment que el seu exèrcit els necessitava, van deixar-los de banda per no assumir els errors que portaren a aquell accident i el seu posterior tractament i manipulació.

Sense deixar l'exèrcit, i per tal d'incidir en l'opinió pública, el govern espanyol ha decidit celebrar 3 actes militars a Catalunya el dia de les forces armades, per si no ens havia quedat clar que el catalans encara vivim submesos per la força de les armes, no sigui cas que se'ns acudi voler deixar de pertànyer en aquesta Espanya que tantes 'alegries' ens dóna.

Després de tanta informació castrense posem-hi unes perles per alegrar-nos el dia. La primera ens arribar del meu poble, Tiana, ciutat sense llei. Després d'uns mesos, finalment s'ha aconseguit capturar un toro que s'havia escapat d'una granja d'aquesta vila maresmenca. Sembla ser que els agents rurals van fer la feina ben feta i després de dubtar un temps sobre quina frase feta triar van decidir-se literalment per 'agafar el toro per les banyes' enlloc de 'que no ens agafi el toro'.

L'altra perla ens la brinda el Huffington Post que recull una interessant coincidència en un acte del PP a l'Oceanogràfic de València. La trobada que era per celebrar el primer aniversari de la presidència d'Alberto Fabra a la Generalitat valenciana, tingué uns figurants molt significatius. Mentre el president i altres càrrecs importants del PP s'adreçaven als asssitents, la casualitat o no, va fer que darrera seu estiguessin escortats en tot moments, no per les joventuts del seu partit, sinó per esquàlids o taurons que semblaven ser el subconscient i l'ànims dels oradors, allà presents, mentre parlaven d'econòmia i la necessitat de seguir amb les retallades. Qualsevol semblança amb la realitat no sempre és pura coincidència internautes.

Ni cinc de calaix

Bon dia i bon divendres internautes. 'Fill meu, la felicitat està feta de petites coses: Un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna…' Tot i que aquesta frase se li podria atribuir perfectament a un banquer la deia el gran còmic, Julius Henry Marx, més conegut com Groucho Marx. I una gran fortuna no aconseguiran però si que la tresoreria de la Generalitat no sonarà tan buida i comptarà amb 500 milions més, un cop el Tribunal Constitucional hagi aixecat la suspensió sobre l'impost als dipòsits bancaris. Això sí, el TC no ha estalviat la crítica al govern central per haver interposat un recurs sense masses fonaments, no sense renyar l'Estat per presentar recurs sense fonament i sense tenir en compte el context de crisi que ofega Catalunya.Ara bé, no tot podien ser bones notícies des de l'Alt Tribunal, perquè a dia d'avui l'Euro per recepta continua tan congelat com Rodolfo Langostino.

Sense marxar de Madrid, el ministre de Justíca insistia en la necessitat d'aprovar la reforma de l'avortament. En una entrevista a Onda Cero, Alberto Ruiz Gallardón, torna a mostrar la seva intenció d'eliminar el supòsit de malformacions al fetus, que fins ara també servia per acollir-s'hi, justificant-ho en que 'els discapacitats no nats també tenen dret a la vida'. Coincidint en el temps, a casa nostra CDC i UDC mostraren novament les seves discrepàncies públicament al votar diferent la proposta que l'exconsellera Marina Geli (PSC) va presentar per rebutjar la nova llei de l'avortament  del PP. Afortunadament, la votació a la cambra catalana sortí a favor del dret a decidir de les dones.

En el terreny esportiu, la política torna a barrejar-se amb el món del futbol. Segons el diari nord-americà The New York Times Espanya segueix pressionant la UEFA per tal que no admeti com a membre de l'organització Gibraltar. El diari explica que les amenances arriben fins el punt d'advertir que retirarien de les competicions europees equips tan emblemàtics com el Reial Madrid i el Barça. Una llàstima que a dia d'avui encara perduri el crit de 'Gibraltar Español!' i en canvi quan uns altres criden 'Ceuta i Melilla Marroquís!' posin el crit al cel, cristià en aquest cas.

En l'àmbit judicial, el diari digital Infolibre desvetllava una informació que va tornar a mobilitzar la tresorera i els serveis jurídics del PP. Segons el rotatiu, l'expresident de Caja Madrid s'hauria embutxacat més de mig milió d'euros en pagaments del Partit Popular. En un comunicat d'urgència, van esgrimir la brillant idea d'atribuir-ho a un error comptable, que hauria provocat la imputació d'altres despeses a un apunt bancari erroni. Tan sols reconeixeren el pagament de 9.000 euros en concepte d'assessorament quan Miguel Blesa encara no era el responsable de l'entitat bancària.

