Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

A Can Felip no ho veuen clar

Bona nit i bon dijous internautes. El refranyer català diu que 'Per Nadal qui res no estrena res no val.' Una dita que sens dubte molts de nosaltres ens agradaria veure acomplida pel que fa a la política, perquè ja fa massa temps que estem cansats al veure que uns i altres es dediquen a marejar la perdiu quan el que realment importa és el país. I si una cosa hem vist aquestes darreres setmanes és que a mesura que passen els dies el procés sembla que perdi pistonada, tal com reflectia la darrera enquesta del  Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, en que el NO comença a guanyar terreny.

Quelcom que Can Felip VI se'n deuen també alegrar, especialment després d'escoltar el seu primer discurs nadalenc des que és monarca. Lluny de prodigar-se llegint la cartilla a sa germana, el rei ha preferit dedicar bona part de la seva intervenció al mal causat per les "fractures emocionals, desafectes o rebutjos entre famílies". Al marge d'un discurs calcadet al del govern, resulta curiós que li faci més mal una fractura inexistent enlloc de la real i reial que si que existeix a casa seva per irregularitats fiscals. O sigui, que poc crèdit pot tenir el primer dels espanyols alliçonant-nos sobre el bé i el mal, quan encara és l'hora que posi ordre a casa seva.
 
Un ordre que tampoc sembla regnar a casa nostra tenint en compte els notables retrets entre els partidaris d'una llista única i els de separades. El cert però és que quan tot sembla anar-se'n en orris, sempre s'obre una escletxa de llum que curiosament té com a protagonistes membres del statu quo espanyol, el qual acaba donant-nos un cop de mà, no tant per voluntat pròpia sinó potser perquè no en saben més. 

La injecció de moral ha arribat en aquesta ocasio per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el qual com era d'espera ha admès finalment la querella contra el govern català per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional. I es clar, aquesta empatia i sentiment de solidaritat és una de les característiques dels catalans, especialment quan les coses van maldades. I no han passat massa hores perquè no només les formacions pel dret a decidir s'hagin posicionat a favor d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, ja que les cues de centenars de persones davant l'alt tribunal han estat notables, després que l'Assemblea Nacional Catalana posés en marxa una campanya d’autoinculpacions.

A hores d'ara però, les posicions estarien força allunyades i no sembla que la renúncia d'ERC a presidir la Generalitat en cas de victòria, hagi canviat el més mínim la posició d'Artur Mas, el qual continua condicionant l'avançament electoral a conformar una llista unitària. És temps doncs de tenir amplitud de mires i deixar-se d'enviar missatges a través dels mitjans. Veurem si les festes ajuden a estovar el cor i el cap a alguns, i d'aquesta manera ens estalviarem haver de comprar carbó als protagonistes.

Òbviament qui segur que rebrà carbó per part dels reis és el jutge José Castro, el qual no ha sucumbit a les pressions per tal de desimputar la Infanta Cristina. Així, la germana de Felip VI haurà de passar pel mal tràngol d'asseure's al banc dels acusats com la resta dels mortals del cas Nóos. No li han caigut massa arguments al magistrat per justificar la seva decisió, amparant-se en que "Hisenda som tots", o si més no des de fa poc. El fet és que la parella Urdangarín-Borbón haurà de trencar la guardiola per pagar els prop de 17 milions d'euros de fiança.

De fiança a confiança. Si més no aquesta és la sensació que va deixar l'èxit de la convocatòria de Podemos a Barcelona, en un acte que aplegà 3000 persones i en deixà fora més de 2000. Protagonista absolut fou Pablo Iglesias, que sembla haver-se convertit en un gran gurú, expert en la indefinició, especialment quan parla de Catalunya. Dret a Decidir sí, però en tot, i d'independència res de res. Volgut o no, el cas és que Podemos no només s'ha convertit en un maldecap per PSOE i PP, sinó també per aquells que defensen una tercera via, ja que la formació lila ha aconseguit fer-se amb allò que Joan Herrera, Miquel Iceta o Duran i Lleida no han sabut defensar amb prou credibilitat.

I un dels partit que segurament plantarà cara a Podemos, és sens dubte la CUP, la qual mira de fer un front d'esquerres independentista que podria veure's traduït amb la incorporació de Procés Constituent, tot i que encara res no està tancat del tot. David Fernández ha volgut destacar que els punts d'acord amb la formació d'Arcadi Oliveres i Teresa Forcades podrien acabar transformant-se en una llista conjunta.

Restarem a l'espera de veure si finalment fructifica o no, perquè al final com moltes altres coses cal voluntat i fins i tot fe. Fe com la que sembla tenir el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, José Enrique Ruiz-Domènec, que hauria assegurat que el Sant Pare s'hauria proposat intermediar també entre Espanya i Catalunya, després del triomf assolit en el restabliment de relacions entre EUA i Cuba. Restarem expectants a veure si el 2015 el nou pontífex acaba fent un miracle i així guanya mèrit per fer-lo sant de la nostra devoció.

