Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Europa canvia

Bon dia internautes, recordeu que ja fa varies edicions que us adverteixo que alguna cosa està canviant en el context internacional respecte Catalunya? Ahir en teníem un altre indici. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barrosso, responia una pregunta de l'eurodiputada de la Lliga Nord, Mara Bizzotto, sobre si els catalans perdrien la condició de ciutadans europeus. Barroso ha respost literalment que 'la independència de Catalunya s'hauria de resoldre en el marc legal internacional'.
Un canvi substancial en la posició de la Unió Europea ja que fins avui deia que aquest tema s'hauria de debatre únicament dins Espanya, D'aquesta manera en cas que el govern d'Artur Mas, evidentment sense Josep Antoni Duran i Lleida, proclamés de forma unilateral la independència de Catalunya, aleshores s'haurien d'iniciar converses i negociacions a tres bandes: Barcelona, Madrid i Brussel·les.
 
Per tant, aquell argument que tant fan córrer els dirigents del PP segons el qual Catalunya deixaria de formar part de la UE, queda sense valor perquè Europa no tanca la porta a la incorporació de nous estats nascuts a partir de la secessió d'algun dels seus membres com pot ser la Gran Bretanya, Bèlgica i Espanya.

D'altra banda,  està molt bé en pensar en un nou projecte nacional, però què passaria el dia següent de formalitzar el nou estat? Per què no es fa pedagogia entre la població en aquest sentit i s'elabora un full de ruta amb línies clarament marcades. La independència no és qüestió de fer volar coloms, sinó de tocar de peus a terra i tenir un projecte de país amb cara i ulls.

Gràcies per la propina!

Bon dia i bona hora internautes. La mítica novel·la de l'escriptor valencià Ferran Torrent em serveix per dir 'gràcies per la propina', perquè cada dia el nacionalisme espanyol genera més animadversió vers tot el que és català.

Ahir el protagonista era l'encara president de la Xunta de Galicia, el popular Alberto Núñez Feijóo, al afirmar que mentre 'Galícia fa els deures i paga, Catalunya demana'. Seguim fent amics arreu de l'Estat. Sembla que els polítics d'Espanya no es miren gaire les balances fiscals, perquè aleshores se'ls desmuntaria la falsa argumentació que fins ara venen esgrimint.

M'encanta veure com els catalans som solidaris amb gent que ens insulta i odia, malgrat nosaltres som dels que més contribuim a eixugar el dèficit que les seves comunitats pateixen, aquelles per cert, que no s'han vist abocades a demanar l'ajuda al fons de liquiditat de l'Estat.

Com ja he escrit en una ocasió, continua triomfant la tècnica de repetir una mentida dia rere dia, perquè al final cala i es converteix en veritat. Espero que l'article que publica avui el diari digital Alerta Digital no acabi sent realitat algun dia, perquè el seu autor demana sense embuts la intervenció militar de Catalunya i la supressió de totes les seves institucions.

I mentrestant, aquí aguantant el temporal o borrasca que arriba diàriament de l'Oest. En resum 'Cornuts i pagar el beure'.

Vostè no és Gary Cooper

Bon dia i bon dimecres internautes. Catalunya, com ja molts prevèiem no té un Gary Cooper que ens defensi en inferioritat de condicions. Artur Mas ho tenia fàcil, perquè a diferència de l'actor protagonista de 'Sol davant el perill', ell no ho hagués estat perquè una part molt important, per no dir majoritària hauria volgut comptar amb el suport del màxim representant de Catalunya.
Què ha passat? Vàries coses. Anem a pams:

1.- Rajoy responia per carta i concretava una data per parlar amb Mas sobre el Pacte Fiscal.
2.- Ahir Catalunya demanava formalment l'ajuda de 5.023 milions del Fons de liquiditat estatal i no s'explicava quines seran les condicions del préstec.
3.- Els dirigents d'Unió democràtica, a diferència de l'alcalde de Vic, s'han posicionat en contra d'assistir a la manifestació del dia onze.
4.- L'expresident Pasqual Maragall també ha desistit finalment de gravar l'anunci recolzant l'Assemblea Nacional Catalana.

El seny català, per no dir-li covardia, torna a guanyar davant la rauxa. És una llàstima que els nostres dirigents i gran part de l'empresariat continuen sent partidaris de la política del peix al cove, que tan famosa va fer l'expresident Pujol.

