Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Relativitat

Bona tarda i bon divendres internautes."Quan festeges a una noia maca, una hora sembla un segon. Però si seus sobre carbó roent, un segon semblarà una hora. Això és relativitat". D'aquesta manera tan gràfica ho expressava el gran físic Albert Einstein. Aquesta frase ens serveix per referir-nos a les paraules que ahir el president Artur Mas pronunciava sobre la necessitat relativament urgent a convocar la consulta. Sembla estrany que després de la reunió constitutiva del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Artur Mas faci servir aquesta expressió donada la situació dramàtica del nostre país. Vull creure que el primer dels catalans continua defensant i creient en aquest vaixell que ens ha de dur a l'Estat Propi, per tant seria oportú que fos rigorós en el llenguatge perquè expressions desafortunades o poc acurades com les d'ahir no esperonen gaire els ciutadans que volem votar.

D'altra banda, el de moment soci de govern, Josep Antoni Duran i Lleida es feia estimar manifestant que el seu partit és el principal referent internacional de Catalunya, i 'sigui quin sigui el resultat del procés, Unió serà indispensable'. Segurament té part de raó el líder democristià, però el que és evident és que el que no és indispensable és algú com ell que no para de torpedinar el procés i l'endemà demana perdó, com aquell que tira la pedra i amaga la mà.

Fora de les nostres fronteres, si més no lingüístiques, la notícia de l'empresonament de Luis Bárcenas sorprenia a la gran majoria, fins i tot a ell. Finalment, el jutge de Ruz prenia aquesta decisió després de considerar que existia risc de fuga al ser informat per les autoritats suïsses de moviments de capital del seus comptes cap a d'altres ubicats als EUA i Uruguai. Veurem si la presó de Soto del Real acaba essent casa seva per un temps o bé simplement residència per uns dies, tal com va passar amb l'expresident de Caja Madrid.

Al PP mentrestant, silenci, prudència i 17 paraules a l'hora de comunicar el seu total respecte a les decisions judicials. Malgrat aquesta manca de declaracions, molts dirigents del PP no les tenen totes, perquè de ben sabut és que l'extresore del Partit Popular és un home meticulòs que acostuma a tenir més d'un às a la màniga. Per tant, no és pas exagerat pensar que quan més temps passi a la presó Bárcenas aniran apareixent revelacions i acusacions sorprenents, que tal com explica El País, poden posar força nerviosa la cúpula de la formació. Parafrasejant William Shakespeare: 'Compte amb la foguera que encens contra el teu enemic, no fos cas que et socarrimis tu mateix'.

El que no vol cremar-se més ha estat José Antonio Griñan, baró del PSOE andalús que per sorpresa anunciava que no pensa repetir com a president de la Junta d'Andalusia. Segons Griñan vol deixar pas a les noves generacions, però això no treu que els darrers temps el cas dels EROs i la mala relació amb IU ha fet que el líder socialista es decantés per no optar a un tercer mandat. A Madrid però toquen el violí, almenys pel que fa a Rubalcaba, perquè continua sentint-se joveníssim per seguir, encara que sigui, per seguir enfonsant un partit que tot i estar a l'oposició no acaba d'aixecar el cap.

Finalitzem la setmana amb les perles del dia. La primera ens la serveix avui mateix l'encara cap d'Estat, el rei Juan Carlos, el qual ha clausurat el XIV Curs d'Estat Major en l'acte celebrat a Madrid. Com ja és habitual, el rei s'ha apropat als periodistes per fer la seva tradicional gracieta informal, i aquesta vegada a casa ens ha deixat sorpresos a l'afirmar 'Aunque mientan y digan que estoy enfermísimo, es asunto de tornillos'. Sabíem dels seus problemes físics però no pensàvem que el mal hagués passat al terrat quan feia esment als cargols. Seran els efectes secundaris que provoca matar elefants.

La darrera perla ens la porta una vídua molt comercial, la presentador Raquel Sánchez Silva, que recordem va perdre al seu marit fa pocs dies. En les primeres declaracions al programa d'Ana Rosa Quintana, va dir: 'un petó molt fort Ana, a tu i a tot el teu equip, que em van arribar tots els vostres missatges gràcies al meu Sony Experia Z'. Interessant veure que fins i tot en moments tristos i dramàtics hi ha professionals de la comunicació que no baixen la guàrdia, però es clar, morir-se ja no és el que era, perquè abans no teníem el Sony Experia Z.