Acabem amb tres perles divertides per l'absurd que suposen. La primera ens la porta el diari ARA el qual desvetlla diversos documents que han la Gran Bretanya ha desclassificat. En aquests arxiu descobrim que Espanya no hauria entrat plenament en la II Guerra Mundial perquè els britànics haurien subornat amb 14 milions de dòlars (155 milions d'euros actuals) a oficials i personalitats espanyoles de l'època per convèncer el caudillo que no s'embranqués en el conflicte bèl·lic.

Segona. Creuem l'Atlàntic i marxem a Veneçuela. País on des de fa temps viuen la carestia d'elements bàsics. El darrer, com si es tractés d'una telenovela, té com a protagonista el paper higiènic. En un primer moment, el mateix president Maduro, aquell que feu bona part de la campanya amb un ocell al cap, digué que la mancança era fruit d'una conspiració de la oposició i els EUA. Ahir tinguerem una altra versió per part d'un alt funcionari del govern, la causa de no trobar paper és que 'els veneçolans ara mengen més i per tant c....'.

I tercera. Se li gira feina a l'Arquebisbe de Madrid. Rouco Varela nomenarà en breu 8 capellans exorcistes degut a la gran demanda d'aquesta pràctica a la capital del reino. No és d'estranyar que amb mitjans com 13TV, Intereconomía, esRadio o La Razón  els índex de maldat s'hagin incrementat en gran manera. Per si de cas, els capellans aniran sempre acompanyats de psiquiatres.

En fi Internautes, parlant de maldat i tal com deia William Faulkner: 'Es pot confiar en les males persones, no canvien mai''. 

El valor del Temps

OPINIÓ
Magda Picañol Oliva.

(“La persistència de la memòria”, Salvador Dalí , pintat l’any 1931)

La sensació de que el temps s’esmuny entre els dits, com els granets de sorra fina de la platja, és cada cop més evident. Per això, al contemplar aquest quadre, també conegut com “Els rellotges tous”, em dóna la sensació que el temps està passant més de pressa del què voldríem i que s’està exhaurint a les nostres mans. Ara més que mai, cal donar-li al temps el valor que té, doncs estem vivint un dels pitjors moments morals, socials, polítics i econòmics de la nostra història.
I , com a curiositat, cal saber que el pintor va reflectir en dues hores, el què els nostres polítics no han vist durant anys i que sembla ser que encara no veuen en un moment de màxima urgència. Ni fet a mida i, buscant un joc de paraules amb el títol de l’obra amb la qual hem començat, també Arthur Miller ( escriptor americà, 1915-2005) ens diu: “El pas del temps condemna a l’oblit la memòria d’un país”...Curiós, no?
Entrant en matèria, aquesta setmana m’ha deixat bocabadada el fet de saber que el famós Consell de Transició Nacional, redactarà 19 informes que tindrà enllestits el MARÇ DE 2014!!!. És a dir, com a Consell “assessor” , entregarà 19 informes al Sr. Mas , dels quals 17 es referiran als primers passos cap a un Estat Propi en el supòsit que el “si” guanyi el Referèndum...És sorprenent veure com, a banda de les raons que ens dóna cada dia el Govern Central,  cada hora, cada minut que passa, el Govern de la Generalitat espera més a fer una pas valent i definitiu. És curiós que sigui el nostre propi Govern que vulgui encara més raons de pes, moltes de les quals, i no des de Madrid, sinó des de Catalunya, ja son prou evidents des de la Manifestació del 10 de juliol de 2010, ja que s’han exposat de manera contrastada per partits polítics, experts, i plataformes ciutadanes...Ells sí que han reaccionat!!!...

