Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Portar-se malament = 600 €

Bon dia i bon dijous internautes. De moment 600 euros i la dimissió de José Zaragoza, com a secretari general adjunt del grup parlamentari del PSOE al Congrés de Diputats, per aquells diputats del PSC que van votar a favor de la moció pel dret a decidir. Tot i que en un primer moment s'havia anunciat que no hi hauria represàlies, s'ho van pensar millor donat les pressions internes de diferents dirigents socialisme espanyol. Així, els 13 diputats que van optar pel sí i la que va optar per no votar, seran castigats amb la sanció màxima.

Els analistes polítics però, aseeguren que aquesta mesura és la primera de moltes que podrien passar per l'expulsió de la direcció del PSOE dels representants catalans. Havent tornat a l'actualitat, no per gust en aquesta ocasió, Carme Chacón concedia una entrevista a Antena 3 per explicar els motius de la seva decisió. No tornarem a entrar en aquests detalls perquè ja els hem sentit i llegit força vegades, però si que incidirem en la resposta que va donar sobre la petició s'abdicació del rei feta per Pere Navarro. La resposta segueix la línia Chaconiana, ja que enten perfectament la sol·licitud de Navarro, però no la comparteix. És a dir, ni carn ni peix, no fos cas que perdés recolzaments per la seva carrera per liderar el primer partit de la oposició.

Mentrestant, el govern espanyol continua fent ús del maquillatge financer per intentar canviar la tendència negativa en que viu immers des de fa mesos. A l'igual que un general davant les seves tropes, Mariano Rajoy es va autoimposar la medalla al mèrit per haver aconseguit reduir el dèficit de l'Estat. Una reducció en la despesa que situa en el 6,7% del PIB, però que evidentment l'hauríem de situar entre el 10 i l'onze per cent si es tenen en compte les ajudes a la Banca. Aquest autobombo personalitzat en els aplaudiments de la bancada popular al Congrés no és res més que un intent per deixar d'aparèixer als mitjans per casos de corrupció com el Gürtel.

Aprofitant que parlem de números i maquillatge, dos mitjans escrits, el nord-americà The Wall Street Journal i l'alemany Der Spiegel publicaven fa poc un mateix article, en el qual acusaven l'executiu de Rajoy d'usar el Fons de Reserva de la Seguretat Social per evitar el colapse de les pensions i el rescat d'Espanya.

I acabem amb crònica castrense, perquè segons recull el diari El País, a començaments d'aquest mes de febrer, que avui s'acaba, el general a la reserva Juan Antonio Chicharro participà al debat, Fuerzas Armadas y ordenamiento constitucional, organitzat pel club Gran Peña. Juntament a altres ponents, el militar no va deixar passar l'ocasió per recordar la difícil situació que té Espanya a causa dels nacionalistes i va justificar una intervenció militar a Catalunya resumint el seu pensament amb una frase tan contundent com aquesta: “La patria es anterior y más importante que la democracia. El patriotismo es un sentimiento y la Constitución no es más que una ley”.

Una mostra més que els militars no estan precisament tranquils vers a possibles canvis de la sacrosanta unidad. Deixeu-me doncs que li recomani, a part d'una til·la, una bona lectura del gran Isaac Asimov, famós bioquímic i escriptor de novel·les de ciència ficció, que en una ocasió es referí a l'ús de la força en els següents termes: 'La violència és l'últim recurs de l'incompetent'.

Chacón encara és del PSC?

 


Bon dia i bon dimecres internautes. 'Un traidor és un home que deixà el seu partit per inscriure's en un altre. Un convertit, en canvi, és un traidor que abandonà el seu partit per inscriure's al nostre'. Aquesta és la filosofia que ja pregonava al S.XIX el política i periodista francès Georges Clemenceau. Això és el que deurien pensar uns quants ahir després de la tempesta provocada pels diputats del PSC al Congrés. Borrasca que va anar acompanyada pels llamps i trons que l'encara diputada dels socialistes catalans va generar després de fer públic que no acataria la decisió de la direcció de votar a favor d'una moció pel dret a decidir.

Evidentment, l'amplia majoria de la Cambra Baixa va votar en contra, PSOE inclòs, però com dèiem la notícia se centra en les males relacions que tornen a fer-se paleses entre els fins ara socis. Dels 14 diputats del PSC només l'exministra de Defensa va optar per no votar, perquè segons ella el dret a decidir suposa una ruptura entre Espanya i Catalunya.

És curiós el concepte democràtic que tenen alguns, perquè no veuen amb bons ulls realitzar una eventual consulta, potser perquè ja fa temps que presuposen que el resultat de la mateixa no seria favorable per ells. Sigui com sigui, Chacón fa temps que no se sent còmode a Catalunya i segueix el seu camí per liderar un PSOE que no acaba d'aixecar el cap amb Pérez Rubalcaba. La incògnita és 'què farà Carme Chacón ara?' Vist el seu interès per liderar el projecte socialista espanyol tot apunta que podria abandonar les sigles del PSC i passar a formar part del PSOE, on fa temps que s'hi sent com a peix a l'aigua, malgrat hi hagin taurons que se la volen cruspir.

Al marge de personalismes és obvi que hi haurà repercussions, començant per les sancions que el PSOE imposarà als diputats catalans i això pot comportar un nou protocol de relacions entre Ferraz i Nicaragua. De fet, la vella guàrdia, encapçalada per Alfonso Guerra, es va deixar sentir demanant el trencament total amb els socialistes catalans. Torno a insistir en que si a aquest punt no són ni partidaris de fer una consulta entre la ciutadania, aleshores que ningú s'enganyi perquè molt menys voldran reformar una constitució introduint el concepte federal. Us recomano l'article de Toñi Bolaño al diari La Razón.

A can PP tampoc estan massa tranquils i el principal responsable n'és el seu extresorer que ara ha decidit collar més el seu expartit presentant una demanda per acomiadament improcedent. Es dóna la circumstància que Dolores de Cospedal no para de repetir com una lletania que Bárcenas va desvincular-se del Partit Popular el 2010. Amb aquest nou escenari, si el jutge considera que l'extresorer té raó, deixaria tocada la secretaria general del PP. Però, aquest malestar comença a estendre's també a La Moncloa, que eviten pronunciar-se sobre Luis Bárcenas, i les espurnes fa dies que salten  per la mala gestió que el PP està fent d'aquesta crisi, fins al punt que Soraya Sáenz de Santamaría i Cospedal gairebé no es parlen.

I acabo fent una crida a la solidaritat d'aquests que em llegiu per tal d'ajudar una família necessitada. Ja fa dos mesos que no han pogut fer front a la hipoteca i podrien perdre la llar en breu. Per tant, us demano que comenceu a buscar a la cartera alguns calerons per tal que Iñaki Urdangarín i la Infanta Cristina no siguin desnonats del seu palauet a Pedralbes, ja que segons va declararar dissabre passat davant el jutge de Palma, no haurien pagat els dos últims rebuts de la hipoteca. Feu córrer la veu amics!



Acomiadament Diferit

Bon dia i bon dimarts internautes. Quina mala notícia ens donaven ahir, resulta que el pobre Luis Bárcenas, haurà de deixar d'anar aparcada l'afició d'esquiar als Alps suïssos i al Canadà, perquè finalment el jutge Ruz li ha retirat el passaport, considerant que existeix risc de fuga.

