Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Jutge i Part

Bon dia i bon dimarts internautes. L'escriptor i filòsof Michel de Montaigne ja deia en ple segle XVI que 'Tota persona honrada prefereix perdre l'honor abans que la consciència.' Els fets d'aquestes darreres hores no només demostren que alguns no tenen vergonya sinó que a més segueixen un guió perfectament marcat per l'executiu, un fet que demostra que malgrat vestir de negre no són immunes a la inconsciència que suposa assentir a tot, oblidant que la seva "preuada" constitució deixa ben clar la separació de poders.

L'auto sacramental començava ahir el matí amb una més que improvitzada compareixença de Mariano Rajoy, el qual es despistà i concedí tres preguntes comptades després de reiterar que el govern havia presentat els dos recursos per impedir la consulta. El millor de tot és que el president no fou l'únic despistat, ja que pel que hem sabut les presses i els nervis van fer envermellir l'advocada de l'Estat que lliurà dos recursos
contra el decret de taxes universitàries i la llei de modificació d’urbanisme, ambdós de l'any 2004.

Sigui com sigui, els dotze magistrats van votar unànimament la suspensió cautelar del 9-N i de la llei de consultes comportarà que la campanya i tots els preparatius de la mateixa es vegin aturats. Aquesta eficiència inusual a l'hora de dirimir si el decret català s'ajustava o no a llei, contrasta amb els tres anys que ses senyories van trigar a decapitar l'Estatut.

A falta d'una sentència en ferm que aniran desenvolupant al llarg dels propers 5 mesos, els magistats argumenten que la consulta és en realitat un referèndum, el qual és absolutament il·legal perquè "només hi ha una sola sobirania a l'Estat" que pugui convocar-los. Curiosament la mateixa explicació, gairebé calcada, que l'oferida per Rajoy unes hores abans a la Moncloa.

Mentre tot això passava a la capital del reino, a casa nostra el Consell Assessor per a la Transició Nacional presentava l'esperat llibre blanc, el qual demostra amb estudis seriosos i acurats que malgrat les dificultats la independència és possible malgrat el líder del PSOE s'esforci cada dia per convèncer als espanyols de la gran "fractura de canyell" que suposa posar un vot a les urnes.

La nota sorprenent del dia la posa Libertad Digital, el qual destaca que l'immobilisme del govern no seria tal, ja que en el seu dia tant ell com el Rei Juan Carlos II (segons Rajoy) haurien ofert una consulta legal, sempre i quan després fos també votada per la resta dels espanyols en cas d'haver sortit Sí. Un pacte que Artur Mas hauria rebutjat al considerar que això només era competència dels catalans.
 
El que sí és competència nostra és la crida que Òmnium Cultural i l'ANC han fet per protestar aquest vespre a les 7 davant tots els ajuntaments de Catalunya. No és moment de defallir sinó de reivindicar la nostra llibertat.

En el terreny de les perles ens fem ressò de la inquietant informació servida per la cadena Sky News, la qual ens explica els nous reclams publicitaris d'un popular restaurant de l'estat nord-americà de Louisiana. El cas és que el propietari se l'ha empescat per mirar de combatre la falta de clientela davant l'augment de delinqüència del barri. Així, l marge del tradicional cafè o "aigua tenyida" que acostuma a servir-se gratis, els clients d'aquest establiment gaudeixen de fins un 10 % de descompte sempre i quan arribin armats.

Veurem si el negoci acaba triomfant o bé els surt literalment el tret per la culata, bàsicament perquè allà els "sinpa" també hi van armats.

Movem fitxa

Bona tarda i bon dilluns internautes. Deia l'escriptor francès Paul Valéry que 'La política va ser en principi l'art d'impedir a la gent ficar-se en el que l'importava. En una època posterior se li afegí l'art de comprometre la gent a decidir sobre el que no entén.' I precisament el que encara no entén la ciutadania de Catalunya és aquesta dèria d'evitar que puguem exercir el vot. Ara bé, sovint l'etimologia resolt en gran manera el misteri o si més no ens ajuda a comprendre el perquè d'aquesta ofensiva política i judicial. Així, "ofensiva" té el mateix orígen llatí que la paraula ofensa (offendere) i per tant és fàcil comprendre que el fet d'excloure el dret a vot de l'essència de la democràcia només obeeix a una ofensa a la intel·ligència dels catalans, és a dir, una presa de pèl perfectament constitucional.

Afortunadament, el temps cada vegada corre més de pressa i desvetlla aquelles incògnites que des de fa temps tots tenim al cap. Un del elements històrics que ajuda a posar cotes en aquest regnat de l'immobilisme és el decret signat dissabte pel president de la Generalitat en que crida a les urnes el 4,5 milions de catalans perquè expressint la seva opinió sobre el model de país desitjat.

D'aquesta manera, el govern català escenificà, juntament amb gairebé la totalitat de partits favorables al 9-N, la signatura en una cerimònia tant austera com emocionant. Dues foren les absències sonades: l'ecosocialista Joan Herrera (ICxV) i el democristià Josep Antoni Duran i Lleida. El primer argumentà que no se l'havia convidat i posteriorment trascendí que la seva negativa a assistir-hi fou perquè no se li brindà la possibilitat de veure i revisar el decret amb antelació. El segon com ja és tradició no donà cap mena d'explicació, ja que tothom sap que aquest tipus d'actes unitaris no és que li facin cap gràcia. En fi, extrems oposats però equidistància compartida.

El cert és que la campanya institucional per la consulta ja ha començat, un fet que ha fet accelerar la maquinària estatal. El primer moviment el feia ahir el Consell d'Estat en format express, donat que tan sols va necessitar hora i mitja per arribar a la conclusió que el decret era il·legal. El següent pas el farà avui mateix el consell de ministres que es reunirà de forma urgent per presentar els dos recursos al TC. I com a colofó restarem atents i amatents a la reunió que el Tribunal Constitucional convoqui sense cap mena de mania ni dissimulació un ple urgent per rubricar allò que els ha preparat el govern.  Una exemple més que demostra com de rebé "funciona" la separació de poders.

Aquest serà el darrer pas conegut, però tot i així la incertesa tornarà a planar sobre el TC per si decideix pronunciar-s'hi abans del dia 9 de novembre o bé fa ús de la tradicional "diligència" alentint tant com sigui la sentència com ja féu en el cas de l'Estatut. Tot i així, els dubtes no cessaran perquè si bé l'estratègia de l'executiu espanyol no es coneix passada la cita a les urnes, tampoc hi ha cap mena de pista sobre què farà el bàndol català.

Al marge d'això, el cap de setmana ha estat maratonià en quan a informació, especialment per Artur Mas. El president de la Generalitat ha concedit dues importants entrevistes, una en clau catalana amb Mònica Terribas (TV3) i l'altra en clau espanyola amb Ana Pastor (La Sexta). Val a dir que a casa vam trobar Mas en forma, més diumenge que dissabte, ja que en la seva conversa amb Mònica Terribas deixà certs dubtes sobre si havia estat corrupte en alguna ocasió. Un fet que deurien apuntar-li els seus assessors perquè tot i passar de puntetes sobre retallades i el cas Pujol, sí que deixà ben clar que ell no era pas un corrupte. En resum, el president no sols se'n sortí bé sinó que està brillant.

