Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

BON NADAL I BONES FESTES

Bon Nadal i Bones Festes Internautes!
Com que de tant en tant els mortals descansen, fins i tot alguna divinitat, nosaltres no hem volgut ser menys i estarem uns dies de vacances per tornar més vius i amb més força que mai.
Ens retrobem el 7 de gener.

La xocolata d'un lloro del PSOE

Bona tarda i bon divendres internautes. 'És difícil fer a un home miserable mentre senti que és digne de si mateix'. Interessant les paraules del president Abraham Lincoln ja que serveixen per parlar d'una actitud que de dignitat, més avit poca. Ens referim al lamentable espectacle protagonitzat ahir pel diputat del  PSOE José Segura, el qual mostrà el seu pitjor perfil durant el debat sobre la llei del sector elèctric. Sa senyoria referint-se al grup de CiU, però també als catalans que volem marxar d'aquesta terra hostil va insinuar a la bancada popular que estessin tranquils perquè no acabaríem el procés ja que per quatre "xocolatines"mal comptades acabaríem baixant del burro. Patètica intervenció d'algú que a més a més és fill de mare catalana, tal com podem escoltar al vídeo penjar per Vilaweb.

Precisament, un bon regal en forma d'electroxoc és el que reberem ahir la majoria de ciutadans, que tot i estar advertits del més que possible augment de la factura elèctrica, quedàrem de pasta de moniato quan es feu públic que pujaria un 11 per cent. Poques foren les paraules del ministeri d'Indústria que s'excusa en la subhasta embogida entre els més de 30 operadors. Finalment i gairebé per vergonya aliena, el govern ha aconseguit frenar el primer cop després de la indignació ciutadana per una notícia tan pèssima a vigilies de Nadal. Després de la decisió de la Comissió Nacional de Mercats i la Competència, l'executiu de Rajoy s'ha posat la falsa medalla i ha anunciat que estudiaran noves fòrmules per garantir que no hi hagi aquest tipus d'ensurts. El més paradoxal és la queixa del sector, que arrossega fins al dia d'avui un dèficit de gairebé 30.000 milions d'eruos i en canvi sempre tenen beneficis milionaris. Amb notícies com aquestes, no ens estranyaria que s'acabés anul·lant la tradició del primer nadó de l'any, donat que tal com està el patí qualsevol s'atreveix a donar a llum.

El que no acaba de diluir-se mai és aquesta idea preconcebuda que molts governants tenen que la ciutadania és imbècil i a casa seva ja ho saben. Doncs, pareu atenció a la notícia arribada de terres andaluses on a part del vergonyós cas del ERO, també passen coses tan poc ètiques com aquesta. Aquesta mateixa setmana, en el tradicional esmorzar que el Partit Popular (PP) de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) ofereix als periodistes, aquesta van descobrir que els sucs de fruita que els van servir eren del Banc dels Aliments.  Segons el president dels populars a Cadis, Antonio Sanz, fou un fruit d'una simple confusió.

Igual de confòs deurien quedar també els seus companys de la seu central a Madrid, un cop el jutge que investiga la presumpta comptabilitat B del PP, ordenés la polícia personar-se a les seves instal·lacons per localitzar factures relacionades amb les obres de reforma que feren entre 2005 i 2011, que haurien estat pagades en part amb diner negre segons l'extresorer dels conservadors. Tot i que Mariano Rajoy ha volgut treure ferro a l'assumpte dient que no fou un escorcoll sinó una simple col·laboració amb la policia, que per cert durà 14 hores, el cert és que el jutge Pablo Ruz cada vegada té més indicis que el quadern de Bárcenas té força credibilitat.

La credibilitat de la "Marca España" tornà a caure a la borsa internacional, tal com revela El País. El mal costum que el president espanyol té d'arribar tard li jugà ahir una mala passada quan es dirigia a la reunió de líders a la seu del Consell Europeu a Brussel·les. Tal com mostren les imatges, un policia impedí l'entrada de Rajoy al no veure la seva acreditació i sabent que la reunió feia un quart d'hora que havia començat. Els col·laboradors del gran Mariano només feien que posar-se les mans al cap tot cridant "spanish president, spanish president". Tot i que més tard la secretaria general li ha demanat disculpes sempre ens quedarà el dubte si el policia no sabia qui era Rajoy o bé el coneixia perfectament i per això no el volia deixar passar.

Les perles de la darrera Mossegada d'aquest 2013 tenen força suc. La primera ens arriba de la bella Itàlia, on s'ha fet públic un contracte impresentable i denigrant entre el conseller de Cultura dels Abruzos i la seva secretària, 20 anys menor que ell. Tal com expliquen fonts dels Carabinieri, el polític hauria inclòs la clàusula sobre l'obligació de la subordinada a mantenir relacions sexuals amb ell, almenys quatre vegades al mes. La notícia ha estat titular de la premsa italiana i s'ha sabut quan la policia es disposava a detenir la jove per ser còmplice d'un delicte de suborns. L'herència del Cavaliere Berlusconi està clar que ha deixat empremta.

D'altra banda, els amants del Monopoly i la "Señorita Pepis" estaran contents per aquesta segona perla que ens acosta El Periódico. El Banc d'Anglaterra emetrà bitllets de plàstic el 2016, ja que segons els experts duren 2,5 vegades més, són més difícils de falsificar i es conserven més nets. El primer bitllet serà de cinc lliures i portarà la imatge de Winston Churchill. Un any després la producció continuarà amb els bitllets de 10 lliures que tindran com a protagonista l'escriptora Jane Austen. No deixa de ser curiós que el plàstic de les VISA ara competiran amb el plàstic dels bitllets.

Que tingueu Bones Festes i No oblideu Mossegar de tant en tant, que si no alguns es mal acostumen i fan de les seves!

La pinça constitucional no ens permet votar

Bona tarda i bon dijous internautes. 'Tots els mals de la democràcia poden curar-se amb més democràcia.' Alfred Emanuel Smith (1873-1944) Polític nord-americà. I de moment els mals de la democràcia prenen forma de constitució restrictiva, custodiada pels partits immobilistes que no tenen cap intenció de canviar l'statu quo. L'exemple més clar l'observàrem ahir al Congrés de Diputats escoltant el president del Govern i el líder de l'oposició, fent una pinça contranatura sempre que Catalunya demana emancipar-se. Quelcom que torna a qüestionar Alfred Bosch (ERC) al manifestar que el govern espanyol pateix d'urnofòbia, per impedir que els catalans s'expressin lliurement votant.

A l'igual que el seu cap directe, Alícia Sánchez-Camacho, que avui passava pels Matins de Catalunya Ràdio, ha tornat a ser la veu del seu amo reiterant que el govern central mai permetrà una consulta d'autodeterminació que és il·legal, a l'igual que ha totes les constitucions del món. Segurament ni ella ni Rajoy deuen haver llegit el Nació Digital perquè desmenteix aquest extrem, explicant el que diu la carta magna del país veí, ja que Portugal i el Brasil contemplen aquest dret en les seves respectives constitucions. Camacho també ha tornat a treure una possible suspensió de l'autonomia posant com exemple el que feu el govern britànic a Irlanda de Nord. Al llarg de l'entrevista la líder popular ha insistit en que haurien de ser tots els espanyols els que poden decidir, bàsicament perquè ni PP ni PSOE han reconegut mai Catalunya com a subjecte polític i jurídic. Per tant, que no ens facin passar bou per bèstia grossa fent el posat de cadellets degollats quan en realitat no són més que els botxins.

