Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Tenim prou escombres?

Bon dia i bon dijous internautes, novetats com ja era d'esperar en el cas Bárcenas, mentre el ministre d'Hisenda Montoro es reafirmava en la versió que l'extresorer popular no s'havia acollit a l'amnistia fiscal, poca estona després, els advocats de l'imputat presentaven al jutge Pablo Ruz la documentació que acredita el blanquejament d'11 milions d'euros a través de la societat TEDESUL.

Però, contradient al què deia el gran Box Bunny, 'Eso, es no es todo amigos', si tenim en compte la notícia amb la que obre avui el diari El País. Segons els documents manuscrits publicats sobre la pressumpta comptabilitat B del PP, gran part de la cúpula fins al 2009 haurien rebut sobressous en sobres, un fet aquest que ja s'havia explicat. Ara bé, la notícia és que ara apareixen entre els beneficiaris Mariano Rajoy, Dolores de Cospedal, Jaime Mayor Oreja i una llarga llista de notables del Partit Popular. Veurem com i què responen des del carrer Génova.

Sense perdre el fil argumental corruptil, el Jutge del cas Nóos, José Castro imposava una fiança de 8,1 milions d'euros a Iñaki Urdangarín i Diego Torres, a pagar en els propers 5 dies. Ha arribat doncs el moment de trencar guardioles, en forma de porquet o no, per tal d'evitar la presó. El jutge justifica l'elevada quantitat perquè atribueix Activitat delictiva premeditada, fent ús dels contactes reials per una 'organización sinónimo de lucro', com ja es mofen en alguns ambients de Madrid.

Vinculat al cas, la Casa Reial es pronunciava sobre la imputació de Carlos García Revenga, secretari de les Infantes. Al final de dia, Zarzuela feia públic un comunicat en que s'informava que no es prendrà cap decisió sobre el cas fins el 23 de febrer, data prou significativa i de trist recordar. Segons explica el Confidencial.com, aquesta mesura per guanyar temps no hauria estat de l'agrat del Príncep Felip, que hauria demanat el cap de García Revenga, en una reunió molt tensa entre altes instàncies reials.

I un nou imputat en el cas Palau és Jaume Camps, exdiputat de CiU que apareix citat en na nota relacionant-lo amb el pagament de més de 100.000 euros a la constructora Ferrovial. Es giren, doncs, temps díficils per jutges i polítics, mentre la ciutdania fa temps que es pregunta si realment hi ha prou escombres per netejar tota aquesta brossa, en forma de corrupció, que no para d'escampar-se per tot arreu.

No pesen els anys, pesa el cas Noos

 
Bon dia i bon dimarts internautes. Els afers judicials sobre corrupció no deixen de marcar, dissortadament, l'actualitat informativa. La Casa Reial torna a la palestra després que el jutge José Castro, hagi imputat Carlos García Revenga, Tresorer de l'Institut Nóos i curiosament secretari de les Infantes Elena i Cristina. Un nou cap a la imatge de la monarquia que ve a partir dels nous correus facilitats per l'exsoci d'Urdangarín, Diego Torres, en les que es demostren la implicació de García Revenga amb els negocis del gendre del rei, que fent gala del seu humor signa els correus com El duque em... Palma... do

Però, aquest vincle amb el fins avui secretari i assessor personal de les Infantes no és casual, ja que la familiaritat fa que es tutegin i que Elena i Cristina de Borbón siguin padrines de les filles del nou imputat. Probablement, aquest any les filloles no tindran mona de pasqua de les padrines règies. I per casualitats de la vida, la notícia coincideix amb l'aniversari de l'hereu de la Corona, el Príncep Felip, que possiblement a l'hora de bufar les espelmes desitjarà que més d'un o d'una desaparegui.

En l'àmbit internacional ens hem de fer ressó del reportatge elaborat per la prestigiosa agència d'informació REUTERS, la qual destaca el pacifisme de l'independentisme català i escocès a diferència de la violència viscuda a Irlanda del Nord i Euskadi. La informació ressalta el seguiment que estan fent del procés els EUA, Xina i Rússia, donat els canvis geopolítics que pot comportar un canvi de fronteres al vell contintent. Reuters acaba el reportatge assenyalant el contrast d'actitud entre el govern de David Cameron al Regne Unit i Mariano Rajoy a Espanya vers la consulta sobre la independència.