Com en altres ocasions la premsa internacional ha destacat la signatura de dissabte a les seves portades, igual que ho ha fet la premsa espanyola amb un to menys neutral i esmerçant força tinta en carregar contra el que ells consideren desafiament de Mas. Molt més enllà han anat l'eurodiputat del PP Carlos Iturgaiz, un alumne avantatjat de José María Aznar, el qual ha deixat anar que la convocatòria és un cop d'estat en tota regla i demostració que Mas és un aliat d'ETA. Acusacions gravíssimes que òbviament han ratificat també els seus amics de Ciutadans a Brussel·les.

El Daily Mail és l'encarregat de portar-nos la perla d'aquest dilluns. El diari explica el cas de Patricia Hewitson, una jubilada que dedica part del seu temps a cuidar del seu jardí. En aquest món de la botànica tampoc ningú neix ensenyat i la nostra protagonista, gran amant de les plantes, va sentir curiositat per una que no acabava de tenir classificada.

Enlloc de fer servir el famós cercador que comença amb "G" i acaba amb "oogle" va triar la forma tradicional, fer una consulta a un popular programa local de la BBC centrar en les curiositats de la flora. 
Els experts del programa no van trigar gaire a dir-li l'espècie que la senyora Hewitson tenia al seu hortet: "Cannabis sativa", popularment coneguda com Maria o Marihuana.

No va passar gaire estona fins que la venerable senyora va rebre una notificació policial sobre possessió de substàncies il·legals. Tot i així, sembla que la nostra jardinera no serà acusada de cap delicte degut a que desconeixia quin tipus de planta es dedicava a cuidar. Per si un cas, la policia va decidir requisar la maria, no fos cas que la Patricia fos lector d'Oscar Wilde i recordés que: 'Jo acostumo a resistir-ho tot, excepte la temptació.'

Recordant Merceditas

Bona tarda i bon divendres internautes. 'Gràcies a la memòria es dóna en els homes el que s'anomena experiència.' La cita d'Aristòtil la deu conèixer prou bé una de les figures més rellevants de la política catalana dels darrers trenta anys. Jordi Pujol, exmolt honorable, ha assistit aquesta mateixa tarda davant la comissió d'afers institucionals del Parlament de Catalunya, en una les compareixences més experades dels darrers temps. L'expectació era màxima per escoltar l'expresident després del sotrac que el passat 25 de juliol provocà la seva confessió sobre un frau fiscal a partir d'una herència.

A grans trets poca cosa ha aclarit Pujol, si bé ha deixat clar que malgrat sempre s'ha caracteritzar per tenir una memòria prodigiosa, es veu que en determinats moments i circumstàncies patí una singular amnèsia que l'impedi declarar uns quants milions que el seu progenitor deixà a la seva família. La gent volia respostes i no n'ha rebut ni una.

La sessió ha tingut dues parts ben diferenciades, la primera en la que Jordi Pujol, visiblement nerviós s'ha cenyit escrupulosament al guió elaborat pels advocats, en el que més que una explicació sobre el seu delicte semblava més un relat narratiu de la postguerra i de la lluita antifranquista. Seguidament, els diferents grups parlamentaris representats per les primers espases, amb l'excepció d'Oriol Junqueras que ha delegat en Gemma Calvet, han fet ús dels 10 minuts per preguntar. Els tons i actituds han estat força diferents, mentre ERC i PSC tenien un tractament respectuós però a l'hora incisiu cercant respostes a les moltes incògnites del cas, altres han aprofitat l'esdeveniment per fer discursos que lluny de buscar respostes només pretenien escoltar-se ells mateixos.

Així, PP i C's han tret l'artilleria pesada, linxant-lo públicament a ell, el seu partit i el seu hereu polític, fusionant de forma barroera corrupció amb sobiranisme, ja que segons ells només les estructures d'estat pròpies tindrien la finalitat de saltar-se els controls judicials i governmentals espanyols. 

D'altra banda, Iniciativa ha volgut separar el cas del procés i ha optat no tant per aprofundir en el frau concret sinó per fer un judici a crítica dels 23 anys de pujolisme. Línia molt semblant a la de la CUP que ha recordat les amistats perilloses de Pujol (Andreotti i Köhl) i l'espanyolisme manifest del dirigent essent peça clau per sostenir els governs del PP i PSOE, malgrat els nombrosos escàndols que clamaven el cel.

La segona part ha estat molt més convulsa, especialment perquè lluny de respondre les preguntes concretes de cada grup, el compareixent ha elevat el to, fent gala d'aquella supèrbia que tant bé coneixia la premsa d'aleshores quan el primer dels catalans els renyava per fer preguntes que "no tocaven". La tensió ha acabat convertint la sala gran del Parlament en un gran reality on les picabaralles entre el portaveu de CiU (Jordi Turull) i la del PP (Alícia Sánchez-Camacho) han acabat tancant una sessió sense pensa ni glòria, al més pur estil Sálvame, o pels que teniu més memòria, a l'estil "Queremos Saber", on Merceditas Milá fou plantada per l'escriptor Paco Umbral perquè es parlava de tot menys del seu llibre, talment com avui.

I finalment, serà demà el dia triat pel president de la Generalitat per signar la convocatòria del 9-N, en un acte sobri però solemne que comptarà amb la prèsencia del govern, la presidenta del Parlament i la majoria del responsables dels partits signants de la consulta. Un acte que vindrà precedit per la sorpresa que avui ha donat l'Ajuntament de Badalona, el qual ha aprovat donar-hi suport després que els partits s'hagin posat d'acord deixant en evidència l'Alcalde Albiol, el qual ha marxat amb la cua entre les cames.

Després d'una jornada un xic agra, convé endolcir una mica l'actualitat amb la darrera perla de la setmana. En aquesta ocasió l'encarregat de fer-ho és el diari britànic The Independent, el qual es fa ressò d'una sorprenent descoberta gastronòmica a la llunyana localitat xinesa de Yan'an. El cas és que aquesta vila acollia per molts una autèntica catedral de la cuina oriental, si tenim en compte l'important augment de la clientela del restaurant del senyor Zhang.

Diuen els crítics que entre els requisits perquè un local triomfi hi ha el servei i com no el xef, factors que de ben segur garanteixen que els plats que surten de la cuina siguin del grat dels comensals. A banda d'això la importància de la matèria primera acostuma a garantir gran resultats, i això és el que en destacaven els clients que repetien i feien del boca orella la millor propaganda.

Ara bé, diuen que tot té un començament i un final, perquè a vegades alguns acaben morint d'èxit. Aquesta podria ser l'explicació que ha portat al tancament preventiu de l'establiment després que un dels seus clients acabés demostrant l'impensable.

Així, Liu Ju You va començar a trobar-se diferent després d'haver-hi sopat i decidir investigar fent servir la seva família com a conillets d'índies per demostrar la seva teoria. Un cop els tingué a tots ben tips i contents, els acompanyà a l'hospital per demostrar que aquesta sensació d'eufòria tenia com a causa no la mà del xef o potser sí, perquè aquest es dedicava a especiar el menjar amb opi, tal com revel·laren les proves toxicològiques.

Sigui com sigui internautes i respectant les "opi-nions" diverses si el plat estrella no us fa al·lucinar recordeu la frase de Pierre Daninos
: 'Els anglesos van inventar la sobretaula per oblidar el menjar.'