No deixem de pedalar

Bon dia i bon dijous internautes. Diu el refrany que 'El moviment es demostra caminant' i ahir el Parlament de Catalunya acollia la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Un acte que segons els presents serví per constatar la diversitat d'opinions respecte a la consulta però també demostrà la gran unitat respecte a la necessitat de permetre que la gent voti i decideixi el futur de Catalunya. El 22 de juny de 1633 un científic anomenat Galileu Galilei va haver de negar l'evidència davant el Tribunal de la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana, per retractar-se que el Sol era el centre de l'univers i la Terra es movia al seu voltant, contradint la versió oficial de l'època segons la qual, el nostre planeta n'era el centre. Diu la llegenda però, que Galileu va xiuxiuejar al final de la seva declaració: 'i tot i així es mou'.

Doncs amb aquest esperit hauríem de fer la lectura del que va passar ahir a la Cambra catalana, on la majoria de partits a excepció del PSC, PP i C's van reunir-se amb agents socials, econòmics i més de quaranta entitats representatives del país. Malgrat aquestes absències i la de Foment del Treball, que rebutja frontalment el Dret a Decidir, és important que el procés no defalleix i segueixi el seu curs, guanyant musculatura i caminant vers un objectiu anomenat INDEPENDÈNCIA.

Una destinació que no tothom comparteix. És el cas de dos exmagistrats del Tribunal Constitucional, Carles Vives Pi-Sunyer i Eugeni Gay. El primer és el president del Consell Nacional per a la Transició i admet obertament que 'l'encaix de Catalunya a Espanya és impossible' i assegura que hi 5 vies possibles per poder fer la consulta. El segon, en canvi, diu que el referèndum hauria de ser a nivell espanyol, però que si no fos avalat per l'Estat no tindria efectes jurídics i seria absurd que es celebrés.

El Periódico publica que l'asseguradora de Método 3, WR Berkley Espanya, encara no ha rebut cap mena de notificació per pagar la famosa indemnització dels 80.000 euros a Alícia Sánchez-Camacho. Sigui com sigui aquest no és l'única incògnita d'aquest estrany cas d'espionatge, perquè la líder del PPC continua sense recordar si fou ella la que pagà el dinar. Aquesta maniobra del Pacte de Silenci per evitar més publicitat del cas no li està donant tant bon resultat esperava, i és per això que el PP denuncia ara que altres dirigents del partit també han estat espiats, presumptament es clar.

En terres gironines ahir tornaven a tenir un visitant il·lustre per alguns, simplement reial per aquest que us escriu. El diari El País es fa ressò de la visita de Felipe de Borbón a l'entrega dels premis de la Fundació Príncep de Girona. L'hereu de la corona va animar als joves a seguir amb els estudis per no caure en la frustració i apostin per l'emprenedoria. És fàcil fer afirmacions com aquestes, encara que siguin en català, quan la política de beques s'ha retallat especialment a Catalunya i a més les taxes universitàries s'han apujat notablement. Al marge d'això, la nota negativa, a part de la visita en qüestió, foren les càrregues que els agents de la BRIMO dels Mossos d'Esquadra van fer contra els manifestants per la visita reial. Un fet aquest que no per ser habitual deixa de ser menys denunciable i hauria de fer replantejar el protocol d'actuació als responsables del Departament d'Interior.

Les perles del dia són també interessants avui. Segons informa El Mundo, el sindicat CSIF denuncia que el col·lectiu d'inspectors d'Hisenda tenen restringida, curiosament, la informació relativa a la infanta Cristina i només els caps de l'Agència Tributària poden consultar-la. Un fet que coincideix en la queixa del Col·legi Oficial de Notaris que rebutgen ser els causants de l'escàndol del DNI de la infanta. Segueix la transparència informativa.

La segona perla també té caire reial. El Confidencial explica que la princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amiguíssima del rei Juan Carlos i col·laboradora del Govern espanyol, viatjava com una reina per Europa, tant per plaer com per negocios, gràcies a l'avió privat, que 'Oh sorpresa!' pagava des de Ginebra Arturo Fasana, el comptable suís del PoPular cas Gürtel.

Sense abandonar la monarquia, el diari El País parla de cosins reials, en aquest cas del cap d'Estat del Marroc, país on la llibertat d'expressió i el dret a la discrepància no està en el diccionari. D'aquesta manera, el príncep Moulay Hicham hauria estat fitxat per la organització Human Rights Watch per tal d'assessorar-los en temes de drets humans als països àrabs. Si no fos perquè ara està força ocupat, no us estranyi que també volguessin fitxar Luis Bárcenas per administrar les finances d'aquesta ONG, donada la credibilitat i honorabilitat del personatge.

Duran In fraganti

Bon dia i bon dimecres internautes. L'escriptor i filòsof francès Albert Camus escrivia 'Dos homes traïts per la mateixa dona són una mica parents'. I en aquest circ polític de la política catalana, els dos homes enganyats serien Artur Mas i Oriol Junqueras, que novament s'han vist traïts per la seva parella de ball d'Unió Democràtica. Tal com recollia ahir el Diari de Girona, Duran va carregar fort contra ERC i CDC, així com també altres mitjans. Hores més tard, en resposta als periodistes que l'esperaven al Congrés de Diputats ha demanat disculpes pel to emprat i no ha volgut fer més comentaris. El que tothom té força clar és el que pensa el líder d'Unió, tant en públic com en privat, però el sorprenent d'ahir és que al seu partit també té enemics o 'Adversaris' com li agrada anomenar-los ell. Aquesta 'quinta columna' no li està facilitant massa el camí i denota que com bé deia aquell famós Rafeques 'No es pot matar tot el que és gras'.