'Tengo una carta para ti'

Bon dia i bona hora internautes. 'Tengo una carta para ti', com si d'un programa de Telecinco es tractés ahir coneixíem que el president del govern espanyol, fent de Jorge Javier Vázquez, li ha remès una carta a Artur Mas, en resposta a la que el president de la Generalitat va enviar-li a començaments d'agost.

Estem acabant el mes d'agost i això encara queda molt lluny de quan els nens envien cartes als reis mags demanant-los regals. Com era de preveure, Mariano Rajoy, com a bon gallec i referint-se al Pacte Fiscal, no ha dit ni que sí ni que no, sinó tot el contrari. Simplement s'ha limitat a dir que en parlarà i ho estudiarà.

Encara hi ha algú en aquest món mundial que pensi que Catalunya aconseguirà el Pacte Fiscal? Potser sí que hi ha algú, perquè com diu el refranyer català 'de Joans, Joseps i ases n'hi ha a totes les cases'.

És evident que al govern central se li compliquen les coses, perquè les retallades impopulars que està aplicant li costaran car en les eleccions gallegues i basques, convocades per l'octubre, i els rumors incessants que arriben d'Europa sobre el possible rescat de l'economia espanyola no ajuden precisament Rajoy.
Vaticini? Doncs, unes negociacions llargues, tant com la publicitat que posen els canals privats. Resultats? Primer guanyar temps i segon marejar la perdiu. I ara em mullaré, ja que no ho fan massa els polítics... Catalunya obtindrà un nou finançament, però cap privilegi respecte a les altres autonomies, perquè encara perdura la idea a Espanya que els catalans hem de ser solidaris.

En fi, no vols caldo? Doncs, dues tasses. O potser amb les retallades, ara només una.

Això crema

Bon dia i bon dilluns internautes. Dic que, això crema i no precisament pels focs, que continuen castigant el nostre país, sinó que dia que passa, dia que la manifestació sobiranista/independentista va escalfant l'ambient. Ahir era la dirigent i portaveu d'economia del PSC Rocío Martínez-Sampere qui afirmava que si el President de la Generalitat decidia assistir a aquesta manifestació, hauria de ser conseqüent i l'endemà mateix, posar-se a treballar per la independència.

El PSC no està sabent gestionar el tema del Pacte Fiscal, un pacte per cert, que la exministra Carme Chacón s'hi oposa frontalment, a diferència d'altres sectors del partit. 

Diumenge però, la Sra. Martínez-Sampere feia diana amb les seves afirmacions sobre la posició que ha d'adoptar Artur Mas, perquè la situació que viu el país no és per, si em permeteu l'expressió, anar jugant a la puta i la Ramoneta.

En aquest sentit, el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras oferia una coalició independentista a CiU i Iniciativa per tal de treballar plegats per la consolidació de l'Estat Propi. De moment, els eco-socialistes ja han descartat aquesta possibilitat, els altres encara no han respost.

Passi el que passi, a ningú se li escapa que alguna cosa s'està coent perquè tothom ha començat a moure fitxa i la premsa internacional també se n'està fent ressó. Ho anirem seguint amb especial atenció.

Liquidar els Bancs


Bon dia internautes. Quina mala memòria tenen els polítics i malgrat mengin cues de pansa, crec que no la recuperaran. Permeteu-me que us recordi una cèlebre compareixença de Nicolas Sarkozy, quan el 2008 demanava una reforma urgent del capitalisme per salvar el sistema. En aquell moment la majoria de dirigents aplaudiren les paraules de l'expresident francès.


S'ha fet quelcom en aquest sentit? Gairebé res, per no dir, res en absolut. El sistema continua igual que sempre, enriquint a uns pocs i empobrint a uns molts. I no cal anar tan lluny, perquè durant el consell de ministres, el govern espanyol aprovarà avui o en les properes dates dos decrets prou significatius.

El primer l'anunciava ahir als periodistes la ministra de foment Ana Pastor. Els llogaters que es retardin en el pagament podran ser desnonats en 10 dies si no presenten alegacions davant el jutge. En paraules de Pastor 'si no han pagat en el seu moment, tampoc ho faran després'. Visca la sensibilitat i la solidaritat amb els gairebé 6 milions d'aturats, alguns dels quals segurament viuen de lloguer.