La hipocresia PePera

Bona tarda i bon dijous internautes. 'Quan la hipocresia comença a ser de molt mala qualitat, és hora de començar a dir la veritat.' Paraules del dramaturg alemany Bertolt Brecht que no haurien de deixar indiferent els electors del PP, donat que als dirigents això de la hipocresia és un tema que sempre els ha relliscat. Un clar exemple el trobem en aquests darrers dos dies en que per estrany que sembli la justícia ha fumut una plantofada a la nineta del ulls del PP Balear: el Tractament Integrat de Llengües.

Sens dubte que aprendre altres idiomes ha passat de ser un mèrit a obligatori en la nostra societat, però el cas balear té una lectura ben diferent ja que té una lectura força diferent i una intencionalitat clara, que no és ni més ni menys que eliminar progressivament el català del mapa. Així, amb l'excusa d'ampliar hortitzons lingüístics el president José Ramón Bauzá ha eliminat la llei de normalització lingüística davant la impotència de famílies i docents.

A diferència del País Valencià, la resistència en aquestes terres ha estat força més contundent, aconseguint mobilitzar tota una marea verda de protesta, que tot i no provocar cap mínim gest en l'executiu popular sí que ho ha fet en la judicatura al anul·lar el TIL i posteriorment la seva suspensió immediata per no haver seguit el procediment reglamentari que obligava a consultar la universitat de les Illes. Però es clar, a Can PP ja se sap que acostumen a tirar pel dret sense preveure les possibles conseqüències, recolzant-se en el coixí proporcionat per les majories absolutes.

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Balears no sembla haver trastocat els plans del partit de Bauzá, aquell que dia sí i dia també s'omple la boca de la necessitat de respectar la legalitat vigent per evitar l'anarquia que comporta estar al marge de la llei. El remei però sembla que només és aplicable a altri, donat que sense cap mena de vergonya el govern de ses illes ha manifestat que no pensen suspendre l'aplicació del TIL perquè això és el que necessiten els ciutadans d'aquella comunitat. Evidentment, com en altres casos, parlen motu proprio perquè que jo sàpiga no han preguntat pas als interessats si volien implantar aquest disbarat.

I mentrestant, a la capital de reino no paren de recordar-nos en les conseqüències gravíssimes que comporta no complir la llei ni acatar sentències. En aquest sentit, l'exfiscal en cap de Catalunya, José María Mena, ha passat avui per l'antena de Catalunya Ràdio i ha deixat entreveure l'estratègia que sembla tenir preparada Mariano Rajoy si per aquelles remotes casualitats els catalans seguíssim el full de ruta i acabéssim votant el 9-N. Consulta que per cert serà convocada formalment el proper dissabte tal com ha informat avui el president de la Generalitat als partits signants del pacte de desembre.

Les paraules de l'exfiscal portaran cua. Segons Mena quan el govern presenti els decrets contra la consulta i el TC la deixi en suspens, "tot aquell que treballi per al 9-N, ja sigui alcalde, regidor, funcionari o ciutadà, serà jutjat i condemnat" al considerar-ho com actes de desobediència i sedició. I jo em pregunto: això no serà un segon Plan Español para el estímulo de la Economía y el Empleo, donat que haurien de licitar la construcció de milers de presons per encabir-hi tots els que volem votar?

A títol anecdòtic, cal fer-nos ressò d'una altra dimissió, aquesta vegada la del president de RTVE, Leopoldo González-Echenique, el qual també s'ha vist abandonat pel govern popular en la seva escomesa per obtenir un nou finançament per l'ens públic. Dimissió que ve després de la d'Alberto Ruiz-Gallardón al capdavant del ministeri de Justícia, el qual serà rellevat per Rafael Catalá Polo, que fins ara havia defensat la reforma constitucional per un encaix millor de Catalunya. 

Sense perdre de vista els "catalá" no deixa de ser simptomàtic, que malgrat el forat a les arques valencianes, la portaveu del govern de Fabra, Maria José Catalá, expliqués que el president de la Generalitat pensa abaixar els impostos, generar 200.000 llocs de treball i eliminar l'aforament dels parlamentaris. Veurem com s'ho fa, a menys que el seu col·lega d'Extremadura, li hagi donat la recepta màgica.

En el terreny de les perles el diari anglès The Guardian publica una notícia que confirma aquelles converses que sovint es donen a moltes llars. La informació ens explica la mala relació que la jove Kuntal Patel tenia amb la seva mare. Ja ho diuen que la tele a part d'aborregar també té la "virtut" de donar males idees, i això és el que portà a la filla a intentar acabar amb la vida de la seva progenitora perquè en el seu dia l'impedí casar-se amb el seu promès.

La premiada sèrie 'Breaking Bad' l'ajudà a dissenyar un pla que passà per comprar Abrina, un verí que va aparèixer en un dels capítols. La compra realitzada per internet no li acabà de sortir prou bé, ja que li administrà barrejat amb un refresc light, fent que l'efecte de la metzina fos fins a mil vegades menys tòxica.

Això feu que la dona es veiés obligada a comprar-ne més per rematar la feina. Aquest fet va aixecart la llebre i permetè la seva detenció. 

Per tant internautes, feu cas del que deia el mestre Alfred Hitchcock: 'La televisió ha fet molt per la psiquiatria: no només ha difós la seva existència, sinó que ha contribuït a fer-la necessària.'

Tocat i enfonsat

Bona tarda i bon dimarts internautes.  En certa ocasió Fiodor Dostoievski va escriure que 'Després d'un fracàs, els plans més elaborats semblen absurds.' I no anava pas equivocat l'escriptor rus, i si no que li preguntin a Mariano Rajoy, que finalment ha deixat tocat i enfonsat el que havia de ser la gran esperança blanca. Fins avui ha durat l'agonia d'Alberto Ruiz-Gallardón, un home que de ser inqüestionable en el PP pels triomfs continuats a la comunitat de Madrid i a l'Ajuntament, s'ha vist superat per l'allau de crítiques a la reforma de l'avortament, i han estat els assessors del partit els que han aconsellat el cap de l'executiu a prescindir d'un actiu que fa temps s'havia convertit en passiu.

No calia escoltar els insistents rumors que el situaven fora del govern donat que les veus discordants les tenia a casa mateix, i com diuen els entesos en la vida hi ha amics, enemics i companys de partit. De fet, Gallardón tenia la idea de passar un bon estiu i tornar al ministeri amb la llei ja aprovada, però ves per on no ha estat així. Espanya doncs, si més no una bona part respira un xic més tranquil·la després que el president espanyol fes públic que aparcava la polèmica reforma per falta de consens, i òbviament per mirar de frenar una sagnia de vots que pel que es veu deuria ser molt més important que la que esperava obtenir dels grups provida.

Feia dies, per no dir setmanes que els mentideros madrilenys auguraven la dimissió del titular de Justícia, per haver caigut en desgràcia "marianil", tot i que fa uns dies que defugia la premsa al més pur estil Rajoy, Gallardón ho atribuïa a la feixuga tasca que comportava fer front a la consulta catalana. Veurem si aquesta crisi de govern afecta d'alguna manera a l'estratègia que aquest ministeri venia aplicant per frenar els aires independentistes.

Si fa un moment fèiem referència a una de les plomes de la literatura russa més importants, també la Roma clàssica ens oferia regals com els d'Horaci, el qual convivia diàriament amb la corrupció, les conspiracions i les calúmnies. Segons el poeta satíric la millor recpeta en aquesta vida és aquesta: 'Mescla un gra de bogeria a la teva prudència ', i aquesta mateixa consigna sembla haver emprat l'edició d'avui del diari El Mundo. El rotatiu madrileny ha tornat a fer bullir l'olla en temps com en temps dels cèsars i ha publicat el "pla secret" del president Mas per votar, fusionant consulta i eleccions al Parlament en una mateixa data.