D'altra banda, el partit de Pere Navarro torna a l'actualitat a causa de les discrepàncies internes d'algunes agrupacions locals que no entenen el posicionament de la formació socialista. Així, el PSC d'Igualada ha desafiat l'encara líder manifestant el seu suport a la pregunta inclusiva acordada per CiU, ERC, ICV i la CUP. Però el més sorprenent ha estat la punyalada que assestada des de Can Navarro, perquè els socialistes de Terrassa també han discrepat d'aquell que fins fa no massa encara era el seu alcalde, tal com publica avui Vilaweb.

De tota manera, no només a Can Navarro hi ha mala maror, perquè a Unió Democràtica ahir no els deuria sentar massa bé el centenar de baixes a les comarques tarragonines pel desencís causat per la indefinició del partit respecte el procés sobiranista i els continus atacs al president de la Generalitat. Des del partit de Duran han restat importància a aquest fet  assenyalant que la meitat de les persones que han trencat el carnet no estaven al corrent de pagament, quelcom que no deixa de ser una maldat per desacreditar els dissidents.

Per sort la deessa de la Fortuna ens porta bones notícies de l'exterior. En concret, el diari nord-americà The Wall Street Journal ha seleccionat una foto de la Via Catalana com una de les millors del 2013. I és que malgrat alguns s'entestin a tapar-ho, als mijans internacionals els causà un gran impacte veure com més d'un milió i mig de persones d'agafaven les mans al llarg de 400 km  per reivindicar la independència de Catalunya de forma pacífica.

Si entrem al territori "Perlil" cal incidir en una notícia que ens servei l'Agència EFE, que de ben segur no agradarà gens als polítics. En aquest cas el culpable és un Web que mostra les piulades que en el seu dia van decidir esborrar els diputats, per allò del que és "políticament correcte". D'aquesta manera, digodiego.es és el "Pepito Grillo" en forma d'hemeroteca del twitter que recorda als representants populars que malgrat tot sempre hi ha un pòsit virtual del seu mal cap.

La segona perla també té a veure amb internet i com serveix per combatre tot allò que sona a català. A Libertad Digital llegim la informació sobre el nou enginy de David Fernández, el qual està tan tip de sentir parlar dels catalans que ha creat una aplicació anomenada Sustitu.CAT, amb la qual quan naveguem per diferents pàgines el nostre navegador subsitueix termes com Catalunya o catalans per Ponilàndia o ponies. Un altre exemple del molt que ens estimen alguns als altres límits.

La seva preocupació és la nostra tranquil·litat

Bona tarda i bon dimecres internautes. 'Estar preocupat és ser intel·ligent, encara que d'una manera passiva. Només els ximples no tenen preocupacions.' La frase és del dramaturg i poeta alemany Goethe, però l'hauria pogut signar perfectament Juan Rosell. El Huffington Post explica en la sevà crònica l'estat de preocupació del president de la CEOE pel gir sobiranista de bona part dels empresaris catalans. El dirigent de la patronal posa en relleu el "distanciament" entre aquests territoris i apel·la a la moderació i al diàleg per solucionar el problema. Però a més, Rosell fa una crida al seny de l'empresariat, convidant-los a pensar més amb el cap que amb el cor. Evidentment, no és estrany que el responsable de la gran patronal empresarial estigui preocupat, entre altres coses perquè el seu cor sempre ha estat més "rojo y gualdo" que "estelat o quatribarrat"

En aquest sentit, el president de la CEOE evidencia allò que des d'altres institucions es neguen a admetre fent ús de la tàctica de l'astruç amagant el cap sota la constitució. Per tant, això ens ha d'omplir de tranquil·litat i optimisme perquè és senyal que ho estem fent raonablement bé. Quelcom que també posa de manifest l'antropòleg i professor universitari, Manuel Delgado, en una entrevista a Vilaweb, en que afirma que tenim la independència a tocar.

D'altra banda, en clau econòmica hem de tornar a denunciar la falta de paraula i sensibilitat del govern popular despres que al llarg de les darreres setmanes, tant el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, com el d'Economia, Luis de Guindos, asseguressin per activa i per passiva que la pujada de la llum era un hortitzó que no contemplava l'executiu central. Com tantes altres coses s'han tornat a retratar, mostrant un novament un descrèdit absolut que ja no és notícia. Malauradament el que sí serà notícia serà aquest "reajustament", altrament dit pujada de la factura elèctrica que podria oscil·lar entre el 6 i el 7%. El pitjor de tot, és que encara es pensen que la gent té prou coixí per anar aguantant aquestes injustícies.

Parlant de preses de pèl, la que publica avui el diari El País sobre les relacions entre la família Aznar i l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa. El rotatiu del grup Prisa publica un correu on llegim la resposta de Blesa a les pressions del fill de l'exbigotut, que pretenia que l'exbanquer autoritzés la compra de nombroses obres d'un amic pintor dels Aznar per la no menyspreable xifra de 100 milions d'euros, ja en plena crisi. Tot i que Blesa fou col·locat a la presidència del banc per José María Aznar, aquest es negà a que el banc adquirís aquestes obres, un fet que no sentà massa bé a l'actual president de la FAES.
 
En l'àmbit de les perles, interessant la que ens porta El Periódico, que explica una inusual campanya publicitària de la companyia aèria WestJet. L'impacte arriba després que alguns passatgers amb destintació a Calgari foren sorpresos abans d'embarcar amb un Pare Noel virtual que els preguntà quins regals volien per aquestes festes. Doncs dit i fet, tan bon punt van posar el peu a l'Aeroport de Calgari, els incrèduls viatgers veieren com apareixien els regals demanats a la cinta transportadora. Com veieu igualet que aquí, que l'únic que regalen és la pèrdua d'equipatge.

La segona perla també ens deixa glaçats i mai més ben dit. La revista 'Nature Communications', destaca la recerca d'un equip de científics que ha trobat nombrosos diamants a les muntanyes de l'Antàrtida. Concretament, els exploradors han trobat restes de kimberlita. Veurem si a l'igual que ha passat a Alaska amb el petroli, on els interessos econòmics han primat sobre els ambientals pensant que Kyoto és només el nom d'una cadena d'electrodomèstics que entre les seves gangues tenia un protocol.

Mentre hi hagi pinya, no ens aturaran

Bona tarda i bon dimarts internautes. 'Crec en la determinació humana. Al llarg de la història s'ha comprovat que la voluntat humana és més poderosa que les armes.' Són paraules del Dalai Lama que ens ensenyen com la tenacitat, la constància i la tossuderia combinades són infal·libles quan formen part d'aquest imaginari col·lectiu anomenat poble. Aquest és en part el missatge que va voler deixar el president de la Generalitat al prop d'un milió de telespectadors de TV3 que ahir seguiren l'entrevista. A grans trets no digué res que ja no sabéssim, però sí que va revelar que votarà Sí-Sí a la consulta. Els periodistes que conduiren l'espai, Lídia Heredia i Carles Prats, foren més aviat tous a diferència de Mònica Terribas, Jaume Barberà o el mestre Cuní, que no els fa por mossegar. D'aquesta manera Artur Mas se senti com a casa, cosa que de fet ja hi era donat que tingué  lloc al Palau de la Generalitat.

Al llarg de la conversa Mas va voler deixar clar que no estaven per la confrontació sinó pel diàleg amb l'executiu per negociar una consulta i afirmà que té intenció de demanar una reunió amb Mariano Rajoy. Recollint el guant, el president espanyol deia aquest matí als periodistes que té bona predisposició a reunir-se amb el líder català, però que ambdós tenen posicions inamobibles, que en altres paraules vol dir "vine si vols, però no en treuràs res".

