Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Delictes formatejats, tranquils!

Bon dia i bon divendres internautes. Malgrat que han passat més de dos-cents anys des que el diplomàtic i estadista francès Charles-Maurice Talleyrand escrigués que 'Hi ha una cosa més terrible que la calúmnia: La veritat', el cert és que sovint aquesta porta problemes als que estan acostumats a amagar-la o disfressar-la en forma de mentida. Aquesta és la sensació que ens queda a molts després d'escoltar les paraules de Carlos Floriano, vicesecretari general d'Organització del PP al referir-se als discos durs dels dos ordinadors que Luis Bárcenas tenia a la seu central del partit. Per estrany que us resulti, l'Audiència Nacional s'ha vist sorpresa pel fet que ambdós dispositius d'emmagatzematge foren destruits fa mesos, després que el PP decidís aplicar "diligentment" el protocol de la Llei de Protecció de Dades. 

Evidentment, 'la informació que tenien fou destruïda degut a que hi havia informació sensible'. Falta preguntar: sensible per a qui? Aquest és l'argument al que s'agafa l'advocat de l'extresorer, Javier Gómez de Liaño, el qual declarava que la destrucció d'aquestes proves refermen la versió de Bárcenas i comprometen encara més la versió de la formació conservadora.

Sense marxar de la capital del reino, El Confidencial ens explica la compareixença de Carmen Chacón per explicar la seva renúncia a l'escó de diputada. Al marge de la decisió legítima d'optar per un canvi professional a terres americanes, l'exministra espera que els seus rivals vagin cremants, però corre el risc de quedar en l'oblit i perdre posicions en unes futures primàries del PSOE. Chacón deixà clar que marxa amb un bitllet d'anada i tornada i espera que passin moltes coses al partit, el més aviat possible, ja que hi ha plans i calendaris que no comparteix. A preguntes sobre si es presentarà com a candidata en el futur, la futura professora de la Universistat de Miami Dade afirmà que sempre estarà a disposició del que vulguin els seus companys.

En l'àmbit de la política catalana, a Alícia Sánchez Camacho no li ha agradat gens la campanya que CDC ha iniciat entre la seva militància, segons la qual una Catalunya independent reduïria en un 10% les xifres d'atur, creant-se fins a 300.000 llocs de treball. Hi ha veritats que lògicament ofenen als que sempre fan ús de la por com a única estratègia. Com diria un pagès 'això són fabes comptades' i no cal ser massa intel·ligent per entendre que quan assolim la independència disposarem de la totalitat dels recursos propis, i per tant la renda dels ciutadans augmentaria notablement.

Com també augmenta en gran manera el nombre de periodistes estrangers acreditats per cobrir la informació de la Diada. Després del gran èxit aconseguit l'any passat, els mitjans foranis han decidit enviar fins a 200 professionals que seguiran de prop els diversos actes de l'Onze de Setembre. Repercussió que també s'ha vist incrementada gràcies a les més de 90 cadenes humanes que es faran arreu del món.

Entrem ara en el terreny de les perles. La primera ens parla de les conseqüències del desamor en una terra ben llunyana i força temible: Corea del Nord. La Vanguardia ens desvetlla la terrible venjança que el líder Kim Jong-un ha ordenat contra la seva exparella, la cantant Hyon Song-wol que ha estat afusellada juntament amb diversos companys d'un grup musical acusats de gravar i vendre pornografia. A més, la premsa oficial incrementa els delictes i acusa també als ajusticiat d'estar en possessió de biblies. Mala peça al teler i avís a possibles amants d'aquest sant baró.

La segona perla ens parla d'un altre enuig, però sense que la sang hagi arribat al riu. El nostre protagonista és el príncep saudita Al-Waleed bin Talal III el qual s'ha sent profundament dolgut amb la revista Forbes. Segons ell la publicació va menysvalorar la seva fortuna rebaixant-la en 9.600 milions de dòlars respecte a la real. Un greuge com aquest no podia quedar impune i el príncep ha portat la publicació als tribunals del Regne Unit, ja que el magnat argumenta que amb el seu patrimoni podria viure 15.000 vides. Com deia aquell savi, 'qui no té feina, el gat pentinta', encara que sigui d'or i brillants.

Acabem amb una perla que a molts us trencarà esquemes infantils. L'actriu Tami Erin que els anys 80 va protagonitzar un remake de Pippi Calcesllargues ha canviat de xip i ha optat per dedicar-se al cinema adult, tan adult que arriba a ser porno. Un fet que contrasta amb el personatge de la nena trapella que sempre anava acompanyada d'el cavall 'Pequeño Tio" i el mico 'Señor Nelson'. En fi internautes, sempre s'ha dit que tothom té un passat, però en aquest cas alguns tenen un present pujat de to.

Diada sense Manifestació? Noooo!

JORDI FORNAS I PRAT
OPINIÓ


 
S’acosta la Diada del 2013 i l’ambient bull més que mai.

Hi ha incertesa sobre si la Cadena Humana que ens ha proposat i on ens ha embarcat l’ANC tindrà èxit o fracassarà. Sembla una empresa complicada i així li vaig manifestar a la Presidenta de l’entitat quan vaig coincidir amb ella en una acte organitzat, ja fa temps, per la mateixa ANC a Taradell, em va respondre que ho tenien tot calculat i no es desdirien.

Bé, esperem que els càlculs i les previsions hagin estat els correctes, però un onze de setembre sense manifestació reivindicativa a Barcelona seria quelcom que no s’hauria vist des d’abans de la mort del dictador i fins i tot en aquells temps i havia grups que, fos com fos, feien alguna mena d’acte o manifestació, per simbòlica que fos i arriscant-se molt.
Així doncs calia organitzar-la. Inicialment ja n’hi havia convocada una a la plaça Urquinaona per l’Esquerra Independentista, que és la plataforma suportada per la CUP, però calia fer-ne una de transversal, fora de l’ombra de qualsevol partit i que per tant pogués incloure tota mena d’entitats i partits (inclosa la mateixa CUP si vol formar-ne part).

La resta de partits parlamentaris ja estava clar que no la pensaven convocar i que es limitarien a l’acte institucional i a l’ofrena floral al monument a Casanovas i l’ ANC tampoc, estava prou centrada en la Cadena i havia abandonat aquesta idea ja feia temps.

Però el país no s’acaba aquí, hi ha tota una sèrie d’ entitats i partits a quina més patriòtica, per modesta que sigui, disposats a tirar endavant amb la convocatòria, de la manera més generosa i desinteressada, la llista la trobareu en el mateix manifest de convocatòria.
Alguns ja sortiran amb la cançó de si estem dividint... sempre la mateixa cançó, sobretot quan el que es proposa no els agrada. Aquí no s’està dividint res, s’està proporcionant la possibilitat d’anar a la manifestació de cada any. No tothom pot o està disposat a anar a la cadena humana i no cal entrar a valorar els perquè, cadascú tindrà els seus.

Tampoc és acceptable qüestionar el patriotisme de ningú en funció de si va a un lloc o un altre, tots els que vagin als actes de la Diada Nacional faran un acte de Patriotisme inqüestionable, ja sigui si van aquí, allà o més enllà.

El país te prous recursos humans per fer la cadena de vora 400.000 persones i posar-ne mig milió a la manifestació de la capital, comptant a més amb els que vulguin i puguin anar als dos llocs. Sempre hi haurà qui no haurà pogut doblar per motius logístics i ara tampoc entraré a valorar la logística, senzillament perquè no és el moment.
Ara és el moment de sortir tots al carrer, demostrar un cop més que som aquí, que els polítics potser estan adormits, però que el poble català és ben viu i no pensa renunciar a res, encara que a molts d’ells ja els agradaria que la societat es cansés i es desmobilitzés per tal de poder començar a pensar que ja no cal preocupar-se més, que l’ independentisme va ser cosa d’una flamarada puntual però que ara ja tot va tornant allà on era, és a dir enlloc.