La informació que ja ha estat totalment desmentida pel conseller de presidència, coincideix amb la darrera enquesta elaborada pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). El sondeig destaca que gairebé 6 de cada 10 catalans estaria a favor de la independència i només 3 de cada 10 hi estaria en contra. En un altra de les preguntes la mostra subratlla que el 87,6% dels consultats acceptaria democràticament el resultat final d'un referèndum. Caldria veure si al cantó fosc farien el mateix.

La perla del dia ha aparegut en la majoria de diaris del món i té com a protagonista Jasmine Tridevil, una noia nord-americana que ha trencat la guardiola per mirar de fer realitat el seu somni 3.0. Si fins fa no massa el somni americà sempre s'havia caracteritzat per aquells infants que començaven repartint diàrias en bicicleta i acabaven presidint la Casa Blanca, ara la cosa és molt més mediàtica si tenim en compte en què ha invertit aquesta jove els 15.000 euros estalviats.

Allò que els efectes especials de Hollywood mostraven a 'Desafío Total', ara ja és realitat. Per fi, Jasmine va aconseguir convèncer un dels 50 cirurgians que va visitar per a que l'implantés un tercer pit i així aconseguir convertir-se en estrella de la cadena MTV. Veurem si finalment dona el do de pit per triplicat o acaba convertint-se en una dida avantatjada ara que els atletes han començat a prendre llet materna com a beguda energètica.

Tempus fugit

Bona tarda i bon dilluns internautes. Deia Jean de la Bruyere que 'Els que empren malament el seu temps són els primers a queixar-se de la seva brevetat.' I no deixava de tenir raó aquest filòsof i moralista francès perquè a els caps d'Alicia Sánchez-Camacho estan que trinen des que divendres el Parlament de Catalunya aprovés àmpliament la llei de consultes. Una llei paradoxal perquè fins i tot abans d'acabar el seu redactat ja havia estat condemnada al foc etern pels despatxos de Madrid. No deixa de ser hipòcrita el fet que mentre per una banda alguns s'omplen la boca de democràcia i legalitat quan per l'altra dimonitzen l'instrument que permet consultar als ciutadans.

Els anys han passat però hi ha coses que no canvien, això sí els Torquemada d'avui són 3.0 i constitucionalistes fins a la medul·la. Ara bé, resulta curiós veure'ls fanatitzats pel text legal quan en el seu dia molts d'ells ni la votaren i no perquè fossin massa joves sinó perquè s'estimaven més altres règims igual de tecnològics per allò de la designació "Digital".

Diuen que els nervis són l'única cosa de la que no te'n pots lliurar perdent-los, i a la capital del reino aquests dies la tensió és màxima esperant la rúbrica del president de la Generalitat en la famosa convocatòria del novembre. Tota la maquinària estatal està més que a punt des de divendres al vespre, fins l'extrem que Mariano Rajoy tenia a tothom mobilitzat per presentar el recurs que la frenés, ja que volia marxar a la Xina amb els deures fets. Però ves per on, en Mariano haurà de fer via cap a terres asiàtiques sense tenir-ho tot "lligat i ben lligat".

La veritat és que l'ambient que córre per la meseta cada vegada és més terrorífic, tant que fins i tot el Festival de Sitges queda empetiti davant els que molts consideren ja una tragèdia inevitable davant la intransigència incomprensible d'un govern que es nega a acceptar que el problema és seu i no nostre. D'aquesta manera, són força els dirigents espanyols que comencen a plantejar-se deixar la til·la i passar-se al Prozac, el qual sembla ser més efectiu pels casos de depresió.

Òbviament, malgrat les amenaces directes o velades sempre els queda el recurs de la caverna, una màquina al servei del CNI o del Club de la Comedia que sorprèn amb titulars com el que publica avui La Razón amb tota riquesa tipogràfica: "El 80,7% de los catalanes no fue a la «V» de la Diada." Llàstima que ometen la segona part, perquè em temo que aquests mateixos no van desplaçar-se fins a Tarragona per recolzar la unitat d'Espanya. I és que malgrat tots el recursos dels fons reservats destinats a la campanya anticatalana, no sembla que la guerra bruta dissenyada per les clavegueres de l'Estat estiguin guanyant la batalla, especialment després de llegir notícies com aquesta: "La ciudad de Madrid asiste a una oleada de robos de tapas de alcantarillas e hidrantes sin precedentes durante las últimas semanas." Només falta que acabin acusant d'associació il·lícita amb els catalans les bandes de romanesos.

Qui sí sembla donar una imatge d'unitat són els més de 600 municipis catalanas que han respost positivament a la crida feta per la societat civil, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) per tal que donin suport al 9-N amb l'aprovació de mocions i plens extraordinaris.

El cap de setmana també ha estat escenari de rèpliques i Artur Mas no ha volgut desaprofitar l'ocasió per respondre primer a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, la qual en qualitat de "perdonavides" retreia al president català que ell ostentava el càrrec gràcies a la Constitució que ara menysperea. Mas va rebatre-la i abatre-la contestant que ell és el president 129 d'una institució força més antiga que la carta magna del 78.  O sigui, potser que llegíssim un xic més Soraya!

La perla del dia ens arriba des de l'altra banda de l'Atlàntic a través del portal de notícies argentí Nexofin, on la casualitat o fatalitat ha fet que coincidissin al mateix rotatiu dues esqueles del ja desaparegut Guillermo del Castillo.

La coincidència féu que la vidua i la família del finat s'assabentés unes línies més abaix que el marit, pare i avi portava una doble vida, ja que el segon escrit deia literalment això: "El meu grassonet estimat, el meu Guille ... Gràcies per aquests 5 anys de felicitat. Teva per sempre, Susana". 

En fi internautes no sé si després de saber-ho a algú li agafessin temptacions per rematar-lo, ja ho deia el poeta: "Els
honestos són inadaptats socials".

Ufffff!

Bon tarda i bon divendres internautes. 'És una ximpleria arrencar-se els cabells en els moments d'aflicció, com si aquesta pogués ser suavitzada per la calvície.' La frase de Ciceró hauria de ser tinguda en compte per alguns residents a la Moncloa, perquè si bé avui els han alegrat el dia no estaria de més que algú els recordés els discursos d'aquests darrers dies en que les enquestes semblaven més favorables al Yes, assegurant que el país de William Wallace i el de Rafael de Casanova no tenien cap punt en comú. Com ja era d'esperar, això ha canviat en gran manera avui, després de que el No acabés imposant-se en el referèndum d'Escòcia per 55% a 45%. 

La incògnita radicava en el vot indecís, que com el seu nom indica, no tenia un candidat segur. El que és evident és que avui dos governs han celebrat amb xampany, suposo que cap dels dos amb cava, la victòria dels unionistes que han guanyat àmpliament davant els independentistes. Malgrat la decepció de molts, la unanimitat a l'hora de destacar les millores que tindrà aquest país després de la votació ha estat la notícia més comentada. Una tercera via sobrevinguda que no estava a la pregunta original però que segurament ha fet que una part de la població acabés decantant-se pel No davant les promeses de més competències fetes pel govern britànic.