Per tant, la consulta ara com ara és difícil que pugui celebrar-se i per això el president de la Generalitat no descartà que en aquest cas es plantejarà convocar eleccions plebiscitàries, potser abans que acabi la legislatura. Tot i així, el dirigent insistí en la idea d'arribar fins al final sempre que els partits que impulsen la consulta es siguin recolzats per la gent, quelcom que amb aquesta pressió ciutadana potser ajudaria a moure fitxa a aquells que ens neguen exercir la representació màxima de la democràcia que és el vot. Precisament per això, tal com informava La Vanguardia, el govern impulsarà la campanya internacional "Let us vote" (Deixa'ns votar) d'animar els governs europeus a pressionar Espanya perquè el poble català pugui decidir el seu futur a les urnes.

Com és sabut, no a tothom els agrada això d'exercir la democràcia i un dels exemples el trobem a la crònica del diari ARA, que explica que Alícia Sánchez-Camacho fa dies que manté converses amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per estudiar si impugnen els pressupostos del 2014 sota el pretext que tenen una partida destinada a organitzar una consulta "il·legal i anticonstitucional". Una mecanisme de pressió que en certa manera aniria també contra els interessos espanyols ja que provocaria l'incompliment del dèficit marcat per ells mateixos, però com que la intel·ligència i el seny brillen per l'absència en aquelles terres governamentals, mai se sap que poden arribar a maquinar.

I mentrestant, alguns continuen titllant-nos d'anticonstitucionals i nazis sense que passi res ni hi hagi ningú que els desautoritzi. L'últim ha estat el president de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, que ha desmentit l'odi d'Espanya vers Catalunya, i ha acusat el famòs simposi d'historiadors d'atac al més pur estil feixista, ja que el nacionalisme sempre ha anat lligat a aquesta ideologia. El pitjor de tot és que amb comparacions com aquestes la comunitat internacional no faci un toc d'atenció a les autoritats espanyoles, que no només no les rebutgen sinó que en molts casos les aplaudeixen i comparteixen.

La primera perla ens la porta l'agència EUROPA PRESS i ens explicava el maldecap que suposà pel govern britànic un anunci publicat al seu web oficial en que cercava una agent secret, al més pur estil James Bond. Així, la feina prometia nombrosos al·licients com un sou d'entre 60.000 i 75.000 euros, més un extra per missió completada i la cirereta del pastís, llicència per matar. Finalment, resultà ser un frau donat que fou publicat per un hacker que aconseguí burlar el sistema. Llàstima, perquè més d'un extreballador de Método 3 ara ja s'havia fer il·lusions.

Sorprenent és la segona perla que llegim a El Periódico. Fins a 1.500 signatures ha aconseguit una família de la localitat malaguenya de San Luis de Sabinillas per demanar l'expulsió d'un peculiar rector que no acaba de congeniar amb els seus parroquians. Segons, sembla el capellà ha protagonitzat diversos episodis surrealistes com prohibir que es plori en els funerals, posar nadales en els enterraments o fins i tot assegurar en la missa per la mort d'una nena de 10 anys, que ell sabia que acabaria morint i se la menjarien els cucs.

En fi internautes, com veieu els camins del Senyor són inescrutables i a vegades més bèsties que els films d'en Tarantino.

"I a nosaltres ens diuen garrepes ?"

Bona tarda i bon dilluns internautes. L'escriptor Eduardo Galeano deia fa un cert temps que 'La caritat és humiliant perquè s'exerceix verticalment i des de dalt, en canvi la solidaritat és horitzontal i implica respecte mutu.' I aquesta frase serveix per encetar la setmana amb un notable grau d'optimisme, que demostra novament que els tòpics i els estereotips sobre els catalans decansen sovint sobre una enveja insana, ja que la marató de TV3 va tornar a demostrar que malgrat les retallades i les penúries que estan passant moltes famílies, la societat catalana està més viva que mai i continua exercint la solidaritat, recaptant fons per causes tan justes com les malalties neurodegeneratives. La 22a edició que va celebrar-se ahir aconseguí sobrepassar els 9,5 milions d'euros, un fet que com ja hem repetit en alguna ocasió, difícilment assoleixen les televisions d'àmbit estatal quan realitzen les seves. És aleshores quan encara hi ha algun espavilat dels altres límits que s'atreveix a dir que la nostra solidaritat està subvencionada per la resta de l'Estat. 

Però al marge d'aquesta bona notícia, no tot són flors i violes al panorama informatiu. Almenys això és el que deuen haver pensat des de Moncloa quan han llegit, prèvia traducció es clar, l'editorial contundent del diari britànic Financial Times. El prestigiós rotatiu destaca que si el govern espanyol no mou fitxa i ofereix un tracte especial a Catalunya, aleshores no passarà massa temps perquè aquesta marxi i s'independitzi. El diari crítica l'immobilisme de l'executiu que s'escuda en una constitució post franquista que no té cap intenció de canviar i culpa obertament el Partit Popular d'haver generat aquest distanciament amb els catalans després d'instar els jutges afins del TC a impugnar diversos articles de l'Estatut del 2006, no fent el mateix amb altres estatuts d'autonomia que contenien exactament els mateixos que aquí. 

La resposta era l'esperada en aquests casos i ha vingut de Dolores de Cospeda, secretària general del PP, que ha esquivat l'acusació desviant únicament l'autoria de la situació actual als catalans. És curiós l'ús que el govern central fa de les informacions internacionals, ja que quan aquestes posen en qüestió la independència de Catalunya. Aleshores són un referent a tenir en compte, però quan els mitjans o dirigents forans discrepen dels interessos espanyols, és quan s'argumenta que a l'exterior no entenen el que passa aquí i no s'han de tenir en compte valoracions externes que no s'ajusten a la veritat. Com sempre, la doble vara de mesurar.

Mentrestant, a Can PSC continuen anant a contracorrent i nedant en la mateixa direcció que PP i C's. Fons properes a l'encara líder del partit, Pere Navarro, han afirmat que estan estudiant obrir un expedient disciplinari al dirigent socialista Fabián Mohedano, membre de la comissió executiva. Mohedano que també pertany al corrent crític Avancem, va assistir dissabte a un míting en favor del dret a decidir organitzat per ERC, un fet normal ja que és habitual que els partits convidin a representant d'altres formacions en aquest tipus d'esdeveniments. Però aquest, no és precisament un moment plàcid pels socialistes i menys quan amb prou feines poden justificar el seu no a l'acord de la consulta. Tot i així, no deixa de ser simptomàtic que el sector critic cada vegada sigui més minoritari tal com va fer-se palès en el darrer consell nacional, un fet que hauria de fer reflexionar aquells que encara es consideren catalanistes, fent un pas valent i coherent com en el seu dia feu Ernest Maragall fundant Nova Esquerra Catalana. Restarem a l'espera de com reaccionen els diputats el proper 15 de gener al Parlament, quan es debati la sol·licitud perquè Madrid transfereixi la competència  sobre referèndums.

La primera perla d'aquest dilluns ens la porta El Periódico parlant de l'astracanada protagonitzada aquest cap de setmana per l'exministra socialista Maria Antonia Trujillo a través del Twitter. Segons l'extitular de vivenda el català el català només serveix per insultar, ja que a efectes pràctics no serveix pels temes importants del dia a dia, a diferència d'altres idiomes. Òbviament, el seu compte va quedar col·lapsat per l'allau de piulades que la deixaren com una gran ignorant, malgrat ser doctora en dret per la Universitat de Salamanca.

L'Agència de notícies SPA de l'Aràvia Saudita recull una notícia força insòlita que explica les mesures adoptades per les autoritats d'aquell país per evitar fraus en els concursos de bellesa. El govern ha anunciat la creació d'una comissió d'investigació centrat en les darreres edicions d'aquest tipus d'esdeveniments, molt populars als països del golf Pèrsic, on alguns dels participants haurien fet ús de la cirurgia estètica per guanyar punts entre el jurat. El més curiós és que estem parlant d'un concurs de bellesa de camells. 