Segon, el govern donarà competències al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, conegut com FROB, per tal de liquidar el Bancs inviables. Però ara no us penseu que aquesta brillant, o si més no, raonable idea ha sorgit de la Moncloa, sinó que hem de marxar a Brussel·les per trobar-ne l'origen. Aquesta mesura juntament amb la creació d'un Banc dolent, al qual se li transferirien els actius tòxics vinculats a la construcció són algunes de les condicions que Europa ha posat a Espanya per tal de rebre els 100 mil milions pel rescat de la Banca.

Els Actius tòxics, també anomenats hipoteques subprime són aquests fons d'inversió de baixa qualitat creats a partir d'hipoteques concedides per les entitats bancàries a persones amb poca solvència econòmica en una falsa època de vaques grasses on tothom demanava crèdits a tort i a dret.

Fins ara molts empresaris i autònoms del nostre país s'han preguntat per què es rescata amb fons públics entitats bancàries, en què els seus directius guanyen autèntiques fortunes i tenen plans de pensions multimilionaris, i en canvi no s'ajuda a les milers d'empreses que es veuen obligades a tancar la paradeta, entre altres factors per l'incompliment de la Llei de Morositat per part de l'Administració.

Eleccions basques


Bon dia i bona hora internautes. Tots els rumors apuntaven a un avançament de les eleccions a Euskadi i abans d'ahir el lehendakari Patxi López ho anunciava públicament. Així, el proper 21 d'octubre tindrem un nou panorama al País Basc, ja que feina anys que no totes les forces polítiques podien incórrer als comicis.

La famosa llei de partits, que impedia a l'esquerra abertzale presentar-se ha quedat en gran part diluïda i el nou escenari que veurem a partir del dia 22 preocupa enormement al govern de l'estat. Un fet que ja explicava ahir en conversa informal amb els periodistes la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría.

Preocupació pel paper que pot jugar una victòria de forces nacionalistes per la deriva independentista que això pot comportar. I tot apunta que serà així, si tenim en compte els resultats de les darreres eleccions municipals on la formació Bildú aconseguí grans resultats.

Patxi López deixa rera seu un govern que molts han titllat de feble pel pacte antinatura entre PSE i PP, dues formacions ideològicament antagòniques excepte a Euskadi, per impedir una part de la voluntat popular que representa l'esquerra independentista. La crisi econòmica provocà la crítica del lehendakari vers la política de retallades de Mariano Rajoy i aquest fet serví perquè el Partit Popular deixés de donar recolzament a la formació socialista.

Un any després del cessament definitiu de la violència d'ETA, tothom veu més a prop un nou escenari pacífic que, probablement, ajudarà als anomenats nacionalismes històrics a jugar un paper fonamental a Espanya o potser, fins i tot, fora del país de Cervantes. Estarem atents i amatents.

Personalitat múltiple


Bon dia internautes. El nivell d'estrès que actualment pateix la societat comporta diferents malalties i simptomatologies. Aquest estiu de canícula extrema ha fet que el trastorn d'identidad dissociatiu, també conegut com personalitat múltiple s'hagi manifestat entre diversos dirigents del nostre país.

La causa es centra fonamentalment en un dia en concret, l'11 de setembre. Un dia en que es commemora, pressumptament, els morts durant l'onze de setembre de 1714, però que de fet, gairebé només el considera un simple dia festiu que va la mar de bé si cau entre setmana.
Però enguany, l'asfixia econòmica que pateix Catalunya ha remogut consciències fent que diverses institucions i partits moguin fitxa i es posicionin vers el camí a seguir. Ara bé, la tant coneguda i indesitjable disciplina de partit ha provocat que molts polítics catalans no sàpiguen com actuar a preguntes dels periodistes sobre si assistiran a la manifestació independentista del dia onze. La majoria han respost que com a ciutadans hi assistiran però no com a dirigents del govern o del partit sinó a títol individual.
Sembla que un quan ocupa un càrrec polític només ho fes durant unes determinades hores al dia, segons la seva conveniència. Ja n'hi ha prou Senyores i Senyors de tanta hipocresia i tanta por, donin la cara pel país d'una vegada i afrontin la seva responsabilitat amb totes les conseqüències, que ens hi juguem el futur de Catalunya i provablement també el seu futur a les properes eleccions. A l'igual que fan molts per sortir a la foto mullant-se per l'esclerosi, facin el favor i mullint-se per aquest petit país on vivim.

