Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Se la juguen!

Bon dia i bon dimecres internautes. 'La política és un acte d'equilibri entre la gent que vol entrar i aquells que no volen sortir.' La frase no la va dir un qualsevol sinó Jacques Benigne Bossuet, un destacat clergue, predicador i intel·lectual francès del S. XVII que va tenir com a principal escomesa a la vida defensar la teoria de l'origen diví del poder per justificar l'absolutisme de Lluís XIV.

I com en tantes moltes coses a la vida, la política també acostuma a ser un joc d'equilibris, especialment quan les majories i minories són tan volàtils com les de la cambra catalana. Aquest fou un dels punts que ahir destacà el president de la Generalitat en una llarga compareixença per fer balanç del 2014, any que qualificà de "grandíssim per al dret a decidir". Tot i compartir aquesta afirmació, em temo que molts de nosaltres completaríem l'afirmació dient que el final ha estat patètic.

Tan lamentable ha estat que són pocs els analistes que no veuen com el procés comença a desinflar-se, no pas com a conseqüència de l'esperit ciutadà, sinó bàsicament a aquestes picabaralles que després del 9-N han estat el pa de cada dia de la política catalana. Poc o gens cas han fet uns i altres (CDC i ERC) als que clamàvem unitat per tirar endavant un projecte de país, carregat d'il·lusió i esperança.

El to social que ahir emprà Artur Mas, evidencià un cert gir estratègic deixant un segon pla el procès, segurament per justificar l'obra de govern feta i per fer. Motiu pel qual és més que probable que la roda de premsa del proper dijous serà per anunciar que no hi haurà eleccions anticipades per manca d'acord amb els republicans.

És curiós veure com el que havia estat un idil·li al començament de la legislatura s'ha convertit en una ruptura en tota regla. Parafrasejant un conegut passatge de l'evangeli de Joan "qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra", i pel que hem vist cap dels protagonistes treballaria en una pedrera. Dijous el President haurà de fer un "paperot", especialment perquè serà difícil justificar la desacceleració de la independència, i més quan ahir prometia no afluixar en res. El més trist de tot és que enlloc d'adonar-se del flac favor que estan fent al país, la història pot acabar passant-los factura a convergents i republicans fruit de l'emprenyamenta generalitzada que no deixarà les urnes indiferents.

La perla de dia té com a protagonista un dels enginys que han revolucionat el món de les comunicacions. Si fa dos dies ens assabentàvem a través del The Independent que un home havia estat enxampat per intentar entrar il·legalment a la Xina amb 94 iPhones enganxats al seu cos, tampoc és menys esbojarrada la notícia que parla d'un nou telèfon intel·ligent de Motorola.

Ja és ben veritat que els mòbils han canviat la vida de moltes persones i malgrat el mercat ja està més que consolidat, sempre queden clients per captar. En aquest sentit, la companyia de Chicago ha apostat fort per Scout 5000. Un dispositiu que a més d'estar permanentment connectat a internet, diposa de geolocalitzador i càmera que emet en streaming a alta resolució. 

La diferència entre aquest i els que ja existeixen al mercat és que aquest costa prop de 200 dòlars i té forma de collar, bàsicament perquè és pels amics peluts de quatre potes, altrament coneguts per gossos.

Des de la distància

Bon Any i bon dilluns internautes. "El llop no tem al gos pastor sinó el seu collar de claus." Un vell proverbi rus que fa uns dies em comentaven des de la gèlida capital moscovita. El cert és que a vegades cal posar distància i quilòmetres per veure les coses amb perspectiva, un fet que des de terres russes m'han ajudat sens dubte a fer-me certa composició del que és la radiografia actual del procés català.

La veritat és que en els moments claus val més analitzar els fets amb el cap fred i què millor que estar literlament a 20 sota zero per comprovar-ho. I un que sempre ha tingut el mal costum d'anar pel món explicant el "fet diferencial", s'adona que el nostre sempre ha estat un país d'incoherències i contradiccions a mansalva que no ajuden precisament a explicar el què volem, perquè entre altres coses, potser encara hi ha gent que ni ho sap.

No és d'estranyar que la meva amiga Irina se'n fes creus (ortodoxes) de com una nació que ha conseguit mobilitzar-se massivament i donar a conèixer els anhels de llibertat, en el moment clau, els principals actors es dediquin a llançar-se els plats pel cap trencant la il·lusió d'aquells que esperàvem que estessin a l'alçada. I si això no ho entenen els russos també és extrapolable a la majoria de la comunitat internacional que veu com el calendari del 2015 es desdibuixa no tant pels espanyols sinó pels propis catalans.

I la Irina que és molt llesta i ha seguit el procés, metàfores marineres incloses, em pregunta sense obtenir resposta, perquè enlloc de remar tots plegats ens dediquem a obrir vies d'aigua en aquest vaixell que té per destinació Ítaca. 

Per bé o per mal, aquesta és la imatge que anem donant pel món, i més tenint en compte aquest estira i afluixa d'aquestes darreres setmanes entre CDC i ERC, fent mans i mànigues per negociar i arribar a acords, i tot seguit desmentir-los, obviant que en tota negociació sempre cal cedir per ambdues parts si realment hi ha bona voluntat d'entesa. D'aquesta manera, els retrets entre uns i altres, filtrant converses, esbombant SMS i emprant paraules poc amables no ajuden precisament a disminuir el nombre d'arítmies d'aquest petit país.

País que en bona part ha estat massivament empés als carrers per dues grans organitzacions, les quals han fet allò que els responsables polítics no han sabut, tornar la confiança en que si es vol es pot. Quelcom que deu tenir molt en compte l'ANC després que el cap de setmana Carme Forcadell no descartés que si no hi ha un acords entre convergents i republicans, ells no descarten presentar-s'hi. Un fet que de ben segur podria ser un vot de càstig pels actuals púgils del sobiranisme.

Coincidència o no, veurem si la notícia que apunta que la paraula "estelada" podria ser l'escollida com el neologisme del 2014 té raó de ser i no quedi tant sols com un miratge d'allò que hagués pogut ser i no va ser.

Sigui com sigui internautes, i tal com diuen a Rússia: "Caure està permès, aixecar-se és obligatori!"