Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

El món no s'acaba

Bon dia i bon divendres internautes. Aquests dies haureu observat que La Mossegada no ha sortit diàriament, però com comprendreu estem en període de festes i de tant en tant, també ens cal un respir als que seguim la informació. Tot i així, aniré publicant al llarg d'aquests dies, quan l'actualitat així ho demani.

 
Sigui com sigui amics, el món pel que ja sospitàvem no s'ha acabat. Tot i així són moltes les coses que s'acaben o que tenen caducitat. Aquesta setmana, una de les incerteses que per fi s'ha desvetllat ha estat l'acord entre CiU i ERC, malgrat el Sr. Duran, que de ben segur s'està mossegant la llengua per més endavant.

Uns acords programàtics que és evident que ha tingut un clar vencedor i ha estat Oriol Junqueras. El líder republicà ha aconseguit convèncer, amb el seu estil distès i pedagògics, a la formació d'Artur Mas. Aquesta nova manera de fer política que ja ha deixat entreveure, ha permès que gran part del programa republicà hagi entrat en aquest acord. Tenint com a eix vertebrador la consulta pel dret a decidir, Junqueras ha mantingut el tipus i no ha fet ostentació de la seva victòria ja que aquest és un camí que cal abordar sense vencedors ni vençuts.

Amb la presidència per Artur Mas, vam assistir al primer ple del nou Parlament observant als que s'estrenaven a la cambra catalana. Sorprengué a tothom l'estil del líder d'Esquerra, el qual pronuncià un discurs brillant, coherent i sense papers. Una credibilitat que no es guanyà precisament l'encara líder del PSC, Pere Navarro. Aconsellat pels seus assessors, pronuncià un parlament molt més contundent del que és habitual en ell i qüestionà el lideratge d'Artur Mas, que malgrat tot, se'l veu força tocat després de la patacada rebuda a les urnes. Mas, però, no s'estigué de recordar-li a Navarro que en temes de lideratge, no era ell el més adequat per parlar-ne, donat que els PSC fa temps que viu una fractura intena que no es cura.

Un altre fet lamentable d'un partit que sempre ha reivindicat la seva catalanitat, com és el Partit dels Socialistes de Catalunya, és que hagi decidit abstenir-se en les futures proposicions que es presentin respecte el Dret a Decidir. Una decisió que com ja els va recordar el futur President de la Generalitat, no diu massa d'aquesta formació, perquè no volen mullar-se en els moments decisius.

En l'àmbit del Terror, el govern ha decidit tornar a canviar d'estratègia respecte Catalunya, un cop ja signat l'acord entre la coalició nacionalista i els republicans. Ho advertia la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, al dir que el govern farà ús de tots els seus recursos per impedir una consulta que titllen d'il·legal. En aquesta mateixa línia, el diari El Mundo publicava en portada que el l'executiu de Rajoy estaria estudiant inhabilitar el President de la Generalitat i suspendre l'autonomia de Catalunya.

De fet fa temps que la guerra entre administracions ha començat, especialment pel que fa al vessant econòmic. Novament, la Generalitat ha advertit que tindrà problemes per pagar les nòmines dels funcionaris aquest mes de desembre, a falta de rebre la vestreta del fons de liquiditat autonòmic que de ben segur arribarà amb retard per tal de pressionar l'administració catalana i generar malestar social entre els seus treballadors.

A l'igual que també causa malestar l'advertència que ha fet el govern de Rajoy al dir que els cursos de formació per aturats hauran d'impartir-se íntegrament en la llengua de Cervantes, si es vol rebre els fons per part de l'Estat. En fi, els optimistes diuen que el món no s'acaba sinó que entrem en una nova etapa on la llum ens ajudarà a ser millors. Llàstima que aquesta llum ja ens costi a partir de gener un 3 per cent més i l aigua regeneradora d'energia vital nomes un 18. M'encanta començar l'any així. 