Com ja es tradició en els països anglosaxons el perdedor acostuma a marxar cap a casa, i això precisament és el que ha fet el ja dimitit Alex Salmond. Un cop reconeguda la derrota i després de demanar al bàndol unionista que acceleri el màxim possible les inversions promeses dos dies abans del referèndum.

I avui que hi havia consell de ministres, el president del govern espanyol ha aprofitat per donar la cara en diferit i sense premsa, ara que l'arítmia escocesa ha desaparegut,i ha felicitat la Gran Bretanya per mantenir les seves fronteres. No ha estat l'únic, perquè la Comissió Europea ha seguit l'exemple espanyol, francés i alemany destacant la importància de tenir uns estats forts per garantir la supervivència de la Unió, un fet que fa certa gràcia tenint en compte que Espanya es caracteritza més aviat per la seva mala salut de ferro i el Regne Unit no és que  tingui massa ganes de seguir a la UE. Els missatges no eren gratuïts, ja que sense citar-la explícitament, tothom tenia al cap l'assignatura pendent: Catalunya.

La nostra nació que, a diferència de l'escocesa, mai ha estat reconeguda com a tal, s'ha convertit en el focus mediàtic del moment un cop passat el capítol esmentat. Aquesta mateixa tarda, el Parlament de Catalunya ha votat la llei de consultes que permetrà el paraigua legal per poder convocar la consulta, aquella que amb tota seguretat serà difícil de celebrar. S'esperava amb candeletes la signatura del president Mas convocant-la i fins i tot Mariano Rajoy ja havia donat ordres a funcionaris i ministres perquè demà estessin a punt per fer una reunió d'urgència, però pel que es veu, Artur Mas acabarà rubricant el document dilluns, un cop publicat al DOGC.

Per tant, la pilota està al nostre camp i hem de ser nosaltres qui decidim si optem per avançar cap a la porteria contrària o bé ens repleguem i fem una defensa per conservar el resultat actual. Agosarats o conservadors, aquesta és la qüestió. Ens la juguem o encara esperem que aquest govern central que ens nega el pa i l'aigua sistemàticament acabi oferint-nos aquelles famoses promeses virtuals en forma de cants de sirena?
Parlant de cants, però aquests de protesta, són els que s'estan escoltant aquests dies a Uganda on una qüestió de mesures s'ha convertit en tot un problema d'estat. Ens ho recorda aquest vídeo de la cadena NTV de Kenya la qual es fa ressò de la denúncia del parlament d'aquell país africà pel fet que algunes companyies no tenen en compte el fet diferencial Ugandés, i això ha causat importants problemes entre la població.

Així d'indignat i explícit es mostrava el diputat Merard Bitekyerezo a l'afirmar : "Alguns joves es queixen que els condons que reben són molt curts, els seus òrgans sobresurten per tot arreu."

Quina raó tenia aquell que un bon dia digué que 'El sexe alleuja la tensió, mentre que l'amor la causa.'

Nou portaveu europeu?

Bon dia i bon dijous internautes. 'Ningú està lliure de dir estupideses, el dolent és dir-les amb èmfasi.' Aquesta cita del filòsof Michel de Montaigne és precisament un dels mals que pateix el govern espanyol encaparrat en dir bajanades. Ahir al Congrés assistirem a una nova fantasmada que no crec que hagi fet massa gràcia als 27 socis europeus, perquè Mariano Rajoy va decidir de forma unilateral erigir-se en portaveu de la Unió Europea quan es vantà de forma xulesca que cap dels estats membres posaran les coses fàcils a aquells territoris que decideixin escindir-se. Segons el cap de l'executiu cal estar per la unió i no per la divisió com fan els països "seriosos", ja que aquesta deriva nacionalista no generen cap tipus d'entusiasme i generen malestar.

Aquesta imprudència de Rajoy retrata perfectament el nerviosisme amb que aquests dies viu la Moncloa el referèndum escocès, perquè salvant les distàncies una victòria del Sí podria donar ales a Catalunya, obrint a més les portes a que altres països socis que podrien trencar l'equidistància i neutralitat mantinguda fins ara, tenint en compte el possible precedent escocès.

La resposta poc amable i gens intel·ligent de Rajoy, despreciant un referèndum democràtic i acordat, no ha deixat indiferent al ministre principal, Alex Salmond, el qual aprofitava els micròfons de la BBC per respondre que Europa no farà el sord a les aspiracions escoceses perquè el seu país té un pes important en la pesca, energies renovables i petroli, i per tant Espanya no hi té res a dir per molt que li pesi.
- Seguir leyendo: http://www.libertaddigital.com/internacional/europa/2014-09-17/salmond-si-el-proceso-es-consensuado-espana-no-tendra-nada-que-decir-1276528504/

Evidentment, el monopoli de l'estupidesa no el té el president del govern, perquè el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, també en deixava anar una altra que deuria fer posar les mans al cap a més d'un. Si ja els resulta prou complicat acceptar la realitat plurinacional d'alguns estats, molt més els costa assumir que res és per sempre ja que la realitat és canviant i com que això de pactar una possible secessió no els entra al cap, van fent afirmacions tan gratuïtes com dir que la independència escocesa no només suposarà la desaparició de la Unió Europea sinó que provocarà una balcanització a la Gran Bretanya amb conseqüències catastròfiques.

Deu anar força malament l'estratègia espanyola per frenar el nostre procés quan no en tenen prou a desqualificar-nos i han de recórrer a l'exageració i la calúmnia cap a l'exterior, guanyant enemistats i mostrant l'autèntica cara antidemocràtica de la seva tan estimada Marca España. Però es clar, com que el tema català se'ls escapa de les mans, els nervis provoquen atacs de desesperació i sinceritat alhora.

A casa nostra, coincidint amb l'aprovació de la resolució del 9-N, aprovada per 89 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i tres diputats socialistes) i 44 en contra (PP, C's i PSC), coneixíem l'opinió de tres nous esportistes d'èlit posicionant-se a favor del dret a decidir. Al marge de la lògica decisió del barcelonista Xavi, el que sobtà fou que els germans Gasol, estendards de la selecció espanyola de bàsquet gosesin respondre als periodistes sobre aquesta qüestió. Tot i que no en cap moment es pronunciaren ni a favor ni en contra, sí que causaren una autèntica revolució a les xarxes socials titllant-los de traïdors i desagraïts. No em vull pas imaginar què hauria passat si arriben a pronunciar Sí-Sí.

La perla d'aquest dijous ens desvetlla que el màrqueting arriba a tots els àmbits, fins i tot al negoci de la mort. La cadena de televisió NBCNews oferia aquesta setmana la informació sobre les noves estratègies comercials adoptades per The Paradise Funeral Chapel, una funerària dels Estats Units que ha canviat la tradicional capella ardent.
 
El fet és que veient el mal tràngol que acostuma a passar-se en aquest tipus d'establiments, l'empresa s'ha inspirat en el populars McAutos que serveixen menjar ràpid als conductors i ha creat una finestreta des de la qual familiars i amics podran veure el taüt i mostrar el condol a la família des del vehicle, sense haver de baixar.
 
A més, la funerària ha destacat que la mala estona només durarà tres minuts i si no posen assistir-hi sempre podran donar el còndol mitjançant el servei streaming que ofereixen a través d'Internet.

Ja ho veieu internautes, "el negoci és el negoci", tot i així si algun dia us hi trobeu no feu mai cas a l'oferta del dia, per si un cas.