L'extresorer del PP, convertit ara en l'enemic públic número 1, va declarar a l'Audiència Nacional que instrueix el cas Gürtel. Sembla que les pressions que deu estar rebent des del carrer Gènova comencen a donar els seus fruits, perquè va desvincular la vintena de milions que tenia al país helvètic amb les comptes del partit. A l'hora de justificar aquests ingressos va explicar que eren fruit de la seva activitat professional i que hauria obtingut beneficis multimilionaris gràcies a inversions borsàries, negocis immobiliaris i venda d'obres d'art. Bárcenas, però no va voler deixar passar l'ocasió sense informar al jutge instructor que en realitat va arribar a tenir fins a 38 milions d'euros en diversos comptes.

En quant al finançament del PP declarà que en vuit anys van ingressar 33 milions en donacions, 24 dels quals d'origen anònim. Escoltant aquestes dades, és normal que el divorci entre política i ciutadania s'incrementi dia a dia, pensant que no hi ha un pam de net. El que està clar, és la necessària reforma de la llei de finançament dels partits, però al llarg d'aquests anys ni PP ni PSOE ha fet un pas clar en aquest sentit, ja que transparència sí, però tampoc no ens passessim amics.

Seguint amb el partit del govern, ahir Dolores de Cospedal ens mostrava les seves dots com actriu, força dolenta, perquè les seves explicacions sobre la indemnització a l'extresorer del PP no van convèncer a ningú, segurament ni a ella mateixa. Tractar de justificar una mentida no resulta pas fàcil, però tot i així la secretària general del Partit Popular va tornar a dir que la relació contractual s'havia acabar el 2010 i que les nòmines que encara anava cobrant Bárcenas eren fruit d'una indemnització diferida i en forma de simulació. Bonic concepte aquest que es va inventar la senyora Cospedal, pero li recomano més lliçons del Mètode Stanislavski, l'eina fonamental per molts actors que volen fer creure allò que no són amb un realisme creible.

Parlant d'actors, el número dos de UPyD, Toni Cantó va tornar a provocar la indignació dels usuaris de les xarxes socials, al tornar a fer una piulada afirmant que 'la majoria de les denúncies per violència de gènere són falses'. Això ho diu el mateix diputat de la formació de Rosa Díez, que fa pocs dies també comentava, parlant de toros, que els animals no tenen drets ni deures. Quan un país, vota alegrement persones com aquest senyor enlloc de deixar-lo de Cantó és que alguna cosa no va bé.

La sorpresa a Itàlia la donava Beppe Grillo, un còmic que va encapçalar el Moviment 5 estels, que s'ha converit en tercera força política, amb un missatge que és l'antítesi dels polítics tradicionals. Alguns apunten que aquest fenomen pot encomanar-se a Espanya, tot i així els recordo que de còmics i de pallassos el Congrés n'es ple, però amb la diferència que aquests fan plorar enlloc de fer riure.

I per aquells i aquelles que continuen insistint en les mentides com a forma de vida els regalo un vell proverbi jueu  'Amb una mentida acostuma a anar-se molt lluny, però sense esperances de tornar'.

La princesa está triste..., ¿qué tendrá la princesa?

Corinna: "Con el Rey mantengo una entrañable amistad"Bon dia i bon dilluns internautes. Cap de setmana intens informativament parlant. L'epicentre, el situàvem a Palma, on s'esperava amb impaciència la presència de l'encara Duc de Palma, Iñaki Urdangarín, per tornar a declarar davant el jutge Castro que porta el cas de Nóos.

Com ja era de preveure, l'encara gendre del rei, va desvincular la Casa Reial amb qualsevol activitat de l'Intitiut i reiterà la seva inocència, a l'igual que també ho va corroborar el secretari de les Infantes, Carlos García Revenga. Les defenses dels imputats, demanen que al jutge que no doni com a vàlids els més de 200 correus que l'exsoci Diego Torres, va presentar fa poques setmanes.

Algunes fonts ja apunten el que molts ja pensàvem, el fantasma d'una possible imputació de la Infanta va difuminant-se, fent-se realitat el que tots ja sabem i és que la justícia no és igual per tothom i parafrasejant la cita d'un passatge de Don Quijote de la Mancha, 'Con la monarquía hemos topado'.

Mentrestant, sense deixar del tot la Zarzuela, el diari El Mundo publicava aquest diumenge una entrevista en exclusiva a Corinna zu Sayn-Wittgenstein, la princesa alemanya que va fer-se famosa arran de l'accident del monarca espanyol caçant elefants a Botswana. 

'La princesa está triste..., ¿qué tendrá la princesa?' Això és el que es preguntava el conegut periodista i diplomàtic nicaragüenc, Rubén Darío, a l'escriure aquest poema.  Sembla que l'aristòcrata mira de rentar la seva imatge, no sabem si de cara a possibles canvis en els residents a La Zarzuela, però si que deixa molt clar que no ha cobrat mai un euro ni de l'Institut Nóos ni del govern, malgrat que reconeix que ha fet diferents gestions els últims anys. 

Sense perdre el fil, permeteu-me fer una mica d'història. La famosa frase de Gai Juli Cèsar sobre la seva dona, ve de lluny i ens porta a  uns temps on el paper de la dona del líder romà era molt important. Segons s'explica, l'emperador va divorciar-se de Pompeia Sila, poc temps després d'haver estat coronat, ja que ella va assistir a una Saturnalia, orgia sexual a la que acostumaven a anar les nobles romanes. Malgrat que les assistents van confirmar que l'emperadriu només hauria observat i no participat, Juli Cèsar va dir 'La dona del César no només ha de ser honesta sinó també semblar-ho'. No sabem què hauria dit en el cas de les amigues íntimes o entranyables com la Corinna.

I acabem amb un nou fascicle de la trama d'espionatge catalana. Avui, publiquen varis mitjans que fins i tot les CUP haurien contractat Método 3, per investigar les propietats del pare de l'alcalde de Valls. I en el terreny esportiu, gran sorpresa, alguns dels suposats paparazzis que tan perseguien la parella Piqué-Shakira, resulta que segons surt als papers incautats per la policia, eren detectius de la mateix agència, que haurien estat contractats per Pep Guardiola, a través de... Oh sorpresa!  Xavier Martorell, exresponsable de seguretat del Barça i actual President de la secció local de CDC a Sant Cugat del Vallès.

El llop! El llop!

Bon dia i bon divendres internautes. No només d'enquestes viuen els partits, però de tant en tant és bo copsar el pols de la ciutadania amb sondejos. Ahir el CEO, Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat presentava una nova mostra sobre diversos temes d'interès. Destaquem que malgrat una baixada de 2 punts, els catalans enquestats continuen sent partidaris de la Independència amb gairebé un 55%, mentre un 21% votaria en contra i un 17% s'abstindria.


D'altra banda, el més sorprenent d'aquest sondeig és que Esquerra, per primera vegada, superaria en intenció de vot CiU, malgrat que la coalició guanyaria les eleccions en nombre de diputats, perdent gairebé 10 escons. El PP també patiria un desgast a diferència de Ciutadans i la CUP que guanyarien entre 3 i 4 diputats.



En aquest sentit, molt recomenable és l'entrevista que li fa avui El Mundo al líder d'ERC, en què destaca afirmacions com que 'Espanya perdrà Catalunya com va passar amb Cuba, Portugal i Holanda', i que un cop independents Catalunya assessorà econòmicament l'estat espanyol. Sigui com sigui, el que és evident és que la majoria dels partits tradicionals estan patint un desgast no només per la gestió de govern i la crisi econòmica, sinó per la manca de propostes i idees fresques que esperonin la població i els tornin la il·lusió, o si més no, la confiança amb la classe política. I això, és el que poc a poc i sense escàndols d'espionatge ha aconseguit Oriol Junqueras.