Per Catalunya som aquí i per Catalunya sortirem a demostrar que ni ens hem cansat ni ens cansarem mai, no pararem ni ens pararan.
Aquest onze de setembre encara menys, aquest és l’onze de setembre que recorda que fa 300 anys les tropes borbòniques van posar setge a la ciutat i al país, llavors van aconseguir vèncer però ara vencerem nosaltres. L’any passat vem posar la primera pedra i ara posarem la segona perquè l’any que ve, tal com diu el lema de la manifestació, serà el de la victòria final:

INDEPENDÈNCIA 2014, ARA SÍ !!
Jordi Fornas
Promotor de UDIC

Malèvola comparació

Bon dia i bon dijous internautes. Deia el gran Julius Marx, més conegut pel gran públic com Groucho: 'Mai oblido una cara, però en el seu cas, estaré encantat de fer una excepció'. I aquest mateix pensament és el que tenim molts al veure les darreres mostres d'un franquisme que no acaba de marxar del tot, observant les diverses fotografies en que alguns membres de les NNGG del PP fan gala i ostentació de símbols i salutacions feixistes. Si ja costa al Partit Popular fer una condemna clara i contundent del franquisme, ahir el seu portaveu adjunt al Congrés, Rafael Hernando que culpabilitzava la República d'haver causat 1.000.000 de morts, quan fou precisament el cop d'estat d'un tal Francisco Franco, el que generà la guerra civil i l'aixecament dels feixistes contra la democràcia establerta. El diari ARA destaca que lluny de callar i reflexionar sobre el que havia dit, el dirigent popular s'animà i convidà al PSOE a expulsar de les seves files als militants que en les manifestacions exhibeixin la bandera republicana perquè és 'tan inconstitucional com la franquista'. Ja ho diuen que malauradament la història l'escriuen els guanyadors, publicitant-la i manipulant-la a les escoles ministres com José Ignacio Wert.

Si fa un moment parlàvem de conflictes bèl·lics passats, un de ben actual és el que viu el PSC, atiada per la carta d'Antonio Balmón, número dos de Pere Navarro a El Periódico. Aquesta ha estat l'espurna que, al marge de les rèpliques que ha tingut per part de l'anomenat sector catalanista, ha provocat una baixa de pes al partit. L'històric Antoni Dalmau, expresident de la Diputació de Barcelona i exvicepresident del Parlament, ha decidit participar a la Via Catalana i estripar el carnet de militant fent cas de les recomanacions del secretari d'Acció Política dels socialistes catalans que afirmava que hi havia dirigents que sobraven.

Una altra que sembla que sobra, almenys temporalment, és l'exministra Carme Chacón que ha decidit marxar durant un any a Miami per tal de donar classes sobre sistemes polítics comparats al Miami Dade College. Tal com explica El Periódico, la rival d'Alfredo Pérez Rubalcaba ha decidit posar terra i oceà pel mig per tal de veure l'evolució tant de PSOE com de PSC des de l'assolellat estat de Florida.

Parlem ara de xifres i sancions, perquè la DGT ha fet públic que en només 7 dies la Guàrdia Civil ha realitzat 35.000 denúncies per les infraccions comeses. A casa nostra, Mollet i Montgat han posat fil a l'agulla per millorar la conducció als seus municipis contractant els serveis de l'empresa Bilbomática, tal com recull La Vanguardia. A canvi del manteniment gratuïts de càmeres i radars, l'empresa rebrà el 30% de l'import de les sancions i els municipis veuran incrementades les arques municipals, que en el cas de Montgat ja ha recaptat 190.000 euros en pocs mesos.

Avui dijous, les perles continuen sorprenent a propis i estranys. En la llunyana terra de l'exrepública soviètica de Kazakhstan, mantenen una curiosa i cruel tradició que consisteix en sacrificar una cabra en els partits de futbol de la Champions, tal com llegim al diari ARA. Aquesta pràctica que ha arribat a oïdes la UEFA haurà de ser eliminada dels rituals del campió de la lliga d'aquell país, el Xakhter.

La segona perla ens la brinda National Geographic parlant d'una exhaustiva investigació sobre els fins fa poc classificats informes del metge personal d'Adolf Hitler. Així, ens desvetlla que el Führer tenia el costum de prendre fins a 60 medicaments diaris, entre els quals l'heoïna. El més impactant, però és que la megalomania del personatge arribava tan lluny que també s'injectava semen de toro per millorar les seves relacions. Però no és l'únic que utilitzava aquest tipus de substància, això és el que trobem al diari Qué! , el qual publica l'estrany cosmètic que utilitza el diputat mexicà Guillermo Romo per mantenir el seu cutis jove: esperma de tauró.

La darrera perla fa referència a l'estudi d'un equip d'investigadors de l'Institut de Biotecnologia Molecular de Viena que ha aconseguit crear cervells.humans de 4 mm a partir de cèl·lules mare. Un descobriment que segons publica la revista científica Nature podria servir per curar malalties com l'esquizofrènia o l'autisme. Gran pas de la ciència, tot i que si fem una ullada al panorama espanyol, fins i tot trobaríem cervells més petits que ens sorprendrien perquè malgrat la micromida són capaços d'emmagatzemar quantitats industrials d'ignorància.

Sense sorpreses

Bon dia i bon dimecres internautes. El gran dramaturg Oscar Wilde deia que 'Hi ha tres classes de dèspota: el que tiranitza el cos, el que tiranitza l'esperit i el que tiranitza el cos i l'esperit alhora. Al primer l'anomenen Príncep, al segon, Papa i al tercer, Poble'. No sé ben bé en quin d'aquests casos podríem classificar Artur Mas, que novament sembla més aficionat als principis espiritistes de la televisiva medium Anne Germaine que a donar suport al poble que representa.

Tal com escriu Magda Picañol Oliva al seu article, cal plantejar-nos si actituds covardes que s'escuden amb 'el rol institucional del president' justifiquen altra vegada la presència en esperit però no en cos d'Artur Mas. És evident que el màxim responsable de la Generalitat representa a tots els catalans, però per la mateixa raó els consellers dels seu govern també ho fan i en canvi hi assistiran alguns. De poc ens serveix que el govern doni suport a la cadena humana si no hi participa el president, el qual entra en una d'aquelles contradiccions típiques dels polítics quan Francesc Homs afirma que la participar a la Via Catalana és "fer país". Per tant, qui no hi participa no fa país?

Al marge d'aquesta decepció previsible, El País explica les paraules del conseller i portaveu del govern que anunciava la nova llei d'Acció Exterior, la qual suposa la creació dels fonaments diplomàtics per un futur estat independent, ja que segons Homs 'Catalunya és un país que vol ser lliure'. Tot i així, no oblidem que fa ben poc el govern espanyol ha aprovat una llei que supedita a la seva autorització qualsevol contacte o gestió internacional de les autonomies. Per tant, ja podem anar fent lleis que mentre no tinguem un estat propi, no deixen de ser paper mullat, com tantes altres coses.

Nació Digital es fa ressò de l 'actitud ben diferent del govern escocès d'Alex Salmond, que a part de tenir ben definida data i pregunta, ara pressionen les autoritats britàniques per tal que aquestes sol·licitin formalment a la Unió Europea un estudi sobre la secessió d'Escòcia del Regne Unit i les possibles conseqüències. Després del vet de l'eurocambra a elaborar-lo, les autoritats de l'organisme responen que només serà possible elaborar-lo si un estat membre el demana. Un fet possible pels escocesos, impossible pels catalans.

Per si encara hi ha gent que "flipa" amb les actituds dels nostres representants, no podem obviar la informació que publica La Vanguardia en relació un nou rècord de marihuana incautada a l'estat espanyol, que en el mercat suposa 15 milions d'euros. Fins el moment la policia ha detingut cinc persones per tenir 14.000 plantes i una gran infrastructura que els hauria permès modificar-les genèticament per potenciar l'efecte al·lucinogen. Ja ho diuen els economistes, que la crisi ha invertit la migració camp-ciutat, si més no a l'horta murciana. 

En l'àmbit de les perles, avui les trobem en diversos països. Comencem per Espanya perquè E-noticies explica que el nou director d'El Corte Inglés fou candidat de Falange a les eleccions al Senat del 1996 i 2000. Vista la repercussió a les xarxes socials, El Corte Inglés ha hagut d'emetre un comunicat per rentar la imatge del seu nou directiu i afirma que aquesta informació no s'ajusta a la veritat, un fet que es fals si llegim el que publicaven els diaris oficials d'aquells anys. Fonts properes a Dimas Rodrigo Gimeno Álvarez, afirmen que només apareixia a les llistes per fer un favor a algun amic. Novament es demostra que a vegades les amistats són perilloses i que aquests grans magatzems continuen amb les rebaixes tenint en compte com han caigut l'honorabilitat dels seus càrrecs.