Quins temps aquells!

Bon dia i bon dimecres internautes.  El dramaturg i novel·lista Oscar Wilde deixà escrit que 'L'únic encant del passat és que és el passat.' I segurament té raó, perquè sense oblidar d'on venim hem de viure el present i construir un futur. Però es clar, no tothom es troba còmode amb l'actual present i enyora un passat gloriós en blanc i negre. Aquest és el cas d'Alicia Sánchez-Camacho, la "innocent" nena de la foto, que sense els frankfurts a la boca costa de reconèixer.

Diu un vell proverbi rus que 'Enyorar el passat és córrer després del vent' i la sinceritat de la presidenta del PPC es feu evident ahir quan lamentà no viure en aquella Catalunya de la infantesa o haver de patir l'actual "dictadura tova". Ja ho diuen que qui perd els seus orígens perd la identitad i pel que es veu això d'haver tingut un pare guàrdia civil fidel al règim, no democràtic precisament, sempre deixa certa nostàlgia pel benestar que tenien alguns que aixecaven el braç i no per preguntar.

La dirigent popular, seguint com sempre l'estela de C's, intercalà el seu discurs emprant català i castellà, posant com sempre més bilis en aquesta última llengua per tal que Telediarios i tertúlies madrilenyes aprofitessin aquests talls per tenir més munició anticonsulta. De la seva intervenció n'extreiem dos conceptes que venint de qui venen diuen força de qui les pronuncia: "No s'ha d'escoltar tant al carrer i si en canvi els que defensen les lleis" i "Si posa les urnes estarà fora de la democràcia”.
El seu principal competidor, Albert Rivera, va tornar a reivindicar les tradicionals eleccions autonòmiques perquè sembla que té ganes de fer forat i aspira fins i tot a governar en coalició amb els altres partits unionistes per "retornar-nos" la pau i tranquil·litat trencada per nosaltres els independentistes.

La intervencio més esperada fou sens dubre la d'Oriol Junqueras, especialment després de les recents divergències sobre saltar-se la decisió del TC, i malgrat alguna que altra crítica, el que quedà a la retina dels presents fou l'interès dels republicans per entrar el govern i "blindar" la consulta després de molts mesos tocant el violí. Però com diu la tradició "cada cosa al seu moment i a cada moment la seva cosa", i és que malgrat el president afirmà que en parlaran al llarg de les properes setmanes, ara també "hi ha altres alternatives possibles a la cambra".

Del PSC poc a destacar que no sabéssim ja, oferiment per acabar la legislatura si renuncia a aquesta consulta i opta per una altra negociada amb l'estat, la qual permetria un nou encaix amb l'Estat sempre i quan no gosés demanar la independència. La resposta de Mas ben clara, que sigui el PSC que se sumi a la consulta i defensi el NO.

Segurament qui major crítica dedicà a la política social i a les retallades foren ICV i la CUP, els quals tot i coincidir en la necessitat d'anar junts pel 9-N, incidiren en les desigualtats causades per la crisi i la manca de transparència en casos de corrupció com el cas Pujol. Davant d'aquest discurs, Artur Mas oferí irònicament la conselleria d'Economia a Joan Herrera si tan fàcil veia arreglar-ho tot.

La perla que amenitza La Mossegada d'avui té aires britànics i ens l'apropa el  'Daily Mirror'. Segons aquest diari, un inspector sanitat que realitzava una visita rutinària per diversos restaurants va veure's sorprés pel panorama que es trobà en un restaurant de West Sussex.

La llegenda urbana diu que val més no entrar a la cuina de certs establiments per l'estupefacció que pot causar-nos. Al marge dels ja "tradicionals" gossos o micos que alguns restaurants orientals tenien a les cambres frigorífiques, el que es troba Ian Brightmore és per nota. Després de demanar explicacions al propietari pel fet de trobar-se, ni més que menys, que un lleó congelat, l'home explicà que havia fet un favor a un zoo proper i aprofitaria la seva carn per alimentar els gossos que tenia.

Esperem que aquest costum no acabi imposant-se i acabem trobant-nos el Simba a la Sirena.

La fràgil porcellana

Bon dia i bon dimarts internautes. 'La prudència és una vella soltera rica i lletja festejada per la incapacitat.' Aquest pensament del poeta William Blake hauria de fer reflexionar a més d'un ja que aquests dies, sobretot a mesura que ens apropem al 9-N, sorgiran cada vegada més dubtes "margaritils" sobre si fer o fer la consulta. Sens dubte la gran V del dia 11 ha de servir no tan sols per donar un toc d'atenció als de fora sinó també als "nostrats", perquè s'adonin que, si no ho han fet ja, si no remen tots junts cap a un objectiu comú el càstig que rebran a les urnes aquells que han de fer-la possible serà majúscul.

De fet, del discurs amb que el president de la Generalitat obria ahir el debat de política general se'n desprenia certa resignació, d'aquella tan cristiana que li agrada a Duran. L'ús del condicional fou el més comentat a la Cambra perquè donava a entendre que votarem però no pas una consulta sinó unes eleccions anticipades, les quals ves a saber si tindran caràcter plebiscitari o no. I és que els darrers enfrontaments entre CiU i ERC alimenten cada vegada més el rumor que afirma que la federació podria estar cercant un altre soci, i això no només ho hem vist a la sessió parlamentària d'avui amb la mà estesa del PSC, sinó també pel fet que els socialistes catalans s'han acabat desinflant i no han signat el document demanant la comissió d'investigació pel cas Pujol.

Per si un cas, l'ANC no baixa la guàrdia i la jornada passada entregava 750.000 peticions a la cambra catalana reclamant als representants del poble una DUI en cas que no acabem passant per les urnes, la qual cosa sembla més que probable davant l'escalada d'amenaces del govern espanyol que avui mateix en veu del ministre d'Exteriors no descartava qualsevol mesura que evités la terrible i temible votació dels catalans. Així, José Manuel García-Margallo tornava a treure la suspensió de l'autonomia en una trobada amb nombrosos ambaixadors a Espanya, fent gala de la diplomàcia i la Marca España.
 
Tenint en compte els vents que bufen, el dilema que segurament podem plantejar-nos és si la nostra classe política avantposarà els interessos de país davant els partidistes i pactaran una candidatura unitària en cas d'eleccions plebiscitàries o bé assitirem atònits a unes simples eleccions autonòmiques de pà sucat omb oli de girasol (per això de les retallades). Entenc o vull creure que CiU, o si més no CDC no acabarà fent la gara gara al partit d'Iceta, perquè el resultat d'aquest binomi no crec ni que surti a les enquestes pel databaix electoral que suposaria per aquestes formacions que, a dia d'avui, no és que estiguin per tirar coets.

L'altra hipòtesi, un xic rebuscada, seria tibar la corda fins el final i veure si l'Estat acaba suspenent l'autonomia, cosa que malgrat pugui semblar negativa, podria ser un revulsiu per aquells catalans que encara dubten entre quedar-se amb el present o aixecar el vol lliurement vers un futur esperançador, lliure i carregat d'il·lusió. Arribats a aquest extrem, no crec que hi haguessin prou presons a Espanya com per conduir-hi els partidaris de la independència i davant d'aquest lleig públic no m'imagino la comunitat internacional mirant cap un altre cantó.