Lluny de ser un miracle, el diari anglès Mirror, explica l'increïble cas de Karen Dawson, una ciutadana britànica que va veure's forçada a fer un canvi radical de vida. Així, aquesta dona amant del menjar ràpid i la brioxeria industrial va decidir canviar els seus hàbits alimentaris, no tant pels efectes d'una campanya publicitària de dietes miraculoses sinó per l'accident patit en un tràgic context.

Karen que pesava 175 quilos hauria rebut un senyal diví, ja que en el funeral de la seva mare, no només hagué de patir la seva pèrdua sinó també els dolors causats després que el banc on seien els seus familiars i ella es tranqués al no aguntar.

La vergonya passada provocà que finalment prengués consciència del problema que tenia i acabés fent una dieta estricta que ja li ha fet perdre gairebé 60 quilos.

En fi internautes, no us poseu pedres al fetge perquè com deia el poeta "La vida és una malaltia mortal de transmissió sexual."

Bon Nadal i Bones Festes! 

Incerta glòria

Bon dia i bon dimarts internautes. 'El pitjor no és cometre un error, sinó tractar de justificar-lo, en comptes d'aprofitar-ho com a avís providencial de la nostra lleugeresa o ignorància.'  Són paraules de Santiago Ramón y Cajal que demostren la vigència de la hipocresia malgrat el pas del temps. En certa manera no cal ser un premi nobel per comprendre-ho, ja que això semblen pensar molts ciutadans després de veure l'estranya maniobra que Esquerra Republicana va fer ahir davant els pressupostos del 2015. La disjuntiva era ben clara, tirar pel dret recolzant el "govern de les retallades" o bé presentant una esmena a la totalitat com la resta de l'oposició.

Ara bé, com que en ambdós casos la imatge dels republicans en surt malmesa, els assessors del partit de Junqueras han optat per la via del mig, evitant ser els dolents de la pel·lícula que posen pals a les rodes a uns pressupostos que contemplaven la recuperació de la paga extra als funcionaris. Però, es clar que també la tàctica de driblar el NO a la totalitat i presentar esmenes per cada departament suposa mantenir un perfil esquerrà propi, no fos cas que perdessin suport de cara a unes plebiscitàries i municipals posant-los al mateix sac de CiU.

En resum, una maniobra que no deixa de ser hipòcrita i no té cap altra intenció que justificar-se davant els seus electors, creient fer una demostració de força per prorrogar novament els pressupostos per la porta del darrera i assegurar també un avançament electoral. Una posició que en altres circumstàncies ben segur que seria legítima en la tàctica electoral, però que en el context d'excepcionalitat que vivim no deixa de ser un "tira la pedra i amaga la mà", que ve a recordar-nos la famosa novel·la "Incerta glòria" de Joan Sales, perquè ningú sap fins a quin punt pot passar-los factura a les urnes.

I als problemes d'Andreu Mas-Colell a l'hora de quadrar els comptes per l'any que ve, s'hi ha de sumar els 600 euros que la Generalitat haurà de pagar pels costos del recurs del 9-N. D'aquesta manera, el Tribunal Suprem sentencia la no admissió de l'apel·lació i a més renya al govern català per autoerigir-se en defensor dels drets fonamentals dels ciutadans i no adreçar-se al Constitucional que és el competent en la matèria. O sigui, "no tens raó i a més havies de passar per l'altra finestreta".

Evidentment, l'ambient continua tens i la incertesa segueix el seu camí, motiu pel qual alguns comencen a fer moviments per allò que pugui deparar-los el futur. És el cas de Josep Antoni Duran i Lleida, el qual hauria demanat fa uns dies permís al Congrés de Diputats per exercir com advocat, tot i que mantindrà el seu escó. De fet, la retirada del portaveu de CiU a Madrid, tot i ser més lenta del que alguns voldríem, deixa clar la seva radical discrepància amb el nou rumb independentista marcat pels convergents. No és gens estrany que el líder d'Unió formalitzés l’alta al Col·legi d'Advocats de Barcelona el mateix dia que el president de la Generalitat presentava el seu full de ruta per construir un Estat propi.

L'edició nord-americana del Huffington Post desvetlla com d'estranys podem arribar a ser les persones a l'hora d'alimentar-nos. Però, es clar, de gustos també n'hi ha per donar i per vendre. El diari publica l'estrany cas de Jade Sylvester, una britànica embarassada que ha començat a agafat un curiós hàbit, que continua mantenint després de donar a llum.

Segons diversos facultatius, la nostra protagonista pateix un peculiar trastorn anomenat "pica", el qual provoca que certes persones consumeixin compulsivament qualsevol tipus de substància no nutritiva com guix, terra, cola...