Libertad Digital ens brinda la segona perla. A la llunya Libèria hem de volar per conèixer de prop una dada que estadística dramàtica. En les darreres proves d'accés a la Universitat d'aquell país africà, d'un total de 25.000 presentats n'han suspès 25.000. Ni tan sols els "endollats" ni els més brillants han aconseguit aprovar la selectivitat. Un fet que la ministra d'Educació explica per la manca de nivell en llengua anglesa. Llàstima que alguns dels nostres polítics no s'examinaren allà, perquè malgrat ser tercermundistes no en deixen passar ni una.

La tercera i última perla la porta El Confidencial, el qual parla de l'enamorament a la carta d'un famós cirurgià de Hollywood. David Matlock, és un metge apassionat de la seva professió, fins el punt que va casar-se amb una de les seves clientes, després de canviar-la de cap a peus, a base de liposuccions, reconstrucció vaginal, augment de pits...

En fi internautes, Ara s'enten la famosa expressió casar-se amb la feina, sort que l'home viu als Estats Units, sinó ja me'l veig emparentat amb una noia de casa nostra, força PoPular i de llavis pronunciats .

L’exemple a seguir ?

MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ


 
A la vida hi ha moltes situacions decebedores, però el què més fibla és quan aquest desencís te’l provoca una persona. Potser son paraules dures, però un càrrec no justifica mai una actitud covarda. Amb unes senzilles paraules ens ho recordava el poeta i novel·lista alemany Erich Kästner: “Un pot recolzar-se sobre el seu lloc, però no seure-hi”.

A hores d’ara es pot intuir que el personatge en qüestió no és altre que el president de la Generalitat, el Sr. Artur Mas, que una vegada més, ha girat l’esquena al poble de Catalunya. Avui s’ha confirmat el què molts ja temíem, doncs pel seu tarannà poruc no podia ser d’altra manera, quan ha declarat que NO participarà a la Via Catalana ni a cap tipus de manifestació per reivindicar la Independència...Això sí, com si fes un gran favor als “mortals” diu que rebrà l’ANC després de la cadena humana. Resulta contradictori que el Conseller de Presidència i portaveu del Govern, el Sr. Francesc Homs cregui que la cadena és una iniciativa que “fa país” i cridi a la participació...Sort que els pobres “consellers” decidiran a títol personal la seva participació...No sé a vosaltres, però a mi sempre m’han ensenyat que cal “predicar amb l’exemple”!

On és ara aquell “Messies”?, On està amagat el capità de la nau?, Com s’ho agafaran els electors que van creure que ens portaria a Ítaca?, On està la coherència ?...Sr. Mas, creu vostè en aquest procés?

Vull destacar que , per una vegada, i que no serveixi de precedent, veig més coherent la posició de la Sra. Camacho i les seves paraules al respecte. A banda d’insistir-li al Sr. Mas a que participi a la Via Catalana perquè està orientada al procés que ell “defensa”, segons paraules de la pròpia Camacho, ha confirmat que assistirà a la concentració convocada pel Moviment Cívic 12-O a la Sagrada Família, doncs creu que és la manera de “trencar les cadenes”. Amb un to desafiant, com gairebé sempre, la líder del PPC en una entrevista a Rac1 ha declarat que hi assistirà com a representant del partit, cosa que sobra, doncs segur que això de “cívic” tampoc representa la personalitat de tots els seus votants. Ara bé, no cal que es plantegi participar en els actes institucionals del matí, perquè no hi pinta massa. Tots sabem que aquesta senyora cobra per boicotejar el procés cap a l’Estat Propi i, com a mínim, es mulla a canvi de diners...Ves que no agafi un constipat i s’hagi d’embolcallar de nou amb la “rojigualda”. I a rel d’aquestes declaracions, la “caverna” ja es frega les mans!

Qui sembla estar vacunada contra la intolerància del seu partit, és la Sra. Montserrat Tura, qui ha titllat de “forassenyats” els comentaris excloents d’alguns membres del seu partit i ha instat a la ciutadania a seguir empenyent a favor de la Independència l’endemà de la Via Catalana. També cal destacar que Nadal, Ros i Geli han expressat el seu malestar per l’article de Balmón , dient que enlloc de gent, sobren articles excloents com el seu. Sembla ser que al PSC hi ha més gent amb cap de la que veiem habitualment! Un altre fet positiu és la participació en la Via Catalana de l’alcaldessa socialista de Castellbell i el Vilar ( comarca del Bages ), Montserrat Badia, que se suma així a la iniciativa de molts companys catalanistes del PSC a l’hora de fer pública la seva participació en aquest acte...Sigui com sigui, han demostrat més valentia que el President de la Generalitat i en paraules de la pròpia alcaldessa socialista, “CIU pensa més en el partit que en fer país”.

I perquè ens passi la “mala lluna”, hem sabut avui que el Govern de la Generalitat ha aprovat el projecte de llei d’acció exterior, per tal de poder identificar tots els actors catalans amb veu a l’estranger i mostrar “ la projecció de Catalunya com un actor internacional compromès, solidari i responsable”...Això ha passat un dia després que el Govern Central declarés la seva potestat per vetar qualsevol acord internacional al qual puguin arribar les autonomies.

De totes maneres, no hem d’obviar la nostra responsabilitat, doncs una vegada més, ha estat delegada tota la pressió a la ciutadania, i mentre alguns, asseguts a la “trona” esperen una carta que no arriba, nosaltres no deixarem de convocar actes reivindicatius, i de participar-hi en la mesura que ens sigui possible ...Potser el “nostre” President s’ha agafat massa al peu de la lletra allò de “Si vostè vol que els seus fills toquin de peus a terra, col·loqui’ls alguna responsabilitat sobre les espatlles” ( Abigail Van Buren, columnista americana)

El Silenci ensordidor

Bon dia i bon dimarts internautes. Una famosa novel·lista francesa anomenada Elsa Triolet va deixar escrit en un dels seus llibres que 'El silenci és com el vent: atia els grans malentesos i no extingeix més que els petits'. Sembla que els nostres polítics han tornat amb ganes de mossegar després d'aquestes vacances, i òbviament la qüestió nacional n'és el principal motiu.

A Can PSC continuen com una olla de grills, més dividits i enfrontats que mai després de les darreres manifestacions de l'exconseller Joaquim Nadal. Dilluns el Periódico publicava un article d'Antonio Balmón, mà dreta de Pere Navarro, en que lluny de tendir ponts amb els sectors crítics socialistes, apagava el foc amb benzina. L'alcalde de Cornellà deia literalment que 'en el partit hi sobren els que fan soroll'. Els seus companys, si més no a dia d'avui, no han trigat massa a respondre-li. Marina Geli, Àngel Ros i Montserrat Tura han aplel·lat al dret a la discrepància i han afirmat que ells en cap cas sobren. M'estalviaré comentaris, perquè també sobren, ja que quan algú no es troba bé en un lloc i el reproven constantment el més lògic seria plegar, com en el seu dia ja va fer Ernest Maragall fundant el seu partit, però es clar, la coherència no és precisament una característica que il·lumni massa als polítics.

Parlant d'il·luminació, Alícia Sanchez Camacho ha tornat a les portades, no per haver passat pel quiròfan sinó per l'anunci que va fer confirmant la seva asssitència a la convocatòria que ha fet el Movimiento 12-O. Aquesta entitat pretén fer una contra cadena envoltant la Sagrada Família a la mateixa hora que se celebrarà la Via Catalana. Al marge d'aquest anunci "espectacular" o no, la presidenta del PP també va dir que la resposta de Mariano Rajoy a la carta de Mas serà un NO rotund, ja que no hi ha res a negociar, i a més 'Catalunya hauria d'estar agraïda a Madrid perquè ha estat una de les quatre comunitats més afavorides'. Per tant no és d'estranyar que pensant d'aquesta manera Sánchez Camacho coincideixi plenament amb els ideals del Movimiento... del 12 d'Octubre, malpensats.

Sense abandonar aquest mes, les Juventudes de España en Marcha han organitzat una gran festa a los Madriles per a finals del mes de setembre. L'objectiu és recaptar fons per a la manifestació que faran el dia del Pilar, abans conegut com dia de la Raça, i el reclam publicitari passa per fer una gran cremada d'estelades, o el que ells anomenen draps independentistes. No esperàvem res millor d'unes ments tan brillants i democràtiques.

Interessant l'article que publica avui El Confidencial sobre el bon negoci que suposen els rescats bancaris. Ara bé, el diari puntualitza que en la majoria de països suposa una activació de l'economia, excepte a Espanya i ho exemplifica amb una dada esfereïdora. Segons els experts, del total de les ajudes públiques per salvar la banca s'han perdut 36.000 milions d'euros que seran impossible de recuperar. I mentrestant, milers d'empreses tancant la persiana.