Barça, descafeinat amb sacarina


Bon dia Internautes, una jornada més trobem a faltar aquell mític Barça de Guardiola. És cert que la temporada tot just acaba de començar, però no sembla que la línia marcada des de la presidència barcelonista vagi cap a un projecte esportiu clarament guanyador i conciliador.


 
Dades? Els atacs contra l'anterior president Laporta no han cessat. Un fet que no ajuda a millorar la imatge institucional del club, que amb prou feines defensa les injustícies viscudes especialment al llarg de l'anterior temporada. 

Sorprenents foren les declaracions fetes per Sandro Rosell davant una trobada de penyes blaugranes afirmant que no entenien com la Federació Catalana de Futbol havia suspès la Supercopa de Catalunya, quan ells eren els primers interessats a jugar-la amb la majoria de jugadors catalans. Permeteu-me l'expresió, però quanta demagogia corre pel món. Sr. Rosell, no ens vingui ara amb excuses barates, si no volia portar el primer equip, com el cas viscut ahir en el trofeu Gamper, que per cert va perdre davant la Sampdoria italiana, digui-ho clarament.

Trofeu Gamper que serví per veure un Barça descafeinat i amb sacarina, amb jugadors del filial i aprofitant per retre homenatge al mític Dream Team, òbviament sense Cruyff ni Guardiola. Un altre error institucional de la directiva blaugrana.

Sr. President, no crec que vostè hagi volgut copiar la política de l'Atletic de Bilbao on predominen els jugadors bascos. Són molts els culers que malgrat les festes i les disbauxes troben a faltar un president, que a hores d'ara, pel que apunten diverses fonts, estaria pensant tornar-se a presentar, vist com li està anant en política. I és en Jan va marxar però deixan-te LA PORTA oberta per si tornava.

Wikileaks i Catalunya

Bon dia i bon dilluns internautes, notícia sorprenent la que publicava aquest cap de setmana el rotatiu català ARA. L'empresa privada d'espionatge Stratfor situa Catalunya al "grau tres" en una classificació de regions que opten per separar-se dels seus estats, en què el nivell cinc és per a zones que ja són de facto independents.
Segons Wikileaks Catalunya forma part, junt amb Escòcia o les comunitats flamenca i valona de Bèlgica, del grup de regions amb un grau d'independentisme pacífic més elevat.

En els correus interceptats es parla de l'independentisme català i d'altres regions, bàsicament europees, i se situa Catalunya en el grau tres del secessionisme sense que es promogui cap tipus de violència per aconseguir-ho, sinó per la via democràtica de les urnes.

Interessant, veure que el que patim aquí no passa del tot desapercebut a l'exterior, potser passa més desapercebut a Espanya que a l'estranger.

La veritat us farà lliures?




Bon dia i bona hora Internautes,
la crònica internacional i judicial s'imposa en el panorama informatiu, deixant en un segon pla la crisi econòmica. Però, no abandonem el concepte crisi perquè s'ha obert un nou front en conflictes diplomàtics entre la Gran Bretanya i Equador pel cas Assange.
La causa contra Julian Assange fa temps que s'arrossega, impulsada per la justicia sueca i nord-americana. El fundador de Wikileaks, famós per publicar centenars de milers d'arxius secrets de diversos governs, afronta des del seu refugi a l'ambaixada d'Equador a Londres, una reclusió que sembla que va per llarg.


Sembla més aviat sospitós, que essent reclamat per suposats delictes sexuals a Suècia, coincideixi en el temps amb la revelació de documents confidencials i compromesos per diverses administracions, especialment la que dirigeix el Sr. Barack Obama.


Equador li concedí ahir l'estatus de Refugiat polític, però el Regne Unit, clar aliat dels Estats Units, va negar-li el salconduit i amenaça amb entrar per la força a l'ambaixada equatoriana per tal d'arrestar-lo i extraditar-lo a Suècia o als EUA.


Veurem com acaba, però em temo que aquí hi ha un rerefons polític molt més greu que els delictes sexuals que se l'imputen. Per cert, curiositats de la vida, el defenestrat Baltasar Garzón és un dels seus advocats. Paradoxal que un exjutge sigui ara un dels defensors d'un dels hackers més famosos dels darrers temps.

El sexe dèbil?


Bon dia internautes, un dia estrany avui perquè quan al calendari trenca la rutina incorporant festivitats entre setmana un mai no sap ben bé el dia que és. Una confusió semblant és la que han patit molts esportistes espanyols que competien per guanyar alguna medalla als jocs de Londres 2012.