I a diferència d'altres gestants que es decanten per les maduixes amb nata o la xocolata, Jade Sylvester, té la necessitat de consumir diàriament 1 rotllo de paper higiènic, perquè li encanta la textura i el plaer que li produeix a la boca.

En fi internautes, és una llàstima que visqui un xic lluny, perquè si no sempre podria alegrar-nos la vida menjant-se diaris tant "exquisits" com La Razón, El Mundo, Abc..., que no deixen de ser quelcom semblant al paper d'estrassa.

El canvi d'Iceta

Bon dia i bon dijous internautes. 'Els discursos inspiren menys confiança que les accions', una màxima del gran Aristòtil que bé podria aplicar-se avui a les paraules que Miquel Iceta pronunciava a Les Drassanes davant de 700 convidats. I és que el líder del PSC no ha volgut ser menys que els altres i s'ha apuntat a la moda de les conferències, com si aquestes fossin la mare dels ous de la persuació. Sigui com sigui, sempre s'agraeix que un polític parli clar, si més no perquè encara ens costa acostumar-nos-hi, i ahir Iceta va dibuixar alguna de les línies que els socialistes tenen per Catalunya. El full de ruta presentat veu necessari que el govern català abandoni la via independentista per facilitar un major encaix amb Espanya, un fet que facilitaria mesures com una quitança del deute català amb l'Estat, la qual permetria una disminució de l'ofec financer.

La idea del dirigent socialista no és pas gratuïta ja que el peatge que hauríem de pagar és doble, primer veure Pedro Sánchez a la Moncloa i que aquest s'avingués a la proposta. La mesura respondria a la voluntat dels catalans, els quals segons Iceta "no som majoritàriament independentistes". I és precisament aquí que el PSC torna a sumar-se al joc de la majoria silenciosa que tan agrada a PP i C's, caient novament en el parany que a dia d'avui ha estat l'independentisme el que ha aconseguit mobilitzar milions de persones de forma continuada, i no pas l'unionisme que lluny d'exhibir múscul només ha ensenyat pelleringues. Es clar que el títol de la conferència d'ahir ja ho diu tot, perquè "El Canvi que necessitem" passaria inevitablement per evitar caure novament en els errors del passat i confiar en que els acords adoptats per Parlament català seran respectats per l'executiu central vista l'experiència del senyor "Talante".

I qui si ha hagut de canviar sí o sí ha estat la Generalitat després de la galleda d'aigua freda que l'empresa Veremonte renuncíes a pagar els 380 milions d'euros per la compra dels terrenys on previsiblement s'ha de construir BCN World. Un sotrac que malgrat el govern català ha volgut salvar signant un acord amb La Caixa per reservar-se l'opció de compra, deixa tocada la confiança en el macroprojecte, no tant perquè no pugui ser viable sinó per la multimilionària inversió que cal fer-hi, i tot sigui dit, per la incertesa política que vivim. Caldrà estar atents i amatents davant el cas amb l'esperança que no acabi convertint-se en un segon Eurovegas.

Finalment la tan esperada reunió entre Artur Mas i Oriol Junqueras tingué lloc ahir a la Casa dels Canonges. El resultat no massa dolent, si entenem que el fet de marcar un calendari per a noves trobades dóna entendre una voluntat d'arribar a acords o si més no de justificar davant l'opinió pública que "s'ha fet tot el possible". A dia d'ahir, aquest fou l'únic punt en comú, davant la intransigència d'uns i altres a consensuar una solució que evite condemnar a l'ostracisme la il·lusió recuperada després de 300 anys d'història.

La perla del dia ens la porta el britànic Daily Mail, el qual es fa ressò d'una sorprenent iniciativa de Paul Di Lucca per frenar la pèrdua de fe als Estats Units. El projecte de l'empresari nord-americà pretén fusionar religió i capitalisme cercant una fòrmula que miraria de connectar les noves generacions amb el cristianisme de forma innovadora.

El projecte anomenat McMass (la missa McDonald 's) se centraria en obrir establiments d'aquesta cadena de menjar ràpid a les principals esglésies de tot el món, un fet que ajudaria a recuperar els més de tres milions de persones que segons diversos càlculs perden la fe cada any. 

De moment la idea inicial és recaptar un milió de dòlars per obrir una primera franquícia i anar recuperant fidels a base combinant hamburgueses i hòsties, reconvertint l'espai de culte en un centre per a la conversa i el compromís cultural.

De tota manera, gairebé és per perdre la fe en la humanitat, si a aquestes alçades alguns prefereixen vendre's per un Big Mac enlloc de per un plat de llenties.