Annus horribilis de la "Marca España"

Bona tarda i bon divendres internautes. 'Conèixer les coses que el fan a un desgraciat, ja és una espècie de felicitat.' Almenys aquesta era la idea que tenia l'escriptor francès François de la Rochefoucauld referint-se a la malastrugança. El cert és que si la capital d'Espanya comença a fer balanç d'enguany, el resultat  no serà especialment satisfactori. Sempre s'ha dit que les desgràcies mai venen soles i a Madrid s'han doctorat en la matèria al llarg d'aquest 2013. La maledicció ja fou visible internacionalment al veure allunyar-se el jocs olímpics del 2020 a ritme de relaxing cup of café con leche, quelcom que no ha passat desapercebut a la revista nord-americana Time al qualificar la seva intervenció en anglès com un dels fets més ridículs protagonitzats pels alcaldes del món. 

Evidentment, si hi ha quelcom que encara alteri més la casta governant, tal com diu el gran Jaume Barberà, això és el procés català que els treu de polleguera. Ahir en vàrem tenir un bon exemple, que agafà bona part dels dirigents estatals fora de joc, només calia veure les cares d'emprenyats que feien, preguntant-se "per què ens està passant a nosaltres?" Després del que ells consideren una traïció i una conspiració d'aquells "gals" que van al seu "rotllo", avui que encara no havien acabat de digerir que un grapat de partits transversals es posessin d'acord per fer la consulta, resulta que un nord-americà els ha acabat d'aigualir la festa. I és que la coorporació del magnat Sheldon Adelson ha anunciat aquest migdia en un comunicat que abandonava el projecte d'Eurovegas que s'havia de construir a Madrid.

El més simptomàtic és que les poques reaccions que hi ha hagut des del govern espanyol han estat per restar-li importància a un projecte que al final "no hauria estat rentable". Imagineu-vos la cara de pasta de moniato que se'ls deu haver quedat al fer-se públic l'anunci, d'una megainversió que gairebé havia de salvar el país d'aquesta gran crisi, fins el punt que estaven a punt de modificar la Llei del Tabac perquè l'empresari es sentís còmode. No he escoltat ni una veu esgrimir que marxaven per culpa de la mala imatge financera que encara continua tenint Espanya, malgrat les reformes d'en Mariano. Això sí, en el seu dia, sí que dirigents i mitjans es vantaven de la victòria respecte Barcelona perquè els nord-americans havien preferit la solvència de la "Marca" a la inestabilitat causada pel procés independentista català.

D'altra banda, ens cal parlar també de la incomoditat que comencen a tenir a La Moncloa amb determinats periodistes a les rodes de premsa. Tal és l'enuig que els provoquen certes preguntes dels professionals nacionals i els corresponsals, que han decidit posar límit a determinats mitjans i serà a partir d'ara el govern qui autoritzi a preguntar, no fos cas que el cap de l'executiu no tingués la "xuleta" escrita per un altre (ja que ell es fa un embolic amb la seva lletra), i es quedés en blanc.

Al marge dels intringulis de com es va cuinar l'acord d'ahir, que recull el diari El País en un interessant article, cal esmentar la virulència amb què reaccionaren determinats rotatius preguntant des de primera hora de la tarda sobre si calia suspendre l'autonomia de Catalunya després dels darrers esdeveniments. un dels casos més flagrants tingué com a protagonista La Razón, el diari de José Manuel Lara (Planeta) dirigit per Paco Marhuenda. El rotatiu acabà falsejant la pregunta d'una enquesta sobre la consulta perquè els resultats no eren afins als interessos, donat que els lectors que en un primer moment contestaren que la consulta no s'havia de prohibir. Trobareu aquesta impresentable tergiversació al E-notícies.

La primera perla d'aquest divendres ens recorda que cal anar sempre amb els quatre ulls ben oberts, sobretot quan comprem per internet. Això és precisament el contrari del que va fer Peter Clatworthy, un jove anglès que es gastà uns 800 euros en la nova consola Xbox One per regalar-li al seu fill. El protagonista que va comprar el producte a través del portal eBay, va veure com els seus diners es volatilitzaven màgicament, perquè enlloc de rebre un paquet amb l'esperat producte va descobrir que aquest s'havia convertit en una simple foto, ben cara per cert, de la consola. El seu pecat fou que no llegí fins al final l'anunci d'internet, perquè en lletra petita especificava que era una foto, motiu pel qual el jove no pogué presentar una denúncia. Ho trobareu al Daily Mail

La segona perla també ens deixa bocabadats per l'absurditat de la notícia. Si els Estats Units sovint es caracteritzen per marcar tendències arreu del món, el cas al que ens referim difícilment creuarà les fronteres. Després que la cadena canadenca CBC News informés de l'existència de les pastilles amb gust a penis Gay Away que afirmaven "curar" l'homosexualitat, les autoritats van optar per retirar-les dels mercats nord-americans per la falsa publicitat, a l'assegurar que en els moments de dubte o de desig, només calia prendre unes càpsules i la cosa tornava a la normalitat.

Increïble que a dia d'avui encara hi hagi gent que pensi que l'homosexualitat és una malaltia a erradicar. En fi, com deia el filòsof Amos Bronson Alcott: 'La malaltia de l'ignorant és ignorar la seva pròpia ignorància.'

Decidim? Sí, Sí


Bona tarda i bon dijous internautes. 'Una il·lusió eterna, o almenys que reneix sovint en l'ànima humana, està molt a prop de ser una realitat.' L'escriptor francès André Maurois es referia d'aquesta manera a aquest sentiment que molts catalans han tornat a viure com a propi després que d'una inesperada compareixença del president convoqués d'urgència els mitjans de comunicació. Finalment, allò que molts ja començaven a tèmer no s'ha produït i Artur Mas, acompanyat dels líders de les formacions (CiU,ERC, ICV-EUiA i la CUP) que recolzen el dret a decidir, ha anunciat l'acord sobre la data i la pregunta de la consulta, tal com recull el Nació Digital.

Diuen que mai plou a gust de tothom i no podia ser d'altra manera. La pregunta que ha agafat a molts amb el pas canviat, presumptament es realitzarà el 9 de novembre del 2014. No ha estat la que la majoria esperàvem, perquè lluny de ser única, al final han acordat que tingués varies respostes. 'Vol vostè que Catalunya sigui un Estat?' Si la resposta és afirmativa, caldrà respondre 'Vol que sigui un Estat independent?' La legalitat que se seguirà per fer possible el referèndum serà demanant la transferència de l'article 150.2.

De moment es tanquen incògnites, però se n'obren de noves, perquè el més probable és que el govern espanyol continuï sense moure fitxa i esperi fins a l'últim moment per presentar un recurs d'inconstitucionalitat que invalidi qualsevol tipus de consulta que afecti la seva sobirania nacional. Algunes de les reaccions que han anant sorgint al llarg de les darreres hores així ho demostren. El president del Congrés, Jesús Posada, així com els ministres de Justícia i d'Interior, i el líder del PSOE ja han anunciat que la consulta no es durà a terme i serà irrealitzable.

Aleshores, si tot aquest serial no serveix per res si no per acontentar la galeria, no és una pèrdua de temps? Podria semblar-ho, però mai cap país ha aconseguit la independència perquè li ho hagin permès. De fet, l'acord d'avui no només ha servit per tornar a recordar que som un país ben viu, sinó també per fer-ho palès a la premsa internacional, tal com llegim a Vilaweb.