Les medalles tardaren a arribar, 3 la primera setmana i al final Espanya remunta posicions fins arribar a la posició 21 del ranking assolint 17 medalles en total (3 ors, 10 plates i 4 bronzes).

Decepcions i sorpreses, perquè els favorits com la roja de futbol caigueren eliminats de seguida i en canvi esportistes que haurien passat desapercebudes assoliren medalles inesperades. Resumiré alguns dels fets que m'han semblat més rellevants:

  • Espanya no ha guanyat cap medalla en atletisme, malgrat tenir varies opcions. Sembla que la mala maror entre esportistes d'aquesta disciplina i els dirigents de la Federació Espanyola d'Atletisme continua en augment.
  • Mireia Belmonte es convertí en una de les heroines espanyoles al guanyar 2 plates en natació. Badalona li rendí un gran homenatge malgrat ella és del Club Natació Sabadell, ja que a la ciutat de l'alcalde Albiol no tingué massa recolzament per seguir amb la seva carrera esportiva.
  • La jugadora argentina d'hoquei herba, Sofia Maccari sorprengué tothom al celebrar la medalla de plata exhibint una estelada per la pista per agrair tot el temps que va passar a Catalunya jugant amb l'Atlètic de Terrassa.
  • Seguint amb hoquei, el jugador Àlex Fàbregas realitzà unes polèmiques declaracions al afirmar que 'jugo amb Espanya perquè no tinc altre remei'. Gairebé el crucifiquen per manifestar els seus sentiments.
  • Encara hi ha algú que pensi que les dones són el sexe dèbil? No ho crec, perquè si no és per elles el resultat 'medellil' de la delegació espanyola hauria estat notablement inferior.

'Por el interés...'

Bon dia i bona hora internautes,
una jornada més hem de seguir parlant de les mesures impopulars dels Populars. Com el seu líder el PP no acaba de definir-se en l'ajuda dels 420 euros als aturats de llarga durada.
Un fet realment dramàtic per a molta gent que està a l'atur i no ha conseguit trobar feina degut a la destrucció massiva de llocs de treball que es produeix cada dia.

Aquest trauma convertit en drama, si tenim en compte que cada vegada hi ha més impostos i els preus pugen, pot provocar una revolta social sense precedents, si el govern no fa cas dels agents socials i de la veu del carrer que clama per una renovació d'aquest subsidi.

El més probable és que acabin renovant-la, però no us penseu que per bona voluntat i per solidaritat amb els més necessitats. Bàsicament, estan estudiant prorrogar-la perquè diferents barons del PP tenen por que les famoses reformes de Rajoy, altrament anomenades retallades, causin una devacle electoral a les eleccions gallegues i basques.

Com diria el poeta: 'Por el interés te quiero Andrés'.

Perdoneu-los, no saben el que diuen, O si?


Bon dia i bon dilluns internautes, ja que som i publiquem en una de les xarxes socials permeteu-me que avui en parli d'una especialment: Twitter. Però, no us parlaré de la versió catalana, que per cert encara no existeix per a mòbil, sinó de la guerra 'tuitària' que hi ha darrerament entre dirigents d'una coalició política anomenada CiU, que curiosament governa Catalunya, amb permís de moment del Sr. Montoro.


El Sr. Josep Rull, secretari d'organització de CDC va deixar la porta oberta a un govern de coalició amb ERC per tal de construir un estat propi en cas que no s'accepti el famós Pacte Fiscal. Evidentment, això no va sentar gens bé al soci d'Unió i el Sr. Duran i Lleida va començar una ofensiva de piulades en contra d'aquesta possibilitat i afegint que no hem de tenir 'basquitis'.
 
Altres dirigents de CDC també l'han replicat aquests darrers dies fent mes piulades. Duran i Lleida afirmava en un d'aquests missatges que ja està una mica cansat d'aquesta història, i realment som molts els que pensem i convidem al líder d'Unió a anar-se'n a casa seva a descansar tranquilament i així poder construir un estat propi sense que ningú posi pals a les rodes.

És el perill del Twitter, que sovint no imposa gens, ni cal ser políticament correcte, dient el que es pensa, i no pensant el que es diu.