Per tant, la incertesa no està tan en què passara el 9 de Novembre sinó en el 10, donat que per molts que alguns vulguin autoenganyar-se, Espanya mai de la vida negociarà res que tingui a veure amb la pèrdua d'un territori conquerit fa tres segles, tot i que potser si Merkel li demana a Rajoy encara són capaços de perdonar-nos el deute i fins i tot regalar-nos Ceuta i Melilla.

La perla del dia ens arriba de la ciutat xinesa de Chongqing on pel que sembla la febre per les xarxes socials arriba a quotes inusuals. Fins a tal punt és la bogeria per les noves tecnologies que les autoritats d'aquella població han fet un carril per aquells vianants que passegin pel carrer més pendents del mòbil que del que tenen davant dels nassos.

Aquesta mesura pretén evitar accidents i mira de conscienciar els ciutadans dels perills que suposa no tenir els 5 sentits quan es va pel carrer. El més frapant del cas és que aquests mateixos usuaris ni tan sols s'han adonat del nou paviment i continuen caient. Potser és que encara no coneixen l'aplicació Transparent Screen que obre una finestra al mòbil per veure-hi mentre camines.

Sigui com sigui internautes, no deixa de ser paradoxal que ciutadans que malgrat els xinesos siguin una potència econòmica no tothom aixeca el cap en aquell país.

Tornem-hi que Sí ha estat res!

Bona tarda i bon dilluns internautes. L'escriptor i poeta francès Charles Baudelaire digué en certa ocasió que 'Una successió de petites voluntats aconsegueix un gran resultat.' Aquesta mateixa és la sensació que tinguerem aquells que vàrem participar vestits de vermell i groc en la gran V de la Diada. Moltes pors i havia a casa nostra perquè a l'igual que l'any passat fins a última hora no estava massa clar que acabés essent un nou èxit de convocatòria i organització, ressaltant el càracter reivindicatiu, alegre i familiar d'un conjunt de ciutadans que tornaren a emplaçar els polítics a mantenir-se units i treballar per fer possible la consulta, cosa que no sembla pas fàcil tenint en compte les darreres piulades de Josep Antoni Duran i Lleida. 

El líder democristià ha aprofitat l'entrevista que el diari El Mundo ha fet aquest cap de setmana a Oriol Junqueras per carregar durament contra la posició del republicà defensant el 9-N tot i que s'hagi de desobeir la probable negativa del Tribunal Constitucional amb la que a Duran li treuran un pes de sobre per defensar una votació que mai li ha fet especialment gràcia. Un xic menys bel·ligerant, però en la mateixa línia es mostrava Ramon Espadaler al posar en dubte el "radicalisme" d'ERC dient que un partit de govern això no ho faria. Intressant veure com a poques hores del debat de política general alguns es dediquen a obrir foc amic, potser perquè l'amistat no ha estat mai sincera.

Parlant de sinceritat, no podem deixar passar la d'un individu que segons ells va tenir la desgràcia de néixer a Catalunya, Albert Boadella. El bufó del regne i del nacionalisme espanyol més ranci quedava ben descansat al declarar a Libertad Digital que "Si no hubiera existido la lengua catalana hubiéramos sido más felices". Amb tota seguretat, aquesta mateixa idea deu ser en gran manera compartida per la "gran multitud" de participants que feren la seva pròpia diada a Tarragona convocats per Societat Civil Catalana. El més interessant de l'acte, al marge del fracàs de convocatòria (3.700 persones), fou el vídeo que algú publicà sobre la reputació d'alguns dels participants. Tal com llegim a Vilaweb, aquest document recull les indicacions que'un dels principals dirigents de SCC donava a un grup de nazis per passar desapercebuts en la manifestació i així esquivar el marcatge de la premsa.

No en feu cap mena d'esment de la peculiar concepció que aquests individuus tenen de la democràcia algú que també va decidir participar-hi. Això sí, Carmen Chacón va aprofitar els micròfons i càmeres per denunciar el poc democràtics que són aquests sobiranistes al obligar-la a triar entre "papá y mamá". Ella però ja fa temps que ha triat les companyies i si féssim cas dels refranys caldria recordar-li aquell que diu "Dime con quién andas, y te diré quién eres", i és que el seus anys a Defensa no l'han deixat indiferent, potser per allò que "la cabra de la legión siempre tira al monte."

El cert és que hi ha coses que cauen pel seu propi pes, i la màscara democràtica que algun duen sembla que també cau, deixant entreveure que el discurs tan pregonat de la convivència i la defensa de l'estat de dret no és més que una simple hipocresia. No ha estat aquest del Partit Popular del Masnou , el qual lluny del políticament correcte, dissabte van tenir un atac de sinceritat quan publicaren un tuit en el qual es veia el president de la Generalitat envoltat de diverses armes, preguntant-se si aquesta seria una bona manera de fer claudicar Artur Mas. 

La perla d'aquest primer dia de la setmana la trobem a la versió anglesa del diari Metro. Si bé aquests darrers dies la majoria de diaris se centren en l'estret marge entre els partidaris del Sí i del No, i en les grans companyies que podrien marxar d'un territori escindit, la premsa també ha trobat un testimoni d'excepció que podria inclinar la balança de tant seriosa decisió.

El cas és que si William Wallace ha estat sempre un referent de la lluita escocesa també ho ha estat algú que des de fa centenars d'anys es considera un referent per aquest país on  no estrany veure els homes portant faldilla.

D'aquesta manera, no sé si cansats de tantes enquestes o no, el rotatiu publica que davant una possible victòria dels independentistes, un dels escocesos per excel·lència hauria fet les maletes traslladant-se a la localitat anglesa de Windermere, segons hauria testimoniat un fotograf de la zona. 

Pel que es veu, la notícia de l'emigració del monstre del Llac Ness (Nessi) podria trastocar el resultat d'unes votacions que a hores d'ara estan frec a frec. Afortunadament, em sembla que Sebastià D'Arbó a diferència d'Iker Jiménez pot assegurar que el nostre Nessi de Banyoles no marxarà si assolim la independència i fins i tot formarà una família.

Pam i pipa al TC

Bon dia i bon dimecres internautes. 'Cal saber el que es vol; quan es vol, cal tenir el valor de dir-ho, i quan es diu, és necessari tenir el coratge per realitzar-ho.' Aquesta reflexió de l'exprimer ministre francès, George Clemenceau, demostren que en aquest món no es s'assoleixen objectius amb actituds covardes i per tant, sempre hi ha d'haver un moment en que cal tibar un xic més la corda sinó volem perdre pistonada. En aquesta mateixa línia es manifestava ahir Oriol Junqueras a Catalunya Ràdio, fent-se seva la causa de la desobediència civil, com en el seu dia ja va proposar la CUP.

Resulta sorprenent veure la polseguera que han aixecat les seves paraules, no tant aquí on la majoria de forces sobiranistes s'han dedicat a tocar el violí evitant posicionar-se, però sí a la capital del Reino on li han advertit de les conseqüències que pot tenir no acatar una sentència del Constitucional. És evident que el republicà deu veure magre la celebració de la consulta, perquè una cosa és convocar-la i una altra molt diferent fer-la, pesi a qui pesi. A hores d'ara, alguns segueixen jugant a la "puta i la ramoneta" a l'hora de posicionar-se sobre si cal fer cas a l'alt tribunal espanyol o bé centrar-nos en la legitimitat del Parlament de Catalunya i la legalitat internacional.