Era d'esperar alguna reacció per part del portaveu del govern que ahir compareixia davant els mitjans com cada dimarts, però Francesc Homs, fidel a la pau que exigí Artur Mas després de l'últim malentès amb Duran, va tirar pilotes fora i no va fer més llenya. Molts es pregunten per què aquest matrimoni mal avingut no trenca d'una vegada i comencen una vida nova per separat. Tot i que això no té una única resposta, probablement la hipòtesi més lògica és que això provocaria una crisi de govern que obligaria a convocar novament eleccions anticipades i les trencadisses sempre passen factura, sobretot quan les enquestes no els són precisament favorables. De tota manera, el procés sobiranista també és una oportunitat per fer foc nou i podria ajudar CDC a remuntar posicions, sempre i quan deixi el llast pesat del Senyor Duran i el seu etern autonomisme.

Mentrestant, el PSC o si més no, la seva direcció tornava a posicionar-se vers la consulta. Ahir tornven a ratificar la decisió de no participar en el la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, en el qual ja està confirmada la participació dels partits polítics, a excepció dels de sempre, així com de 40 entitats. Segons va expressar Pere Navarro, no volen participar en un 'aquelarre independentista'. Aquesta bonica paraula d'origen basc fa referència a una reunió de bruixots i bruixes al voltant d'un foc. Llàstima que encara hi ha gent que enlloc de sumar-se al carró independentista prefereixen criminalitzar als que no pensem com ells, titllant-nos d'heretges. No sé si als companys socialistes que es consideren independentistes els tenen la mateixa estima, si més no, a rel del que l'exministre Celestino Corbacho afirmava ahir als micròfons de RAC1. L'exalcalde de l'Hospitalet va desvetllar que fou ell qui ideà la campanya pel NO a la independència al seu municipi i convidà a aquells companys tocats pels vents sobiranistes a marxar perquè el PSC mai no serà un partit independentista.

I mentre aquí seguim barallant-nos a Madrid aprofiten el temps. Tal com informa Nació Digital, diverses personalitat que formen part d'un del think tanks més poderosos del PP, han publicat un estudi en que advocats de l'Estat, membres del Tribunal Sprem, catedràtics i tècnics adverteixen del risc que suposa per la unitat d'Espanya els nacionalismes com el català, al que consideren un problema. L'estudi, elaborat segons les directrius de la FAES d'Aznar. El document anomenat 'Recuperar España. Una propuesta desde la Constitución' veu amb bons ulls emprar totes les vies possibles per mantenir la unitat espanyola, sense descartar la via bèl·lica, ja que pels autors, el secessionisme suposa un conflicte constant i sense solució negociada ni pactada. I mentrestant aquí dient que no ens entenen, potser és que ens entenen massa i tot.

Finalitzem  l'editorial amb dues perles. La primera ens la porta un clàssic de La Mossegada, Iñaki Urdangarín, el qual ha estat sorprès a Londres, no visitant la reina d'Anglaterra sinó jugant alegrement milers d'euros en un dels casinos més selectes de la capital britànica. Ho explica en detall El Confidencial.com, aclarint que el duc de Palma es trobava en companyia de dos guardespatlles i una atractiva senyoreta jugant a la ruleta, mentre la seva muller era a l'acte d'homenatge al seu avi Juan de Borbón. N'hi ha que els agrada jugar amb foc i es creuen intocables. NO ens estranya que fundés l'Institut Nóos, una 'empresa sin-ó-nimo de lucro'

La segona amb pudor a tabac, ja  que la Fiscalia demana 6 anys de presó i 2'2 milions d'euros a l'exconseller de Governació Jordi Ausàs, per presumpte tràfic de tabac. Segons el fiscal, l'excàrrec d'ERC hauria estat important i distribuïnt-lo des d'Andorra mentre era conseller. Ja ho diuen que aquest vici perjudica greument la salut dels polítics contrabandistes.