Interessant el que explica a El País sobre Luis Bárcenas, el qual hauria anat al notari, dies abans de la seva imputació pel cas Gürtel, per donar compte d'una 'comptabilitat especial' on apareixeria les donacions al PP, axií com els seus perceptors. Aquesta nova evidència, demostra no només que Bárcenas no és tonto, sinó que tindria les espatlles ben cobertes amb diversos asos a la màniga. Un apunt revelador, que desmentiria la versió oficial que fins no fa massa donava el PP, segons el rotatiu no fou fins el passat 31 de gener d'enguany que va deixar de percebre la nòmina de la formació de Mariano Rajoy.

Marxem cap a Roma, perquè tal com sospitàvem Benet XVI, no hauria decidit deixar el seu pontificat, només per raons de salut, sinó a causa de les conclusions d'un informe confidencial, encarregat a tres capellans, que treuria a la llum l'existència de lobbies de pressió implicats ens casos de corrupció i sexe d'altes gerarquies vaticanes amb seminaristes, tal com llegim  a El Periódico de Catalunya. Potser que el nou Papa i Bisbe de Roma es plantegi, si el deixen, acabar amb aquesta doble moral que podria acabar amb els més de 2000 anys d'història.

I acabem amb dues informacions sobre l'encara monarca espanyol. La primera la serveix el diari ARA, explicant que el rei hauria demanat a PP i PSOE deixar-lo fora del debat sobre l'estat de la nació. I no menys important el que publica José Antonio Zarzalejos al Confidencial.com , desvetllant que l'abdicació del cap de l'estat no estaria massa lluny.

Al marge d'aquestes consideracions i amb un clima crispat plagat d'incerteses i falsedats, que ens recorda el conte del pastor mentider i el llop, permeteu-me deixar-vos una reflexió que ja feia Paul Válery, escriptor i poeta francès: 'El que ha estat cregut sempre per tothom i a tot arreu, té totes les possibilitats de ser fals'.








Federalista o Republicà?

Bon dia i bon dijous internautes. Espectacular el cop d'efecte de l'encara líder del PSC, Pere Navarro, el qual deixà l'auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona amb la boca oberta. Unes declaracions que versaven sobre la necessitat que el rei Joan Carles abdiqui a favor del príncep Felip. En una intervenció gens improvitzada, que va sorprendre a propis i a estranys, va demanar que el l'hereu de la Corona impulsi una nova transició i es modernitzi, perquè si no, els ciutadans poden optar per altres formes de govern com la república.

Des d'aquest espai mossegador, sempre m'he permès la llibertat de criticar Pere Navarro, però en aquesta ocasió ha fet un pas endavant i valent, que ha causat malestar en el PSOE, no només per l'abdicació sinó també per la defensa que ha fet del Dret a decidir, pactat amb l'Estat. Per tant, en aquest cas sí que aplaudim Pere Navarro, que per cert es va definir com a republicà curiós que defensa la institució monanquica, i a casa fins ara pensàvem que només era un federal sobrevingut.

Ara bé, els socialistes catalans tenen altres problemes sagnants amb el cas d'espionatge. Segons informa la Cadena Ser, la policia hauria trobat dos dossiers del PSC amb encàrrecs de l'exsecretari d'organització, José Zaragoza, que cada vegada li compliquen més la seva credibilitat. Un fet que m'aventuro a dir que podria derivar en noves querelles o bé en la pròpia dimissió del dirigent socialista.

Al marge de l'espionatge, l'actualitat segueix el seu rumb cap a la capital de l'encara Reino. La jornada passada es celebrava al Congres de Diputats el primer debat de l'estat de la nació del president Rajoy. El president del govern va centrar el seu discurs en dos eixos, l'economia i la lluita contra la corrupció amb un gran pacte d'estat. En aquest segon punt va anunciar una legislació més dura i contundent. Des de la prudència vaticino que no serviran per res noves lleis perquè com ja fa uns segles digué el Conde Duque de Olivares, una cosa són les lleis i l'altre el reglament per aplicar-les.

Rubalcaba tampoc va acabar de convèncer amb un discurs, més aviat fluix i gris. El més detacat fou la demanda de reformar la Constitució, per tal de solucionar el problema de Catalunya i definir millor les competències que han de tenir les autonomies. Mentre a Espanya es continui pensant que Catalunya és un problema i no una solució, van pel mal camí i no fan més que incrementar l'independentisme entre la ciutadania.

I ara un consell tecnològic pels líders dels dos principals partits espanyols, perquè tant Rajoy com Rubalcaba, s'haurien d'apropar més al que pensa el carrer i tenir una visió més clara i diàfana d'allò que passa als pobles, viles i ciutats. Per tant, els recomano que siguin els primers a comprar les ulleres que Google comercialitzara aviat que incorporen la REALITAT AUGMENTADA, a veure si així se centren d'una vegada i no eludeixen allò que realment preocupa a la gent.

I finalitzo La Mossegada d'avui denunciant un fet que ens fa posar les mans al cap. Amb el darrer escàndol sobre el fals etiquetatge en que es fa passar la carn de cavall per vedella, resulta que s'han retirat del mercat milers de tones de menjar en bon estat i acabaran destruint-se. Malauradament, els que decideixen s'han posat novament la bena als ulls, obviant les persones, cada cop més nombroses, que cerquen menjar als contenidors d'escombraries. Això no és demagògia Senyors, es pura realitat, tal com publica el diari El País.

Discreció? Què és això?

Bon dia i bon dimecres intenautes. Deia el gran escriptor Sir Francis Bacon que 'La discreció és una virtut, sense la qual les altres deixen de ser-ho'. I molt poca n'estan tenint aquests dies els espies, ja que de cop i volta han començat a brollar informes a tort i dret. Malgrat les declaracions del director de Método 3, la policia ha confirmat l'existència d'una allau de documentació a les seus de Barcelona i Madrid, que els ha desbordat, fins el punt que ni amb 10 furgonetes n'hi hauria prou per traslladar-la a dependències policials.

Seguint amb el cas, Rubén Romero, advocat d'un dels detectius detinguts, explicava en varies emissores que Alicia Sánchez-Camacho, hauria estat al corrent de que efectuarien la gravació del famós dinar amb l'exparella del fill del president Pujol. Ja ho diuen que la millor defensa és l'atac, i la que semblava ser víctima d'escoltes il·legals podria formar part de la conxorxa, segons explicava el lletrat d'Álex Borreguero.

I si la presidenta del PP català tornava a estar al punt de mira, també cobraven rellevància les paraules del Conseller i portaveu del Govern, Francesc Homs, a l'explicar que haurien trobat 3 informes encarregats pel govern tripartit a Método 3, amb títols tan suggerents com 'el cultiu de l'avellana'. Un tema apassionant, si no fos que darrera s'hi amagui quelcom més comprometedor, com en temem.

I mentre molta gent es pregunta 'com és que els detectius van actuar amb total impunitat', potser la resposta la trobem a Madrid. Segons publica el diari La Razón, la Secretaría de Estado de Seguridad, en època del PSOE, hauria arxivat l'informe d'una inspecció realitzada a l'agència, en que destacaven tres punts greus en la vulneració de la legalitat. No volem ser pas malèvols, però té alguna cosa a veure que la germana d'una de les detingudes de Método 3, treballi pel PSC?