Legislatura X

Bon dia i bona hora internautes. Avui dilluns s'inicia la legislatura X al Parlament de Catalunya, un nou curs polític que tindrà moltes incògnites com el seu número romà indica. Aquesta X tan emprada pels matemàtics per plantejar problemes i resoldre incògnites, sembla una paradoxa del destí parlamentari. En aquest sentit, són moltes les preguntes que resten a l'aire tot just iniciar-se la legislatura.

Una d'elles és el possible pacte entre CiU i ERC, que malgrat els pronòstics d'aquests últims dies, no acaba de materialitzar-se. Sectors convergents que consideraven que les negociacions serien bufar i fer ampolles al compartir un objectiu nacional comú, no acaben d'entendre perquè costa tant arribar a un acord amb els republicans. I en part tenen raó, perquè per fer l'ùltim tripartit, que no va resultar precisament satisfactori pels interessos de Catalunya, només van caldre 6 dies i en aquestes darreres negociacions ja n'han passat 21 i sense visos propers d'arribar a un acord.

Tot i que des d'Esquerra es reconeix un important gir en la política social que adoptaria Convergència, els republicans no volen pactar si no hi ha una data fixada per fer la consulta abans del 2014. Evidentment, aquests problemes d'entesa donen certa esperança als sectors de l'Espanya unitària, que veuen un clar perill pels interessos espanyols els acords entre CiU i ERC. No és doncs estrany que, des de Moncloa estiguin movent fitxes aquests dies per convèncer el seu home de confiança a Madrid, és a dir, Josep Antoni Duran i Lleida per tal que el pacte entre les formacions no fructifiqui.

En l'àmbit internacional, aquests darrers dies la matança produïda a Connecticut ha trasbalsat molts pares i mares, no només dels Estats Units. Des de la perspectiva europea som molts els que encara no acabem d'entendre com la primera potència mundial continua permetent la compra i venda d'armes de foc, com qui ven caramels. Fets tan execrables com aquest, en que moriren 27 persones, 18 dels quals nens i nenes, no acaba de remoure prou consciències en aquell país, ja que malgrat la llagrimeta, segurament sentida, de Barack Obama, només han sorgit algunes veus del Partit Demòcrata per prohibir el comerç del fusells semiautomàtics, no per la prohibició total.

Potser caldria que els ciutadans nord-americans comencessin a prendre consciència que, malgrat que la seva constitució tingui com un dels primers articles el dret a portar i fer ús de les armes de foc, ja no viuen en l'època del Farwest, però es clar, amb lobbies tan importants com l'Associació Nacional del Rifle, que no se'ls acut altre argument per evitar la tragèdia de Connecticut que proposar que els mestres vagin armats a escola. Curiós que una societat plagada de premis nobel tingui aquesta visió tan bel·licista de la vida.

Al marge d'aquestes consideracions, ahir els catalans tornàvem a donar una lliçó de solidaritat al recaptar més de 10 milions d'Euros per la investigació contra el càncer. Un fet que malauradament, també vaig viure molt de prop a través d'una persona que ja no hi és, però que de ben segur també hagués col·laborat en una inciativa com aquesta. Així, tot i la crisi que castiga la nostra gent, el país ha tornat a fer gala d'aquest esperit d'ajudar als altres i tot i això, ja han començat a sorgir comentaris a la xarxa, dient que aquest record s'ha batut perquè són els espanyols els que financien les nostres donacions. Sense comentaris.

Acabo no sense recordar la notícia apareguda aquest cap de setmana en que s'explica que la Delegació del Govern a les Illes Balears ha donat ordre a la Guardia Civil, per tal que es personin als centres educatius i preguntin si pensen adherir-se a la campanya a favor de l'ús del català. Quan ja s'usa un cos militar per fer tasques de policia política, com en temps d'en Paquito, és que les coses no les tenen massa clares, malgrat facin veure el contrari.

Desinformació o manca d'elements?