Altres dubtes que sorgeixen és si els partits acataran la decisió negativa de govern i Tribunal Constitucional, tancant la paradeta o bé tiraran pel dret i optaran per la convocatòria d'unes eleccions en clau plebiscitàries. Tindrem coalició de partits per reclamar la independència? Defensarà CDC i UDC la mateixa postura? S'esperarà a esgotar la legislatura per fer-la?

Les perles d'avui ens brinden certa esperança. La primera la trobem en clau d'efemèride i ens situa al 9 de novembre de 1989, ja que en aquells data una de les estructures més famoses del planeta queia a Alemanya, trencant el mite que res és per sempre. Una lliçó que els nostres veïns s'haurien d'aplicar si encara es consideren un país democràtic.

D'altra banda, la segona perla ens trasllada a la Zarzuela perquè la Casa del Rei ha estrenat un web infantil per apropar la monarquia als nens. Molt malament han d'anar les coses si han hagut de tocar la fibra als infants oferint-los un portal amb continguts didàctics, jocs, retallables i dibuixos per acolorir. Com veieu, una manera subtil d'adoctrinar els més petits de casa, perquè quan siguin gran continuen sortint a saludar amb banderetes mentre la família esmentada mou diligentment la maneta.

En fí, queden molts capítols per acabar aquest culebrot nostrat i moltes mossegades per fer. Restarem atents, amatents i amb els ullals sempre a punt.

Negar la major

Bona tarda i bon dimecres internautes. 'Molts homes cometen l'error de substituir el coneixement per l'afirmació que és veritat el que ells desitgen.' Aquesta cita del matemàtic i filòsof gal·lès, Bertand Russell ens permet endinsar-nos en la notícia que obre La Mossegada d'avui. Tal com llegim al diari  ARA, el PP Balear torna a la càrrega contra la cultura i la identitat catalana. Fent ús del negacionisme més extrem, el Parlament balear aprovava ahir una resolució que afirma la inexistència  dels Països Catalans i nega que les Illes Balears formin part de cap País Català.

La saviesa popular, que no del PP, diu que qui perd els seus orígens perd la identitat i sota aquesta premisa els governs d'Aragó, València i les Balears miren de fer tot el possible per esborrar qualsevol vestigi de catalanitat a base d'una estratègia perfectament orquestrada en forma de genocidi cultural. Un fet que aquest matí s'encarregava de recordar el conseller de Presidència, Francesc Homs, durant la presentació al Parlament dels actes del Tricentenari. 

Tal com informàvem ahir, el nou cavall de batalla de l'unionisme és el simpòsium acadèmic "Espanya contra Catalunya, una mirada històrica", organitzat pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Ciutadans i el PP ja van posar el cas en mans de la fiscalia perquè consideren que hi ha incitació a l'odi. Lluny de quedar-se aquí, els PoPulars presenten aquesta tarda a les Corts, una proposició de llei que rebutja i condemna l'acte. Com no podia ser d'altra manera, sempre és més fàcil negar la major i les evidències històriques que fer un acte de contrició demanant perdó, cosa difícil tenint en compte que després de més de 30 anys de democràcia encara no han condemnat la dictadura.

Evidentment, aquesta no és només una qüestió moral sinó també d'educació, un tema al qual s'hi ha referit avui la presidenta de Castilla-La Mancha i alhora secretària general del PP, Dolores de Cospedal, afirmant com qui no vol la cosa que el gran error de la democràcia fou haver transferit les competències d'educació a les comunitats autònomes, ja que amb els anys el nacionalisme veu els fruits de l'adoctrinament

Precisament força adoctrinada deuria estar la revisora del Talgo que expulsà Josep Maria Sagrera i el seu nét quan es dirigien cap a Girona en aquest tren. El seu crim fou haver tingut la desgràcia segons la treballadora del ferrocarril de néixer a Catalunya. Segons llegim a El Punt Avui, la dona obligà ambdós passatgers a baixar a Montcada i Reixach després de dir-los que “tinc mania als catalans, i ara, pels meus collons que baixareu”, i que no pensava vendre el bitllet a l'infant. Un fet que malauradament no és nou ja que fa pocs mesos es produí un altre incident entre un cambrer de l'AVE i un viatger que no va poder fer ús de la llengua d'en Pompeu Fabra.

Per tal de refredar un xic l'ambient, entrem al terreny de les perles. La d'avui ens acosta al funeral de Nelson Mandela, i no precisament per les desafortunades paraules de Rajoy recordant l'emoció del triomf de La Roja en aquell mateix estadi. El cas passà força desapercebut pel gran públic, però no pas per aquelles persones sordes que seguien la retransmissió per televisió. Segons explica La Vanguardia, l'home que va realitzar la funció d'intèrpret per a sords i que va estar a un pam dels principals líders mundials, era un impostor. L'home sembla que va inventar-se tots els gestos i en cap moment va fer ús del llenguatge que té aquest col·lectiu per comunicar-se, cosa que no només sorprengué aquests discapacitats auditius sinó que els indignà en gran manera. El més curiós és que l'home del qual encara no s'ha fet pública la identitat va cobrar per la feina i va alternar amb la flor i nata internacional.






Consulta a qualsevol preu?

Bona tarda i bon dimarts internautes. Deia l'escriptor txec Franz Kafka que 'Viure és desviar incessantment. De tal manera ens desviem, que la confusió ens impedeix saber de què ens estem desviant.' Aquesta frase resumeix perfectament l'estat d'alguns polítics del nostre petit país que enlloc de fer una pregunta normal per la independència, s'estimen més alimentar el caos i el desconcert insinuant enunciats que poc o gens tenen a veure amb el que realment importa a la ciutadania. Un fet que ens hauria de fer reflexionar sobre si realment alguns polítics confonen el que volen ells amb allò que realment vol la gent. Aquest extrem ja l'ha posat de manifest la formació d'Oriol Junqueras que ahir condicionava el seu suport als pressupostos depenent de si la qüestió inclou el terme independent. De la mateixa manera ho ha fet aquest matí a TV3 la presidenta de l'ANC,Carme Forcadell, que seria un frau que no es preguntés per la INDEPENDÈNCIA. Tal és el grau d'incertesa sobre el tema que ambdues organitzacions han demanat reunir-se amb el president de la Generalitat per parlar-ne.

No deixa de ser simptomàtic que en un moment clau de la nostra història, la classe dirigent es dediqui a buscar subterfugis sota l'excusa de trobar la fòrmula màgica, inclusiva i clara, per tal de preguntar sobre la independència sense esmentar-la. No sé ben bé si forma part del caràcter català això de ser pocs i mal avinguts, fent capelletes quan més que mai hauríem d'estar units per donar un cop de puny sobre la taula i deixar-nos de romanços i ziga-zagues, que no fan més que divertir als unionistes més recalcitrans.

Tot i que en tota negociació totes les parts han de cedir una mica, el que hem de recordar és que gairebé dos milions de persones s'han manifestat en vàries ocasions emplaçant els polítics a trobar una solució i no pas a engruixir el problema. El mandat del carrer fou prou inclusiu i clar i això és el que no han de perdre de vista els nostres representants, ja que a dia d'avui encara ho són gràcies als electors.

Si fa un moment parlàvem de frau, val la pensa fer esment de l'arxivament que l'Audiència de Barcelona va fer ahir del cas d'espionatge Método 3. Segons el tribunal, la investigació ja no tenia sentit després de l'acord a que arribaren la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho i els responsables de l'agència de detectius. D'aquesta manera, un dels majors escàndols polítics quedaran en un no res, salvaguardant els secrets i tapant les vergonyes d'uns quants partits. Com veieu, contribuint a millorar la confiança de la classe política amb la ciutadania fent gala d'una transparència força opaca.