La indefensió

Bona nit i bon dimarts internautes. Deia l'autor de Tom Sawyer que 'El 28 de desembre ens recorda el que som durant els altres 364 dies de l'any'. La frase de Mark Twain és ideal per fer un repàs d'allò que ha estat notícia al llarg de la jornada, començant per la peculiar visió que el fiscal Pedro Horrach té de la situació d'indefensió de la infanta Cristina. Però és clar, Espanya ha estat sempre capital de la dislèxia, capgirant situacions i delictes flagrants davant l'aborregament del "respectable" que fins fa poc sortia en massa, bandereta en mà, a veure la que suposaven família feliç. I no és d'estranyar que ho fossin, tenint en compte els delictes dels que se'ls acusa, o si més no, se l'acusa, perquè com ja era d'esperar han simplificat el plural pel singular menys regi.

És evident que la darrera paraula la tindrà el jutge Castro, però si més no, la gent que fa un temps s'ha tret la bena dels ulls ha vist com d'igual és la justícia per tothom, quan a l'olímpic duc de Palma li demanen 20 anys de presó i una fiança de 3,5 milions, mentre a la seva muller només li demanen que aboni 600.000 per cobrir expedient i marxar cap a casa. Ben diferent també de la situació del matrimoni Torres o Jaume Matas amb qui el fiscal no ha estat tan condescendent.

No és d'estranyar doncs veure el resultat de l'enquesta que aquest matí presentava el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, sobre la percepció dels catalans vers la corrupció. Ja ho diu la dita 'tal faràs, tal trobaràs', i es que els polítics s'emporten la pitjor valoració al respecte, a diferència de com ens autoavaluem, ja que el 80 per cent considera que els catalans sóm molt o bastant honestos, modèstia a part.

Si un país funciona o mig funciona d'aquesta manera és normal que determinats personatges busquin alternatives per superar aquest tràngol i no fer-se mala sang. És el cas de l'expresident del Barça, Sandro Rosell, el qual estaria al darrere d'un centre de meditació a Àger, que ajudaria a desconnectar de tant estrès. Es clar que lluny de la filosofia ascètica prefereix optar estar ubicar en un hotel de luxe i una gastronomia de quatre forquilles, suposo que les penes passen molt millor així.

Qui sembla que encara deuen continuar estressats o si més no molt enfeinats són Artur Mas i Oriol Junqueras, que encara no han trobat el moment per trobar-se i apropar posicions. De fet, el conseller Oms ja advertia avui que a falta d'acords sobre la llista única, sembla que el govern comença a deixar de banda l'avançament electoral amb la intenció d'esgotar la legislatura, deixant el mort als republicans que continuen defensant llistes separades. Encara que no és ben bé una bassa d'oli pel que diuen algunes fonts d'ERC, ja que la unanimitat en el si del grup parlamentari respecte a la negativa al pla de Mas brillaria per la seva absència i hauria provocat algunes tensions.

Al revés del que ens porta la perla d'aquest dimarts, perquè del que podia haver estat un problema, Tabatha Bundesen, la mestressa d'un gat un tant especial que hauria nascut amb una discapacitat que l'impedeix créixer. El Daily Express en explica la sorprenent vida de la seva mascota Trigar Sauce, la qual s'ha convertit en tot un fenomen viral a internet per la seva expressió d'enfadada crònica.

Ja ho diuen que per triomfar en el món dels negocis s'han de fer en el moment oportú i en el lloc adequat, i la senyora Bundesen s'ho agafà tan al peu de la lletra que va decidir penjar un vídeo de la felina a YouTube, i quina fou la seva sorpresa que després de 2 anys ja té més de 16 milions de visites, 521.000 seguidors a Instagram, 225.000 a Twitter i el que és més important, 80 milions d'euros guanyats gràcies a les visites i a la publicitat.

En fi internautes, que com deia el poeta 'un miol és un massatge al cor', i en determinats casos a la butxaca.

L'ovella lila

Bona nit i bon divendres internautes. 'L'única cosa pitjor que un mentider és un mentider hipòcrita.' La frase del novel·lista i dramaturg Tennessee Williams ens demostra que per molt que ens hi esforcem la corrupció també és patrimoni de la humanitat. Aquesta lacra s'ha convertit en la segona preocupació dels espanyols segons l'últim baròmetre del CIS, només per darrera de la desocupació. I precisament a l'atur podria estar ben aviat el número dos de Podemos, Íñigo Errejón, el qual ha estat suspès cautelarment de sou i feina a la Universitat de Màlaga.

Ja ho diuen que cada família té una ovella negra, i potser en el cas que ens ocupa sigui lila. Colors al marge, és evident que una formació que ha sorgit del no res i amenaça en convertir-se en alternativa de govern, no és que vagi fent amics entre la tradicional casta. En aquest sentit, no cal dir que aquesta aprofita qualsevol esquerda per mirar de torpedinar un moviment popular que genera entusiasme, no tant pel seu programa, sinó perquè ha sabut destacar totes les febleses d'un sistema que per molt 3 en 1 que hi posin, grinyola per tot arreu.