Bon dia i bon divendres internautes. Final de setmana per molts i potser de responsabilitats polítiques per alguns com el Conseller d'Interior. Felip Puig, en una nova compareixença al Parlament demanava perdó per la manca d'informació que havia donat fa pocs dies respecte al trist, deplorable i menyspreable cas d'Ester Quintana, ciutadana que va perdre l'ull en els incidents que es produiren a Barcelona durant el 14-N. En un to clarament de defensa del cos policial, Puig va voler demanar perdó per la manca d'informació que ell mateix va patir al no haver rebut un informe, en el qual s'explicava que malgrat no van haver-se disparat pilotes de goma, sí que va fer-se ús de projectils en zones allunyades on va patir la lesió ocular la víctima.

Aquesta manca d'informació ja ha causat la primera dimissió, es tracta del comissari Sergi Pla, cap dels antiavalots, que hauria considerat que aquest últim informe no era rellevant per a l'investigació. Òbviament, li han acceptat. Però al que no li han acceptat és al Conseller, qui va posar en dues ocasions el seu càrrec a disposició del President de la Generalitat. De tota manera, aquest no sembla que sigui un assumpte clar que s'hagi tancat, i no descarteu que vagin sorgint nous vídeos i testimonis que acabin per modificar la versió oficial.  Tot i així, el desgast que està originant aquest cas podria decantar al President Mas a nomenar un altra persona a Interior en el nou govern.

Parlant de novetats, el nou Parlament es constituirà el proper dilluns, després del possible acord entre la formació guanyadora i els republicans, i segurament es ratifiqui o no, ens els respectius consells nacionals aquest cap de setmana. Segons diverses fonts, ERC i CiU ja tindrien l'acord tancat sobre la consulta, però els darrers retalls giren sobre la implantació d'un Banc de Catalunya, reforç de l'Agència Tributària, infraestructures pròpies i noves mesures fiscals. Impostos que recuperarien el de Successió, així com taxes per a bancs i les elèctriques. Vist el trist i desolador panorama de la Tresoreria de la Generalitat el partit d'Oriol Junqueras s'hauria tirat enrere sobre la retirada de l'euro per recepta que demanava suprimir.

Parlant de taxes i mesures impositives. El responsable d'hisenda i gran humorista, Cristóbal Montoro anunciava ahir la mesura que el govern està estudiant per tal de combatre el frau fiscal i per tant, recaptar més diners per les arques de l'Estat. En aquest sentit, podrien fer-se públic els noms dels defraudadors i morosos, seguint l'exemple de països com el Regne Unit i Irlanda. Tot i que aquesta mesura obligaria a canviar la normativa per difondre dades de caràcter personal, sí que cal denunciar la doble moral del ministre, que en aquest cas sí que faria un escarni públic i en canvi no va filtrar ni un nom de les grans fortunes que van acollir-se a la fracassada amnistia fiscal recent.

Wert perd els papers

Bon dia i bon dijous internautes. Sessió de control al Congrés de Diputats tenint com a punt de mira la llei d'educació del ministre Wert. El titular que es mostrà novament impassible a les critiques dels partits catalans, torna a reiterar que en cap cas pretén anar contra el català, sinó simplement normalitzar l'ús del castellà a l'escola, que segons el PP està clarament maltractat i requereix solucions dràstiques per acabar amb la suposada supremacia de la llengua de Pompeu Fabra.

Falsa supremacia que divulga també l'exalcalde de La Corunya i exambaixador d'Espanya al Vaticà. Fixeu-vos en la fal·làcia llançada ahir per Francisco Vázquez, que no oblidem, és del mateix parer que el també socialista José Bono. Segons Vázquez, caritatiu i cristià com pocs, comparava els nens que parlen castellà al pati de l'escola amb els jueus de l'Alemanya nazi, argumentant que són aquests nens els que són castigats per parlar en la llengua de Cervantes.

Un dia en que també es feu la Cimera en defensa de l'ensenyament en català i del qual sorgí una entesa entre els partits convocats per tal de rebutjar frontalment la reforma educativa i amb un clar desafiament al govern de Madrid, advertint que no s'aplicarà la llei espanyola, sinó només la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), aprovada àmpliament a la Cambra catalana.