D'altra banda, sensacional el do de l'oportunitat del president del govern espanyol avui a Sud-Àfrica. Mariano Rajoy ha volgut lloar la figura del desaparegut Nelson Mandela, comparant-lo malèvolament amb el procès català. Segons el president, el líder sud-africà fou un exemple a seguir ja que aconseguí unir tot un país. Llàstima que aquest paral·lelisme de Rajoy no fes referència a l'opressió que hagueren de patir la majoria dels compatriotes de Mandela per la manca de llibertat i democràcia d'un govern que no acceptava canvis en les regles del joc, constitució inclosa.

En el camp de les perles d'aquest segon dia de la setmana, començarem parlant d'un estrany robatori a una de les viles turístiques més importants del Tarragonés. El cas és que Salou s'ha vist sorpresa pel furt d'una tanca publicitària que es trobava a l'entrada del municipi, tot just una setmana després de ser instal·lada. L'objecte de tal fet no era precisament cap cartell de roba interior, sinó quelcom més provocador, un anunci del PP que deia "Si no conoces Salou, no conoces España". Els lladres foren tan apassionats que no només s'emportaren el cartell sinó tota l'estructura de la tanca publicitària.

Igual o més apassionats foren els responsables de seguretat d'una discoteca d'Anglaterra que organitzava un campionat de dards. La competició es desenvolupava normalment fins que centenars d'assistents van començar a increpar Nathan Grindal tal com es veu en aquest vídeo. L'home de 34 anys, fou convidat a abandonar l'establiment pels aldarulls causats a pel seu aspecte místic. L'únic pecat comès per aquest pobre mortal fou ser el viu retrat de la clàssica imatge de Jesús de Natzaret.

Els mercats no són "gilipolles". I els electors?"

Bona tarda i bon dilluns internautes. 'Hi ha dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana. I de l'Univers no n'estic segur'.  Una manera molt científica la d'Albert Einstein per qualificar determinats comportaments com el del ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, el qual deixava anar per aquella boqueta tan refinada que el PP tornarà a guanyar les properes eleccions perquè segons ell "els mercats no són gilipolles". Malauradament em temo que té raó en ambdues afirmacions, bàsicament perquè el que ens hem de preguntar nosaltres és si els electors en són. Montoro treia importància als 29 cessaments que hi ha hagut darrerament a la cúpula de l'Agència Tributària i ho va justificar fàcilment, a Hisenda hi havia encara massa socialistes. Com us podeu imaginar això no té res a veure amb les darreres factures, inicialment falses,  acceptades ara per hisenda per no imputar la infanta; ni tampoc amb el fet que alguns dels destituïts exigien una multimilionària sanció a l'empresa cimentera CEMEX, curiosament representada i assessorada per l'exconsultora de Cristóbal Montoro.

De fet aquesta mateixa purga impulsada pel ministre també la voldrien exportar a Catalunya, ja que seguint la lògica, l'únic problema d'aquesta autonomia és que hi ha massa catalans. Aquesta si més no és la impressió que en tragueren aquells qui seguirem la nova demostració de força que l'unionisme feu el passat dia 6 a Barcelona, aplegant amb prou feines 5000 manifestants mal comptats que no només reivindicaren la vigència de la carta magna sinó que ens obsequiaren amb proclames tan democràtiques com: '¡Mirad la Generalidad, miradla bien porqué en 10 años será un museo! Mas, pena de muerte!'.

Evidentment d'aquest tipus de consignes no en parlà pas el president del govern espanyol a l'entrevista concedida a 6 diaris europeus, entre els quals El País. A grans trets Mariano Rajoy no diu res no hagués dit ja abans, això sí, remarca que ni vol ni pot permetre que els catalans facin un referèndum d'autodeterminació escudant-se novament en la constitució, que d'altra banda no veu necessari tocar perquè no hi ha consens ni tampoc no toca. El cap de l 'executiu també destaca que el cas català és ben diferent del d'Escòcia per què allà no tenen una constitució com aquí. El trist és que les comparacions que fan vers la nostra terra sempre són negatives i terrorífiques, ja que no podem comparar-nos amb segons qui però si amb l'exIugoslàvia, Kosove, Montenegro o Xipre.

En el terreny cultural, gran polseguera la que ha aixecat el simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014), organitzat pel Centre d'Història Contemporània i la Societat Catalana d'Estudis Històrics entre el 12 i el 14 de desembre. El primer a queixar-se ha estat el PP a través del seu diputat Rafael López, el qual ha sol·licitat la suspensió de les conferències que s'hi faran perquè inciten a l'odi i tergiversen la història. Un dels primers diaris de la caverna mediàtica a donar suport a aquesta petició ha estat com no, l'Abc el qual titlla aquest simposi d'invent del nacionalisme perquè Catalunya mai ha estat reprimida per Espanya. I jo que pensava que només era la canalla la que tenia excés d'imaginació!

Les perles d'avui dilluns podrien ser fruit de la imaginació d'algun esbojarrat guionista, però com diu la dita la realitat acosutma a superar la ficció. La primera és digna d'una pel·lícula de por, almenys per la família Parker de l'estat nord-americà de Louisiana, ja que s'ha vist sorpresa per la mala qualitat de l'aigua que els surt de les aixetes. El problema no radica en que tinguin massa clor o calç, sinó que la proximitat d'un terreny amb diverses prospeccions petrolieres han provocat que l'aigua hagi passat a ser inflamable tal com llegim al New York Daily News.

La segona perla té com a protagonista un nen, però no una criatura qualsevol, sinó un infant de cinc anys superdotat. El jove fou el convidat d'un popular programa de la televisió americana conduït pel còmic Jimmy Kimmel. El presentador quedà meravellat per la gran memòria del seu convidat ja que Arden Hayes es capaç d'ubicat qualsevol país en un mapa mundi i dir-ne les seves capitals sense dubtar ni un segon. El conductor del programa va voler agrair la presència del nen donant-li a triar entre dos regals, un trencaclosques del món o bé una tauleta Sony Xperia Z que patrocinava l'espai. Podeu veure la tria que va fer el nen en aquest vídeo de Youtube. Només us diré que després de la seva elecció no ens estranyaria que el nou patrocinador del programa passes a ser Apple, perquè l'Arden va preferir el trencaclosques donat que per Nadal els pares li havien promés un iPad.

Un nou client per la "Puta i la Ramoneta"

Bona tarda i bon dijous internautes. 'No són els deures el que treuen a un home la independència: són els compromisos'. Sàvies paraules les del filòsof i polític francès Louis de Bonald, que ens permeten entendre determinats comportaments i estratègies com les del PSC. A l'igual que passa a la vida, arriba un moment en què al final acaben traient-se la careta i mostren el veritable rostre.  Si fa un temps la indefinició i el doble joc era atribuit a CiU, per allò tan famós de fer la puta i la ramoneta, els últims anys el ritme frenètic impulsat des del carrer ha fet que les peces d'aquest complicat trencaclosques que conforma Catalunya s'hagin mogut notablement. 

Però es clar, les circumstàncies han provocat que la Ramoneta hagi canviat de clientela. Això és el que es desprèn dels darrers moviments del Partit dels Socialistes de Catalunya que continua jugant a dues bandes. El darrer exemple el trobem en dos fets separats tant sols per dos dies. Si inicialment el portaveu de la formació, Jaume Collboni, anunciava la no participació a la manifestació del 6-D justificant que seria il·lògic al voler reformar la carta magna, avui l'encara líder del PSC rematava la feina i apareixia alegrement amb Albert Rivera, Alícia Sánchez-Camacho i María de los Llanos de Luna. En resum, un brindis real a la unitat i un brindis al sol a la consulta.