El cas d'Errejón, que s'hauria beneficiat d'una plaça per endollisme i sense trepitjar el centre de treball, demostra que si les enquestes acaben materialitzant-se a les urnes, Podemos no estaria tan lluny de l'actual statu quo, perquè ja tenen elements a la direcció que apunten maneres. Així, amb escàndols com aquest, en que la quantitat no és l'important, sinó l'actitud ètica, és força lògic que fins i tot Felipe Juan Froilán de Todos los Santos de Marichalar y Borbón, que resumit és el fill revel de la infanta Elena, s'hagi vist temptat per la marea lila. Es veu que
això de treballar per la república ve de família,  tenint en compte els antecedents familiars.

A casa nostra, mentre ERC i CDC s'esforcen  a vendre'ns tranquil·litat alhora que es llencen els plats pel cap per la llista única i els pressupostos, el govern català insisteix a internacionalitzar el procés. Ahir mateix, el conseller de Presidència, Francesc Homs, anuncià des d'Itàlia l'obertura de delegacions a Roma i Viena, per anar gestant relacions que afavoreixin el reconeixement d'un nou estat. Caldrà veure si amb unes eleccions plebiscitàries el fracàs del Diplocat fa un gir i aconsegueix que la comunitat internacional prengui nota enterrant aquesta inhibició disfressada de "neutralitat".
 
La perla d'avui divendres ens arriba des de Youtube, el qual ens descobreix un vídeo surrealista que demostra que la reforma laboral no és només exclusiva de Mariano Rajoy. I és que els ciutadans de Tòquio han descobert que anar a fer unes copes pot tenir conseqüències imprevisibles.

Això és el que proposa cada nit als seus clients l'establiment de Kaoru Otsuka, el qual no només ofereix alcohol als visitants sinó quelcom que difícilment veuran en un altre lloc a menys que acabin en un estat d'embriaguesa lamentable.

D'aquesta manera, quan els clients ja hagin demanat la beguda, es sorprendran per qui els la porta, dos macacos vestits amb un peculiar uniforme. Segons explica el propietari, les mascotes eren tan aficionades a imitar-lo que al final va plantejar-se que l'ajudessin a mantenir el negoci.

Ja ho veieu internautes, que per agafar una bona mona no cal pas haver consumit alcohol, si més no al Japó.

Final feliç

Bona nit i bon dijous internautes. 'Tenir o no un final feliç depèn d'on decideixis aturar la història'. D'aquesta manera el gran cineasta Orson Welles deixava clar que en les nostres mans està l'opció d'acabar "brutalment bé" o malalment. I encara que tard, el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, no ha tingut més remei que fer fora un d'aquells personatges al que no presentaríem a ningú per vergonya aliena. Així, Javier Rodríguez, el fins avui conseller de Sanitat de Madrid l'han obligat a fer les maletes després que ahir mateix tornés a fer mèrits parlant de l'auxiliar d'infermeria Teresa Romero.

I és que determinats personatges sembla que no en tenen prou i converteixen les declaracions desafortunades en un valor a l'alça de la "xuleria" i la insensibilitat en grau superlatiu. Un fet que quedava palès la jornada passada quan aquest individu es vantava d'haver gestionat la crisi de l'ebola de forma impecable, impedint la mort de Romero i evitant un contagi massiu.

La pressió mediàtica i l'horitzó de les eleccions han fet caure finalment aquest metge, que potser en el seu dia va subscriure el jurament hipocràtic, però ben segur que el codi ètic i les bones maneres les deixà pels altres. Per sort, els ciutadans de Madrid han acabant tenint un feliç lliurant-se'n.
 

Els que a hores d'ara deuen estar també contents són els 33 jutges que fa uns mesos eren expedientats pel CGPJ a causa d'un manifest pro-consulta que defensava el dret a decidir. El membres de l'òrgan judicial han acordat arxivar el cas basant-se en el dret a la llibertat d'expressió i d'opinió. Això sí, han censurat l'actitud que tingueren, perquè segons ells "allunya els tribunals de la ciutadania", cosa que per a molts de nosaltres és tot el contrari.

I mentrestant, els SMS de Junqueras i Mas han centrar bona part de la informació d'avui a l'espera d'una trobada que no acaba d'arribar. Una reunió que hauria de servir per apropar posicions pel bé del país després de la trencadissa que provocà la conferència de Junqueras. Diuen diverses fonts que ara és hora d'arremangar-se i deixar les antipaties personals de banda, prioritzant allò que milions de catalans demanden.