Acabem fent referència a les perles del dia. La primera ens la porta Twitter, perquè encara que sembli estrany Sergio Ramos l'utilitza. Aquesta vegada, el jugador del Reial Madrid va tornar-se a posar de peus a la galleda felicitant la selecció femenina de Waterpolo per l'or aconseguit als Mundials de fa 24 dies. Un fet que s'explica perquè Ramos no va adonar-se que la final que emetia ahir TVE era una repetició.

No deixem de parlar de futbol, ja que Wayne Thorne entrenador d'un modest equip de futbol anglès va despertar del coma al escoltar les paraules màgiques que la seva dona va xiuxiuejar-li a l'orella. A l'assabentar-se que el seu equip havia guanyat l'home va obrir els ulls després d'estar una setmana més enllà que aquí. Menys mal que el resultat fou favorable, no m'agradaria pensar que hagués passat si els seus jugadors haguessin perdut.

I de la Gran Bretanya a la Xina Popular. El diari Qué! explica el curiós cas d'un home que fins fa uns dies es guanyava la vida exercint la bonica professió de Caçafantasmes. La seva tècnica resulta un xic peculiar per una de les seves clientes. La dama en qüestió estava molesta amb el seu cap perquè no sucumbia als seus encants i per això va decidir contractar el nostre protagonista. L'home, veient clarament el problema i després de cobrar 2.500 euros realitzà un diagnòstic sense embuts: tenia la vagina posseïda per mals esperits i només amb la seva vareta màgica entre les cames la dona acabaria curant-se. Evidentment, malgrat pugui semblar paradoxal la clienta no va deixar enredar-se ni com un xino ni per un xino.

Suport sense Presència?

Bon dia i bon dilluns internautes. El polític i escriptor francès del S.XVIII, Louis de Bonald, deixà escrit que "No són els deures el que treuen a un home la independència: són els compromisos' i aquests últims sembla que el manquen a alguns membres del govern de la Generalitat. El cap de setmana coneixíem que la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell enviava una carta al president Mas convidant al seu executiu a participar-hi i convocar la consulta 24 hores després. Un fet que a dia d'avui encara no han decidit a la Plaça de Sant Jaume. Responent a aquest gest la vicepresidenta Joana Ortega va manifestar que el compromís d'aquest govern amb el procés és diàri i per tant es dona per entès que donen tot el seu suport a la Via Catalana malgrat no hi assisteixin. Interessant reflexió que deixa entreveure el que ja molts dels que seguim la política faran els dirigents d'Unió i és veure-ho des de la barrera o com si en un Barça-Madrid el camp estigués buit d'aficionats, això sí amb amb tot el seu suport, però des de casa.

Al marge d'aquest "sopar de duro", també conegut com excuses de malpagador, hem conegut que el Parlament Europeu ha rebutjat realitzar un estudi sobre les conseqüències que tindria la secessió d'un territori d'un dels estats membres. D'aquesta manera, el diputat escocès David Martin ha vist denegada la seva petició, que hauria servit per desmentir alguns dels arguments de la por que tant Londres com Madrid es dediquen a escampar per deslegitimar ambdós processos. El fet paradoxal és que aquest diputat laborista pretenia fer campanya pel NO amb les conclusions d'aquest informe. Per tant, a ningú se li escapa que en aquesta decisió hi ha la ma negra de PSOE i PP que intenten evitar qualsevol escletxa en el nostre procés cap la independència i la permanència a la Unió Europea. Aquest és un altre dels fronts informatius que aborda el diari digital Vilaweb,  el qual destaca que Alemanya ja discuteix sobre la hipotesi de treball que Catalunya pugui mantenir-se com estat membre.

Parlem ara de números, perquè el secretari general de CDC, Josep Rull tornava a posar xifres sobre la taula i a diferència de Joana Ortega que reclamava tenir un 68% de participació en la consulta, el dirigent convergent esgrimia que superant el 50% seria suficient. Rull es basa en l'exemple del referèndum que el 2005 votaren els espanyols la constitució europea i en aquella ocasió la participació fou tan sols del 42 % i aquí pau i després glòria.

Glòria als caiguts per Espanya i el seu generalísimo és el que es respira cada semestre a la fira No solo militaria, on tal com informa Nació Digital, la capital d’Espanya acull en espais municipals un mercat militar on s'exhibeix, es compra i es ven simbologia franquista, falangista i nazi. Un esdeveniment que no preocupa el govern espanyol, ja que hi col·labora alegrement a través del ministeri de Defensa. Fa gràcia que després els catalans encara hagim d'aguantar que titllin l'estelada d'anticonstitucional, bonic exemple.

En l'apartat de les perles destacarem diverses notícies. La primera ens arriba des de les antípodes, ja que les actrius porno amb pocs atributs veuen amenaçat el seu lloc de treball a menys que passin pel quiròfan. Això és el que ha decidit l'ACB que és l'organisme australià que regula els continguts audiovisuals d'aquell país, explicant que pren aquesta mesura per evitar que els pits petits siguin sinònim de pedofilia al usar actrius menors d'edat.

Parlem ara d'idees de bomber o més ben dit de pseudoespies. El País publica que la Guàrdia Civil de Gandia ha detingut un policia local després de fer-se passar per coronel dels serveis secrets. El seu mòbil no era simplement monetari, sinó que l'home es vantava de medalles i "batalletes" per lligar. El fals agent secret els prometia feina a l'agència i els demanava a canvi joies i favors sexuals. El més sorprenent és que almenys 11 dones caigueren cegades pels seus encants d'Anacleto.

La darrera perla ens la porta el diari Qué!, el qual explica l'espectacular èxit de vendes d'un nou invent japonès. Adreçat al mercat sels singles o solters, un emprenadors nipons estan fent fortuna venent un coixí en forma de dona de genolls. Així, quan aquests solitaris individus van a dormir recolzen el seu caparró en una falda recomfortant que els ajuda a dormir millor.

En fi internautes, això em recorda aquell veí que un dia visitava el metge per una consulta del son.

* Doctor, doctor, des que la meva dona em va deixa que no puc dormir.
- Per què? La troba molt a faltar, no?
* De cap manera, és que va emportar-se el llit.

Quants més serem més riurem

Bon dia i bon divendres internautes. El filòsof anglès Sir Francis Bacon escrivia al S.XVI va escriure que 'Els viatges són en la joventut una part d'educació i, en la vellesa, una part d'experiència'. Doncs bé, avui el famós tema que durant la dècada dels seixanta van popularitzar Cristina y Los Stop sota el nom de "El turista 1.999.999" torna a estar d'actualitat degut a l'augment considerable de visitants al nostre país. Catalunya ja ha rebut des de començament d'any un total de 8,8 milions de turistes, principalment de França, Regne Unit i Rússia, símptoma doncs que els aires independentistes no estan espantant la "clientela" ans el contrari, perquè si la tendència segueix igual, enguany podríem tenir-ne més que mai. Un fet que per sort o per desgràcia no tothom pot presumir, ja que la capital del reino, també coneguda com Madrid, ha perdut un 5,5% de visitants. Potser s'haurien de començar a plantejar fer una consulta i així segurament guanyarien turistes com nosaltres.

Tot i aquestes bones dades pel sector, cal tenir ben present que 'el llegir no ens faci perdre l'escriure', com ja hem dit en més d'una ocasió des d'aquesta tribuna, perquè l'economia catalana no ha de basar-se únicament en el turisme perquè podria arribar a passar el mateix que amb la construcció i deixar-nos gairebé K.O. degut a la manca de planificació per trobar alernatives ocupacionals. 
Sigui com sigui, aprofitem aquestes bones dades per fer entre tots pedagògia als foranis i explicar-los que Catalunya és molt més que els falsos esterotips de 'sangria, toros i flamenco', i que les nombroses estelades que decoren el paisatge català no tenen res a veure amb un partit de futbol com alguns es pensen.

Parlant d'estrangers i economia, ahir el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig desmentia amb dades a la mà, la fugida d'empreses catalanes cap a Madrid i es preguntava si el 20% de les companyies arribades a la capital des d'altres comunitats també obeïen a qüestions sobiranistes dels seus territoris com se'ns pretén fer creure. Al marge d'aquestes explicacions, Puig també va destacar que les inversions estrangeres al Principat ronden els 2.500 milions d'euros, tres vegades més del que té la capital espanyola. Per rematar tota aquest argumentari, una altra dada gens sospitosa perquè la facilitava Jaime García Legaz, secretari d'Estat de Comerç: les exportacions catalanes suposen el 25% del total d'Espanya.