Seguint en aquest àmbit, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va afirmar que la Generalitat no té cap intenció de limitar la seva presència internacional, sinó que pensen intensificar-la, malgrat la llei que sobre política exterior està preparant el govern de Rajoy per acotar i controlar millor l'autonomia catalana, que segons Madrid malbarata diners en la projecció catalana. Tesi que no es sosté, si tenim en compte que el govern central ha destinat 165.000 € en instal·lar un ascensor al seu ambaixador a les Nacions Unides o que s'hagi aprovat una partida de 333.000 € en coberteria i estovalles per les legacions diplomàtiques espanyoles.

I una perla per acabar, si la setmana passada durant el debat sobre la Declaració de Sobirania, tant el PP com C's donaven la benvinguda a la formació de Pere Navarro, ara també s'hi ha sumat un dels partits més demòcrates i conciliadors, Plataforma x Catalunya de Josep Anglada. Ja ho diu el refranyer: 'Dime con quien andas y te diré quien eres'.

'Igualets' que Islàndia

http://www.eftacourt.int/images/uploads/images/efta_domur_1.jpgBon dia i bon dimarts internautes. Quan encara estem païnt els milers de milions d'euros en ajudes públiques que el govern ha donat a les entitats bancàries, Islàndia ens passa la ma per la cara després que els Tribunals li han donat la raó en el cas de les indemnitzacions que reclamaven britànics i holandesos per les pèrdues que van patir els clients de dipòsits d'una filial del islandès Icesave.

En un exercici de democràcia i transparència, el govern islandès no només processà els responsables bancaris que conduiren el país a una fallida econòmica, convertint-se en un dels primers països en ésser rescatats, sinó que convocà dos referèndums entre la població per tal de decidir si s'havien de rescatar els bancs amb diners públics. Evidentment, els islandesos votaren massivament en contra, i finalment la justícia europea amb seu a Luxemburg ha donat la raó a Islàndia i no haurà de fer front a les compensacions que reclamaven  Gran Bretanya i Holanda.

A partir d'aquí, s'enten perfectament la imatge còmica i patètica que des de l'exterior tenen d'Espanya i no entenen perquè no s'emmirallar-se més en Europa i es replanteja qüestions internes com: tenir un impost bancari al 0% que no tributa, que el màxim responsable del forat de Bankia marxi amb un sou milionari com a conseller delegat de Telefónica, o que l'actual ministre d'economia, , Luis de Guindos, fos abans president del banco d'inversió Lehman Brothers en España, entitat que recordem fou el banc d'inversió nord-americà que va fer fallida el 2008, causant un sisme financer d'abast mundial. En fi, un ideal de garantia i solvència contrastada pels inversors estrangers.

Mentrestant, a Can PSC con continuen practicant la colombofilia, o es que és el mateix, fent volar coloms plantejant debats superflus enlloc d'encarar els problemes d'una vegada per totes. Ahir, a l'executiva s'acordà que la sanció pels 5 diputats díscols serà de 400 euros i ara com ara no hauran d'afrontar altres sancions disciplinàries. Per tal d'aigualir la imatge pública de crisi interna que, no acaba de tancar la ferida, la direcció del partit, dirigida per l'encara líder dels socialistes, va acordar, no sense viure fortes discussions, la celebració de quatre convencions ideològiques que ajudin a superar el mal moment i a reconstruir el partit. D'aquesta manera es vol esquivar les discrepàncies parlant dels temes que tant preocupen als ciutadans com: Democràcia, Socialdemocràcia, Federalisme i Europa. 

Acabem parlant de cases reials, perquè torna a aparèixer el debat successori, que alguns impulsen des de fa temps a Espanya per tal d'intentar salvar la monarquia. La reina Beatriu d'Holanda anunciava la decisió d'abdicar als 75 anys en favor del seu fill Guillem. Malgrat els paral·lelismes que molts veuen amb el rei Joan Carles, la casa reial espanyola fa oïdes sordes i no en vol ni sentir a parlar del tema, segurament perquè encara hi ha molts safaris per matar elefants a l'agenda reial i no és qüestio de fer un lleig ni a ells ni a la Corinna.


El Dret a Decidir del PSC

Bon dia i bon dilluns internautes. Encara cueja la revolta socialista dels diputats catalanistes i avui la direcció del partit decidirà les mesures a prendre per haver trencat la disciplina de vot en la Declaració de Sobirania aprovada la setmana passada a la cambra catalana. Segons apunten algunes fonts internes sembla que la direcció de Navarro vol sancionar i alliçonar als dissidents. En un brillant artícle de Jordi Barbeta aquest cap de setmana a La Vanguardia, el periodista fa una radiografia de la crisi interna que està patint el PSC.