Això si, mentrestant, convoquem cimeres, ho portem tot al TC per tal que sigui  tombat , permetem que el Sr. Duran s’arrossegui pel terra d’un Estat antidemocràtic per excel·lència...Potser anem una mica tard, no? Per què maregem tant la “perdiu”? Potser estan intentant esgotar la legislatura?... Perquè si és així, també ens estan esgotant a nosaltres i estan enganyant als gairebé 2.000.000 de manifestants que varen sortir al carrer l’11 de setembre de 2012 amb una veu clara: “ INDEPENDÈNCIA”.
No tenim temps, l’espoli fiscal al que està sotmesa Catalunya quan està demostrada la solvència de la mateixa en un Estat Propi fa que en replantegem el valor del temps...Tot això, sense obviar les continues sortides de to d’un Estat, Espanya, que fa homenatges a la “División Azul” i ho recolza; que no reconeix les víctimes del franquisme i encara ho defensa; que ens insulta verbalment o en forma de llei; que incrementa en un 28% la despesa militar, mentre apuja impostos i retalla en Sanitat i Educació; que està “vigilada” des d’Europa perquè no és capaç d’aportar solucions, que ens amenaça constantment i, més ara, amb la “possible” tornada d’un ésser deplorable com ho és el Sr. Aznar;  que pretén l’adoctrinament en “el espíritu nacional”; etc... I per això, com a catalans, no podem permetre’ns estar lligats de peus i mans per aquesta gent que a banda de robar-nos els diners, ens està intentant robar l’esperit i els sentiments que és la base de la nostra personalitat lluitadora i del nostre sentit de país.
I el que vingui de gust la glòria s’ha d’acomiadar a temps de l'honor i dominar l'art difícil de marxar en el moment oportú ( Friedrich Nietzsche, filòsof alemany ,1844-1900)

La indiferència en versió Rajoy

Bon dia i bon dijous internautes. Fa prop de tres segles l'escriptor i filòsof francès Denis Diderot deixava escrit: 'La indiferència fa savis i la insensibilitat monstres'. Com era d'esperar Mariano Rajoy sortí del pas de les declaracions del que fou el seu mentor, José Mª Aznar, i esquivà per cinc vegades les preguntes dels períodistes insistents dels periodistes. Finalment, el president del govern, que ahir no va poder fer ús del seu estimat TV de plasma perquè es trobava a Brussel·les, va voler tancar la polèmica dient 'No contesto mai  les opinions dels expresidents, i menys del president Aznar' i afegí 'No penso canviar la política'. Si tenim en compte els darrers moviment que els sectors més conservadors estan fent, potser el que el canviaran és a ell. 

Sigui com sigui, és evident que les aigües populars fa temps que estan revoltes i cada vegada la roba és renta més públicament que a casa. Alguns experts apunten una hipotesi que molts compartim, consistent en que José Maria Aznar sempre ha tingut la intenció de tornar i per aquest mateix motiu hauria triat un delfí descafeïnat com Rajoy, per tal de tornar-lo a succeir en la següent legislatura. Al gran estratega amic de Bush no li va acabar de sortir bé la seva elecció i ara estaria fent-se pregar per tornar a la presidència per salvar el país. Tot un salvapàtries que només ha trobat del suport d'Esperanza Aguirre però no del partit.

Curiosament, al marge del lògic recolzament que Rajoy revia per part dels seus ministres, un personatge que sempre ho ha volgut ser però sense massa èxit, també es solidaritzava amb el president del govern. No era altre que Josep Antoni Duran i Lleida que afirmà 'No és just tractar al president Rajoy així. Té la legitimitat de la majoria dels ciutadans i de la Cambra'. Si fem ús d'aquell divertimento anomenat Semblances Raonables, no us sembla que Duran cada cop s'assembla més, ideològicament parlant, al seu excompany democristià Enric Millo?

En el terreny lingüístic l'Academia de la Lengua Española deu estar prenent nota i valorant si incorpora entre els seus membres a Jorge Fernández Díaz. L'exministre va fer mèrits a l'incorporar una nova ascepció de la paraula Homenatge al diccionari. Segons el titular d'Interior, l'acte presidit per la delegada del govern, Llanos de Luna, fou una Reconciliació en la que participaren només entitats i associacions plenament legals, com la germandat d'excombatents nazis.

Acabem amb les perles del dia. El diputat de CiU Ferran Falcó, expresident de l'empresa pública Adigsa, declarà com a imputat per les pressumptes comissions pagades sobrevalorant habitatges socials. Tot i respectar la presumpció d'innocència del badaloní, cal reflexionar sobre les seves declaracions a la sortida del TSJC dient 'Només era un càrrec polític i no executiu amb competències per decidir'. Aleshores per què cal mantenim càrrecs que no decideixen? Per pagar favors?