Mentrestant, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, afirmava que en aquest país hi ha molta gent que no paga impostos, entre ells 'alguns dels famosos actors'. Sense dir noms, però llançant el dard, el ministre no va deixar passar l'ocasio per venjar-se d'un col·lectiu que sempre s'ha mostrat combatiu vers les retallades en ensenyament, salut i cultura; com van deixar palès en la recent cerimonia dels Premis Goya de cinema.

Acabem amb una bona notícia, en forma de gest solidari. Els bombers catalans han decidit no actuar quan se'ls reclami en casos de desnonaments, perquè titllen d'injustes aquestes mesures amb la població. Antítesi dels banquers, que molt bé escrivia Bertolt Brecht 'És més fàcil robar fundant un banc que assaltant un empleat bancari'.


Misteris

Bon dia i bon dimarts internautes. Com si del programa del Professor d'Arbó es tractés, els misteris sobre el cas d'espionatges a Catalunya continuen ben vius. Aquest matí coneixíem la detenció del director de Método 3 i tres dels seus extreballadors, que haurien reconegut entre altres, la gravació de l'entrevista entre Alicia Sánchez-Camacho i Victoria Álvarez, la famosa exparella de Jordi Pujol Ferrussola.
 
 A partir de les informacions que han anat sorgint, també es comença a posar el focus mediàtic en els serveis d'intel·ligència espanyols, especialment després d'una piulada del secretari general del Sindicat Unificat de Policia, José Manuel Sánchez Fornet. En aquest twit deia que els serveis secrets dels estats, com l'espanyol, acostument a fer servir de tapadora empreses de seguretat i agències de detectius. 

Comentari que no passa desapercebut, després de llegir aquests dies el desembarcament de centenars d'agents del CNI a Barcelona, que haurien vingut a no se sap ben bé què, però si que sospitem que no serà per ajudar a facilitar el procés cap a la independència de Catalunya, sinó tot el contrari.
Mentrestant a Madrid, reunió d'alt càrrecs policials per analitzar l'escàndol d'espionatge al Principat. Com en tantes altres coses, els catalans poc a dir-hi, perquè adduint raons de competencies, el govern espanyol ha decidit no convidar-hi cap responsable de la policia catalana. Així, els Mossos no hi són ni se'ls espera.

En el terreny de la política catalana, destaquem la notícia que torna a sorgir sobre l'exconseller de governació durant el tripartit, Jordi Ausàs, detingut l'any passat per formar part, pressumptament, d'una xarxa de contraband de tabac. Segons revelen alguns diaris, Esquerra l'hauria contractat durant 26 dies després de ser imputat, a través d'Avancem cap a la Sobirania, per tal de poder cobrar l'atur. Sigui cert o no, malauradament és habitual trobar-nos amb centenars de casos que demostren la poca ètica i el mal ús que en fan els partits polítics d'associacions i fundacions propies que, en mosts ocasions serveixen, per tapar afers no massa nets.

I a la meseta, tampoc estan exempts de misteris. Un d'ells el protagonitza l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, que amb tot el que li està caient no li tremola el dit ni la butxaca per a anar-se'n a esquiar a Canadà i fer gestos despectius i obscens als periodistes que l'esperaven a l'aeroport de Barajas.

En fi, ja ho deia un sabi: 'La vida no és un problema per ser resolt, sinó un misteri per ser viscut'

Qui la fa, la paga?

Bon dia i bon dilluns internautes. El filòsof alemany Arthur Schopenhauer escrivia: 'La riquesa és com l'aigua salada, com més se'n beu, més set produeix'. I això el que sembla passar per aquestes contrades, on hi ha munt d'assedegats sense control que no paren de beure d'aquests manantials de corrupció. En aquest sentit, sorprenen les paraules d'Esteban González Pons, vicesecretari general d'estudis i estratègia del PP, afirmant que 'si ho fas malament ho pagues, siguis qui siguis, encara que siguis del PP o de la família més important'.
 
El cert és que a casa ens costa molt creure aquest extrem si tenim en compte compte com s'està de desenvolupant el judici del cas Nóos, en què curiosament encara no s'ha imputat la Infanta Cristina, malgrat siguin força els indicis que, pressumptament, la implicarien a ella i al seu pare. Això és el revelava dissabte Diego Torres, exsoci del gendre del Rei i republicà sobrevingut, al declarar novament al jutjat de Palma. Després de 7 hores, Torres va donar tota classe de detalls i correus electrònics que deixen entreveure que el cap de l'estat i la seva filla no estaven al marge de les activitats empresarials d'Iñaki Urdangarín i fins i tot haurien intermediat per aconseguir algun patrocinador.

Encetem una nova setmana amb l'ai al cor per saber quins nous casos de corrupció i espionatge apareixeran a les portades dels diaris. De moment sorgeix un altre nom, el de Joan Oliver, exdirector general de Barça, que hauria contractat en varies ocasions els serveis de Método 3, per tal d'espiar els 4 vicepresidents del club i els correus electrònics de tots els treballadors de l'entitat balugrana en època de Joan Laporta.

En l'àmbit polític, Oriol Junqueras relaciona la publicitat dels casos d'espionatge amb l'interès que tenen des d'altes instàncies per torpedinar el procés català, provocant un clima d'indignació en la ciutadania que afebliria la voluntat i la il·lusió de molts catalans, que veurien minvada la confiança en els seus líders. Confiança per cert, que tampoc té garantida el govern d'Artur Mas per aprovar els pressupostos, ja que a ERC no li ha sentat gens bé la nova retallada de 740 milions en la funció pública. Veurem si la bona sintonia entre el republicà i el President de la Generalitat ajuda a reconduir aquesta situació.

I per acabar, la perla que en una entrevista a La Vanguardia oferia diumenge el líder d'UDC. Duran no descarta succeir Artur Mas si aquest no torna a presentar-se. Esperem, pel bé de tothom, que aquesta 'amenaça' no és faci efectiva, i gaudeixi del mateix èxit que ha tingut en voler ser ministre del govern d'Espanya.

'Oferta, oferta'

Bon dia i bon divendres internautes. L'olla de la corrupció continua fent xup-xup, tot i que cada dia hi anem afegint més ingredients, com les detencions i l'espionatge indiscriminat. La crònica policial l'escrivia ahir nous arrestos, el del president del Consell Comarcal de la Selva i dos empresaris vinculats a les trames Pokemon i Manga d'adjudicacions irregulars a una empresa gallega. 

Revelacions sorprenents les que publiquen diversos diaris com La Vanguardia i El País, on llegim que el que semblava una anècdota, s'ha convertit en un escàndol majúscul d'espionatge, amb centenars de dòssiers sobre polítics, empresaris, directius, jutges, periodistes... S'ha obert la caixa dels trons i hem conegut l'existència d'un munt d'informes, per encàrrec alguns i d'altres no. Vist el negoci llaminer per la demanda existent, els detectius van optar per fer seguiments i informes, com si fossin xurros, oferint-los després al millor postor. Amb aquesta radiografia, no es estrany imaginar-se els espies cridant com verduleres 'Oferta, Oferta ... ens els treuen de les mans... Oferta!'.