Si el català continua sent qüestionat en diversos àmbits, ahir el Tribunal Suprem donava una petita victòria al recurs presentat per Acció Cultural del País Valencià. Segons recull la sentència, TV3 podrà tornar a veure's novament en aquell territori, en contra del que en el seu dia, el govern de l'home dels vestits, conegut també com Francisco Camps va prohibir. Aquesta política de clara discriminació lingüística en contra del català i de la seva denomicació ha fet que més de 120.000 alumnes que havien optat per cursar els seus estudis en aquesta llengua, no ho hagin pogut fer, perquè curiosament el govern de la Generalitat Valenciana no ha posat els mitjans necessaris.

La corrupció ha estat objecte d'una enquesta encarregada per l'Oficina Antifrau de Catalunya, una mostra demolidora que hauria de fer reflexionar la classe política per la imatge pèssima i penosa que el ciutadans tenen d'ella. Així, el 91% dels catalans consideren gravíssima la corrupció instal·lada al nostre país. El baròmetre de la corrupció incideix en que la sensació dels enquestats en que majoritàriament els polítics són: gens honestos, tenen poc interés en lluitar contra la corrupció, falta de transparència i és norma habitual el finançament irregular dels partits. 

I l'anècdota del dia la protagonitzava també José Ignacio Wert, que després d'escenificar una reunió amb Alícia Sánchez-Camacho, va extraviar l'IPAD i la documentació. Un fet que abans que passés, els catalans ja en n'havíem adonat que el ministre fa temps que ha perdut els papers.

L'Ensenyament? Malalt, gràcies

Bon dia i bon dimecres internautes. Avui no començaré parlant de la ja tristament famosa llei Wert, sinó d'un nou informe encarregat per l'IEA, un organisme internacional que avalua l'ensenyament. Els resultats? Pèssims. Segons aquesta mostra, els alumnes espanyols de 9 anys, que cursen 4art. de primària, estan entre els pitjors d'Europa, especialment en el que fa referència a la lectura, matemàtica i ciències. Un fet que hauria de provocar una reflexió general, ara que s'està elaborant un nou model educatiu, que segons apunten els experts no resoldrà el llast del fracàs escolar, que per cert es a nivell espanyol, per si alguna ment malèvola el situava només a Catalunya.

Parlant d'ensenyament, aquest dimecres se celebra la Cimera en defensa de la immersió lingüística en que participaran els partits que al llarg d'aquests anys han donat suport al model escolar. Així el President la Generalitat ha convocat CiU, ERC, PSC i ICV, deixant fora PP i Ciutadans que s'hi han mostrat obertament en contra. Ara bé, tenint en compte el moment complicat per a que passa el català a l'escola, el govern hauria d'haver estat més generós i flexible, convocant també a les CUP que ja han mostrat el seu malestar. Tot i l'esforç que el portaveu Francesc Homs feia ahir per justificat l'exclusió, perquè al no estar constituït el nou Parlament, només es convocava als partits amb representació a l'anterior legislatura. Una excusa que no ens serveix, perquè també s'ha deixat fora de la reunió a Solidaritat per la Independència, que sí tenia representació i caldria articular el major concens possible en un tema tan delicat com és la llengua.

Uns altres que tampoc estaran contents aquestes festes són els funcionaris bascos, perquè dimarts el Tribunal Constitucional paralitzava per sorpresa del govern basc, la paga extra de nadal que ja havia començat a abonar entre els 67.000 treballadors públics. Malgrat les argúcies legals, el govern interí de Patxi López ha hagut de fer-se enrere, després de la decisió de Tribunal que en el seu dia ja va admetre a tràmit  un recurs de l'executiu de Rajoy, emparant-se en la supressió de la paga en tot el territori de l'Estat.

Acabem parlant d'una mossegadora nata, que últimament torna a treure el cap. Carme Chacón avisava Rubalcaba que el PSOE no té tot el temps del món i carregava contra la paràlisi que viuen darrerament els socialistes. El seu màxim rival i actual Secretari General, Alfredo Pérez Rubalcaba advertia l'exministra de Defensa que les primàries es faran quan toquin, un fet que Chacón no ha acabat mai de digerir i això que fa menys d'un any que va perdre.