I l'altra perla la llegim al Huffington Post i ens torna a venir del PAÍS VALENCIÀ (en majúscules per fer ràbia). Un altra representant del poble ha estat caçada fent tasques alienes al seu càrrec. La il·lustre Carlota Navarro, diputada del PP, estigué més pendent de la llista de la compra que del ple de la Diputació on assistia. Llàstima que malgrat el seu comportament augurem que el preu que pagarà no serà el seu cessament i al final la compra li haurà sortit barata, si més no políticament.

El Retorn del Jedi Aznar

Bon dia i bon dimecres internautes. Un dels referents de la litertura nord-americana del S.XX fou l'escriptor Napoleon Hill, el qual referint-se al lideratge deixà escriut: 'El líder que no és lleial a la seva confiança, als seus associats i a aquells que estan per sobre i per sota d'ell, no pot mantenir massa temps el seu lideratge'.

Definició que s'adapta perfectament a allò que pensa i diu públicament José Mª Aznar, expresident del govern.Tal com apuntàvem a La Mossegada d'ahir, el president de la FAES no va decebre als que esperaven titulars sucosos en l'entrevista a Antena 3. Aznar va carregar obertament contra la política ecònomica del govern, afirmant que cal baixar impostos i fer una reforma fiscal per a la classe mitjana. Entre les frases que deixà anar destaquem 'Demano al govern que actuï. No anem sobrats de projecte ni discurs polític. Cal restablir la fortalesa de la Nació Espanyola davant els intents de secessionisme' Tot i desmentir qualsevol possible relació amb els papers de Bárcenas i la trama Gürtel, va respondre a la pregunta sobre si tornaria a la política que 'Compliré amb la meva consciència i amb el meu país'. Curiós que algú que ens va mentir amb les armes de destrucció massiva a l'Iraq i els atemptats de l'11-M encara tingui consciència.

A casa nostra, la jornada també ens portà la presentació, per part del conseller d'Economia, de les balances fiscals del 2010. Segons explicà Andreu Mas-Colell, malgrat estar en plena crisi Catalunya va tenir 16.543 milions d'euros de dèficit fiscal en aquest període, traduint-se en el fet que a cada català ens costà 2.251 euros. Nova mostra, malgrat des de la resta de l'Estat qüestionin el mètode de càlcul, que als ciutadans d'aquest petit país no ens surt a compte mantenir-nos a Espanya, a diferència d'altres comunitats.

Acabem amb diverses perles. L'ofensiva contra la llengüa sembla que també té altres damnificats. Ho llegim a La Voz de Galícia. Segons sembla La Guàrdia Civil ja ha sancionat les  concessionàries d'autopiste per haver retolat en gallec. 54 multes són les que de moment han posat els agents de la Benemerita a les empreses que gestionen l'autopista AP-9, autopista de l'Atlàntic. D'aquesta manera, les concessionàries podrien arribar a pagar fins 3.000 euros per cada senyal, retolada en anglès i en gallec, per infringir el Reglament General de Circul·lació.

Nova demostació ideològica al Congrés de Diputats. Segons resa la màxima 'hi ha coses que no canvien mai', i alguns no tenen cap intenció que canviïn. A proposta de IU, es votava una proposta per declarar el 18 de juliol 'Dia oficial de condemna de la Dictadura'. Tal com es preveia, el Partit Popular va votar-hi en contra, però no es quedaren sols perquè la formació de l'exsocialista Rosa Díez també se sumà als vots negatius. Interessant l'exercici d'aquest petit partit, que paradoxalment s'anomena Unión Progreso y DEMOCRACIA. Però, es clar, Hitler també arribar al poder guanyant les eleccions DEMOCRÀTICAMENT.

En braços de Morfeu

Bon dia i bon dimarts internautes. Des del llunyà Brasil, l'escriptor Paulo Coelho escrivia: 'La possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la vida sigui interessant'. Aquesta frase en la qual una bona part dels catalans hi estaríem d'acord en les apiracions de sobirania, ahir la tornava a aigualir un dels nostres clàssics, Josep Antoni Duran i Lleida.