Mentrestant, encara que sembli mentida, el món continua girant i passen altres coses. Al Congrés de Diputats, Alfredo Pérez-Rubalcaba feia públic el seu sou, empès per l'exercici de transparència de Mariano Rajoy que dissabte passat publicava la seva declaració de renda. Dos apunts al respecte. Ara sabem que el líder de la oposició cobra 67.000 euros, uns 70.000 menys que Rajoy quan encara no era president del govern. Valorant positivament aquest gest de Rubalcaba, també ens quedem un xic mosques perquè el que no ha fet públic és la seva renda, potser perquè ens sorprendria que el líder socialista disposés d'un patrimoni força inflat.

En l'àmbit internacional, José Manuel García Margallo, Ministre d'Exteriors espanyol tornava a fer ús de la seva delicadesa i els seu amor per Catalunya a l'afirmar que la Generalitat prefereix tancar ambulatoris i obrir ambaixadetes. Sigui com sigui, sempre hem de veure gestos, que en diplomàcia i política són cabdals. Em refereixo al que va dir Alan Solomont, que en unes jornades celebrades a Barcelona pel Cercle d'Economia va dir que té previst aprendre català en breu. Potser és un senyal dels canvis fronterers que preveu l'Administració americana?

Un nou Clouseau?

Bon dia i bon dijous internautes. Els amants del suspens i les novel·les de detectius no deuen donar a l'abast amb la de noves històries que l'actualitat ens presenta aquests dies. L'entramat en el cas d'espionatge a la reunió entre Alícia Sánchez-Camacho i l'exparella de Jordi Pujol Ferrussola, segueix acaparant les portades dels diaris i les tertúlies. Després que la Presidenta anunciés que es querellarà contra Método 3, l'agència de detectius no guanya per ensurts, ja que segons publica La Vanguardia, el cas seria molt més complicat del que en un principi semblava. Segons aquest rotatiu, polítics de diverses forces polítiques haurien estat espiats per aquesta empresa.

Però, lluny de quedar-se aquí, el diari també apunta la clara vinculació entre una de les detectius amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Segons llegim, una assesssora jurídica del PSC seria germana d'aquesta treballadora de Método 3. Veurem com reaccionen des del carrer Nicaragua amb aquestes noves revelacions, perquè sembla que l'anunci de querelles de José Zaragonza i la total desconeixença de Pere Navarro, afirmant que al PSC no té cap contracte ni factura amb Método 3, no semblen suficients.

Sigui com sigui, una agència de detectius sempre ha de regir-se per la discreció i no sembla pas el cas, ja que comencen a filtrar-se detalls de tots aquests seguiment. No sabem si és que potser han contractat rececentment algun parent del famós Inspector Jacques Clouseau, conegut no precisament per les seves habilitats. 

Agatha Christie, la gran dama del misteri, ja ho escrivia fa força anys:"Les converses són sempre perilloses si es té alguna cosa a amagar". Suposo que per això, una de les frases cèlebres pronunciades ahir pel gran Mariano Rajoy fou: 'A veces no tomar una decisión es la mejor decisión'. O sigui, que tot caurà pel seu propi pes i ja s'arreglarà. Així va el país, amics.

Una altra promesa incomplida?

Bon dia i bon dimecres internautes. Catalunya torna a estar en el punt de mira internacional. Aquesta és la conclusió que podem extreure'n de les diverses preguntes que corresponsals estrangeres li feren a Mariano Rajoy en un acte organitzat pel diari britànic The Economist. La que fou més directa tingué també resposta contundent del President del Govern, quan va afirmar que 'Catalunya seguirà a Espanya' i 'la majoria dels catalans no es volen separar d'Espanya'. 

D'aquesta manera va voler tranquilitzar empresaris i premsa internacional que assitiren a unes jornades d'economia, les quals quedaren en un segon pla, al fer-se palès l'interès dels mitjans pel futur polític d'Espanya. Malgrat que Rajoy faci afirmacions tant contundents, a ningú se li escapa la poca credibilitat d'algú que ha incomplert la majoria de les promeses electorals. Així que, sí fem cas d'aquest axioma, aquesta promesa del president del govern quedarà, tard o d'hora, en paper mullat. Ja ho deia l'escriptor i dramaturg francès Jules Renard, 'De tant en tant digues la veritat, per a que et creguin quan menteixis'.

Un altre exemple el trobem en la decisió, a última hora, del PP en votar a favor d'acceptar a tràmit la ILP sobre la dació en pagament i la creació d'un parc de vivendes de lloguer social. La pressió mediàtica i ciutadana, van poder més que els Populars, que no van voler incrementar la mala imatge que té entre la població, coincidint amb un altre suicidi d'un matrimoni de 70 anys, a Palma, per un altre desnonament. Ara bé, aquest fet no significa que els diputats de Rajoy estiguin a favor de la dació, sinó que és una manera de guanyar temps per rentar la seva imatges. Sigui com sigui, primera victòria de les plataformes antidesnonaments representades per l'heroïna del moment, Ada Colau.

A casa nostra, el Conseller Francesc Homs, anunciava la creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional, el qual restarà obert a tots els partits i comptarà amb professionals i personalitats que donaran suport al Dret a Decidir. El Portaveu del Govern, no va voler deixar passar l'oportunitat per respondre Rajoy, i va explicar que si tant clar veu que els catalans volem seguir formant part d'Espanya, aleshores que faciliti la consulta.

I acabem amb la novel·la de detectius de moda. La pilota torna a estar al camp del PSC perquè malgrat els febles desmentiments de les darreres informacions que el vincula amb un cas d'espionatge a CiU i PP; el diaris El País i El Periódico publiquen avui que els socialistes catalans eren clients habituals de l'agència de detectius Método 3. No sabem com acabarà aquesta novel·la que ens arriba en fascicles, però em temo que trobaran algun majordom al que carregar-li el mort.

La Travessa: catòlica, apostòlica i romana

Bon dia i bon dimarts internautes. Cop d'efecte ahir del Vaticà a l'anuciar la renúncia del Papa Benet XVI a causa del precari estat de salut que l'impossibilita seguir amb les seves obligacions. Un fet històric perquè no es produïa des de feia 500 anys, gairebé com les dimissions al nostre país.
 
Així el pontificat de Joseph Ratzinger haurà estat un dels més curts que es recorden, sens oblidar el de Joan Pau I, que només va estar al capdavant del catolicisme un any, després d'una mort sobtada i misteriorsa. El Bisbe de Roma, ha vist com diversos fets esquitxaven el seu mandat, des del seu passat a les joventuts hitlerianes, els escàndols de pederàstia i el darrer, però no menys important, el conegut com Vatileaks que posava en evidència les intrigues del poder en el sí de l'esglèsia. Serà el 28 de febrer a les 8 del vespre, quan es reunirà la cúria per triar el nou Papa, i des d'ara comencen les travesses per saber qui pot ser el nou pontífex.

Malgrat els paral·lelismes legítims, alguns veuen en la decisió papal un exemple que també hauria de seguir el rei dels caçadors d'elefants, el qual amb prou feines s'aguanta d'empeus i prefereix més activitats ocioses i amatòries, que afrontar la crua realitat d'un país que dia rera dia s'enfonsa una mica més. Un enfonsament, que també pateix la institució que dirigeix, la qual torna a la palestra després que la fiscalia anticorrupció demani la imputació de tres cosines reials en el cas emperador de la mafia xinesa. Sembla que el tortell que van comprar a la Zarzuela, enlloc de la figureta del rei els va tocar la fava.