El que també dia a dia està perdent credibilitat política és l'encara líder del PSC, Pere Navarro. Si l'altre dia demanava al partit guanyador de les eleccions fer un govern d'unitat sense Artur Mas, ahir el rebatia des de terres de Ponent, l'Alcalde de Lleida, Àngel Ros, el qual no excluia del President Mas. Però això no és, perquè després d'uns canvis en l'estructura del grup parlamentari, que ja van causar un cert terrabastall en el sí del partit, avui coneixem que d'allò res de res, i ara vol tornar a fer canvis del canvi. O sigui, que el PSC amb el seu capità al capdavant continua sense rumb clar i ni tant sols el GPS que té com únic satèl·lit el PSOE, li ofereix rutes segures i sense peatges electorals.



Escola en català

Una imatge de la concentració a plaça Sant Jaume Bon dia i bon dimarts internautes. Tret de sortida d'una setmana plena de mobilitzacions arreu del país en contra de la reforma educativa del ministre Wert, també conegut com el toro bravo de la educación. Ahir una seixantena de muncipis responien a la crida feta per la plataforma Escola en català amb proclames a favor de la llei catalana. I com ja anunciàvem, la filtració d'aquesta reforma no ha sentat gens bé al PP català. Alícia Sánchez-Camacho sortia a la palestra queixant-se públicament que des del ministeri no se li hagués demanat consell per tal que la reforma no causés l'alarma social que ha provocat.

En un altre àmbit, l'encara líder del PSC feia un gir sorprenent en l'estratègia del partit. Pere Navarro proposava formar un govern de concentració nacional entre totes les forces polítiques i negociar novament el pacte fiscal per tal de sortir de la situació dramàtica en que està immers el país. Això sí, feia una una salvetat, Artur Mas no hauria de ser al capdavant del govern, sinó un altre candidat designat per CiU. Un nou intent del líder socialista que veu com des del desastre electoral i la pèrdua del lideratge de primera força de l'oposició en detriment d'ERC, ha vist com el seu partit queda relegat de l'actualitat política, al marge del cas Mercuri, davant la formació que lidera Oriol Junqueras, que com la majoria dels catalans veu la demanda del Pacte fiscal caduca i desfasada.

No hem d'oblidar un cas que està marcant també l'actualitat del Departament d'Interior. Fa dies que el conseller Felip Puig dóna explicacions sobre Ester Quintana, una ciutadana que segons denuncia va perdre l'ull a causa d'una pilota de goma disparada pels Mossos d'Esquadra el passat 14-N, durant la vaga general. Cada cop són més els indicis que apunten aquesta teoria sobre aquest succés tràgic i lamentable, i precisament el Síndic de Greuges ja ha demanat una moratòria perquè la policia catalana deixi d'usar aquest material antiavalot fins que no hi hagi una major formació en el seu ús. Aquest i altres informes que surten dels calaixos ara, haurien de fer que Felip Puig fes rodar caps, perquè aquest, malauradament no és un cas aïllat, i no és d'estranyar que el conseller hagi perdut pistonada en la cursa per a la successió d'Artur Mas, per casos com aquest.

Memorable la tertúlia del Tallat Party, ahir a RAC1, on Pilar Rahola tornà a treure les urpes i qualificà de porca Maria Dolores de Cospedal, per les declaracions fetes en una entrevista, com no, al diari El Mundo. I no n'hi ha per menys, després que la secretaria general del PP qualifiqués de fastigós un polític que té diners a Suïssa, referint-se a Artur Mas. Pel que es veu, ni des del PP ni des del rotatiu de Pedro J. no escarmenten i s'han proposat destruir el President de la Generalitat amb tots els mitjans. 

Acabo amb una notícia sorprenent i no per això menys greu. Santiago Cervera, fins ahir diputat del PP al Congrés de Diputats, renunciava a l'acta de diputat després que diumenge fos detingut per la policia in fraganti, quan suposadament, intentava cobrar el pagament per un xantatge fet al President de Caja Navarra, per evitar la difusió d'informació compromesa. Potser que la Senyora de Cospedal qualifiqués també de fastigosa aquesta actitud i no de 'cas molt estrany' com va dir després de fer-se pública la notícia.