El líder d' UDC ha fet pública una carta oberta al president del govern central en que demana la seva ajuda per tal de frenar l'independentisme, que segons ell, cada vegada té més arguments per tirar endavant i no caure adormit en els braços de Morfeu tal com voldrien des de la capital del reino. En la carta a Mariano Rajoy, Duran implora al cap de govern que miri de tendir ponts amb Catalunya i no utilitzi la llengua i l'ensenyament perquè són el nucli de la identitat catalana. Segons el líder democristià la UE, EUA, Rússia i Xina no reconeixerien el nostre petit país com a Estat. Jo afegiria que el Sr. Duran i Lleida tampoc ho faria.

En l'àmbit judicial, l'actualitat torna a tacar les finances del PP, perquè la jornada passada el President del Senat, Pío García-Escudero i el diputat Eugenio Nasarre reconeixien al jutge haver cobrat sobresous de 4.200€/mes i 1800€/mes respectivament, durant 4 anys. Evidentment, per tal de frenar aquesta informació el president de la FAES i expresident del govern durant aquell període dels sobres, s'ha afanyat a moure fils i a trucar a les portes d'un bon amic per tal d'ajudar-lo a rentar la seva imatge. D'aquesta manera, José María Aznar, serà entrevistat a Antena 3, la televisió de José Manuel Lara, aquesta mateixa nit.

A Catalunya e-notícies ens sorpren revelant que segons l'esborrany de la ponència política d'ERC, en un escenari on Catalunya fos independent, podria  cedir-se la seguretat i la defensa del nou estat a la veïna França. No sé pas si aquesta idea de bomber, amb perdó pels bombers, seria ben vista per totes aquelles escoles de la Catalunya Nord que veuen cada dia amenaçat l'ensenyament del català en detriment del francès. El ratatiu digital, també esmenta que en aquest mateix escenari la Generalitat podria expropiar Acciona, empresa adjudicatària de la concessió de la deficitària Aigües Ter Llobregat (ATLL). Esperem que aquest tipus d'idees quedin només en l'esborrany, perquè sinó potser només serem reconeguts pels països bolivarians com Veneçuela, experts en expropiacions.

Sense abandonar Catalunya, ens fem ressó d'una notícia que encara pressiona més l'encara líder del PSC. Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO, i Josep Maria Álvarez, d'UGT, han demanat formar part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir impulsat pel Parlament i el Govern. Quelcom que torna a posar Pere Navarro contra les cordes, perquè esperava que els sindicats no es pronunciessin al respecte.

Acabem amb tres perles. La primera la trobem en els documents del cas Gürtel, en les que hi ha una factura de 32.000 euros que la trama hauria abonat per pagar part del casament dels Agag-Aznar, en concepte d'il·luminació. Per sort, hi ha coses que tard o d'hora acaben veient la llum i es fan públiques.

Una altra perla podria tenir connotacions pornogràfiques. 'Los españoles que quieren dejar de serlo "acabarán descubriendo que las ramas que se desgajan del tronco mueren", 'las grandes fiestas han acabado en corridas'. Aquesta frase que se li podria atribuir perfectament a l'actor eròtico-festiu Nacho Vidal, les va dir ahir a presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, al fer el pregó de la XXIV Feria de Nuestra Señora de la Salud de Córdoba, i va afegir "los que quieren separarse de España no la pueden soportar". Es referia als Toros, malpensats.

I la darrera. El Sueño de Morfeo que representà com va poder a Espanya a Eurovisión ens va sorprendre i decebre en gran manera al quedar en penúltima posició. A casa teníem totes les esperances posades en que quedés l'última.

Quin futur ens espera?

OPINIÓ
Magda Picañol Oliva.


Ens despertem cada dia amb la sensació d’haver retrocedit en el temps, d’haver tornat a l’època on la repressió i la imposició van anul·lar tantes i tantes persones, l`era del NO-DO, de la censura, del feixisme en estat pur ... Aquells anys grisos, on els nostres avis i pares no podien parlar la seva llengua sense ser castigats, no podien expressar-se lliurement i la personalitat de molts estava minvada per una dictadura que, a dia d’avui, no té explicació possible. Malgrat això, sembla que estiguem dins la màquina del temps i, que tot allò que no tenia ni cap ni peus, torni a ressorgir davant els nostres ulls perplexos...

Parlem d’Educació, on les retallades, les reformes constants, les lleis fetes a mida d’un quants i els interessos polítics per malmetre en nostre poble, han fet que les víctimes no siguin altres que els nostres fills. És el més trist que pot passar, en una societat que ja està prou acomplexada , que hi hagi víctimes innocents: els nens i els universitaris. Recordem el què deia Immanuel Kant ( filòsof prussià, 1724-1804): Només per l’educació pot l’home arribar a ser home. L’home no és més que el què l’educació fa d’ell.