D’on no n’hi ha, no en pot rajar

MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ
 
Encara no han passat ni dos dies de les darreres declaracions de Duran que ja ha tornat a atacar de nou. I aquest cop ho ha fet sense embuts, pensant-se que només hi havia càrrecs fidels d’Unió i carregant-se tot el què li ha passat per davant del nas. En el seu discurs de divendres a l'assemblea Intercomarcal d'Unió a l'Hotel AC Palau de Bellavista, el líder d’Unió va etzibar dures crítiques a TV3, RAC1, CDC i alguns membres d’Unió al considerar que estan aplanant el camí d’ERC. El Diari de Girona ha tingut accés a la gravació del lamentable “discurset” més propi d’un animal ferit que d’un líder d’una formació política. El què sorprèn, però, son les formes, doncs a banda de del contingut, va afirmar que el procés de Transició Nacional “quedarà en un no res” , que ERC “ no té ni puta idea de responsabilitat de governar” , va reptar a “trobar-nos d’aquí 4 anys”, va riure’s dels alcaldes que penjaven l’estelada i va carregar contra els unionistes de la Cerdanya que el van criticar...Si Shakespeare aixequés el cap li diria aquella frase tan coneguda: “És millor ser rei del teu silenci, que esclau de les teves paraules” . Val a dir, que Duran ahir va demanar disculpes pel “to poc respectuós” amb el que va parlar d’ERC, però que per la resta, no faria cap mena de comentari.

Però encara que Duran cregui que Junqueras és “un bon xicot”, també ha advertit que ell és adversari d’ERC. Tant de bo tingués raó l’escriptor britànic, però malauradament, i com gairebé sempre, el Govern li ha perdonat aquesta deslleialtat i han tret ferro a l’assumpte. El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha negat que hi hagi cap “crisi” de partit i ha recordat que ERC també ha governat amb “errors i encerts”. No entenc com no els hi cau la cara de vergonya cada vegada que han de sortir a defensar aquest senyor.

Per altra banda, tenim les “inestimables” declaracions del Sr. Corbacho, ex-alcalde de l’Hospitalet i diputat del PSC. Ha explicat, en declaracions a l’ACN, que el PSC no és un partit independentista i que la seva proposta de federalista plantejada des de Nicaragua no s’entendria a l’Hospitalet. Què es pensa Sr. Corbacho, que els ciutadans de l’Hospitalet son curts o què? ... De totes maneres, sona més a excusa pel mal plantejament que fan de tot plegat, que a argumentació lògica. El PSC no pot anar utilitzant i manipulant la ciutadania de l’Hospitalet quan i com li ve de gust, doncs ja tenen prou capacitat per decidir els seu futur tots solets i sense ajuda ni mals consells que acaben fomentant l’odi en alguns sectors. Clar que el seu primer secretari, el qüestionat Sr. Pere Navarro, ha tornat a insistir en que no formaran part del Pacte pel Dret a Decidir...i crec que li han vist les orelles al llop i per això s’han fet enrera, doncs al PSOE, no crec que li faci massa gràcia tenir aquest representant, que no sap mai on navega, a les seves files.

També tenim noticies de la Delegada del Govern, la Sra. Llanos de Luna, que està investigant els ajuntaments que pertanyen a l’AMI, al·legant que només vol informació per saber si s’ha pagat la quota. Un altre exemple de la manca de democràcia del partit que representa. Que es preocupi dels impagaments d’Intereconomia, que han de “marxar per potes” abans del dia 18 de juliol de la seva seu perquè estan en fallida i caiguda lliure, i traslladar-se a uns locals sense condicions d’un polígon de Leganés. La cadena espanyolista per excel·lència està en situació límit, doncs suposo que l’audiència ja se n’ha cansat de sentir bestieses que desperten els instints més animals, amb la diferència que els animals no són racionals, i alguns personatges tampoc.

Aquests atacs gratuïts a l’independentisme, per la seva manca d’arguments, fan que la paciència s’acabi, i no només la dels catalans, sinó també la dels que son contraris a tot el referent a la nostra terra. És a dir, nosaltres tenim pressa, molta, pel bé de tots, sense condicions i SEMPRE de manera pacífica, però mentre fem concerts, concentracions , paradetes informatives, encesa d’estelades, fires itinerants i molta feina poc reconeguda, amb una base sòlida de cooperació, sentiment, arguments i dignitat, actitud de la qual hem de sentir-nos orgullosos, hi ha quatre brètols que aprofiten per agredir físicament persones i establiments per sol fet de ser catalans i/o mostrar-se partidaris de la Independència o del Dret a Decidir.

A banda dels continus atacs, dels quals la majoria de mitjans ni tan sols se’n fan ressò, a les paradetes informatives de l’ANC de l’Hospitalet i d’altres indrets per part de quatre desgraciats, dels desperfectes a la Seu Nacional de Solidaritat Catalana, i d’altres fets aïllats, el succés més escandalós i imperdonable dels últims dies és l’apunyalament d’un jove a Igualada, mentre participava en els actes de la Revetlla de Sant Joan organitzats per Òmnium Cultural i el Casal Independentista. Els agressors s’hi van presentar amb símbols feixistes. Trist, molt trist i indignant, haver de passar per això...Per això, des de la Mossegada, volem donar tot el nostre suport al jove ferit i a la seva família.