En aquest sentit, també s'hi ha pronunciat l'exportaveu del PSC, Miquel Iceta, que sense estripar-se les vestidures no ha defensat el dret a la discrepància dels seus companys, sinó tot el contrari, acusant-los de no respectar el dret a decidir del PSC al votar en contra de la Declaració de Sobirania. Per tant de mica en mica, cadascú va prenent posicions i és evident que aquells que acusen els socialistes catalans de viure en una crisi d'identitat estan equivocats, perquè la direcció ja ha exerceit el seu particular Dret i s'ha decidit pel PSOE.

En un altre àmbit, nou cop a les aspiracions catalanes per part del govern central. L'executiu de Rajoy, malgrat sembla que faci l'orni, s'ha pres molt seriosament el procès que viu Catalunya i no vol deixar res per lligar. A la política de recentralització que està duent a terme els darrers mesos, s'hi suma ara una nova llei, segons avança el diari El País. Aquesta llei d'acció exterior limitaria els viatges i activitats de les autonomies en l'àrea internacional, per tal que aquestes no surtin ni un mil·límetre de la línia nacional que marca l'Administració central. D'aquesta manera, les restriccions serien totals si alguna autonomia no complís amb el dèficit i es vetaria qualsevol iniciativa a l'exterior. Per tant, l'ofensiva contra la trascedència mediàtica i la projecció del conflicte català a nivell internacional comença a agafar forma.

I un nou escàndol podria esquitxar un altre dirigent de Convergència a tenor de les informacions que arriben, després del desmantallament d'una trama de blanqueig de diners de la mafia russa a Lloret. Malgrat que l'exalcalde de la població i actual diputat de CiU, ja fou investigat per la justícia i exculpat, ara tornen a saltar les alarmes després que membres penedits de la trama l'hagin vinculat a l'organització. Esperem que el cas s'aclareixi ràpidament i no torni a donar munició als que es dediquen a criminalitzar, sovint amb informacions falses, aquells que són partidaris d'un estat propi. Cal, doncs, actuar per netejar el bon nom dels polítics honestos, perquè com diuen els gallecs 'las meigas, haberlas haylas', el problema és que cada vegada són més difícils de trobar.

Les Urnes

Bon dia i bon divendres internautes. La Declaració de Sobirania continua portant cua a la Capital del Reino, on el principal argument que esgrimeixen els polítics i la caberna mediàtica és que no ho permet la constitució espanyola. En vista dels processos i mecanismes que l'Estat sembla que posarà en marxa per tal d'impedir el Dret a Decidir, poc democràtic segons ells, els partits catalans que el defensen estarien estudiant altres vies. En aquest sentit, si finalment no es pogués celebrar la consulta, encara que no foc vinculant, el més probable segons va dir ahir Oriol Junqueras a 8tv, és que es convoquin unes eleccions que serien plebiscitàries i plenament legals, defensant uns la unitat i els altres la independència.

Parlant d'unitat, el PSC continua patint els efectes de la desunió interna entre la direcció i el sector catalanista. Una mostra la tenim en Pere Navarro que, en una entrevista a la Cadena Ser, afirmava que 'caldrà fer cursets de democràcia interna al PSC'. Amb aquest pols que manté amb els dissidents, l'encara líder socialista aboga perquè s'apliqui el reglament intern i siguin sancionats econòmicament. I és que el malestar entre els dirigents socialistes va en augment, ja que són nombroses les agrupacions arreu del país que s'han solidaritzat amb els cinc diputats que dimecres no van votar en contra de la Declaració. Així, el corrent crític estaria preparant votar a favor del document de sobirania en diversos ajuntaments del Principat.

En el terreny econòmic les coses no sembla que millorin, si tenim en compte les informacions que feia públiques l' FMI, pronosticant un increment de la recessió per aquest 2013. Indicatius que se sumen a les dades de l'EPA que ja confirmen la dramàtica xifra de 6 milions d'aturats a l'Estat i 900 mil a Catalunya. Malgrat aquests mals resultats que demostren que les polítiques econòmiques no estan servint per aturar aquesta hemorràgia de destrucció d'ocupació, el govern de Rajoy continua insistint en la necessitat de seguir aplicant les seves reformes.