Parlant de consulta, un dels que votaria a favor de la independència és l'expresident del Parlament, Joan Rigol, que ahir passava per Catalunya Ràdio, va tornar a fer gala de la tradicional elegància i es mostrà convençut que aquesta és l'única manera d'avançar com a país. Rigol va aclarir que abans del confederalisme primer cal la independència, un fet que malgrat algunes interpretacions dins d'Unió, ja defensava un dels pares de la formació democristiana, Manuel Carrasco i Formiguera. D'altra banda també va deixar un missatge encriptat, afirmant que el partit està preparat per la successió de Duran.

I aquest matí Amnistia Internacional centrava els primers titulars del dia al fer-se públic que finalment el lliurament del premi Ambassador of Conscience no tindrà lloc a Barcelona, tal com estava previst inicialment. El Singular Digital informa de la polèmica decisió que ha deixat força emprenyat Toni Soler, comissari dels actes del Tricentenari del 1714, que ha lamentat el fet en una entrevista a RAC1. Segons ha explicat l'historiador i periodista, l'organització ha cedit a les pressions de la delegació espanyola per no vincular-la amb els actes que les autoritats catalanes celebraran l'any que ve. Nova mostra del molt que ens estimen als altres límits i la por que els fa internacionalitzar  el nostre procés.

La primera de les perles d'aquest divendres ens recorda que cada dia estem més a prop de nadal, un fet que sap prou bé la canalla de casa. El diari Què! explica com les xarxes socials estan canviant determinats comportaments i hàbits entre els més petits. El rotatiu publica la carta d'un nen al Pare Noel en que enlloc d'escriure el nom de les joguines que vol, posar directament l'enllaça a la web d'amazon per tal de facilitar-li les coses al grassonet barbut.

D'altra banda, l'agència EFE dóna detalls sobre una nova aplicació per a Facebook que està condemnada a triomfar. Sota el nom de "Hatewithfriends" Hate with friends", el programa permet manifestar l'antipatia de l'usuari vers els seus "amics" virtuals i veure com reaccionen ells al veure's odiats. Chris Baker, el seu creador, ha afirmat que d'aquesta manera els usuaris veuran facebook d'una altra manera i deixaran de fer ús d'hipocresies innecessàries.

En fi internautes, vosaltres mateixos. I per si algú està temptat, recordeu que 'Tenir la consciència neta és només símptoma de mala memòria'.

Del 27 al 31

Bona tarda i bon dimecres internautes. Sir Francis Bacon, filòsof i assagista britànic deixà escrit que 'L'esperança és un bon esmorzar, però també un mal sopar'. I aquesta metàfora no deixa de tenir fonament si tenim en compte que quan un poble perd l'esperança acaba diluint-se en l'oblit. Afortunadament, aquest no és el nostre cas però no val a badar perquè malgrat que els somnis ajuden a tirar endavant, si no es materialitzen poden convertir-se en autèntics malsons. De moment la il·lusió dels catalans la tenim posada en els darrers 4 dies de desembre, perquè aquesta és la data límit que s'ha posat el govern català per acordar la pregunta de la consulta. Aquesta prova de foc per arribar a un mínim de consens ha de servir també per allunyar discussions i rancúnies, avantposant el país per damunt dels interessos de partit, ja que si no, els nostres representants hauran fet el més gran dels ridículs.

D'aquesta manera, el portaveu Francesc Homs desmentia rotundament la informació publicada pel diari La Razón en que assegurava que el president de la Generalitat anunciaria data i pregunta en una entrevista que concedirà a TV3 el proper dia 16. No cal dir que aquest tipus d'informacions només pretenen minar l'opinió pública, tal com ja explicàvem fa pocs dies quan El Confidencial treia a la llum el suposat informe de la Generalitat per crear el seu propi servei d'intel·ligència.

I dies més tard, ves per on, Albert Ribera es feia amb aquest document, atribuint-ne l'autoria al govern català. Tot i que el president ha negat la seva veracitat, tant Alícia Sánchez-Camacho (PP) com Pere Navarro (PSC) han demanat a la fiscalia que ho investigui. No deixa de ser curiós que l'esmentat expedient que publica E-notícies, conté nombrosos errors ortogràfics propis d'una mala traducció feta des del castellà. Una mostra més de la professionalitat que tenen els serveis secrets espanyols, que no deixen de confirmar els lamentables resultats de l'informe PISA a l'estat espanyol.

I mentre Espanya continua sense aixecar el cap en l'ensenyament, tampoc ho fa en termes de transparència i corrupció. Això és el que desprèn de l'estudi el·laborat per Transparency International que situa el país com un dels que més ha vist incrementada la corrupció juntament amb Síria. La impunitat, els escàndols econòmics i la crisi generalitzada de les institucions ha fet que Espanya es trobi per darrera de Brunei i Polònia. Aquests factors són només alguns dels indicadors que la consultora internacional PWC deu haver emprat per redactar un informe força negatiu, segons el qual Espanya no recupera un nivell d'ocupació com el d'abans de la crisi fins el llunyà 2024.

Una vegada analitzada l'actualitat més seriosa, és moment de respirar fons i evadir-nos a través de les perles d'aquest dimecres. La primera ens arriba d'un dels països més catòlics d'Europa, Polònia. La informació que ens aporta el rotatiu alemany Berliner Zeitung explica l'insòlit cas d'un home al que els metges donaven gairebé per mort després d'haver patit un greu accident de trànsit. El pacient que estava en coma va rebre la visita d'un capellà que resà per ell i li administrà la extremunció. Sorprenenment, l'home es recuperà al cap de pocs dies i a l'assabentar-se del que havia succeït demandà l'hospital per 21.000 euros al·legant que ell era ateu i no s'havia respectat la llibertat de consciència.

I de consciència a l'inconsciència d'un tribunal de Kenya que fa pocs dies cridava a declarar una cabra en el judici contra un jove de 28 anys acusat de practicar zoofilia amb l'animal. Tal com llegim al diari britànic Metro, Katana Kitsao Guanya va veure's sorprés per la decisió de la fiscalia al veure aparèixer la seva víctima. No sabem si aquest individu, aspirava a ser el "mascle cabró", però en tot cas sí que tindrà 10 anys ben bons per aspirar a ser millor persona i deixar de fer animalades.

Franquisme 3.0

Bona tarda i bon dimarts internautes. 'Tota forma de menyspreu, si intervé en política, prepara o instaura el feixisme'. Aquesta contundent afirmació del Nobel francès de literatura, Albert Camus, serveix per constatar aquell vell adagi que ens recorda que la història sempre es repeteix i malauradament no sempre la part bona. I un dels capítols més terribles per les nostres retines fou sens dubte 40 anys de feixisme caracteritzats per la repressió, la misèria i la manca de llibertats. De fet, els experts apunten que no estem tan lluny d'aquells temps passats, això sí maquillats de modernor i tecnologia 3.0. Aquesta és la impressió que el corresponsal del diari nord-americà The Wall Street Journal en treu de l'actual moment, posant-ho de manifest en un article que adverteix d'una reactivació del franquisme. El diari subratlla l'increment de la catalanofòbia i a l'hora es qüestiona la feblesa de les autoritats espanyoles en condemnar i jutjar els crims de la dictadura.

No cal doncs ésser una eminència per entendre que el govern del PP fa temps que té un full de ruta marcat, consistent en eliminar tot allò que no pugui controlar i recentralitzar els principals serveis, tenint com a coartada el rerefons de la crisi econòmica. Posar com a excusa la duplicitat d'organismes no deixa de tenir un obscur i malèvol objectiu centrat en uniformitzar-ho tot, fent una opa hostil a les autonomies per impedir divergències i models propis a partir de la supressió de competències. Això que per a molts és només una alarma social generades des de moviments com el 15-M, PAH o els partits sobiranistes, s'hauran de pensar molt bé com argumenten l'anomenat document CORA. 