Turisme de borratxera


Bon dia i bon divendres internautes, aquest és un tema recorrent però no per això menys important. Per què no tenim un turisme de qualitat i en canvi afavorim el 'turisme de borratxera'? Tan poc ens estimem a nosaltres mateixos que venem el país per quatre duros? No pot ser i ho dic a rel del cas d'un programa d'una de les principals televisions alemanyes que explicava les aventures i desventures que viuen uns joves a la mítica Lloret, on tothom pel què expliquen gaudeix de tones de sexe, drogues i rock&roll. 
Bonica imatge de país la que projectem, on sembla que es 'ciutat sense llei', perquè ja que venen que s'ho passin bé i gastin euros. Tot i que això no és ben bé així, ja que la majoria venen amb paquets turístics ja tancats, on gairebé tot hi està inclòs. En canvi, generen més problemes de desordre públic que altra cosa.

Però, i si deixa de venir aquest salvavides que és el turisme? Doncs, reconvertim el país i no depenguem d'una indústria que en casos com Lloret i Salou ens porten greus problemes. Malament si un país només depen del sector serveis per tirar endavant!!! Una cosa és tolerar els turistes amb sandalies i mitjons vermells i una altra ben diferent és patir els comportaments incívics a causa d'embriagueses sense límit.

El Robin Hood andalús

Bon dia i bona hora internautes, avui us parlaré d'un Robin Hood a la espanyola que s'ha fet molt popular gràcies a les seves accions en dos supermercats d'Andalusia. Es tracta del diputat de IU Sánchez Gordillo, el qual ha abanderat una acció del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), realitzant una 'expropiació' per no dir robatori a Mercadona i Carrefour de diversos carros carregats d'aliments per després cedir-los a famílies i al Banc d'Aliments de la zona. Reflexions?


1.- Potser grans supermercats com els citats podrien fer una campanya d'imatge i a partir d'ara cedir diàriament un % de productes als Bancs d'aliments que tan necessitats estan.

2.- Accions com les de Sánchez Gordillo preocupen molt al Govern, ja que no volen que Espanya es converteixi en una 2ona. Grècia, plena d'aldarulls i destrosses diàries.

3.- Malgrat hi ha plans d'emergència per acabat amb les revoltes socials, amb intervenció de l'exèrcit i fins i tot el toc de queda, ningú en parla, però segons m'han dit fonts ben informades, aquests plans de xoc contra les revoltes al nostre país existeixen i al govern central no li tremolarà el pols per posar-los en pràctica si fossin necessaris.

A mi no em representen, i a tu?

Bon dia internautes,

a qui mosseguem avui? Doncs, als protagonistes d'una audiència que va tenir lloc ahir al Palau de la Zarzuela. Els líders de CC.OO. i la UGT van ser citats pel rei espanyol per conversar sobre la dramàtica situació econòmica que pateix l'Estat. Significatiu que dues persones, suposadament d'esquerres i amb una ideologia clara, anessin en corbata, símbol del capital
isme, quan mai apareixen en corbata en cap acte públic.
D'altra banda, durant tota aquesta crisi que ja fa 5 anys que arrosseguem mai no han alçat la veu per defensar als treballadors i fins i tot els ha vingut molt bé la reforma laboral per acomiadar personal que treballava en ambdós sindicats.
 
Comencem a mossegar:

1.-Com és que el Sr. Méndez fa tants anys i panys que segueix sent secretari general de la UGT?

2.- No haurien de donar exemple i donar pas a sang nova?

3.- Com és que donem tanta importància a UGT i CC.OO. quan no representen ni el 10 % dels treballadors d'aquest país?

4.- Per què hi ha alliberats sindicals que cobren sous més elevats que el del President del Govern?

5.- El motiu que no s'han mobilitzat fins fa poc radica en que ara se'ls treuran les subvencions milionàries que cobraven per part del Govern?

Espanya pateix també una crisi d'hipocresia i els sindicats no se n'escapen.

Qüestió d'enquestes


Bon dia i bona hora internautes,

Interessant el sondeig que feia públic el CIS, el Centre d'Investigacions Sociològiques, en el qual es realitzaven diverses preguntes a una mostra significativa de la ciutadania.
Destacarem algunes preguntes i respostes. Interessant, no que el PP baixi 8 punts pel desgast al govern, sinó que el PSOE no ho aprofita i només puja 1 punt, caient el que està caient, i
és que l'ombra del govern socialista encara els pesa com una llosa.


Cap líder polític aprova i la que mes s'acosta a l'aprovat és Rosa Díez amb UPYD, un partit que no saps si és més PP o PSOE, un 'matxambrat' que diria el Buenafuente.