En l'àmbit polític, seguim parlant de la reunió que van tenir fa tres anys l'exparella de Jordi Pujol Ferrussola i la Presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, la qual va confirmar ahir aquesta trobada i va amenaçar de querellar-se contra l'agència de detectius Método 3 i els diaris que reprodueixin aquesta informació. Malgrat que des del carrer Nicaragua, seu del PSC, es negués qualsevol vinculació amb l'espionatge, el diari El Mundo pública detalls del contracte per espiar la reunió, culpant directament el número 2 de José Montilla, l'aleshores secretari d'organització del PSC, José Zaragoza.

I si la política torna a estar tacada, no se'n salva el món empresarial representat per la CEOE. Si fa pocs dies, el seu president, Juan Rosell, demanava que s'acabés amb la corrupció en la política per sortir de la crisi, ahir la Cadena Ser denunciava que el Vicepresident d'aquesta patronal, Arturo Fernández, pagava alguns treballadors en diner negre. Es dóna la circumstància que Fernández és amic d'infantesa d'Esperanza Aguirre, i en els darrers anys ha aconseguit guanyar més d'una vintenta de concessions en organismes públics com el Congres de Diputats o l'Assemblea de Madrid.

Acabem amb una anècdota, que potser té doble lectura, perquè ahir el departament de comunicació de La Moncloa eviava per error, o no, una nota de condol per la mort de Rajoy. Pocs minuts després van adonar-se'n i van rectificar el nom pel del filòsof Eugenio Trias Sagnier. No sabem si les lluites intestines que hi ha al PP també s'ubiquen a la residència del President del Govern, però amb anècdotes com aquesta i la que va protagonitzar la jornada passada, al confondre la selecció espanyola d'handbol amb la de futbol, sembla que també li vulguin fer el llit a La Moncloa. Us recomano el vídeo on es demostra que encara no enten la seva lletra.

'Entre pitos y flautas'

 
Bon dia i bon dilluns internautes. Iniciem la jornada de la setmana tot fent pedagògia sobre una popular expressió castellana: 'Entre pitos y flautas'. Sembla que l'origen el trobem en l'època dels Reis Catòlics, on es produí una anècdota de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, el qual ridiculitzà al rei Ferran el Catòlic quan aquest li demanà a Gonzalo que li ensenyés les despeses que derivades de la batalla de Nàpols el 1506. La resposta del Gran Capità Gonzalo fou donar-li al rei un llistat de moltes despeses en conceptes ridículs.

Però els 'pitos y flautas' que va patir el cap de la monarquia ahir, a la final de la copa del rei, foren sonats literalment parlant. Tanta fou la cridòria al pavelló de Vitòria, que l'organització optà silenciar l'última part de l'himne espanyol vist el rebuig de la majoria del públic assistent sumat al suport anímic del col·lectiu d'elefants mundials.

Divendres, el Consell de Ministres feia anunci un xic sorprenent a l'explicar que presentaran recurs d'anticonstitucional de la recent Declaració de Sobirania aprovada fa poques setmanes al Parlament de Catalunya. Document que en un primer moment el govern espanyol va menytenir titllant-lo de paper mullat, però vista la volada que està tenint en l'àmbit internacional han recapacitat, abans que els agafi el toro, que tant els agrada per cert.

D'altra banda, segueix el setge a la família Pujol que, segons sembla que va camí de convertir-se en culebró, donat que també una part de les informacions les situen a Mèxic. Segons publiquen El Mundo i El Periódico de Catalunya, l'exparella de Jordi Pujol Ferrussola, s'hauria reunit en secret el 2010 amb la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho per explicar-li la pressumpta evasió de capital a paradisos fiscals del fill de Jordi Pujol. I per acabar d'embolicar la troca, el PSC hauria encarregat a una agència de detectius la col·locació de micfons al restaurant. Veurem com reaccionen els protagonistes d'aquest sainet.

Cop d'efecte de Mariano Rajoy aquest cap de setmana, fent públiques les declaracions de renda dels darrers 10 anys. Un fet lloable que intenta apagar les flames provocades per les notícies que estan sorgint aquests dies sobre els pressumptes sobresous de diversos càrrecs del PP. Sorprèn però la doble moral dels que qüestionen el sou baix del President del Govern (75.000 € bruts) i en canvi no expliquen la retribució que li dona el seu partit, que recordem abans de l'investidura com a cap de govern, pujava més de 100.000€. 

Sigui com sigui, estarem a l'expectativa de si el gest de Rajoy s'encomana a la resta de dirigents i líders d'altres partits, o bé fan ús de la tàctica defensiva de l'astruç que amaga el cap sota terra.

'Vaya torito, ay torito guapo'


 



Bon dia i bon divendres internautes. El mític i ja desaparegut, José Luis Cantero Rada, més conegut com 'El Fary' feu popular una cançó anomenda 'El Torito guapo' que pel que sembla torna a estar de moda, no només a les pel·lícules de Torrente sinó que també als ipod's dels dirigents del PP. Aquest retorn i caspós al blanc i negre el veiem ahir al Congrés al aprovar-se, per àmplia majoria, la Inciciativa Legislativa Popular (ILP) que demana convertir la Fiesta Nacional en 'Bé d'Interès Cultural'.

Aquest fet que pot semblar anecdòtic no ho és, si tenim en compte que el mateix dia, els diputats del PP passaven el corró sobre la ILP que demanava la dació en pagament en els nombrosos casos de desnonament. En canvi, amb l'aprovació anterior, les corrides de toros tornaran a celebrar-se a Catalunya passsant per sobre de la llei aprovada per la cambra catalana. Curiosament, el retorn de la tauromàquia al Principat podria tenir com a data el mes de setembre, en què també se celebra la Diada Nacional de Catalunya.

Al marge d'aquestes consideracions, el cas Bárcenas segueix erosionant la ministra de sanitat, Ana Mato. Segons expliquen fonts internes del PP, són moltes les veus que demanen el seu cap i això podria provocar la primera crisi de govern amb el cessament i nomenament de varis ministres, entre altres el de la reina del confeti. Relacionat amb aquest tema, l'empresa que hauria venut el confeti per les festes d'aniversari dels fills de la ministra, han dit que realment el client era el GETAFE FC i que es tracta d'un error informàtic en la factura. Si la informàtica parlés...

I mentrestant els jutjats segueixen treballant a tota màquina. Mentre el jutge Pablo Ruz pregunta a la fiscalia si cal col·locar una polsera de seguiment al rei dels sobres B per evitar la fuga, la premsa madrilenya treu a la llum un altre pagament fantasma a l'empresa Nóos. A partir de diverses investigacions es vincula l'empresa règia i la fallida campanya del Madrid 2016, impulsada des de l'Ajuntament de Madrid, que hauria pagat o regalat 140.000 Euros per 'ajudar a perfilar el lema de la candidatura olímpica'. Si el jutja tira de veta, val més que s'encomani a San Cucufato perquè del suposat assessorament tampoc se'n guarda documentació.

I la perla per acabar, un símptoma que el govern no sap per on va i navegar sense rumb i criteri, el trobem amb les paraules de Beatriz Viana, Directora de l'Agència Tributària, que ahir responia en roda de premsa les preguntes sobre l'acolliment de Luis Bárcenas a l'amnistia fiscal. Els micròfons novament van tornar a traïr la responsable, ja que sense adonar-se que no estaven apagats va comentar: 'no sé ni el què he dit, em treuran qualsevol barbaritat'. Tenia raó, ja li hem tret aquesta.