En l'àmbit polític, el secretari d'organització de CDC, Josep Rull convidava a Duran i Lleida a sumar-se a la cadena humana, perquè el plantejament de la Via Catalana és molt semblant al de la manifestació de l'any passat en que el líder d'Unió va participar. Precisament per això, la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va declarar que l'executiu no hi hauria d'assistir en pes, tal com ja van fer l'any passat. No sabem si aquest argument era una declaració d'intencions per dir veladament que només hi assistissin els consellers de Convergència i no els d'Unió. Amb les darreres manifestacions de dirigents de les diverses formacions arran de si és convenient o no participar-hi, sembla que l'aniversari dels 40 anys de l'anomenada síndrome d'Estocolm continua ben viva perquè han arribat a establir un fort vincle d'amistat i complicitat amb aquells que fa tres segles tenen segrestada la ciutadania de Catalunya.

Finalitzem la setmana no sense oblidar-nos de les perles.  El Nació Digital ens explica el cas d'un home alemany de 24 anys, que sota els efectes de les drogues i mig despullat es passa quatre hores de festa en l'avió que acostuma a utilitzar la cancellera Angela Merkel. Els experts encara no entenen com aquest individu va aconseguir burlar la seguretat de l'aeroport militar de Colònia-Bonn i passar-se vàries hores dins l'aeronau bebent, ballant i fent destrosses per valor de més de 100.000 euros. 

D'altra banda, El Periódico publica una informació sobre  William Passman, un exfinancer que fa un temps va decidir veure món i canviar la seva monòtona vida. Per fer-ho més divertit i gràfic va tatuar-se un gran mapamundi a l'esquena, que serveix per saber cadascun dels 70 països que ha visitat en aquests 7 anys. No sabem si quan Catalunya esdevingui un nou país això li ocasionarà algun problema i haurà de passar pel quiròfan per tal d'actualitzar les fronteres europees.

La tercera perla ens la brinda La Vanguardia, la qual es fa ressò de l'aventura d'un dentista canadenc que preten clonar l'exbeatle John Lennon a partir d'una dent. Segons sembla, l'odontòleg va adquirir la peça amb càries en una subhasta i després de visitar nombrosos centres ha decidit enviar-la a un laboratori per tal d'extreure'n l'ADN. Menys mal que va decidir-se per Lennon i no pel famós cunyaooo espanyol, perquè ho tindria una mica més cru si l'haguessin de clonar a partir dels incisius.

Ja que hem iniciat l'editorial parlant de turisme, permeteu-me acabar una interessant història que li succeí a un d'ells. Tot i així, esperem que aquells que han d'explicar als seus països el que han vist a casa nostra, siguin una mica més llestos que aquest turista que estant al Sàhara i caminant en ple desert anava amb un vestit de bany. Un beduí el mira sorprès i el turista li respongué:

- Vaig a nedar una mica
- Però si l'oceà està a mil tres-cents quilòmetres d'aquí!
- Mil tres-cents quilòmetres! Mare de déu senyor, quina platja tan gran!

Suma i deixa’t d’històries

MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ

 
Avui m’agradaria començar amb una frase de Mark Twain que m’ha fet pensar en la nostra condició de ciutadà de Catalunya i del mon que lluita dia a dia contra les adversitats imposades per un país veí que no ens vol i ens menysté, per sortir a la superfície sense perdre allò que encara ens queda i que s’anomena dignitat... ” Allunya’t de la gent que tracta de fer petites les teves ambicions. La gent petita sempre fa això, però la gent realment gran, et fa sentir que tu també pots ser gran”.

Sembla ser que aquesta gent, ja siguin polítics, periodistes o empresaris, que poden opinar en mitjans de comunicació de tot tipus, no ens deixaran acabar les vacances en pau. De fet, tampoc les hi hem començat i, el pitjor de tot, és que cada vegada hi ha més discrepàncies en assumptes que haurien d’ésser molt clars per tothom qui vulgui assolir la llibertat o aposti per un futur millor que el present que ens toca viure. No ens hem de deixar entabanar pel malestar de la nostra classe política que, encara que escollida per tots nosaltres democràticament, no ha estat a l’alçada del què volíem. Per tant, ara encara estem a temps de demostrar-los que amb nosaltres no podran i de deixar-los clar que no jugarem al seu joc de contradiccions, crítiques i despropòsits.

Les últimes dades que ha reconegut el Secretari d’Estat de Comerç, Jaime García Legaz, deixen entreveure un pessic més de la nostra força, que estem preparats de cara a l’Estat Propi i que la Comunitat Internacional ens valora molt per sobre del què imaginem. Penseu que les exportacions catalanes suposen un 25% de les del conjunt de tot l’Estat i que del turisme estranger que viatja a Espanya, un 26,7% ho fa a Catalunya. En ambdós casos, hem incrementat els nombres respecte anys anteriors... Que res ni ningú us ompli el cap amb xifres manipulades. De totes maneres, el què son les coses, el diari El País, com alguns altres mitjans “messetaris” i “cavernícoles”, atribueixen els èxits a tot l’Estat i s’omplen la boca amb titulars estratosfèrics i llampants a costa nostra, aquests destaquen frases com: “ El turismo internacional en España registra el major julio desde 1995” o “ Las exportacions alcanzan cifras récord en el primer semestre”...I com passa amb els èxits esportius, quan guanyem som espanyols i quan perdem som catalans!!!

Tampoc hem d’obviar una realitat que resta amagada sota la catifa d’alguns periodistes, doncs no he vist per enlloc, amb lletres grans, que es faci referència a la mala gestió de Rajoy. Doncs des que ocupa el càrrec de president ja ens ha endeutat en 207.234 milions d’euros més que Zapatero. No he llegit cap titular als mitjans patriòtics que parli de la despesa del Ministeri de Defensa, que enguany ha gastat un 24% més del que hi havia fixat al pressupost i que està destinat a armament. Si ho sumem al que portaven acumulat des de 2008, hi ha un augment del 21% en aquestes partides opaques. Tampoc ha quedat reflectit cap anàlisi en profunditat quan ens parlen de “recuperació econòmica”, perquè si ens ho mirem bé acabem de patir l’augment més considerable de deute públic del segle, tot i les retallades en serveis, privatitzacions, pujades de preus i d’impostos. També es va dir només de passada, però és més greu del què sembla, que el Govern ha invertit el 97% del “coixí” de les nostres pensions en deute públic per tal de “donar confiança” i així rebaixar la prima de risc...Tot això a costa de què? Per què no ens diuen les coses pel seu nom?

Mentre això passa, està a l’ordre del dia, ningú ho atura, ens ho amaguen i sembla que no ens afecti, a l’altra banda de mon es plantegen mesures per parar els peus als qui s’han aprofitat de la ciutadania. Tal és el cas del Regne Unit que ha multat a les entitats bancàries que varen “estafar” als seus clients obligant-los a contractar assegurances per tal de poder gaudir de targetes de crèdit; com el cas d’Estats Units, que es planteja presentar càrrecs a diferents empreses financeres, que segons proves concloents, varen abocar el país a la crisi l’any 2008...Una mostra més dels països on mana qui ha estat escollit per fer-ho, amb les seves coses bones i dolentes, però on el poder absolut no recau ni en bancs ni en empreses.

Aquí, però, les coses no son ni millors ni pitjors, el què si que es cert, és que tenim una oportunitat d’or per canviar el nostre futur i de retruc, el curs de la Història. Per tant, estem en un moment on la cohesió de la ciutadania és bàsica, on no podem permetre’ns estar dividits, on no podem donar ni un argument que reflecteixi la discòrdia a qui ens vol veure enfonsats, on no podem deixar de participar pacífica i lliurement en tots els esdeveniments que ens siguin possibles...No podem permetre que els rampells que ens agafen llegint les noticies i/o veient com alguns membres de la classe política dinamiten amb “xarlotades” actes seriosos proposats per l’ANC, Òmnium Cultural, plataformes i organitzacions ciutadanes, la mateixa classe política que ja ha fet fora dos alcaldes, de partits considerats minoritaris però amb les idees ben clares com son Solidaritat Catalana per la Independència i la CUP, i amb iniciatives independentistes que d’altres s’han agafat com a pròpies...No podem deixar que ens contagiïn la ràbia, l’avarícia del fals protagonisme i facin de nosaltres individus crítics i poc constructius...No ens compliquem nosaltres mateixos, no ens afeblim, que prou ens ho complicaran els altres.