Res pertorba tant la vida humana com la ignorància del bé i el mal“ (Ciceró, escriptor, orador i polític romà)

Juliol "calentet, calentet"

Bon dia i bon dimarts internautes. 'M'interessa el futur perquè és el lloc on vull passar la resta de la meva vida', ho deia el gran cineasta Woody Allen. Una frase que molts catalans podem contextualitzar perfectament en el que ens espera en una Catalunya independent. De moment, segons informava La Vanguardia aquest cap de setmana, Artur Mas té previst durant el mes de juliol presentar formalment a Mariano Rajoy la sol·licitud d'un referèndum. Un moviment de fitxes que encara estan negociant CiU i ERC perquè el president era reticent a fer-ho, ja que considerava que aquesta petició ja l'havia fet verbalment en la darrera reunió a La Moncloa. Afortunadament la pressió dels republicans sembla que ha tingut els seus fruits i finalment el dirigent català formalizarà aquesta petició, que tot sigui dit, ja sabem quina resposta tindrà, però almenys el tràmit legal s'haurà fet. O sigui, que tot indica que l'estiu que ens espera serà calentet, calentet.

El que estava calent i emprenyat com una mona fou Josep Antoni Duran i Lleida, el qual segueix pensant que el govern català està massa condicionat per Esquerra. Així ho recull el Diari de Girona, explicant que el líder democristià, davant uns 200 càrrecs del seu partit, va carregar durament contra 'TV3, RAC1, CDC i alguns d´Unió' per fer seguidisme del partit de Junqueras. A més, Duran va reiterar que el procès acabarà en un no res, sense pena ni glòria. Com veieu internautes, n'hi ha que continuen confonent desitjos personals amb realitat.

Un altre que pateix del mateix mal és el ministre José Ignacio Wert, que continua amb la seva facilitat per fer amics dins i fora del seu partit. El titular de Cultura i Educació aposta per modificar la política de beques posant la nota mínima per accedir a les ajudes en el 6'5. Una mesora que no deixa de ser l'excusa perfecta per retallar les subvencions als estudiants amb menys recursos i que paradoxalment hauria deixat fora de la universitat al seu gran amic José María Aznar, que en el seu dia va treure un 6'4. Com sempre, no interessa que la població tingui accès a l'ensenyament superior perquè després el govern es troba amb protestes i manifestacions gens còmodes.

I mentre a Itàlia l'exprimer ministre Berlusconi és condemnat a 7 anys de presó i inhabilitació de per vida, Espanya continua marcant perfil en temes de justícia, posant-hi la nota de color. El Consell General del Poder Judicial ha rebutjat donar ampara al jutge Silva, després que aquest denunciés que haver rebut pressions en el 'cas Blesa', que finalment ha estat desestimat, deixant en llibertat l'expresident de Caja Madrid.

Parlant de Madrid, nova esbroncada a la monarquia. Aquesta vegada el blanc dels xiulets ha estat la reina Sofia, la qual va haver d'aguantar la protesta d'una part del públic del Auditorio Nacional de Madrid. Evidentment, per molt ferro que vulguin treure a l'assumpte, la Casa Reial està molt preocupada per la desafecció que dia rera dia va tenint la institució entre els seus súbdits. De tota manera, públicament ho atribueixen a la crisi i al fet que aquest dia algunes entrades estaven a 5 euros. I es clar, què se'n pot esperar d'un poble universitari? 'No anem bé companys, no anem bé' s'escolta a La Zarzuela. No us perdeu aquesta informació de El Huffington Post i aquest vídeo,  que deixen clar que la crisi és també dels valors monàrquics.

El que tampoc acaba de funcionar-li a Espanya és l'estratègia pel tema Kosovo. Ahir el representant espanyol a la Unió Europea reiterava que la seva posició respecte a aquest país no ha variat un mil·límetre. Això sí, aquests dies s'està negociant un acord d'associació amb la UE, previ a l'adhesió, que no haurà de comptar amb l'aprovació dels 27 membres, sinó que serà la mateixa Unió que ho decidirà, deixant la porta tancada al veto d'Espanya i Xipre. Un moviment que no agradarà gens al ministre Margallo.

Acabem amb dues interessants perles. Segons llegim a La Vanguardia, el cas català serà debatut com a tema d'estudi en diverses universitats d'estiu d'Europa. L'autodeterminació i la viabilitat econòmica en la creació de nous estats seran de ben segur els cursos que més comentaris i articles generaran aquests dies. Nova mostra, que els processos d'Escòcia i Catalunya es segueixen amb especial interès fora de les nostres fronteres, malgrat alguns s'esforcin per fer veure el contrari.