Mister Proper o Don Limpio


Bon dia i bon Dijous Gras internautes. Un dia que més que mai, la societat clama perquè bona part de les classes dirigents es treguin la màscara que porten tot l'any i deixin de banda allò que és políticament correcte per dir la veritat, ara que estem envoltat de corrupció, dia sí i dia també.

Cimera anticorrupció la que es celebrava ahir entre el President de la Generalitat i els representants dels principals organismes de control institucional. Tot i que és massa precipitat per extreure'n conclusions, les primeres veus diuen que ha estat molt útil per recollir un seguit d'idees. Veurem si realment es posen en pràctica o queden en un calaix i en l'oblit com aquell acord que el 2001 s'aprovà per unanimitat al Parlament per limitar la despesa, els cost de les campanyes electorals i permetre auditories als partits. Un objectiu que malgrat el desig d'Artur Mas de fer net, caldrà més que un simple desengreixant per netejar tanta porqueria.

Als pèrits càligrafs sembla que se'ls gira feina i podran esquivar la crisi si tenim en compte que ara tothom els sol·licita que autentifiquin els suposats manuscrits de l'extresorer del PP. Bárcenas declarava davant la fiscalia anticorrupció negant totes i cadascuna de les informacions que s'han publicat aquests dies i es prestà a realitzar una prova calígràfica per desmentir-ho. Esperem que com va passar a la mítica Máquina de la verdad de Julián Lago, aquests pèrits no acabin fent maratons per totes les televisions. Sigui com sigui, a casa comencem a sospitar si va Bárcenas ha estat tota la setmana practicant amb l'altra ma i per inspiració divina o judicial s'ha tornat esquerrà sobtadament, per si les mosques...

Nou baròmetre del CIS amb novetats en el rànquing de problemes pels espanyols, perquè la corrupció s'ha convertit en el quart problema després de l'atur, l'economia i els polítics. En aquesta enquesta, realitzada abans del cas Bárcenas, el PSOE retalla distàncies amb el PP i ja és només a 5 punts. Tot i això, cap dels polítics aprova i la millor situada és una altra gran amiga dels catalans, Rosa Díez que obté una nota de 4,2. O sigui tots hauran d'examinar-se el setembre!

En el terreny econòmic la polèmica fa dies que planeja sobre la convocatòria de Foment del Treball que, sota el títol de 'Anem per feina' ha fet pel proper 14 de febrer. En vista dels boicots d'assistència per part d'altre organitzacions empresarials, com CECOT i PIMEC, no sembla que el dia dels enamorats es facin regalets sinó més aviat retrets per voler convertir aquest acte en una trobada antiindependentista i clarament en favor de la sacrosanta unitat d'Espanya.

Acabem amb malestar, però en aquest cas el que van patir els assistents a la reunió del Comité de Direcció del PP madrileny. Per les informacions recollides sembla que la bronca fou monumental entre Esperanza Aguirre i altres dirigents com Ana Botella. L'expresidenta de la comunitat va oferir-se a regenerar la democràcia i va mostrar-se molt dura amb l'actuació de Dolores de Cospedal per la poca credibilitat de les explicacions en aquest nou escàndol. Però lluny de quedar-se en això, Aguirre va dir que ella ja hauria cessat la ministra del Confeti, Ana Mato. Finalment, no va oblidar-se de l'alcadesa de Madrid i va criticar l'actuació que ha fet en el cas del Madrid Arenas.

En fi, com deia el gran Groucho Marx: 'La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats'.

Duran 'El Bromista'

Bona tarda i bona hora internautes. Hi ha dies que malgrat el que està caient trobem perles en forma d'humor que ens provoquen més d'un somriure, malgrat no fos la intenció del protagonista. Em refereixo a Josep Antoni Duran i Lleida, que en una entrevista a Catalunya Ràdio ha dit que si a ell alguna vegada se l'imputa, no s'ho pensarà gens i dimitirà de tots els seus carrecs. El líder d'UDC practica novament l'amnèsia selectiva, tot i que les hemeroteques i fonoteques van recordar a al president de la formació democristiana les seves paraules sobre una possible dimissió pel cas Pallerols.

A molts haurà sobtat  les paraules de Duran perquè s'esperava que donés suport al seu company de coalició, Oriol Pujol, que ben aviat podria ser imputat pel cas de les ITV. Però el cas és que a Unió no han oblidat la declaració que la seccio local de CDC feu fa poques setmanes contra el seu president, una reunió on per cert hi assistí entre altres Oriol Pujol.

Aquest país on les dimissions són insòlites contrasta amb diferència amb altres com la Gran Bretanya, on fa pocs dies coneixíem la dimissió del ministre d'energia a causa d'una multa de trànsit. En gestos com aquests observem que encara ens queda molt per arribar a entendre la democràcia.

En l'àmbit judicial destaquem la veu d'un indignat reial, perquè l'encara Duc de Palma, Iñaki Urdangarín ha anunciat que recorrerà la fiança solidària de 8 milions d'euros, imposada pel jutge i sol·licitarà al Tribunal Constitucional l'anul·lació del judici del cas Nóos per la 'indefensió irreparable dels seu dret a defensa' i al fet que ser gendre del rei l'ha perjudicat. Un altre bromista regi que diu que la corona és més aviat d'espines. Encara riem.

Parlant d'economia, destaquem que una altra dada negativa: les famílies i empreses insolvents van augmentar un 27% l'any passat. Amb aquests números és evident que el divorci entre ciutadans i banca tambe s'ha fet palès aquests últims temps, perquè també sembla que la crisi no vagi amb ells.  Així, aquesta tensió fou palpable al Congrés de Diputats, on va comparèixer Ada Colau, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. En un discurs dur i contundent feu envermellir alguns il·lustres diputats que encara amaguen el cap quan es discuteix la dació en pagament. A més, titllà de criminal el portaveu de la banca que minuts abans havia donat suport a les insuficients i febles mesures que prepara el govern de Rajoy. I és que l'hemicicle no acostuma a escoltar veritats i realitats que venen directament del carrer. Lamentablement, com deia el gran escriptor George Orwel: 'En una època d'engany universal dir la veritat és un acte revolucionari'.

Salvetats

 

Bon vespre i bona hora internautes. Nova fugida cap endavant del PP volent tapar, no sé si les vergonyes, però si les veus de periodistes i parlamentaris que opinen i pregunten sobre la patata calenta que tenen entre mans i que tant els crema, si tenim en compte les reaccions airades d'alguns dels seus dirigents. Un dels exemples el trobem en Esteban González Pons i Dolores de Cospedal que han decidit fer ús de la pobre i vella tàctica del 'i tu més. Però aquesta estratègia d'engegar el ventilador no sempre és efectiva, perquè la millor defensa no sempre és un bon atac.

Ahir Mariano Rajoy no va tenir més remei que comparèixer al costat d'Angela Merkel i les desenes de periodistes que esperaven ansiosos les paraules de Rajoy. Sent fidel al seu estil, Rajoy no es va despentinar a l'hora de respondre les 2 úniques preguntes que la premsa espanyola va poder fer-li. Ara bé, segur que experts en llenguatge no verbal ben segur que conclourien que la processó va per dins, especialment quan va afirmar alegrament que tot el que s'ha publicat és fals, 'salvo algunas cosas que se han publicado'. 