Aquesta és un dels arguments que segurament deuria reclamar la presidenta de l'ANC a la secretària general d'ERC, després de l'acte del líder republicà. I és que al marge dels incondicionals, pocs foren els que aplaudiren i molts els que acabàrem emprenyats al veure que lluny de construir ponts de diàlegs es creaven murs que no ajuden gens al procés. 

Probablement, Carme Forcadell deuria retreure a Marta Rovira aquest mateix punt, ja que sembla que l'eufòria dels republicans al veure la Generalitat a tocar, els hauria fet oblidar que per molt que no els agradi, sense els altres partits (Convergència inclosa) no hi haurà ni eleccions ni independència. No és doncs estrany, que a hores d'ara tant l'ANC com Òmnium vegin amb més simpatia el full de ruta de Mas.

La perla d'aquest dijous ens la porta la premsa del país del sol naixent, perquè si una terra ha sabut combinar la tradició mil·lenària, la tecnologia i alhora l'excentricitat, sens dubte ha estat Japó. En aquest sentit, la premsa nipona ens explica l'èxit que està tenint una empresa emprenedora oferint un peculiar servei de taxi.

Davant el ritme frenètic de la societat actual ha sorgit la necessitat de prendre's les coses amb més calma per combatre l'estrès diari. Una filosofia que ha estat vital perquè la companyia Sanwa Kotsu creés el servei de "Taxi Tortuga".

D'aquesta manera, els passatgers que no tinguin la pressa a l'agenda podran gaudir  d'un viatge més agradable. Entre els seus clients trobem des de dones embarassades, jubilats, famílies amb nens petits i turistes.

En fi internautes, un servei que en hores punta tindrà un munt de competència donat el volum de trànsit, però de de ben segur que algun dia aconseguirà eliminar una de les frases més gastades dels guionistes de , ja que el "segueixi aquell taxi" quedarà desfasat perquè el seguirem nosaltres mateixos xino-xano.

Cop de porta

Bon dia i bon dimecres internautes. 'Amb el puny tancat no es pot intercanviar una encaixada de mans.' Una cita d'Indira Gandhi que ens situa en allò que passà ahir al vespre al Palau de Congressos de Barcelona on Oriol Junqueras va pronunciar una conferència exposant el seu full de ruta. El líder republicà no va sorprendre, si més no en quan a la seva negativa a formar part d'una llista única amb Convergència. Ahir el líder d'Esquerra preferí ser professor universitari enlloc de polític, quelcom que es notà al llarg de l'hora llarga que durà el seu parlament, que mirant i remirant les cares dels 2.000 assistents mostrava avorriment, badalls i son. 

Com recull algun mitjà, l'esmena al pla de Mas fou a la totalitat, incidint especialment en la idea del "paraigua independentista" que permetria que els partits mantinguessin la seva ideologia compartint només determinats punts i posteriorment formar un govern de concentració. D'aquesta manera, l'esperada generositat que esperaven alguns no es produí, i els republicans van mostrar-se ferms defensant polítiques socials i econòmiques diametralment oposades a les del govern. Una tàctica que és una picada d'ullet en tota regla al vot d'esquerres que fa temps viu en l'orfandat més absoluta i espera que algú l'adopti.

La preocupació ben visible que mostraren ahir Muriel Casals i Carme Forcadell davant el cop de porta d'ER. Menys visible, si més no de portes enfora, és la preocupació en el sí de la federació nacionalista després que Artur Mas proposés una candidatura integradora entre polítics, societat civil i professionals de prestigi. El problema i la por d'alguns és que aquest full de ruta podria deixar-los fora de les llistes i segurament no repetirien com a diputats.

El que segur que no es repetirà és el suport d'ERC als pressupostos presentats ahir al Parlament per Andreu Mas-Colell. Uns comptes que el mateix conseller d'Economia qualificà de pressupostos amb un "plus polític", perquè dels 22.400 milions de despesa previstos no quadren amb el 19.900 milions, havent-hi un desfase que el govern espera compensar amb la venda d'immobles i la negociació amb Madrid reclamant tot el que se'ns deu. Un problema de liquidesa que lluny de trobar solucions reals és molt probable que acabi novament amb una pròrroga per la manca de suport a uns números purament ingenus i virtuals.

Qui ja no és virtual aquest matí és el titular del ministeri de Sanitat, que recentment cedí solidàriament Ana Mato. Moncloa sorprengué altra vegada i nomenà Alfonso Alonso, el fins ahir portaveu del PP al Congrés. El perfil gens tècnic en la matèria es compensa fonamentalment per ser un home de la màxima confiança de la vicepresidenta, tenir la llengua esmolada parlant de Catalunya i finalment, no tenir una parella que li faci regals amb fons de la Gürtel.

L'edició canadenca del Huffington Post és l'encarregada d'apropar-nos a la realitat de les perles. La d'avui ens la situal a la tranquil·la ciutat de Hamilton on la seva comunitat s'ha vist sorpresa per la història protagonitzada  per la família de Peter Wald.