Entre possible i impossible només hi ha dues lletres de diferència. Les mateixes que hem de treure perquè allò que creiem que és difícil es torni fàcil” ( Johan Garcab, “Píndoles de Felicitat” )

Ells també marxarien

Bon dia i bon dijous internautes. Paul Verlaine, poeta francès i un dels màxims representants del simbolisme va escriure que "La independència sempre va ser el meu desig, la dependència sempre va ser el meu destí." Encetem l'editorial parlant d'un dels problemes que s'està vivint a gran part de les llars d'aquest país. El Diari de Girona informa que només dos de cada deu joves s´emancipen dels pares, que traduït en altres dades significa que el 80% viuen encara a casa els pares. El principal factor per explicar aquestes xifres el trobem fonamentalment en la crisi econòmica que està causant autèntiques sagnies en aquesta franja d'edats compreses entre els 18 i 30 anys. Si a la desocupació li afegim els sous baixos, les hipoteques no concedides i els lloguers alts, aleshores trobarem un còctel difícil de digerir. Ben lluny queda la recomanació de la Unió Europea que aconsella destinar només el 30% del salari a la vivenda, consell que em temo només es pot posar en pràctica si es compra alguna de les populars tendes de campanya que el Decathlon treu cada estiu.

Aquest fet serveix per referir-me a aquelles persones que a dia d'avui encara dubten de la viabilitat de la Independència i fent ús de la pregunta retòrica tan emprada pels partits unionistes esgrimeixen 'Penses que amb la independència s'arregla tot?'. Òbviament, per la naturalesa de la pregunta no esperen cap mena de resposta, però cal ser conscients que amb la dependència actual a aquesta Espanya ens enfonsem cada vegada més i només disposant dels recursos propis tenim més vies per alliberar-nos i deixar el llast que fa 300 anys que ens lliga a l'Estat. Fa temps un argentí m'explicava que en temps del corralito el pitjor que van fer els polítics no fou manllevar-los els diners sinó robar-los l'esperança, i quan un país com el nostre té una majoria de persones que estan il·lusionades per construir un nou estat, aleshores ja ho tenim mig guanyat.

I per estrany que sembli, reflexioneu sobre una informació servida per Libertad Digital que no deixa de ser paradoxal respecte a la notícia anterior.  El 35% dels pisos que s'han venut a Espanya enguany s'han pagat al comptat estalviant-se els tràmits de demanar una hipoteca al banc. I amb tanta sequera financera d'on surt el diner? Principalment, s'apunta a que la majoria d'aquests compradors provenen de l'exterior, bàsicament perquè no hi ha tanta gent a l'estat que tingui tants diners al matalàs.

En el terreny polític i a menys d'un més per a la Diada, tornem a viure un nou episodi per saber 'qui anirà i qui no' a l'acte convocat per l'ANC. Ahir, el conseller Ramon Espadaler va deixar anar aquesta bonica frase en una entrevista a TV3: 'Un fracàs de la Via Catalana seria un fracàs pel país'. A ningú se li escapa que aquest missatge no deixa de tenir un cert xantatge sibil·lí perquè des de la formació de Duran i Lleida no tiren la tovallola i continuen demanant que el lema de la cadena sigui pel dret a decidir i no per la independència, ja que el consideren "ultrarestrictiu". Sembla estrany que hi hagi gent que enlloc de ser coherent i dir que no hi volen anar perquè no creuen en la independència, posen mil i una excusa per evitar una situació que els resulta incòmode. Un resum de l'entrevista el trobareu en la informació de El Punt Avui.

Acabem amb les perles del dia que no deixen de sorprendre'ns. Comencem amb els resultats d'un curiós estudi de la INSEAD Business School a Fontainebleau. Segons llegim a la revista Psychological Science, els aficionats d'un equip esportiu mengen més greixos saturats i sucre quan el seu equip perd, mentre que els d'un equip guanyador acostumen a fer dieta més saludable. Conclusions extretes després de nombroses entrevistes a aficionats de la lliga de futbol americà NFL, que no deixen de ser paradoxals amb el costum que tenen alguns culers de no sopar quan perd el seu equip per l'emprenyada supina.

La segona perla serveix per endolcir-nos una mica La Mossegada, perquè la tennista russa Maria Sharapova, convertida també en empresària de llaminadures, ha desisitit finalment a causa de diversos compromisos esportius a canviar-se el cognom. L'esportista ja havia fet els tràmits a la Cort Suprema de Florida per posar-se Sugarpova durant els dies que dura el torneig US Open, per tal de promocionar els dolços que ven la seva empresa en forma de pilotes de tennis i cors. D'aquesta manera la tennista no podrà ser més dolça però els que la coneixen segur que la consideraran igual de salada.

La tercera i última ens arriba des de la capital del reino. Després que el jutge que investiga l'accident de tren de Santiago hagi imputat els responsables de seguretat d'ADIF, avui ens assabentem que malgrat l'empresa estatal s'ha mostrat oberta a col·laborar totalment amb la justícia, resulta que ara s'han vist obligats a fer un organigrama, a cuita corrents, perquè desconeixen qui són els responsables de seguretat de circulació de trens. En fi internautes, hi ha gent que necessita unes vacances de 6 mesos.....2 cops a l'any!

La inquisició Navarrista

Bon dia i bon dimecres internautes. Arthur Schopenhauer, un dels filòsofs alemanys més importants va escriure: 'Per a milions i milions d'éssers humans el veritable infern és la Terra'. No sé si pel que està passant l'exconseller Joaquim Nadal després de l'allau de crítiques que li estan caient des del seu partit, que a falta de novetats continua essent el PSC. La formació ja ha anunciat que el proper setembre decidiran si Nadal ha de seguir presidint el partit després d'haver acceptat l'oferta de l'alcalde de CiU per liderar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i de les nombroses discrepàncies amb la direcció dels socialistes. No n'esperem grans sorpreses d'aquesta inquisició navarrista i veurem si el peculiar estil de l'encara líder del PSC passa per convidar l'exconseller a fer ús del Dret a Decidir, és a dir, si se'n va o si el conviden a marxar.
 
Un vell conegut de Nadal és l'actual conseller de Cultura i exmilitant del PSC, Ferran Mascarell, el qual emplaçava als seus excompanys que rectifiquin i se sumin a la Via Catalana per la Independència. La majoria de la direcció està clar que recolzarà la no assistència i no ens estranyaria que tots estiguessin ben pendents dels mitjans per a veure qui surt a la foto i qui no a l'hora de fer les mai reconegudes llistes negres.

D'altra banda, El Condifencial publica que la Comunidad de Madrid necessitaria encomenar-se a algun sant si vol complir amb el dèficit de l'1,7% que li ha imposat el ministeri d'Hisenda per aquest 2013.  El responsable econòmic de l'autonomia feia arribar dilluns un escrit al ministre Cristóbal Montoro explicant que ja no poden fer cap més esforça i que lamenten que se'ls castigui per no voler apujar impostos. Us sona aquesta cançó? Gairebé igual que la nostra amb la diferència que aquí se'ns castiga amb el dèficit i a sobre ens incrementen la fiscalitat, fent gala del cornuts i pagar el beure.

En el terreny unionista tornem a trobar l 'editor José Manuel Lara, el qual es despatxa ben de gust amb l'actualitat en una entrevista a la revista Vanity Fair. Com ja sabeu aquest senyor continua vivint en el seu particular Planeta si tenim en compte l'allunyat que viu de l'autèntica realitat. Per exemple, afirma que només un 15 o 25% dels catalans es mostra favorable a la independència, però a més deixa dos titulars dignes del seu diari, La Razón. Un d'ells destaca la gran professionalitat i elegància de Paco Marhuenda, i l'altre tampoc té pèrdua ja que està convençut de la innocència d'Iñaki Urdangarín i la infanta Cristina.

Acabem amb les perles del dia.  Vilaweb publica la nova sensació pels amants de la cervesa, ja que científics australians han aconseguit elabora-ne una que evita les caparres, altrament dit ressaques, d'aquesta beguda mil·lenària, gràcies a la reducció d'electròlits que redueixen la deshidratació. Com diu la meva àvia: 'És que totes se les inventen, eh!'