Sigui com sigui, i malgrat s'esforcin per no semblar-ho, el govern continua desconcertat, sense saber què fer i només pendent del que autoritza i proposa la Sra. Merkel des de Berlín. Ara bé, aquesta desorientació per afrontar els problemes la vèiem ahir en el propi President Rajoy, el qual es troba de visita oficial a Perú, malgrat que en el seu discurs davant les autoritats del país, va començar dient: 'Quiero agradecer al gobierno cubano...'. Una anècdota que, segurament deu explicar-se per les reformes que tant els agraden als populars, i potser encara no ens havien informat que a partir d'ara i amb la reforma educativa pensen rebatejar els noms dels països.

Catalunya ja és Sobirana

Bon dia i bon dijous internautes. Catalunya ja és sobirana, almenys això és el que el Parlament aprovava ahir amb àmplia majoria, no sense polèmica servida des de les files socialistes que, finalment van optar per seguir els consells del PSOE i van votar en contra de la Declaració de Sobirania. Una decisió que també va satisfer Carme Chacón que, des de la distància, manifestava el vot contrari dels seus companys del PSC.

Tot i així, les coses no van anar tan bé per Pere Navarro, ja que malgrat les intenses reunions amb el seu grup parlamentari, exigint la disciplina del partit, 5 diputats de l'ala catalanista no van acatar les ordres de l'encara líder dels socialistes que, continua marcant perfil propi, el del PSOE. D'aquesta manera, no deuria ser una decisió especialment fàcil, però haurien d'haver votat que sí i anar fins el final assumint-ne les conseqüències. Tot i així, segur que al carrer Nicaragua de Barcelona, un cop consultat el carrer Ferraz de Madrid, deuen estar estudiant mesures per reconduir l'actitud dels diputats díscols, que per cert, van ser recolzats per 85 representants municipals i excàrrecs del partit.

Seguint amb la radiografia del que va passar ahir a l'hemicicle, destacarem novament un valor a l'alça, Oriol Junqueras. El líder republicà tornà a fer gala del seu discurs pedagògic i una oratòria excel·lent que en aquesta ocasió tampoc es veiè recolzada per papers. El seu parlament se centrà en la defensa del dret a decidir i en el fet democràtic que la declaració suposa. En alguna ocasió, vam tenir la impressió que Junqueras era el President de la Generalitat, per les continues al·lusions que anava rebent per part del PP i Ciutadans que, per cert donaren la benvinguda al PSC per compartir postulats.

La sorpresa també la donaren les CUP que, amb un Sí crític i dues abstencions es mostraren contraris a com s'han realitzat les negociacions entre els grups que han redactat el document de sobirania. A l'estil de l'esquerra abertzale, van optar per aquesta via, un fet que des de sector independentistes no s'acaba d'entendre massa, però els representants segueixen fent la política de L'enfant terrible, al anar sempre a contracorrent.

Mentrestant, a Madrid el govern s'ho miren des de la distància i no s'ha manifestat públicament, a diferència de la premsa que segueixen menyspreant el procès i aquells que el defensen. De ben segur que en les properes hores, la maquinària de desprestigi  tornar a funcionar a tota màquina. El millor és que la Premsa internacional torna a fer-se ressó de l'actualitat catalana i bategen la declaració com el primer pas cap al procès d'independència.

El moment

Bon dia i bon dimecres internautes. S'ha acabat el compte enrere i s'endega el procés cap al dret a decidir, agafant forma amb la votació que avui es farà de la Declaració de Sobirania. El Parlament de Catalunya viurà doncs una votació històrica que, malgrat s'espera sigui aprovada, podem tenir alguna sorpresa d'última hora.

Sorpresa que no només pot tenir com a protagonista el PSC sinó també un dels socis de la coalició de govern. En el primer cas, la incògnita es planteja sobre si finalment s'abstindran, votaran en contra o alguns diputats del sector catalanista trencaran la disciplina de vot. El més lògic és pensar en l'abstenció perquè els socialistes catalans, prou castigats ja a les urnes, no els interessa mostrar públicament la fractura existent entre la direcció, propera al PSOE, i l'ala catalanista.

I l'altre misteri que també es desvetllarà és si els diputats d'Unió votaran conjuntament amb Convergència vist la crònica dels darrers esdeveniments en que les diferències entre ambdues formacions s'han vist, no agreujades però sí que s'han mostrat públicament amb declaracions i contradeclaracions d'uns i altres. 