Ese toro enamorado de la Lengua

Bon dia i bon dilluns internautes. Un dia estrany per molts, després d'una setmana atípica degut a les diverses festivitats i ponts entre mig. Ponts de diàleg que a hores d'ara no són massa visibles entre els governs d'Espanya i Catalunya, tenint en compte l'activitat frenètica del ministre d'educació, José Ignacio Wert, que els darrers dies s'està cobrint de glòria. L'home, que com diuen a Madrid 'es más chulo que un ocho', sortia a la plaça pública cridant als quatre vents, que ell era com un 'toro bravo que se crece ante las adversidades'. Pel que es veu,Wert no deu ser massa aficionat a la tauromàquia perquè als toros bravos se'ls mata, se'ls talla ' las orejas y el rabo', i tothom ho celebra. Un fet que a hores d'ara, fins i tot gent del PP català celebraria, per les incomoditats que els està causant aquest toro enamorat de la llengua.

En aquest sentit han estat moltes les mostres d'adhesió a la immersió lingüística per part de diferents personals. No sé si fruit d'un miracle o de la inspiració divina, però una persona poc procliu a manifestar-se sobre aquests temes és l'Arquebisbe de Barcelona, Martínez Sistach, el qual es pronuncià donant suport a la llei catalana, perquè cohesiona la societat i evita la disgregació. Sembla mentida que gairebé trenta anys després de la seva implantació, torni a qüestionar-se el model lingüístic català, per part no tant sols d'un ministre sinó també dels alts tribunals de l'Estat. Només cal com escrivia un pare aquest cap de setmana, que es passegin per les escoles d'aquí i veuran com moltes matèries encara s'ensenyen no en català, i majoritàriament als patis es juga en castellà.

Interessant també ha estat l'entrevista que la Presidenta de l'Assamblea Nacional Catalana concedia a Catalunya Informació. En ella, Carme Forcadell demanava a CiU i ERC que pactin una data per a fer la consulta, però que no la facin pública fins a tenir unes estructures d'estat mínimes. Una posició en la que coincideixen molts experts, ja que el primer pas hauria de ser disposar d'una Hisenda pròpia i tenir els suficients suports internacionals per tirar endavant un nou país. Per tant, no cal adormir-se però malgrat el que deia Heribert Barrera en les seves memòries, tenim pressa, però no tanta, no sigui cas que el llegir ens faci perdre l'escriure o com du el mestre Cuní, 'tampoc cal posar-hi més pa que formatge'.

I acabem La Mossegada amb les diferents aparicions estelars que alguns exoficials de l'exèrcit van fent per les televisions afins al PP. Dissabte, a 13 TV, televisió per cert de la Conferència Episcopal, apareixia un general tornant a amenaçar d'intervenir Catalunya, o mani o no el govern, perquè per damunt de tot està la Unitat d'Espanya. El millor fou quan una de les contertulies abandonà el plató i els deixà plantats per les actituds clarament colpistes dels participants. Sort que encara hi ha gent amb principis.



Cop de porta!

Bon dia i bon dimecres internautes. Com ja era d'esperar el ministre Wert s'ha tornat a convertir en protagonista de l'actualitat a rel del polèmic esborrany sobre la llei d'educació que deixa el model d'escola catalana clarament tocat. Davant d'això cal manetenir una actitud ferma i contundent, com el gest que ahir va fer Irene Rigau a Madrid, on després de presentar-se a la reunió convocada pel Ministeri d'Educació va decidir fer un cop de porta i marxar indignada davant l'intransigència del titular d'educació.