Segons llegim, l'home fou diagnosticat de diabetis i enlloc d'iniciar el tradicional tractament va preferir encomanar-se a Déu. I pel que es veu, Nostre Senyor no se'l deuria escoltar massa perquè la malaltia fou implacable i se l'emporta amb ell.

El relat no acaba aquí perquè si Peter Wald era creient, la seva família encara ho era més. Fins a tal punt que un cop finat el cap de família, enlloc d'enterrar-lo van preferir tenir-lo a casa a l'espera que els seus precs aconseguissin ressucitar-lo algun dia. 

Lògicament, el cos del patriarca acabà en un estat lamentable després de 6 mesos al pis de dalt, i no fou fins que els desnonaren per impagament que les autoritats denunciaren l'estrany comportament de la família, la qual responia sempre al veïns que s'interessaven per ell dient que estava "en mans de Déu".

En fi internautes, que per molta que un tingui, no s'ha d'oblidar mai que la fe pot moure muntanyes, però no cadàvers.

Les aparences...

Bon vespre i bon dimarts internautes. 'No parlis a menys que puguis millorar el silenci.' Gran frase la de l'argentí Jorge Luis Borges que ens demostra la nul·la il·lustració de determinats dirigents que ens governen. Ja diuen que les aparences enganyen i més si tenim en compte el protagonista del dia, que tot i dir-se Català, el cognom no li fa justícia, malgrat sigui aquesta la cartera que ocupa des de fa uns mesos.
I és que el ministre del ram (de la mala educació) ha aprofitat l'esmorzar informatiu d'Europa Press per comparar nazisme i sobiranisme, un fet que fins ara sempre havíem sentit dir a dirigents del PP però no pas a membres del govern. Com ja és costum i fins i tot tradició, Dolores de Cospedal no ha volgut quedar-se enrere i s'ha sumat al discurs del que se suposa és qui vetlla per la justícia de tots els ciutadans.

Sigui com sigui, ja no és tant el mal que ens puguin fer declaracions com aquestes, perquè fa temps que estem immunitzats contra l'estupidesa, però sí que en aquests casos en que es fa un revisionisme malintencionat de la història del vell continent, som molts els que trobem a faltar una condemna enèrgica d'Europa, la qual continua escudant-se en "això és un afer intern i nosaltres no ens hi posem".

Però com la vida, la política no està pas exempta d'incomoditats. I això és precisament el que es palpava ahir en l'acte del Dia de la Justícia, on el destí o si més no el protocol va reunir el president de la Generalitat i el fiscal superior de Catalunya. A diferència d'altres ocasions en que la processó va per dins i es guarden les formes per allò tan hipòcrita del "políticament correcte", en aquest cas Artur Mas no es mossegà la llengua i etzibà que "no s'ha de confrontar la legitimitat democràtica i la legalitat de l'Estat de dret". El discurs no sentà especialment bé a Jose María Romero de Tejada, el qual no només no aplaudí sinó que malgrat compartir taula, no dirigi la paraula al president català.

Qui continua fent feina de picapedrer és David Fernández, que finalment ha aconseguit que CiU i PSC canviessin la seva posició inicial respecte a les 22 compareixences que vetaren en el seu dia per comparèixer a la comissió d'investigació sobre el frau i l'evasió fiscals. D'aquesta manera, si els citats no s'hi neguen o unes eleccions anticipades ho impedeixen, veurem desfilar fins a 200 persones per donar explicacions sobre casos tan sonats com Pretòria, Palau, Pujol, Camarga...

I parlant d'escàndols, no podem pas deixar passar la polseguera que ha aixecat la renúncia de Mercè Pigem al Consell General del Poder Judicial, perquè tal com recullen alguns mitjans, la jugada hauria estat doble. Primer desprestigiar novament algú vincular a CiU i segon fer una ziga-zaga perfecta al substituir-la per Antonio Álvarez-Buylla, el qual estava imputat per falsificació de document públic. Es dóna la circumstància que finalment se l'ha desimputat i això reforça el sector conservador perquè permetrà treure a concurs la plaça que actualment ocupa del jutge Pablo Ruz de forma interina. Una jugada mestra, per posar més pals a les rodes del cas Gürtel amb l'objectiu que acabi dilatant-se en el temps i possiblement prescrivint.

La perla d'aquest dimarts ens arriba a partir d'una investigació publicada per la revista científica PNAS, segons la qual els humans ens mirem massa el melic sense tenir en compte que no som els únics en aquest planeta. La publicació desmenteix la tesi que fins ara creia que l'alcohol fou introduit per primera vegada a la dieta fa prop de 9.000 anys.