És evident que aquestes discrepàncies sempre han existit, però que reneixin en un moment trascendental pel nostre país com aquest és fer un flac favor a tot el procés, ja que dóna munició a aquells que sempre han vist una amenaça les aspiracions legitimes de Catalunya. Sembla que alguns no els cap al cap que la roba bruta sempre es renta a casa, deu ser que s'han quedat sense sabó i han hagut de rentar-la als mitjans de comunicació.

Auditoria


Bon dia i bon dimarts internautes. Després del temporal diuen que arriba la calma, però em temo que en el cas del Partit Popular, simplement ha començat i amenaça amb violentes precipitacions perquè la borrasca Bárcenas no perdona. Mariano Rajoy donava explicacions a l'executiva nacional i anunciava un gran pacte contra la corrupció i dues auditories, una interna dirigida per la recent tresorera Carmen Navarro; i una externa encarregada a alguna empresa del sector.

Al llarg d'aquests dies El Mundo ja anuncia que té diverses bombes informatives que, anirà dosificant, per anar venent paulatinament i no cremar tots els cartutxos de cop. Malgrat els anuncis de Rajoy, coneguts en roda de premsa de María Dolores de Cospedal, a ningú se li escapa que fer una auditoria és gairebé una entelequia, perquè si realment s'han pagat sobresous en B, això no quedarà reflectit enlloc, a menys que misteriosament aparegui algun llibre d'una comptabilitat alternativa, cosa no descartable.

Ahir es feia pública la sentència pel cas del lloguer dels trens durant la Diada per part de l'Ajuntament de Girona. Com diuen a les Espanyes 'una de cal y otra de arena', per deixar a tothom content. El Tribunal reconeix que l'Ajuntament de Girona es va excedir en les seves atribucions al contractar el transport per aquell esdeveniment que es feia fora del seu terme municipal. Ara bé, també renya la Delegació del Govern, comandada per María de Los Llanos de Luna, per malbaratar temps i recursos públics al presentar un recurs contra el consistori gironí.

El compte enrere per la votació de la Declaració de Sobirania segueix i la data límit ha fet que diversos dirigents del sector catalanista del PSC com Àngel Ros, Montserrat Tura o Joaquim Nadal pressionin la direcció del partit per tal de no votar en contra o abstenir-se. A data d'avui no sabem què faran els socialistes catalans perquè són tan imprevisibles com una gotellada en ple mes d'agost. El que està clar és que aquesta indefinició permanent no agrada tampoc als seus votants que, no veuen que amb la nova direcció el PSC aixequi el cap, ans al contrari.

L'actualitat passa també per la Zarzuela, després de saber que el pressupost de la Casa Reial, es reduirà un 4 %, especialment pel que fa a la Reina i les Infantes. Ara bé, enguany el Rei i el Príncep d'Astúries recuperen el sou del 2011, ja que l'any passat van eliminar la paga extra com els funcionaris. Un altre detall sorprenent és que deixaran d'usar una trentena de vehicles, passant de la setantena a la quarantena, no fos cas que penséssim que volen fer ús de l'opulència. 

Al marge d'aquestes consideracions, a ningú se li escapa que com diu la dita 'la dona del cèsar no tan sols ha de ser honesta, sinó semblar-ho', i quan es parla últimament de la Casa Reial no semblen massa honestos precisament. Potser per aquest motiu s'enten perquè el govern espanyol va excloure de la llei de Transparència, la Casa Reial, argumentant que no és una administració pública sinó una família. Família cada cop més nombrosa i que hem de mantenir tots els ciutadans, sí o sí, tal com diu la tant 'estimada' Constitució.


Amenaça en directe

Bon dia i bon dilluns internautes. La tempesta del cas Bárcenas, lluny de minvar, amenaça d'augmentar fruit de la borrasca informativa a la que estem vivint els darrers dies. Dissabte assistíem a un interessant programa a Telecinco, on al marge de les informacions ja publicades a la premsa, el presentador del Gran Debate, va llegir en directe un tuit enviat pel Partit Popular amenaçant de demandar el programa si seguien insistint amb el tema dels sobres B.

En relació als pressumptes sobresous pagats en diner negre en parlen també avui El Mundo i El País oferint més detalls sobre aquesta pràctica iniciada fa anys per l'extresorer del PP. El diari del grup Prisa publica un article de l'exdiputat popular Jorge Trias Sagnier en que confirma l'existència d'aquests sobres. El Mundo, per la seva banda, explica que Luis Bárcenas tindria amagat un às a la màniga que, segons sembla té molt preocupada a la cúpula popular, ja que comptaria amb rebuts signats pels beneficiaris d'aquests suculents sobres.