Òbviament, aquesta plantada de la Consellera d'Ensenyament s'ha convertit en portada de tots els diaris i en tema estrella a les xarxes socials.  I no n'hi per menys, perquè aquesta línia xulesca empresa pels ministres, amb la connivència de Mariano Rajoy, que en cap moment els ha desautoritzat, demana gestos clars. A José Ignacio Wert no li sentà especialment bé que Catalunya abandonés la reunió i va mostrar el seu malestar per aquesta actitud, que segons ell, no afavoreix l'entesa amb les altres comunitats que sí que hi estan d'acord. Evidentment, la majoria de les autonomies hi són favorables, ja que són del mateix color polític del ministre i només les que no estan governades pel PP s'hi mostren en contra.

Des de Catalunya, comença a escoltar-se el discurs d'insubmissió a aquesta llei i l'aplicació de la legislació catalana traduïda en el Pla d'Educació refrendat àmpliament per la majoria de forces polítiques. El President de la Generalitat en funcions ja ha convocat una cimera per la Immersió Lingüística, per tal de fer un front comú al nou atac a les competències de la Generalitat. Caldrà veure si almenys en aquest aspecte s'aconsegueix un consens i donar una resposta clara des de la màxima unitat que tant reclama la ciutadania dels seus representants públics.

En vista d'aquesta nova situació de conflicte, que ja es veia venir, el PP català, en boca d'Enric Millo, un ex dirigent d'Unió Democràtica reconvertit, treia ferro a l'assumpte i qualificava Irene Rigau de Consellera incendiària, explicant que es dedica a difondre mentides i problemes allà on no n'hi ha. Sembla estrany, que persones que han tingut un perfil catalanista arribin a dir tantes bajanades en tan poc temps i es pensi que els catalans som rucs, perquè negar la major és simplement tenir o un estòmac a proba de bombes o un cinisme que no se l'acaba.

La tensió doncs, lluny de rebaixar-se continua creixent i pot provocar que hi hagi moviment de fitxa per part de CiU. Així ho anunciava Oriol Pujol, secretari general de CDC, al explicar que estan estudiant trencar els acords que mantenen amb els populars a la Diputació de Barcelona, la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i diversos ajuntaments. Un trencament que, per cert, posa com a condició Esquerra Republicana, per tal d'arribar a acords amb els nacionalistes.

I Montoro no volia deixar tot el protagonisme al seu company d'educació. El gran ministre, humorista per antonomàssia, amb el ja popular somriure de hiena, feia la seva actuació tornant a amenaçar d'intervenir el govern català després que el President Mas afirmés que serà impossible complir amb l'objectiu del dèficit. Aquest profund disgust de Montoro, també el deurien tenir a la Unió Europea amb Espanya quan van haver de modificat a l'alça el dèficit espanyol, una flexibilització que no s'ha vist traduïda cap a Catalunya, que encara espera que Espanya faci efectiu el pagament d'un deute que no pensen pagar. A tenor del que està passant el sentiment independentista tornarà a crèixer i si no,  i amb permís dels meteoròlegs, temps al temps.

Com el crancs!

Bon dia i bon dimarts internautes, o potser hauria de dir buenos días y feliz martes! Com els crancs, aquesta és la conclusió a la que després de veure l'esborrany de millora de la llei d'educació, un arriba aplicant la famosa lògica aristotèlica. La nova llei que encara està en fase d'elaboració, cosa que ja fa por, contempla entre altres coses rebaixar l'estatus del català i les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria educativa. 

Una ofensiva orquestrada pel ministre Wert, que des que va fer públic la seva intenció d'espanyolitzar els alumnes catalans, s'ha mantingut calladet, no per prudència sinó perquè des del PP català van demanar-li que evités fer més declaracions que podrian minvar els resultats electorals del partit d'Alícia Sánchez-Camacho. Passat el període del vot de silenci, el ministre ha tornat carregat d'energia mesetària i ha posat sobre la taula el famòs esborrany.