I curiós el que publica El Periódico, que explica que la JNC ha ideat la campanya 'Jo, Catalunya' per atraure l'atenció dels joves catalans i sumar-los al procès independentista. Una acció que consisteix en repartir preservatius. No sabem si la campanya ha estat ideada des de la Conselleria del Sr. Mas-Colell, bàsicament per l'elevat cost que suposarà l'Estat Propi, i ara no és qüestió d'anar fent catalanets alegrement, que després no hi haurà diners ni per hospitals, escoles, beques menjador, etc.

La tendència es reforça

Bona tarda i bon divendres internautes. Diu un vell proverbi xinès que 'El bon general sap vèncer, però també sap no abusar de la seva victòria'. I aquesta és la filosofia que impulsa Esquerra Republicana, a la qual totes les enquestes donen com a guanyadora. La darrera en l'oferia ahir el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, la qual confirma a grans trets l'enquesta que fa uns dies publicava El Periódico. Es confirmaria la victòria contundent dels republicans i la pèrdua de 15 diputats de CiU. Les altres baixes significatives són les de PSC i PP respectivament, mentre Iniciativa es mantindria, Ciutadans augmentaria entre tres i quatre escons, i la CUP doblaria la seva actual representació.

Malgrat no deixen de ser projeccions i estimacions de vot, queda clara la tendència alcista d'ERC i la pèrdua important de CiU. Un augment el d'Esquerra que també es tradueix en Oriol Junqueras, el qual és el líder més ben valorat (5'75%), seguit del seu company Alfred Bosch i el líder d'Iniciativa, Joan Herrera. Al marge d'aquestes consideracions, queda clar que el front sobiranista no tan sols tornaria a guanyar, sinó que a més veuria augmentada la seva diferència.  A més, el baròmetre també destaca el 55'6% de catalans que votarien a favor de la independència davant d'un 23'4% que ho faria en contra. D'aquesta manera, es referma la idea que assolir la Independència no es pas una entelèquia, però no val a badar i cal seguir treballant des de la base i empenyent els nostres representants a seguir endavant amb el procés.

Mentrestant a Madrid, l'olla continua fent xup-xup. Ahir el Ministeri d'Hisenda condicionava, per no dir que feia xantatge, la flexibilització del dèficit autonòmic a la supressió de duplicitats existents en aquests territoris, com ara Catalunya. I evidentment, el PP té varis organismes al punt de mira, com són el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Centre d'Estudis d'Opinió, les oficines a l'exterior i un llarg etzètera. Tot allò que representi la identitat i singularitat catalana per sobre de l'espanyola. El conseller Francesc Homs va respondre amb contundència que si hi ha duplicitats és el govern espanyol el que hauria de suprimir aquests organismes a casa nostra, ja que Catalunya ja disposa dels seus d'acord amb les competències rebudes.

La notícia que ha de ser rebuda i llegida amb atenció és la que protagonitzava, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, exmilitant del PP i un dels 7 pares de la Constitució. Segons el jurista, hauria d'haver estat el govern espanyol el que hauria d'haver convocat un referèndum a Catalunya després de la gran manifestació de l'11 de setembre del 2012. Resulta xocant que un exdirigent popular i autoritat jurídica es pronunciï d'aquesta manera i en canvi el senyor Miquel Roca, també pare de la Constitució, no digui ni piu i prefereixi defensar la infanta Cristina, filla de l'hereu polític d'un tal Francisco Franco.

D'altra banda, el Banc d'Espanya, en boca del seu governador advertia que les futures pensions seran tan baixes que s'hauran de compensar amb fons de pensions privats. Un extrem aquest, que fa temps que es veu a venir, però que tampoc garanteix estabilitat si tenim en compte com han actuat les entitats bancàries amb casos tan flagrants com les preferents, en que el valor de les mateixes s'ha vist reduït ostensiblement, arribant a fer quitances insultants.

Acabem la crònica del dia i de la setmana fent-nos ressò de diverses perles. La primera ens trasllada a Alacant, perquè segons recull La Vanguardia, el fracàs escolar no tothom el veu malament, si tenim en compte que una discoteca regalava copes per cada suspens. Així que a la típica pregunta dels pares a final de curs sobre si tenim 'Carbassa o Meló', alguns carbassers somreien d'orella a orella, perquè la llei del mínim esforç encara té compensacions, alcohòliques, això sí. Vista la indignació de la campanya, la discoteca en qüestió s'ha vist obligada a retirar la promoció.

Des del Japó ens arriba la segona perla. Ho llegim també al diari ARA, el qual explica  que l'última tendència en jocs eròtics passa per llepar la còrnia a la teva parella. Un fet, que a part d'angúnia està provocant un munt de casos de ceguesa i està fent d'or les clíniques oftalmològiques que han VIST incrementat el seu negoci, a causa d'aquells atrevits que han reconvertit una famosa frase per 'Allà poso l'ull, poso... LA LLENGUA'.