El cap de setmana no ha servit per apropar posicions entre les forces polítiques catalanes que encara estan negociant la Declaració de Sobirania. Ho deixava ben clar el líder d'ICV Joan Herrera acusant d'irresponsable al PSC buscant mil i una excuses per no signar el document, que tindria com escull el fet de reivindicar el subjecte polític i jurídic propi, si des de Madrid no s'autoritza.

Malgrat hagin passat les eleccions, les enquestes continuen ben vives. El Periódico de Catalunya publica un sondeig de GESOP en que torna a manifestar-se la majoria de partidaris de la independència amb un 57%. Aquest nombre arriba al 68,9% quan es pregunta pels favorables a realitzar la consulta el 2014. L'enquesta també ens mostra la intenció de vot dels ciutadans després de l'acord amb ERC i el cas Pallerols. En aquest sentit CiU es veuria castigada amb la pèrdua de 10 diputats que, serien gairebé els mateixos que guanyarien els republicans. El PSC perdria entre 2 i tres diputats igual que el PP, i les CUP augmentarien entre 1 i 2 representants.

Finalment, Oriol Junqueras surt clarament reforçat essent el líder més ben valorat. Així doncs, potser que els altres líders polítics s'ho fessin mirar, perquè és prou significatiu que un diputat novell al Parlament sobresurti de la resta, probablement perquè no està condicionat pel sistema i aporta certa frescor a una classe política cada vegada més desprestigiada, bàsicament pels seus comportaments irresponsbles i en alguns casos també delictius.

Si te he visto...

Bon dia i bon divendres internautes. L'actualitat més rabiosa continua passant pel PP i el seu extresorer Luis Bárcenas. A mesura que passen les hores l'embolic es va fent més i més gros, després de saber-se que dels 22 milions d'euros que tenia en un compte a Suïssa, la meitat els hauria regularitzat gràcies a l'amnistia fiscal que l'any passat aprovà el govern espanyol, segons va declarar ahir l'advocat de l'imputat en el cas Gürtel.

Com ja era previsible, la secretària general del PP, Dolores de Cospedal va seguir la tècnica escapista de Duran i Lleida, dient que no pensa dimitir, malgrat s'hi havia compromés en el seu dia quan va acusar directament Artur Mas de tenir comptes al país helvètic. El que no era tan previsible és l'escàndol que destapa avui el diari El Mundo. Segons publica el rotatiu madrileny, L'extresorer popular hauria estat pagant en negre sobresous d'entre 5.000 i 15.000 Euros a gran part de la cúpula del PP al llarg de 20 anys.

Recordem que el PP va pagar la defensa de Luis Bárcenas al llarg d'un any, després que se l'imputés pel cas de finançament irregular, conegut com cas Gürtel. Ara bé, fent ús de les dites populars, mai millor dit, els dirigents del partit miren cap a una altra banda, és a dir 'Si te he visto no me acuerdo y a ti te encontré en la Calle...GÉNOVA'.

En l'àmbit judicial català, nou capítol també del sainet dels Pujol, perquè dijous declarava davant el jutge Pablo Ruz, l'exparella de Jordi Pujol Ferrussola. Segons va explicar al magistrat, ella hauria acompanyat el fill de l'expresident de la Generalitat, a Andorra amb una motxilla plena de bitllets de 500 i posteriorment haurien viatjat a Londres per parlar amb un expert en blanqueig de diners en paradisos fiscals. Tot i així, cal dir que la testimoni tingué diverses contradiccions en la seva declaració i un detall molt significatiu, el seu advocat és el mateix que el de Javier de la Rosa, enemic acèrrim dels Pujol.

Si parlem d'economia, Joaquim Gay de Montellà, President de Foment del Treball, es mostrava clarament en contra del xoc de trens entre Catalunya i Espanya. El dirigent de la patronal catalana exhortava Artur Mas a abandonar l'aventura independentista i tornar a reprendre les negociacions del Pacte Fiscal. Llàstima que novament una part dels empresaris catalans s'aliniïn més amb les tesis del PP que amb el sentiment de molts catalans. Si haguéssim de fer ús del diccionari probablement ens quedaríem amb aquesta definició: 'persona que no es preocupa gaire per res, que està satisfet amb tot el que l'envolta, és a dir, panxacontent'.