Però, la pregunta que ha passat potser més desapercebuda feia referència a si estan d'acord amb l'actual sistema de les autonomies o prefereixen un únic govern centralitzat a la Capital del Reino. Gairebé un 40 % dels enquestats arreu de l'Estat preferiria la supressió de les autonomies i tenir un únic govern. La idea d'uniformitat torna i cada vegada més de pressa.

I qui ha promogut aquesta idea que va calant entre la ciutadania com una maniobra orquestrada de canvi sociològic ? Doncs sí, aquell home baixet, amb bigotet i tan de dretes. Franco? NOOOOO, José Maria Aznar i la seva Fundació FAES, el think tank del PP, on fabriquen i pregonen la ideologia que ha de seguir el Partit Popular.

Feina fuig ! Mandra no em deixis!

Bon dia i bon hora internautes, avui no centraré l'editorial en la política ni la macroeconomia, ja que se'ns escapen una mica de la nostra realitat més propera.
La setmana passada escoltava un noi, no arribaria als 30 anys, que parlava amb un amic pel carrer queixant-se de l'atur. El nostre protagonista explicava que li havien ofert una feina de cambrer en un restaurant, per uns 1.400 Euros al mes
, però com que havia de servir a les terrasses del costat de la platja, no ho veia clar perquè l'emprenyava estar treballant mentre la gent es divertia.
Probablement, una flor no fa estiu, però aquest 60% d'atur juvenil que estem patint, es veuria disminuit amb altres actituds davant adversitats com les que vivim actualment.

No s'aguanta res!


Bon dia internautes, dijous memorable ahir, una autèntica apologia de la caiguda. El dia s'esperava amb expectació perquè molts pensaven en la remuntada dels mercats i, per tant, de l'estat d'ànim de la 'Nación Española'. Però com diria el poeta: 'Tururut violes'.
1.- Mario Draghi, governador del BCE, no ajudava l'economia espanyola comprant deute per la negativa d'Alemanya, causant importants pèrdues a la Borsa i fent pujar la prima de risc.

2.- En una visita a l'estat major, el que encara és rei dels espanyols, ensopegava i queia novament a terra, 'Penalti y expulsión' !!!
3.- La gran bandera espanyola que oneja diàriament a la Plaza de Colón de Madrid, també queia a terra.

Coincidències? El cert és que Espanya trontolla per tot arreu i hauríem d'aprofitar aquests moments per fer-nos més forts i assolir els nostres propis objectius nacionals.

Convoquem un Referèndum?

Bon dia i bona hora internautes,
aquests dies l'augment de la catalanofòbia va in crescendo i sembla que, a l'igual que la prima de risc, això no hi ha qui ho aturi.
Solució? Ben senzilla, renovació total de la classe política i de les seves idees. No us heu adonat que sempre hi ha els mateixos polítics allà ficats? Per això ningú vol aplicar el model de llistes obertes.

Es curiosa la idea qu
e està calant, per interessos ocults, que cal eliminar l'Estat de les Autonomies, i cada vegada té més seguidors/adeptes justifican que els catalans, especialment, malbaratem els molts diners que els espanyols ens 'donen' gentil i gustosament.


La solució més efectiva, convocar referèndum a nivell estatal preguntant : 'Està d'acord en que Espanya se separi de Catalunya per tal d'acabar amb la sagnia econòmica que suposa aquesta autonomia per la resta de l'Estat?'

La majoria diria que sí, i tots contents: catalans i espanyols.

Mireu si n'és de fàcil.

El Jardí de la Moncloa


Bon dia internautes,

aquest dimecres parlarem una mica de jardineria, perquè ahir el Conseller Mas-Colell en feia una de sonada al jardí del ministre d'Hisenda al no presentar-s'hi.

Ja era hora que la Generalitat es planti, malgrat que a efectes pràctics no serveixi per res, però aquest és un gest important. L'altra jardinera que al final va seguir les passes del Mas-Colell, fou la consellera d'Andalusia que s'aixecà indignada amb la 'xuleria' política de fets consumats del ministre Montoro, el del riure fàcil i carrincló. 
Els jardiners de Madrid no accepten altres espècies que les seves i encara no s'han adonat que per a mantenir l'armonia natural de l'Estat, cal que tota la flora convisqui en pau, i ara en canvi hi ha elements que són plantes carnívores més aviat hostils.