Una recent investigació paleogenètica demostra que fa uns fa uns 10 milions d'anys, els primats ja prenien alcohol. Així, els nostres avantpassats haurien començat a entrompar-se com a conseqüència d'ingerir la fruita caiguda, gairebé podrida, que hauria tingut els primers efectes etílics de la història.

En fi internautes, que al final el temps és el millor mestre, llàstima que al final acaba matant tots els seus estudiants.

Amb més pena que glòria

Bon vespre i bon dilluns internautes. 'Es viatja no per buscar la destinació sinó per fugir d'on es parteix.' Aquestes cèlebres paraules de l'escriptor Miguel de Unamuno reflecteixen en gran manera la visita metge amb que Mariano Rajoy i la plana major del PP van obsequiar als fins llavors oblidats companys de partit a Catalunya. Alguns esperaven amb certa expectació al president del govern, per si de sobte hagués portat alguna oferta sota el braça. Res més llunys de la vertitat, retrets i menyspreus en un acte més propi d'una campanya electoral que no pas de reconciliació i entesa tal com pregonaven dies abans.

Val a dir que en perfecta sintonia amb el temporal d'aquest cap de setmana, Rajoy va demostrar que a l'igual que es va negar novament l'estació de l'AVE a Girona, ell va tornar-se a erigir en aquell dirigent "negat" per fer front als problemes reals del país. Es clar que tot són maneres d'enfocar les coses, i el cap de l'executiu espanyol va voler penjar-se medalles davant d'una claca incondicional que aplaudia per l'emoció que despertaven les paraules que algú li va escriure. D'aquesta manera, restà importància a l'èxit del 9-N, qualificant-lo de fracàs internacional, gràcies al seu gest de no haver fet res per impedir-lo.

No faltaren lloances per Alicia Sánchez-Camacho, la qual colpida pel discurs engrescador del seu amo i senyor, era un mar de llàgrimes. D'aquestes i altres coses n'ha parlat avui la presidenta del PPC a Catalunya Ràdio, on s'ha vist en molts moments acorralada per Mònica Terribas que ha anat desmentint un per un tots els arguments que exposava la dirigent. I és que dos dels punts destacats del "míting" de Rajoy foren la idea de negociar amb la ciutadania i no pas amb el govern català. L'altra, igual de preocupant, a l'afirmar que "el PP és l'alternativa constitucionalista". Aquest últim argument, més propi de temps passats, ens recorden que si en el seu dia PP i PSOE ja van impulsar i aprovar una llei de partits, sempre poden ampliar-la adaptant-la al procés català.

A l'igual que el seu ministre d'Economia, Mariano Rajoy va voler tranquil·litzar-nos tot dient que malgrat la deslleialtat del govern de la Generalitat, els catalans no hem d'inquietar-nos pas, perquè el seu executiu sempre abocarà diners a cabassos a través del FLA, això sí, sempre i quan els tornem els nostres calers amb interessos. Pura demagògia.

L'altra notícia del dia ha estat la presumpta unitat secreta de la Policia Nacional que hauria creat el ministeri de l'Interior per investigar possibles drapets bruts de dirigents independentistes. Així, pel sol fet de ser un cos reservat, l'existència o no del mateix no ens ha de treure pas la son, perquè el nostre és un poble que fa temps que conviu amb el CNI i la seva particular brigada d'informació "político-social" com en els millors temps d'un tal Paquito.

Potser una de les víctimes d'aquest cos seria Mercè Pigem, la fins avui vocal del CGPJ, que s'ha vist pressionada a deixar el seu càrrec després que la Guàrdia Civil li trobés a ella i la seva germana 9.500 i 10.600 euros respectivament quan tornaven d'Andorra. Malgrat que la filtració als diaris ja podem imaginar-nos d'on ve, no deixa de ser significatiu que no hauria comès cap delicte, potser l'únic haver estat proposada per CiU. Sigui com sigui, no deixa de ser curiós que tinguin una mare tan generosa a Andorra que els fa regals de Nadal tan generosos.

La perla d'aquest dilluns demostra que el món està canviant. Si més no això és que es desprèn de la notícia que ens arriba des de terres xineses, on un jove va intentar robar un banc armat amb un ganivet. Una escena que no es diferenciaria gens de qualsevol atracament al món, si no fos per un petit detall.

Segons afirmaren diversos testimonis, l'acció del delinqüent fou d'allò més surrealista, ja que en un primer moment el lladre se situà davant la caixera anunciant que allò era un atracament. La treballadora, lluny de posar-se nerviosa, l'obligà a respectar el seu torn i a posar-se a la cua.

Quan finalment li tocà, el jove exigí 10.000 iuans (1.300 euros), petició que no fou concedida per la caixera argumentant que en el seu compte només hi tenia ingressat 1 iuan. Fou aleshores quan els guardes de seguretat procediren a detenir-lo.

Ja ho veieu internautes, els tentacles de la "burrocràcia" ja arriben a tot arreu.