Aquells que tenen per costum l'estòmac de veure canal com 13TV, ahir van poder guadir del massatge fet al gran protagonista d'aquests dies. En un cop d'efecte que va sorprendre a propis i a estranys, la cadena de la COPE aconseguí una entrevista en exclusiva amb Luis Bárcenas. L'extresorer del PP va reafirmar-se en la seva innocència i va denúnciar les informacions publicades, ja que segons ell, ni la lletra dels manuscrits és seva ni existeix una comptabilitat B en el Partit Popular. Segons ell, algú del PP està orquestrant aquesta campanya per desgastar-lo a ell i al govern de Rajoy.

Aquells que no fa massa temps es posaven la medalla a l'anunciar la tramitació d'una llei de Transparència, avui blinden el seu líder, amortitzant la majoria absoluta al Congrés per evitar la creació d'una comissió d'investigació i a més votant en contra que el President del Govern hagi de comparèixer davant la seu parlamentària per donar alguna explicació, però això tampoc va amb ells, no fos cas que es descobrís quelcom més.

D'altra banda, a casa nostra Oriol Pujol compareixia en roda de premsa per donar explicacions sobre la petició que la Fiscalia ha fet perquè sigui imputat. Posant la bena abans que la ferida, Pujol va explicar que el seu cas és una mostra més de l'assatjament impulsat des del govern contra el procés sobiranista i veladament va deixar entreveure que s'apartarà de la primera línia política per no convertir-se un escull per procés sobiranista, si finalment resulta imputat. 

Veurem si la iniciativa que Artur Mas impulsa aquests dies per fer un pacte contra la corrupció serveix de quelcom, bàsicament perquè amb bona voluntat no n'hi ha prou, cal que els partits s'arremanguin i es mullin d'una vegada per totes per acabar amb aquest càncer de corrupció que amenaça de fer metàstasi en totes les institucions.

Mariano Rajoy, un president virtual

Bon dia i bon dilluns internautes. Iniciem la setmana amb la intuïció que aniran apareixent nous documents comprometedors pel PP filtrats per no se sap si per Luis Bárcenas o per algun sector castís del PP que ja fa molt temps vol fer-li el llit a Mariano Rajoy, que a aquest pas, se'l farà ell mateix.

Dissabte era esperadíssima la seva compareixença, i aquells il·lusos que esperaven una bona defensa van veure's frustrats ja que al més pur estil Houdini, va escapolir-se de la premsa realitzant una declaració feta a través d'un monitor de televisió en una sala plena a vessar de periodistes nacionals i internacionals.

Aquesta imatge esperpèntica i covarda no es repetirà avui a Berlín, punt de trobada entre el president espanyol i la canceller Merkel. La fugida cap endavant de Rajoy no podrà esquivar les explicacions que de ben segur li demanarà en privat la mandatària germànica i els periodistes, públicament. Amb aquest clima i veient com plou sobre mullat, el líder socialista Alfredo Pérez-Rubalcaba denunciava el desprestigi que està patint la marca Espanya a l'exterior i exigia la dimissió del cap de l'executiu espanyol. Però com que aquí no hi ha un pam de net, almenys aquesta és la percepció que té la ciutadania, les enquestes no ajuden el PSOE malgrat la baixada en populatitat dels populars, valgui la redundància. Els gairebé 50 diputats que perdria el PP no anirien cap al principal partit de l'oposició sinó que es repartirien entre les altres formacions.

El descrèdit també ha posat en el punt de mira a la ministra de Sanitat, Anna Mato, perquè en el sumari del cas Gürtel, el seu nom apareix esquitxat al ser beneficiària de regals per valor de 50.000 euros. Algunes constructores haurien sufragat, pressumptament, coses tan excèntriques com 4.500 euros en confeti, festes d'aniversari pels seus fills, viatges familiars a l'estranger i altres foteses.

Sens dubte el panorama actual és ben dramàtic i teatral. Parlant de dramaturgia, diumenge es celebrava la cinquena edició dels Premis Gaudí, lliurats per l'Acadèmia del Cinema Català, en una gala que, al marge dels guardons principals, vull destacar a una de les seves protagonistes, la gran Montserrat Carulla, que començà una brillant intervenció dient: 'Sóc Montserrat Carulla, actriu, catalana i independentista. El meu independentisme no va contra ningú. Jo respecto i admiro la llengua i la cultura del poble espanyol, i els vull al meu costat com a amics, però no vull ser la seva serva.”

I acabem amb una reflexió que potser aclarirà alguns punts foscos d'aquesta última trama. No està provat que el PP pagués, pressumptament, sobresous en negre, sinó més aviat ho hauria fet amb bitllets liles, verds i sobres blancs. Si no rectifiquen aviat, els casos de corrupció acabarant passant-los factura, sense IVA per això.


Els manuscrits del Mar Mort

 

Bon dia i bon divendres internautes. L'any 1947 dos pastors de Qumran (Israel) empaitaven una de les cabres que s'havia allunyat del ramat. Per casualitats de la vida, la cabreta s'amagà en una cova i allà descobriren un munt d'àmfores que, en el seu interior, contenien més de 800 documents històrics. Aquesta troballa, vetada pel Vaticà degut a les contradiccions que aportava vers la doctrina que fins aleshores s'havia difòs, foren venuts a diversos antiquaris i es coneixen com 'Els manuscrits del Mar Mort'

Extrapolant aquell fet, aquests dies les aigües baixen força revoltes i tèrboles a Can PP, a rel d'uns polèmics manuscrits que posarien al Partit Popular contra les cordes per tenir, pressumptament, una doble comptabilitat en negre, que demostraria el lliurament de sobres a gran part de la cúpula del partit.


Ahir, Dolores de Cospedal va mostrar-se indignada, paraula utilitzada en nombroses ocasions durant la roda de premsa d'urgència, convocada després de la bomba informativa del diari El País, on apareixien ella, Mariano Rajoy i altres noms il·lustres de la cúpula popular com a beneficiaris d'aquests sobresous. La secretària general del PP va intentar capejar les acusacions negant l'autenticitat dels documents i en resposta a les preguntes dels periodistes, excepte les de El País, va denunciar una conspiració per acabar amb el seu partit i els seus dirigents.

Tot i així, no massa lluny de la seu popular, Pío García-Escudero, President del Senat i tercera autoritat del país, reconeixia que una de les quantitas que apareix en aquests quaderns correspon a un crèdit que va demanar ell al partit i que ja va cancel·lar. A partir d'aquests esdeveniments i veient que la bola cada cop es va fent més grossa, el Fiscal General de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce afirmava en una entrevista a TVE que la fiscalia podria cridar a declarar membres de l'executiva del PP, a causa dels indicis de delicte i de l'alarma social generada.

Si prous dificultats té l'economia espanyola en treure el cap, ahir la credibilitat internacional perdia actius, perquè cada hora que passa la situació s'agreuja i els inversors titllen d'escandalós aquest nou cas de corrupció que ha deixat molt tocat, no només el partit que governa, sinó també el país. País, que sifem memòria, fins fa poc era un clar candidat a rebre un rescat total degut a una mala praxi i a una prima de risc desenfrenada. 

I mentrestant, on és Don Mariano? Amagat com sempre, esperant que passi un temporal que sembla no vagi amb ell. Això sí, Cospedal anunciava que el President del Govern convocarà una reunió extraordinària de l'executiva i dels seus presidents autonòmics, per intentar apagar el foc. No sabem si els resultats de la trobada seran també extraordinaris o sensacionals, però la impressió de molts és que és difícil apagar un foc amb benzina.