I un altre escàndol, que també hauria de fer sortir els colors a tots el polítics. En un temps en que les retallades són el pa nostre de cada dia, especialment en l'àmbit social i sanitari. Un dels que també les estan patint són els pares perque s'han retirat les ajudes pels menjadors escolars. La paradoxa amb la que acabo La Mossegada d'avui és que mentre això passa, el restaurant del Congrés de Diputats i de l'Assemblea de Madrid, gaudeixen de subvencions per tal d'oferir els menús als diputats pel mòdic preu de 3.55 i 5 Euros, respectivament. Que els aprofiti, o NO!!!

El vent i les paraules

Bon dia i bon dijous internautes. Diuen que les paraules se les emporta el vent, però en aquest cas jo diria que ha estat més un huracà manxec que no pas la Tramuntana. De tant en tant, és bo repassar les hemeroteques per recordar als polítics que han dit en determinats moments, a causa de l'amnèsia selectiva que acostumen a tenir els nostres dirigents.

Una reflexió que ve a tom perquè la presidenta de Castilla-La Mancha, María Dolores Cospedal, deia fa pocs mesos que ella seria la primera que dimitiria si es descobrís que algun dirigent del PP tingués comptes a Suïssa. Doncs, ves per on, ahir coneixíem que el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, ha trobat moviments de 22 milions d'euros en els comptes de l'extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas. Evidentment, el PP ha dit que no sap res d'aquest tema i que només quan hi hagi una sentència ferma en parlaran. O sigui, continuen amb la política de la doble moral i mirant cap a un altre cantó en casos de corrupció.

No deixem el PP, perquè a instàncies de la Delegada del Govern a Catalunya el jutjat obliga l'Ajuntament de Corbera de Llobregat a posar la roja y gualda a tots els edificis públics del municipi. Així, aquesta població es veurà obligada a tenir la bandera espanyola a les escoles, la biblioteca, el poliesportiu i gairebé a casa de cadascuna de les cases del ciutadans. Com sempre, María de los Llanos de Luna, establint llaços d'amistat amb Catalunya.

Un altre vila que ha estat notícia és Alella al prendre una decisió valenta que haurien de seguir altres poblacions i institucions. El seu alcalde anunciava que deixaran de pagar l'IRPF dels treballadors municipals a la Hisenda espanyola per fer-ho a l'Agència Tributària de Catalunya. Un primer pas d'insubmissió fiscal que si tots ens posessim d'acord col·lapsaríem les arques estatals i potser se'ns escoltaria més des de les Espanyes, perquè com bé diu la sabiduria popular 'Por el interés te quiero Andrés'.

Acabem no sense fer-nos ressó de les declaracions del President de la Generalitat sobre la consulta. Segons Artur Mas, podria plantejar-se una consulta 'sense vinculació jurídica, però de gran valor'. No sé si es per les pressions judicials i polítiques que està rebent CiU a rel del cas Pallerols i les ITV, però no pot ser que allò que més d'un milió i mig de persones reclamaren el passat onze de setembre al carrer s'ignori i es difumini en les tradicionals discussions parlamentàries sense solta ni volta, a la que malauradament, ens tenen tan acostumats els polítics nostrats. Si realment el que volen és aigualir la il·lusió de tants catalans, potser que ens comencem a plantejar la declaració unilateral d'independència.


Normalitat Constitucional

Bon dia i bon dimecres internautes. Nou gest del Constitucional per frenar les aspiracions catalanes a partir del recurs presentat pel govern de Mariano Rajoy. L'Alt Tribunal ha suspès temporalment l'euro per recepta que ja estava implantat des de fa uns mesos. A falta d'una argumentació jurídica, el govern central insisteix en que aquesta mesura és anticonstitucional perquè aquesta mesura només és competència de l'Estat.

Tot i que a ningú li agrada pagar impostos, és evident que amb aquesta taxa la Generalitat hauria aconseguit recaptar més de 140 milions d'euros i estalviar en més d'un 20% el consum innecessari de fàrmacs, en una societat en que els darrers anys s'ha fet ús i abús de d'aplec de medicaments. Per tant, és normal que ahir el Conseller i Portaveu del Govern es mostrés enfadat per la suspensió, ja que darrerament, per no dir gairebe mai, el Constitucional no ens dóna precisament alegries. La decisió suposarà un altre problema de tresoreria perquè la Generalitat ja comptava amb aquests diners i ara s'haurà de retallar en altres prestacions.