I sense marxar de l'Orient, ens endinsem en un tema força pelut, literalment parlant, ja que les xineses s'han convertit en consumidores d'unes mitges força peculiars, les mitges de peludes. Una peça de vestir especial que imita les cames dels homes i així provoca l'efecte dissuasori a aquells assetjadors o pretendents no desitjats. En fi internautes, a la Xina es consolida la frase 'On hi ha pel hi ha alegria', si més no, per elles.

El Preu de la Fama

MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ

En revisar l’actuació política dels últims temps, i fent memòria de temps passats, no sé ben bé si la paraula ÈTICA entra dins els paràmetres de la classe política, ni tampoc sé si en saben el significat d’aquesta disciplina filosòfica que tracta de la MORAL ( en quan a tot el concernent als costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa ). El què si està clar és que se n’omplen la boca cada vegada que surten a fer declaracions. Tal i com deia Johann Gottfried von Herder (filòsof del romanticisme alemany, 1744-1803): “Per la política, l’home és un mitjà; per la moral és un fi
Els darrers esdeveniments fan que la Sra. Sánchez Camacho estigui de nou en boca de tothom pels seus continus coquetejos amb els diners...I és que li agraden més que altra cosa... Es veu que és de gustos cars aquesta noia. Ara ja sabem que el silenci en afers matrimonials, extra-matrimonials i potser xafarderies d’altres membres de partit valen 80.000€. Una quantitat gens menyspreable donat els temps que corren i que li seran lliurats a canvi de retirar la seva denúncia a l’agència Metodo3.

L’esmentada agència, més famosa que “La monyos” , i que sembla ser que és l’única agència que hi ha en el món mundial, va fer fallida, és a dir, estava en suspensió de pagaments o , això mateix, és el que ens varen fer creure. Doncs resulta que ara ha estat capaç de signar una mena de “pacte de silenci” pagant 80.000€ a tota una “diputada” que va prometre que arribaria “fins al final de la qüestió”...Ai, senyor, li escau tant la frase “ por la boca muere el pez”! I mai més ben dit, doncs de “boca” en té i molta. Per la seva banda, CIU, ja ha demanat la seva compareixença i la del Sr. Zaragoza ( PSC) al Parlament.
La santa Sánchez Camacho, diu que destinarà els diners a finalitats socials... Tant de bo, perquè fan prou falta, el problema és que ja no ens creiem res d’aquesta senyora que menteix reiteradament i sense complexes. De fet, si ho fes, tampoc li representaria un gran esforç, primera perquè li han caigut del cel a canvi de “deixar el botox segellat”, d’estar calladeta, i perquè els hi interessa a ambdues parts. En segon lloc, perquè resulta que està a la llista dels 40 “privilegiats” que varen rebre sobresous del PP i que ahir se’n feia ressò al diari El Mundo ( sembla estrany, oi?)...Val a dir que la cúpula del PP s’ha repartit 22,3 milions d’euros de sobresous de les dues últimes dècades i que a Sánchez Camacho li haurien suposat uns 229.373€. Doncs bé, aquesta llista deu ser com “ els 40 principals” però en lloc de cantants, hi ha lladres i feixistes podrits de diner públic. Per ella, potser 80.000€ son xavalla, doncs si en època de crisi tripliques el sou pel sol fet d’anar contra la llibertat d’un país, entenent com a país Catalunya, és perquè estàs molt mancada d’ètica i dignitat.
A banda d’això, resulta que encara té la poca vergonya de donar lliçons de moral a la resta, d’exigir que la Generalitat li pagui l’escolarització del seu fill en castellà i de no haver declarat MAI els sobresous a Hisenda, tal i com marca la llei als qui tenen responsabilitat com a senadors i que és d’obligatori emplenament...potser encegada per l’ambició no ha vist la casella on hi posa “béns del senat” o senzillament la seva avarícia està per sobre del bé i del mal.
En fi, cada dia ens en trobem una de nova, i la sensació de presa de pèl en tota regla és cada vegada més insuportable, però el què fibla de debò com a ciutadà, és aquesta cara dura que tenen alguns i que, sense immutar-se, fan i desfan amb els nostres diners i emmascaren una realitat ciutadana moralment forta... N’haurien d’aprendre dels ciutadans de Catalunya, que com a mínim, tenen DIGNITAT.
Suposo que a tothom li arriba la seva hora, per un motiu o per un altre, i en aquest cas, tal i com deia el poeta grec Hesíode ( nascut a la segona meitat del segle VIII a.c.): “La fama és perillosa: el seu pes és lleuger al principi, però es torna cada vegada més pesat i difícil d’eludir