El Huffington Post informa dels maldecaps que ha hagut de patir durant anys una dona de Puigcerdà que ha estat aguantant els recitals de piano d'una veïna de l'edifici. Després d'un temps, la fiscalia finalment ha fet cas de la denúncia i sembla que la concertista professional podria enfrontar-se a 7 anys i mig de presó, una multa de 10.000 euros i una indemnització de 9.900, ja que malgrat que els tècnics municipals van advertir en diverses ocasions que havien de condicionar el pis per evitar soroll, la família s'hi va negar. Aquest fet ocasionà la baixa laboral de la veïna per ansietat i alteracions del son. Imagineu-vos quina hauria estat la indemnització si no arriba a tocar bé.

La darrera perla la trobem a Mataró, la qual serà escenari el proper dissabte d'una cadena humana especial, ja que serà passada per aigua. L'Assemblea Nacional Catalana i la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de la capital del Maresme organitzaran una cadena submarina per la independència, creant un gran cercle que vagi des de la sorra de la platja fins a uns quants metres mar endins. Esperem se sentin com a peix a l'aigua i els participants ho tinguin més clar que aquells dos amics que mentre pescaven a la barqueta comentaven:

- Jordi, per què els bussos sempre es tiren d'esquena al mar?
I l'altre respon:
-Molt fàcil Toni, perquè si ho fessin cap endavant caurien dins del barco.

És l’hora dels Adéus?




MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ
 
A l’estiu, quan hom està relaxat i amb el privilegi, a dia d’avui, d’estar gaudint d’unes vacances, arriba el moment de plantejar-se el futur, analitzant amb cura el passat i valorant el present. Normalment, així ho fem els humans, de la mateixa manera que per cap d’any ens omplim la boca de propòsits que, per una excusa o per una altra, poques vegades arriben. Cal que hi pensem i molt, però fem-ho ràpid, doncs tal i com ens recorda el novel·lista i dramaturg americà Tenesse Williams, “Tanca algunes portes. No per orgull o supèrbia, sinó perquè ja no porten enlloc

Sembla ser que aquest any han arribat conclusions transcendentals els nostres amics de sempre: Duran Lleida i Rajoy. En el seu exercici espiritual de l’època estiuenca s’han replantejat el seu futur.

El nucli més dur i conservador de la formació de Duran Lleida s’ha plantejat desvincular-se de Convergència si el president Mas decideix convocar eleccions plebiscitàries, segons la notícia publicada al Periódico. Mitjançant la mateixa font el Sr. Pelegrí ja s’ha encarregat de desmentir-ho i assegura que Unió complirà tots els seus compromisos amb Convergència i que serà fidel a la coalició... Curiosa manera de demostrar-ho al llarg del temps tenint en compte l’allau de sortides de to d’aquesta formació i el seu líder... Això si, asseguren que no passaran llista de qui va o no va a la Via Catalana, mentre el seu guia espiritual es planteja el seu relleu... Adéu Sr. Duran!!!!

Per altra banda, al Sr. Rajoy se li ha girat molta feina. A banda de tots els desastres, mentides, despropòsits, gestions inapropiades, barra, etc...reprovats per tots els altres partits i formacions de l’Estat i punt de mira de la comunitat internacional, ara es planteja la sortida de primera línia del Sr. Gallardón, el gran “fiasco” del PP i de la seva pèssima gestió del Ministeri de Justícia; el Sr. Wert, no hi ha qualificatius per aquest personatge, Ministre d’Educació, qui ja ha avançat la seva marxa; i el Sr. Cristòbal Montoro, Ministre d’Hisenda, encarregat d’escanyar-nos amb les seves idees de bomber i un dels responsables d’evocar el país a la misèria. També hi haurà remodelació a la segona fila, encara que continuarà rodejat del seu harem de dones fidels i cíniques. Una maniobra del Sr. Rajoy per despistar el “cas Bàrcenas”? Es tracta d’una crisi de Govern? O , senzillament, d’una neteja de cutis? ...Adéu a tots ells!!!

Qui es planteja un altre comiat és el PSC que al setembre decidirà si Joaquim Nadal pot continuar al capdavant del partit a Girona. Com que venen males èpoques i esgarrapar vots està a l’ordre del dia, deixant de banda les necessitats socials i la democràcia, resulta que al partit de Navarro li deu sortir més a compte apuntar-se a l’unionisme d’Espanya i atacar el procés sobiranista. Per aquest fet, Joaquim Nadal, qui va assegurar que encapçalaria a Girona una plataforma pel dret a decidir proposada pel batlle de la ciutat ,el convergent Carles Puigdemont, ha pagat els plats trencats de qui no té ideologia ni principis...Amb pena, adéu Sr. Nadal!!! Esperem veure’l en una formació on no el castiguin per la seva forma de pensar com a català i com a persona.

Els comiats forçosos i que fan menys gràcia, però que estan plenament justificats quan les situació és de crisi extrema, son els de les 1060 empreses catalanes que han marxat a Madrid, en forma de seu social, ja què la productivitat es queda a Catalunya. Mentre l’Estat ens vol fer creure que es degut a l’independentisme o procés sobiranista engegat a Catalunya, no s’ha de ser gaire llest per veure que els impostos que es paguen a Catalunya son infinitament més alts que els que es paguen a Madrid. L’espoli fiscal que pateix Catalunya i els impagaments per part de l’Estat fan que el Govern de la Generalitat no pugui gestionar correctament les polítiques d’ajuts i promoció a l’emprenedoria i a la petita i mitjana empresa.
 
Els mitjans de comunicació se n’han fet ressò, sense més, com si d’un nou rècord es tractés, quan la realitat és molt diferent. Tots sabem que hi ha una competència deslleial que permet a la resta de Comunitats Autònomes subvencionades, repartir diners en subvencions directes o en baixades d’impostos. És a dir, per la creació de llocs de treball fix moltes de les regions espanyoles donen subvencions directes a fons perdut d’entre 2000 i 6000 €. Nosaltres, amb un espoli fiscal de 16000 milions d’euros, rebem 0 subvencions i, tot i així, seguim creant llocs de treball i creixent un 5% en exportacions, el què representa un total de 2.732 empreses...Un motiu més per lluitar per un Estat Propi que ens permeti gestionar els propis recursos i refer el teixit industrial català...Adéu, a l’espera de la vostra tornada!!!!

Clar que si els nostres autònoms continuen contribuint amb els seus pagaments a engreixar l’Erari públic, potser també els haurem d’acomiadar com a tals. En total, s’han pagat d’antuvi 510 milions d’euros en un semestre, corresponents a l’avançament de l’IVA que no ha estat retornat i que correspon en un 60% a factures impagades de les administracions públiques. D’aquest diners, i com sempre al capdavant, Catalunya n’ha avançat 91,2 milions...Fins quan finançarem aquesta gent...

I aviat, potser també haurem de dir ADÉU als nostres estudiants universitaris, als nostres fills, doncs amb les reformes aplicades pel Sr. Wert, ens trobem que els estudiants catalans han vist augmentades les taxes en un 80%, mentre que els estudiants gallecs “gaudeixen” d’unes pujades del 3,2%...

Per tot això i molt més, només ens queda un últim “Adéu!”...ADÉU ,Espanya!!!!

Aquest adéu no maquilla un fins després, aquest mai amaga un tant de bo, aquesta cendra no juga amb foc, aquest cec no mira enrere...” ( Joaquin Sabina, cantant )

La Selecció Natural

Bon dia i bon dimarts internautes. Charles Darwin, naturalista famós per la seva obra 'L'origen de les espècies' escrivia que 'No és el més fort de les espècies el que sobreviu, tampoc és el més intel · ligent el que sobreviu. És aquell que és més adaptable al canvi'. Sembla que aquesta filosofia no l'acaben de compartir les 1.060 empreses catalanes que s'han traslladat a Madrid des del 2010, tal com recull La Vanguardia. Aquesta era una de les dades destacades de la compareixença que el conseller d'Economia i Hisenda de la Comunidad de Madrid, Enrique Ossorio, feia davant els mitjans. 

Evidentment, i com era d'esperar remarcà la fugida d'empreses cap a la capital argumentant que el seu govern ha gestionat bé la crisi a través de l'austeritat, reduint la burocràcia i abaixant els impostos, un fet que no han pogut fer altres que han preferit incrementar la fiscalitat per poder pagar "ambaixades" a l'exterior. Sigui com sigui, malgrat Madrid tregui pit amb aquestes dades, no hem de perdre els nervis perquè per davant de qualsevol realitat identitària o ideològica s'acaba imposant sempre la Selecció Natural, perquè les empreses es mouen fonamentalment pel factor Benefici i tard o d'hora s'ho acabaran repensant quan vegin que el principal mercat de l'estat es troba aquí. Darwin ho resumia així: 'El dolor de la separació no és res comparat amb l'alegria de reunir-se de nou'

Si encara hi havia dubtes sobre la solvència espanyola només cal llegir les dades que donava ahir el Banc d'Espanya advertint que la morositat de la banca ja arriba a l'11,61%, que es tradueix en 176.420 milions de crèdits impagats. D'aquesta manera, s'ha produit un augment de gairebé dos punts, un fet que fins i tots els profans en la matèria poden entendre si tenim en compte l'augment d'atur, baixada dels sous i increment dels impostos. Això sí, les polítiques i reformes econòmiques estan donant el seu fruit...negatiu, com podeu comprovar.