Aquesta doble moral del govern popular en que, per un cantó predica amb l'austeritat franciscana i per altre anul·la iniciatives d'estalvi com el tiquet moderador, la taxa judicial o l'impost de dipòsits bancaris; comença a cançar-nos, perquè som molts els que veiem la hipocresia de l'executiu de Rajoy vers Catalunya, la qual es veu més ofegada dia rere dia, per tal de dependre de les ajudes estatals i no dels recursos propis.

D'altra banda, els socialistes catalans continuen marejant la perdiu i es fan estimar a l'hora de signar la declaració de Sobirania al Parlament. En unes declaracions a la premsa, el portaveu Maurici Lucena ens deixava una perla que no té pèrdua. Segons el PSC, no tan sols cal eliminar la referència a l'Estat Propi, cosa que ja han fet CiU i ERC, sinó que a més 'no es pot definir Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà perquè això cabrejaria a Espanya'. Es veu que l'emprenyamenta només pot tenir un únic actor. Els catalans, doncs, no tenim dret a estar cabrejats i hem de ser submisos, abaixar-nos els pantalons i posar l'altra galta. No fos cas que més enllà de l'Ebre puguin enfadar-se!

Acabem amb Josep Maria Soler, Abat de Montserrat, el qual en una entrevista a RAC1 sostenia que el Vaticà establiria relacions diplomàtiques amb una futura Catalunya independent, tot i que per Espanya això no entrés en la normalitat constitucional. Això sí, vist els temps que corren, val més que déu en agafi confessats.

Caçatalents?

Bon dia i bon dimarts internautes. Després d'una sequera en forma de vacances, La Mossegada torna amb els ullals ben esmolats per mossegar l'actualitat informativa. Comencem l'editorial d'avui parlant d'una empresa barcelonina que ha tingut la brillant idea de fitxar Esperanza Aguirre, l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, que deixarà el recent estrenat càrrec al Instituto de Turismo de España, per incorporarse en el consell assessor de de Seeliger y Conde. Aquí podríem entrar en si és ètic o no que un càrrec públic fitxi per una empresa privada al cap de tan poc temps de deixar les seves responsabilitats públiques, cosa que en tenim una llarga llista d'exemples, especialment a les empreses del sector energètic i constructores, acostumades a contractar expresidents del govern i exministres. Deia que, podríem criticar aquest aspecte, però no incidirem en aquest punt, sinó en un altre més curiós. Resulta que l'esmentada empresa barcelonina es dedica a la recerca de caçatalents. Jo si fos ells m'ho faria mirar, si tenim en compte tot el que està passant a Madrid els darrers temps, amb casos com els espies als propis companys del partit o casos tant greus i tristos com el Madrid Arena, on de talents dirigint l'Ajuntament i la Comunidad, no n'hi ha ni un.

A casa nostra, les aigües continuen mogudes. Ara ja no està tan clar que la famosa Declaració de Sobirania, pactada en el seu dia entre CiU i ERC, es voti el proper 23 de gener per les clares discrepàncies mostrades per part d'Unió, especialment del seu líder. Aquesta mania de fer les coses de pressa i corrents, havent-les de rectificar després i sense haver consensuat amb la resta de forces polítiques partidàries del Dret a Decidir, no ajuda precisament a construir un Estat Propi amb cara i ulls. Així doncs, CiU i ERC han optat per eliminar la referència a l'Estat Propi en la Declaració, per tal de que PSC, IC i les CUP se sumin a la mateixa. Però, com molt bé deia Pilar Rahola, ara que cal remar tots en la mateixa direcció no ens podem permetre el luxe de mostrar-nos dèbils i donar arguments als unionistes.

Parlant d'errades, una que portarà cua i de forma innecessària és la nova campanya de reciclatge 'Envàs, on vas?' . Un maldecap més pels usuaris que ja teníem la idea de reciclatge assumida, ara ens la compliquen força creant un mar de dubtes que l'únic que provocaran serà més problemes, perquè davant el dubte d'on llençar coses, estic convençut tal com diu l'exconseller de mediambient, Salvador Milà, que la gent ho llençarà al rebuig o a l'orgànic. Segons denuncia el dirigent d'IC, aquest canvi vindria marcat perquè la campanya està finançada per productors dels envasos. 

Al marge d'aquestes consideracions i fent el paral·lelisme amb la política catalana, esperem que els partits de casa nostra sapiguen 'on vas?' i encaminin el vaixell, seguint la ruta marcada per la majoria dels ciutadans de Catalunya.