Òbviament, cap estat per definició posa les coses fàcils a una part del seu territori per a que aquest marxi, a menys que sigui molt deficitari, motiu pel qual sempre tindrà blindades les seves fronteres i posarà totes les traves per impedir que els desafiaments independentistes acabin triomfant. Però es clar, sempre hi ha hagut un moment en que les nacions s'han hagut de saltar la legalitat per ser lliures, com molt bé saben totes les excolònies espanyoles, que saltant-se les lleis establertes, van guanyar el pols a la "madre patria".
 
Mentrestant, el compte enrera vers la Diada continua i els assajos de la V a diferents poblacions segueixen repetint-se. A tall d'exemple, fins a 31diputats i senadors (CiU i ERC, ICV, PNB, BNG i Bildu) van escenificar una mini V davant del Congrés de Diputats encoratjant a la participació dels catalans a l'acte del dia 11. D'aquesta reivindicació a Madrid n'extreurem dos fets, la no presència de Josep Antoni Duran Lleida per raons personals que no volgué explicar (tampoc calia) i l'altre que diversos agents de la Policia Nacional van prendre nota dels parlamentaris que participaren en aquesta acció, ves a saber per quins foscos motius.

En el terreny internacional no podem passar per alt la informació que oferien diversos experts a l'agència Bloomberg advertint de l'efecte contagi que pugui tenir la independència escocesa a l'estat espanyol, especialment perquè si el nostre país s'emancipa unilateralment sense cap mena de negociació, aleshores Espanya es veurà en una difícil tesitura perquè serà impossible fer front al dèficit acumulat tota sola, i això tindrà repercussió en els mercats que la financien comprant-ne el deute.

La perla d'aquest dimectes ens l'apropa el diari 'La Repubblica', el qual publicava una carta deseperada de Giovanni Calabrese exhortant el Totpoderós a ajudar-lo. Si una cosa ha posat de manifest aquesta crisi econòmica ha estat la precarietat laboral i la sort que tenim els que encara tenim un sou a final de mes.

Tot i així, malgrat generalitzar no és pas un exercici recomenable, aquest ciutadà de la localitat italiana de Locri, pateix i molt la desidia en que determinats treballadors exerceixen la seva feina. Tant desesperat està que ha decidit fer públic el seu malestar buscant el consòl diví ja que la via terrenal no li ha acabat de rutllar. Així, Calabrese que és alcalde d'aquesta població s'ha vist superat per la inoperància del municipi a causa de l'absentisme laboral, denunciant que la casa de la vila només compta amb 20 o 25 treballadors, depenent del dia, enlloc del 125 amb que compta la plantilla.

En fi internautes, ens veiem demà a Barcelona. Per cert recordeu que és la V i no la B, no us equivoquéssiu pas i us trobéssiu que no hi ha ningú.

La misteriosa N

Bona tarda i bon dimarts internautes. L'escriptor francès Pascal Quignard va dir en certa ocasió que 'El misteri sorgeix quan vénen a afegir-se la fascinació a l'espant.' De fet aquest sentiment d'incertesa i misteri és el que ha deixat el que ha transcendit de la reunió que ahir tingué Mariano Rajoy amb la direcció del PP per explicar que seguirà l'executiu que presideix davant el 9-N. El que està clar és que fa temps que el govern espanyol té els deures fets, especialment pel que fa als 2 recursos que anul·laran la llei de consultes i la consulta, però la incògnita encara està en saber què més faran si per aquelles "remotes" possibilitats el govern català i les forces sobiranistes decideixen tirar endavant fent oïdes sordes a allò que pugui dir el Tribunal Constitucional.

Però es clar, l'opacitat estratègica del PP no és l'única, perquè si uns amaguen les cartes sobre què faran al marge de la via judicial, nosaltres maregem la perdiu cercant una tàctica comuna davant la negativa de l'Estat a negociar i/o oferir cap millora substancial. En aquest sentit, tampoc deixava les coses massa clares el president de la Generalitat en l'entrevista a El Temps respecte a un pla B que hauria de ser acordat per totes les forces signants del desembre passat.

De tota manera, el que sí evidencià Artur Mas és l'emprenyada que té amb els seus socis republicans, no tant per no haver entrat encara al govern sinó pel suport que aquests han donat a la creació d'una comissió d'investigació per l'afer Pujol. I això sembla haver estar la gota que ha fet vessar el vas tenint en compte els mots emprats i les comparacions a part de masclistes desafortunades al·ludint la grandària dels "webs" del personal. El president també incideix en la importància de fer les coses ben fetes, no sabem si segons la llei espanyola o catalana, reflexionant sobre de què ens serviria ser independents si la resta del món no ens reconeix.

I mentre els partits airegen les seves discrepàncies sobre si fer ús de la desobediència civil, la Via Catalana segueix afortunadament creixent fins arribar als 500.000 inscrits després de les últimes crides realitzades per Òmnium i ANC. Si fins fa no massa molts teníem la concepció que les manifestacions no servien absolutament per res, quelcom va canviar el 2010 quan els catalans sortírem al carrer reivindicant el Dret a Decidir de la Nació Catalana. I des d'aleshores força han canviat les coses, tant al carrer com en l'actitud dels partits que s'han vist empesos per la força de la gent que fastiguejada de tanta injustícia i presa de pèl.

Enguany doncs, l'anomenada per molts "la Diada més decisiva de la història" ha de servir novament per demostrar a Madrid i als nostres representants que no és pas l'hora de mirar per interessos partidistes sinó pel país, perquè en som uns quants els que estem cansats de viure agenollats i volem gestos valents que ens treguin d'un atzucac de tres segles. Per tant, malgrat les més que probables provocacions que hi haurà per part d'aquells que neguen els valors democràtics, cal sortir al carrer i reivindicar a propis i estranys que VOLEM LA INDEPENDÈNCIA!

Precisament, aquests dies la caverna mediàtica aposta per titulars que miren de minar la moral dels manifestant per evitar que es tornin a repetir imatges que impactin a nivell internacional, i és per això que es dediquen a divulgar informacions tan inversemblants com aquestes: El Confidencial.com: "Mossos independentistas, en cursos de tácticas de guerra" o "Una amante despechada de Pujol padre filtró datos ‘sensibles’ a los servicios españoles". Tampoc es queda curta Libertad Digital: "Un comerciante de Barcelona explica entre lágrimas las presiones que recibe en su negocio de los separatistas catalanes."o bé "La Diada que oculta CiU: butifarradas a favor de ETA y disturbios". o ja per rematar el que publica La Gaceta: "Artur Mas operado por insuficiencia cardiaca".

Artur Mas, operado por insuficiencia cardiaca
Artur Mas, operado por insuficiencia cardiaca
La perla d'aquest dimarts ens la porta la BBC, la qual es fa ressò de l'expulsió d'un dels posseïdors del rècord Guiness en la modalitat de Pírcings. I és que
Rolf Buchholz, segurament l'home més foradat del món (453 pírcings) era l'estrella convidada d'una important discoteca de Dubai, però es va quedar amb les ganes d'entrar al país. Un cop desembarcat de l'avió, les autoritats duaneres van decidir denegar-li l'entrada, no perquè fes tornar bojos els detectors de metall, sinó perquè pensaren que amb aquell aspecte es dedicava a practicar la màgia negra.
 
Ja ho diuen que les aparences enganyen, però sigui com sigui i tal com deia el poeta: "Més val semblar babau i estar callat ... que obrir la boca i esvair els dubtes.'