I no voldria frivolitzar el tema, però cada dia que sento el Ministre Wert o qualsevol membre del Govern parlant d’Educació em ve al cap la cançó de La Trinca que val la pena que escolteu atentament, és dels anys 70 , però podria no estar lluny del moment actual...fins i tot fa por, a mi em vénen esgarrifances... La cançó és El meu col·legi

El Ministeri d’Educació del Govern Central, amb el ministre Wert al capdavant, està fent mans i mànigues per carregar-se el sistema vigent que funciona a Catalunya. Ho fa sense miraments, primer volent “espanyolitzar als nens catalans”, després aprovant que la Generalitat es faci càrrec dels alumnes que demanin escolaritzar-se en castellà, permetent “l’adoctrinament” a les Illes i al País Valencià (paraula prohibisíssima en aquelles terres), la qual cosa converteix els nens en ovelles i, ara, pretén imposar una nova reforma educativa a tot l’Estat ( LOMCE ): un any menys d’ESO i un any més de batxillerat; eliminació de l’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans ( assignatura que funciona i és obligatòria a tot Europa) que serà substituïda per Educació Cívica i Constitucional; model dual a FP; pla de bilingüisme per augmentar el nivell d’anglès; aprovació d’un Estatut Docent i reforma del sistema universitari...I els nens, que han intentat convertir en ovelles, ara també seran conillets d’índies...

És dur, conviure amb un Govern que només es mira el melic i no veu com mentre aquí s’han fet SET lleis educatives des de la Constitució ( surt a menys de 5 anys per llei ) , a d’altres països se n’ha fet una, com és el cas de Finlàndia on el 98% de les escoles són públiques i els resultats molt diferents dels d’aquí. Com volen que funcioni si quan els alumnes i professors s’adapten al canvi, ho tornen a reformar? Les reformes educatives necessiten lleis? Hem de permetre que les ideologies estiguin per sobre de l’educació? Son més importants les lleis que els pressupostos destinats al futur del nostre poble? Per què no s’inverteix, en lloc de malgastar recursos “dissenyant” noves lleis? 

Si obeïm a aquestes “intencions” que es començarien a implantar amb relativa immediatesa, estem essent còmplices del Govern i podem arribar a  qüestionar-nos que hi pinta la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en el conjunt de l’Estat i què hem d’esperar del nostre sistema d’immersió lingüística. Doncs un cop més està demostrat que es pretén centralitzar més competències. Segons la Consellera Irene Rigau : “ La LOMCE pretén el canvi de model d’estat, és un absurd imprevisible i de difícil compliment”. Un cop més parlem de “revés” al futur dels nostres fills i al Govern de la Generalitat. Per tant, i com deia Victor Alexandre ( escriptor català nascut a  Barcelona el 1950 ): Quan la llei no és justa, és de justícia transgredir la llei”.

Per tant, i per acabar, demanaria de nou al Govern de la Generalitat que no esperi més, que no porti aquest assumpte al Tribunal Constitucional, sinó que faci el pas que estem esperant aquest any 2013. No ens podem permetre perdre més temps, perquè ja n’hem perdut massa. I cada segon, cada minut, cada hora, cada dia que passa és un regal pel Govern Central. Aquest temps que els hi hem donat l’han aprofitat per anul·lar-nos, per menystenir-nos, per desgastar-nos,... Es tracta doncs de defensar la dignitat nacional, la llengua i la cultura que estimem. I per això, cal estar units amb el Poble de Catalunya i tirar endavant, com ho fan els ciutadans, molts d’ells mestres, que estan lluitant cada dia per un Estat Propi i reclamant la Independència.

T’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense ( Ovidi Montllor, cantautor valencià )

El Pupitre

Bon dia i bon dilluns internautes. Serveis mínims a La Mossegada al ser festa en molts municipis, viles i ciutats. Tot i així, no he volgut deixar-vos sense editorial, avui en forma de poema sonor d'un gran poeta contemporani català anomenat Josep Miquel Servià.

El Pupitre de Josep Miquel Servià  serveix per entendre que la Llei Wert ens porta als temps de l'UNA, GRANDE Y LIBRE i ens recorda que nosaltres som la pedra a la sabata d'aquesta Espanya casposa.

Bona jornada!