Tal com explica La Vanguardia, el govern espanyol ha posat negre sobre blanc elaborant un informe que eliminarà aquells organismes locals i autonòmics que consideri innecessaris perquè l'administració estatal ja se'n pot fer càrrec. No cal dir que una de les autonomies més afectades és Catalunya, perquè CORA recomana la supressió d'institucions tan arrelades a casa nostra com el Síndic de Greuges, l'Institut Cartogràfic, el Meteocat,  l'Institut Català d'Energia, la Sindicatura de Comptes, i un llarg etcètera. Evidentment, l'executiu de Rajoy no posa sobre la taula l'eliminació dels organismes de la seva competència i  destaca que la despesa econòmica es veuria reduïda en gran manera. No és d'estranyar doncs, veure que el Partit Popular es manifesta reiteradament en contra de canviar la constitució, ja que a base de decrets i reformes no li calen ni llums ni taquígrafs per fer i desfer a voluntat per la porta del darrere.

Parlant de voluntat, la que dia sí i dia també tenen els ariets de la caverna mediàtica per sembrar dubtes i malestar parlant de Catalunya. Sota el lema de divideix i venceràs, avui El Mundo publica una informació destacant el malestar creixent dels Mossos d'Esquadra davant el procés independentista. En aquest sentit, explica que per tal que aquests suposats professionals descontents no perdin la seva feina, el ministeri de l'Interior de Jorge Fernández Díaz, està estudiant vies legals per tal que els policies catalans puguin integrar-se a la Policia Nacional espanyola, que el acollirà amb els braços oberts.

Després de tanta bilis, relaxem-nos un xic a través de les perles balsàmiques d'aquest dimarts. La primera ens arriba de la ciutat belga de Genk on el club de futbol Racing Boxberg ha estat portada en tots els diaris després que trascendís el darrer fitxatge del mercat d'hivern. L'equip que actualment es troba a la quarta categoria provincial de Bèlgica ha volgut fer una aposta de futur contractant una jove promesa que destaca pel seu domini de la pilota. Bryce Brites, no deixaria de ser un nom més entre els futbolistes que aspiren a triomfar als terrenys de joc, però el seu cas  és força més peculiar ja que només té 20 mesos.

La segona perla no deixa de ser estrambòtica o fins i tot llunàtica. Segons informa Europa Press, la Nasa està desenvolupant un nou experiment consistent en plantar naps, alfàbrega i unes herbes anomenades 'Arabidopsis' a la Lluna. L'experiment pretén demostrar l'adaptació d'aquests vegetals al satèl·lit de la Terra per tal que en cas de crear-hi una colònia pogués ser autosostenible. L'experiment que es durà a terme el 2015 no deixa massa clar qui regarà les plantes quan els astronautes marxin de vacances. No descarteu que aquests deixin les claus de l'hortet a un veï de color verd per tal que els regui les "plantetes".

Europa no està tan sorda

Bona tarda i bon dilluns internautes. 'No hi ha pitjor sord que el que no vol sentir, tot i que n'hi ha un de pitjor, aquell que per una orella li entra i per l'altra li surt'. Aquesta frase de l'escriptor del S.XVII, Baltasar Gracián serveix per endinsar-nos en l'actualitat d'aquest dilluns, marcada especialment per un petit triomf de CDC en el terreny internacional. I és que una part d'Europa sembla haver passat per Gaes si tenim en compte que el Congrés de l'ALPE (Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus) celebrat a Londres recentment a Londres ha votat a favor de l'esmena que inclou el dret a decidir de Catalunya. El tema no és precisament menor perquè entre les files d'aquests 55 partits que formen part d'aquest grup s'hi troben personalitats com el comissari europeu d'economia, Olli Rehn i Anders Rasmussen, secretari general de l'OTAN. 

Petita victòria dels convergents que s'ha vist un xic aigualida per les paraules que aquest matí pronunciava la portaveu de l'Aliança Atlàntica, Oana Lungescu, afirmant que les noves incorporacions a l'organització només poden efectuar-se amb el consens de tots els aliats. Aquest fet no deixa de tenir cert parany, ja que a l'igual que passa amb la Unió Europea, Escòcia fa temps que està negociant poder quedar-s'hi i a més, hi ha estats com Suècia, Finlàndia, Irlanda o Àustria que no en són membres però sí que hi estan associats.

Al marge d'aquestes batalletes, a casa nostra teníem com a convidat aquest cap de setmana, Alfredo Pérez Rubalcaba, que aquest pas acabarà parlant també català en la intimitat. El líder del PSOE ha tornat a fer-se veure al costat de Pere Navarro, convers per antonomàssia. Rubalcaba que jugava a casa, després que els socialistes catalans hagin abandonat definitivament el dret a decidir, va deixar caure frases tan boniques com que ningú ha fet més per Catalunya que els socialistes, el que no va aclarir és si era per bé o per mal. A l'igual que Navarro va insistir en que volen reformar la constitució, sense especificar en què, a través d'una cortina de fum anomenat federalisme. Un model que l'encara líder del PSC va voler vendre als votants d'ICV i C's perquè segons ell és la gran solució a la quadratura del cercle independentista.

Parlant d'il·luminats, cal fer esment al brillant parlament que el vicepresident de la Generalitat Valenciana, José Císcar, feia després de la gran manifestació convovada a València i Alacant per rebutjar el tancament de Canal 9 on s'exigí la dimissió del govern valencià d'Alberto Fabra i la convocatòria d'eleccions. Segons Císcar, "la dimissió no es contempla perquè no hi hagué prou gent a la manifestació". En aquest sentit no podem deixar de parlar de la informació publicada pel diari de Levante, que apunta que la desaparició de la ràdio i televisió pública vindrà acompanyada per la implantació d'un nou canal de TV privat, gestionat per gent PePera i propera a la secretària general del PP, Dolores de Cospedal.

Una jugada que els sortiria rodona en cas que els mals resultats que donen les enquestes es materialitzin en una derrota en les properes eleccions autonòmiques, ja que continuarien dominant l'espai mediàtic del País Valencià. Si a aquest li sumem les paraules de Mariano Rajoy qualificant de gran disbarat la denúncia presentada pel govern contra Intereconomía TV i 13 TV per la banalització del nazime, comparant-lo amb el catalanisme. El cert és que fa por constatar la peculiar idea que els populars tenen del concepte comunicació i llibertat d'expressió, a costa dels catalans.

Però el cap de setmana també ens ha deixat notícies més amables en forma de perles. La primera ens arriba des de Suècia, on sembla que la conscienciació i la responsabilitat d'aquest país escandinau arriba a tots els àmbits. Tal com explica l'agència de notícies DN, un pres va aconseguir fugar-se de la presó per solucionar el mal de queixal davant la indiferència a les seves queixes. El reu va tirar pel dret i anar al dentista, deixant com l'odontòleg a tothom amb la boca oberta al veure'l tornar a la cel·la poques hores després.

I d'un fet gairebé inversemblant a un altre de paranormal. La segona perla ens apropa al món de la vidència, perquè 4 futuròlegs que han participat a la fira Màgic Internacional de Barcelona han predit que la independència de Catalunya la tenim gairebé a tocar, ja que després de guanyar sobradament la consulta de l'any que ve, veurem com les estructures d'estat prendran forma entre el 2015 i el 2017. Tot i aquests bons pronòstics esperem que la vidència es converteixi en evidència, ja que aquesta sempre acostuma a ser més palpable i tangible.