El que sí que es pot comprovar és l'interés amb el que Mariano Rajoy s'ha près aquesta carta del president de la Generalitat sol·licitant poder realitzar la consulta. Desconeixem si és que Artur Mas va oblidar posar el segell, però pel que sembla un dia o altra rebrem la resposta. El portaveu del PPC, Enric Millo, explicava ahir que 'el president del govern respondrà la missiva quan ho cregui oportú, perquè ara la prioritat del PP és combatre la crisi'. Suposem que la crisi a la que fa referència és Gibraltar, que és una cosa que afecta més a l'orgull patri.

Parlant de crisi, El Confidencial apunta que aquesta tardor n'hi haurà una que afectarà als ministres Wert, Gallardón i Montoro, per mirar de fer un cop de timó en les enquestes de popularitat de l'executiu de Rajoy. Dues altres peces que podrien moure's són l'actual ministre Arias Cañete que podria encapçalar les llistes del PP a Andalusia i el canvi de cartera de García Margallo que podria passar a Hisenda. O sigui, que val més que ens anem calçant perquè a vegades és pitjor el remei que la malaltia.

Acabem la crònica d'aquest dimarts citant diverses perles. La primera la trobem a Vilaweb , la qual es fa ressò de les diverses fotografies que corren per la xarxa de membres de les joventuts del PP del País Valencià i Galicia fent salutacions feixistes i fotografiant-se amb banderes preconsitucionals de l'ocellot d'en Paquito. Resposta del PP davant l'allau de crítiques: 'No es más que una chiquillada, una broma entre jovenes'..."fascistas" hi faltava afegir.

L'altre estirabot ens el port el que durant pocs dies fou portaveu del PSC al Parlament, el diputat Xavier Sabaté, que no enlloc de comprar-se el típic llibret de passatemps estiuencs, ha posat el símil de la mort de nombroses persones a les platges catalanes a causa del desinterés del govern català que segons ell està més ocupat en la cadena humana. Com deia un antic professor meu, "¿Qué hora es? Manzanas tengo".

I acabem amb una notícia que fa por, perquè el servei d'habitacions d'un hotel de l'estat canadenc d'Ontario, que al anar a netejar una de les habitacions van trobar-se amb convidades sorpresa. Fins a 40 serps pitó dins de capses que havien portat com a equipatge la parella que s'hi allotjava i que havia estat desnonada de casa seva. Em pregunto si es que vivien en una casa pecaminosa o simplement li havien comprat al Frank de La Jungla.

Convergència i DesUnió

Bon dia i bon dilluns internautes. El gran poeta xilè Pablo Neruda va escriure que 'Perquè res no ens separi que res ens uneixi'. Una curiosa teoria que potser és el que s'estan plantejant seriosament des de la coalició formada per CiU. Avui precisament hi incideix El Periódico que obre portada amb un gran titular: 'Unió ja pensa en una candidatura pròpia al marge de Convergència'. Aquesta crisi dins la federació fa temps que dura, però l'entrada en joc d'un tercer anomenat Estat Propi, fa trontollar el matrimoni que amb els seus alts i baixos ha aconseguit mantenir-se durant dècades al govern de Catalunya. Però es clar, malgrat el que digui el famós eslògan que el 1948 feia popular l'agència NW Ayer anunciant que 'Un diamant és per sempre', no és extrapolable als matrimonis i molt menys a les coalicions.

El cas d'aquest conflicte d'interessos entre els que aposten per una Catalunya independent i d'altres que només volen una simple millora econòmica no ha fet més que posar en evidència per enèssima vegada que per molt que parlin sempre acaben tancant en fals una relació que fa aigües per tot arreu, per molt que alguns s'esforcin a amagar la roba bruta, que en el seu cas no sempre es renta a casa. Motiu pel qual, tal com apunta el diari barceloní, la direcció d'Unió ja té el seu propi Pla B per afrontar uns comicis electorals en solitari. Veurem si acaba materialitzant-se o és un altre dels típics globus sonda d'estiu.

I mentre UDC s'ho rumia, els dirigents de Convergència van fent el seu camí divulgant un missatge ben clar: la consulta es farà. Això és el que hem escoltat aquest cap de setmana a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent. En aquest sentit, el secretari d'organització Josep Rull manifestava la seva confiança en que Mariano Rajoy respondrà al llarg del mes de setembre la petició de consulta feta per Artur Mas. En cas contrari, l'octubre ja es comptaria amb la llei de consultes pròpia que donaria empara i cobertura legal al referèndum.

Precisament respecte a aquest tema i tal com recull Nació Digital, el portaveu del Scottish National Party, Angus MacNeil, afirmava en un dels actes de la UCE que és imprescindible que es fixi data i pregunta per tal que els ciutadans prenguin consciència que el procés camina seriosament.Veurem si tal com afirmen dirigents de CDC això s'acaba produint o fan cas als seus socis que no veurien malament allargar-ho en el temps fins que les condicions siguin més "favorables". El que no sabem és "favorables" per qui.

El que no s'ha mostrat gens favorable a canviar el lema de la cadena humana ha estat Muriel Casals. Aquest cap de setmana la presidenta d'Omnium Cultural deixava ben clar que veu UDC "molt i molt petitona en termes populars" i per tant no és el poble de Catalunya el que s'ha d'adaptar al procés sinó al contrari. Evidentment, aquestes paraules recollides pel diari ARA, no han agradat gens als democristians, que veuen com malgrat la direcció es mostri poc favorable a assistir la via catalana per la independència, diversos dirigents ja han anunciat que hi participaran.

També aquest cap de setmana han estat prolífics els detractors a la independència. Al marge de la típica provocació d'Albert Boadella amb l'estelada col·locada allà on l'esquena perd el seu nom, trobem una entrevista al diari ABC a l'escriptor Ildefonso Falcones, autor entre altres de "L'església del mar", afirma que una Catalunya independent seria una autèntica catàstrofe econòmica i per això no hi ha cap economista que avali la independència. En el seu cas invertirem els termes de la popular dita i li direm que 'l'escriure no ens faci perdre el llegir' perquè aleshores comprovaria que els professors Xavier Sala i Martín i Santiago Niño Becerra no veuen inviable al independència. Això sí, totalment d'acord amb el Sr. Falcones en que seria una autèntica catàstrofe per Espanya deixar de rebre els milions que fins ara ha aportat Catalunya solidàriament obligada.

Acabem l'editorial parlant d'algunes de les perles que han publicat els diaris. La primera ens arriba des de la llunyana Rússia i ens la porta el Huffington Post. Segons la informació, l'expolicia Dmitri Agárkov s'ha convertit en un autèntic heroi al marcar-li un gol per tota l'escaire a l'entitat bancària  Sistemes Crediticis de Tinkoff (SCT). El client va reenviar el contracte signat al seu banc però va afegir una sèrie de clàusules que milloraven en gran manera les condicions del seu crèdit. El banc li va retornar signat sense adonar-se'n que en l'annex l'expolicia havia cancel·lat totes les comissions i a més se l 'hauria d'indemnitzar amb 100.000$ en cas d'anul·lació o modificació del contracte. D'això se'n diu xarop de bastó per alguns que abusen de la lletra petita. 

I la darrera perla ens porta una notícia d'abast mundial. Finalment la CIA ha reconegut l'existència de l'Àrea 51, la famosa instal·lació on presumptament hi tenen alienígenes congelats i restes d'OVNIs.  Segons els darrers documents desclassificats es tractaria d'una instal·lació on fan proves ultrasecretes de l'aviació. Han passat més de 50 anys per haver-nos aportat tanta llum, però es clar hi ha gent que no són extraterrestres però tampoc són ben bé d'aquest món.

En fí, per si us quedaven dubtes existencials sobre el títol d'avui, us deixo amb una de les genials frases del gran Groucho Marx: 'El matrimoni és la principal causa de divorci'.