En aquest sentit, la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau apuntava que des de 1978 el català no estava tan malament. I és cert, perquè ben aviat la llengua de Pompeu Fabra quedarà relegada a un quart lloc, després del castellà i les 2 llengües estrangeres. Però el bombardeig ministerial no s'atura i advoca perquè es converteixi en assignatura optativa i per tant disposi de menys hores lectives. A més, la Generalitat haurà de pagar l'ensenyament privat pels pares que no desitgin escolaritzar els fills en català. Per tant, la immersió lingüística que tants bons resultats ha donat al llarg d'aquests anys queda, malauradament tocada de mort, òbviament amb la connivència de La Moncloa, la qual vol frenar d'arrel, des de la base, la llavor independentista.

L'altra notícia d'ahir venia de les files d'Unió, o no, perquè com ja apuntàvem, Josep Maria Vila d'Abadal, estripava el carnet del partit. Una decisió anunciada ahir en roda de premsa presa a rel de les seves discrepàncies profundes amb Duran i Lleida, i en la qual també feia una crida als diputats electes del que era el seu partit, a treballar per l'Estat Propi. El fet que l'Alcalde de Vic, només obtingués un 20 % dels vots en el passat congrés d'Unió Democàtica i que tampoc se l'inclogués a les llistes al Parlament, són els arguments que es dóna des de la direcció del partit per explicar la sortida de la formació. Però, qui més qui menys, veu la ma negra del líder d'Unió per tal d'excloure algú que qüestioni l'apropament que pensa dur a terme vers el Partit Popular, una tasca que el mateix Duran es prenia com una questió personal.

Acabem amb una curiositat vinguda des de la capital del catolicisme, perquè el Papa Benet XVI feia pública una notícia, digne de ser tema pel Sálvame de Telecinco. Ara resulta que els Reis Mags no eren d'Orient sinó del que ara es coneix com Andalusia. No sé com s'ho prendran això les infantes i el Príncep d'Astúries, que ja de ben petits se'ls hi va dir que els Reis eren els pares.


Arítmia

Bon dia i bon dilluns gèlid internautes. Dissabte a la tarda-nit, altrament dit capvespre, el ritme cardíac de molts catalans, especialment de Convergència Democràtica de Catalunya. La Causa d'aquesta arítmia anomala, l'hem de buscar a casa del seu soci. En un Consell Nacional no precisament plàcid, els democrata cristians, aigualien el debat sobiranista, després que Josep Antoni Duran i Lleida demanés deixar de banda plantajaments com l'Estat Propi, del quals no n'han tret especialment rèdit. Aquest fet i les manifestacions de Josep  María Pelegrí apostant per  restablir ponts amb el PP, suposen tot una declaració d'intencions, que són una punyalada al discurs d'Artur Mas, l'encara soci de govern. És per això que dirigents del sector crític d'Unió, encapçalats per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, estarien estudiant abandonar el partit.

Mentrestant, por los Madriles, el diari El Mundo publicava aquest cap de setmana un editorial en que feia de pitonissa, confonent desitjos amb realitat. Segons el rotatiu, la nova legislatura acabarà precipitadament perquè la coalició nacionalista prescindirà de Mas i apostarà per un nou candidat més moderat, ideal per restablir unes relacions molt minvades després de l'11 de setembre. Per cert, en el mateix diari l'il·lustre salvador de la Pàtria, José María Aznar, no descarta tornar al poder si Espanya el necessita, que afortunadament, no és el cas i per molts anys!

Un dels punts estrella, no de La Caixa, sínó de la campanya electoral foren les pensions i la por que escamparen dirigents com Alícia Sánchez-Camacho, afirmant que una Catalunya independent no podria pagar les pensions. A tenor del que va fer públic divendres el Consell de Ministres, en que no actualitzaran les pensions de 8,3 milions de persones pel dèficit de les arques de l'Estat, és evident que a aquest ritme, l'actual Catalunya dependent, tampoc té unes pensions assegurades.

I acabem mossegant el Ministeri de Defensa, perquè donada l'actual conjuntura de retallades o reformes, digueu-li com volgueu, es publicava la notícia dels 500.000 euros que destinarà a la versió militar d'un videojoc anomenat Arma 2. Senyores i Senyors, ja ho digué el poeta en el seu dia: 'És més fàcil militaritzar un civil, que civilitzar un militar'.