Un perdó de 80.000€

Bon dia i bon dijous internautes. En un dels seus nombrosos articles, escrivia Umberto Eco que 'Dissimular és estendre un vel compost de tenebres honestes, del qual no es forma allò que és fals sinó que es dóna un cert descans a la veritat'. Potser aquesta veritat no l'arribarem a saber mai del tot pel que fa a l'espionatge denunciat en el seu dia per Alícia Sánchez-Camacho, quan dinava amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrussola. Després de mostrar-se indignada i presentar la corresponent denúncia a la Policia Nacional ahir ens sorprenia amb l'anunci d'un pacte amb Método 3. L'acord estableix que la presidenta del PP percebrà 80.000 euros i no es farà pública la conversa enregistrada al restaurant La Camarga. Import que curiosament pagaran dues asseguradores que tenia contractada l'agència de detectius. Seria interessant conèixer les clàusules contractades, perquè pel que es veu si t'enxampen espiant, tranquil perquè estàs assegurat.

De tota manera, queda clar que el pacte permetrà a la líder popular estalviar-se les possibles repercussions i el descrèdit per una conversa que, segons sembla, es veu que n'hi havia per sucar-hi pa. Però es clar, la integritat i la honorabilitat d'aquesta dirigent estan per sobre de la veritat d'aquest cas.

L'altre gran titular del dia és l'anul·lació del cas Blesa per part de l'Audiència Provincial de Madrid. El tribunal deixa sense efectes les actuacions que el jutge Silva havia fet empresonant Miguel Blesa, després de seguir amb la investigació sobre les irregularitat detectades en un crèdit concedit al també empresonat a l'expresident de la CEOE, Gerardo Díaz Ferran, i a la compra del City National Bank de Florida. L'Audiencia argumenta la desestimació del cas perquè considera que el jutge buscava castigar de forma exemplar l'expresident de Caja Madrid per convertir-lo en culpable de provocar la crisi econòmica. Una altra mostra de l'allargada ma del PP entre els magistrats dels tribunals espanyols.

I Mariano Rajoy mentrestant ? Va fent, gràcies. Ahir el president del govern presentava a La Moncloa l'informe de reforma de l'Administració. Evidentment, les principals recomanacions afecten aquelles comunitats que tenen organismes i empreses que competeixen amb les estatals. Mariano pretén convèncer autonomies i partits per tal d'aprimar la despesa pública. Un fet que no és res més que eliminar aquells organismes propis, com els catalans, per tal d'evitar que formin part de les estructures d'un estat aliè a l'espanyol. D'aquesta manera el cap de govern aconsella suprimir agències d'energia, instituts de meteorologia i oficines exteriors. Visca en centralisme camuflat!

En el terreny internacional, al marge del que publica El Confidencial.com en que es fa ressò del colpidor informe de la OCDE sobre la manca de mesures que Espanya aplica per lluitar contra el suborn, cal ocupar-nos de la demanda que el FMI de Christine Lagarde fa a Espanya, emplaçant al govern a fer un pas mas en la reforma laboral, rebaixant salaris, abaratint els acomiadaments i tocant els convenis col·lectius. Pel demès tot els sembla raonablement bé, Menys Mal!

Als que no els sembla presicsament bé les reaccions de CDC vers Josep Antoni Duran i Lleida són als diversos dirigents d'UDC que, segons explica El Periódico, haurien suggerit al líder d'Unió que deixi la secretaria general de CiU, perquè la situació és insostenible. Veurem si el democristià mou fitxa i fa un pas que més d'un agraïríem en gran manera, pel bé de la independència del nostre país.

Finalitzem La Mossegada amb les perles del dia. La primera ens arriba de terres valencianes, on el PP ha presentat una proposta a les Corts que segueix furgant en la ferida lingüística. La proposata demana que la Generalitat que presideix Alberto Fabra sol·liciti a la Real Academia Española que deixi de considerar el valencià com una variant del català. Segons la iniciativa popular, el valencià parteix del S. VI abans de Crist i d'acord amb filòlegs i lingüistes poden denominar-lo i regular-lo com els plagui, igual que han fet a l'Aragó. Queda clar que aquests filòlegs i experts deuen tenir tots el carnet de qui tots suposeu. Al final, no us estranyi que la revisió que s'impulsa darrerament acabi considerant el Català que parlem acabi essent un dialecte del Valencià.

Llegim a La Vanguardia que un nadó de 19 mesos ha rebut l'esborrany de la renda. Una altra notícia sorprenent després de la que comentàvem sobre els 17.000 euros reclamats per l'Agència Tributària a un nen de 5 anys. Arran d'aquestes informacions i fruit de la buidor de les arques públiques, Hisenda es plantegi ja enviar notificacions als nonats. Potser amb la reforma del ministre Wert també es prioritza que els menors aprenguin a complir amb les seves obligacions fiscals, abans de saber llegir i escriure.

I acabem amb un fenomen de la televisió, perquè Frank de la Jungla també és un dels famosos que vol "el passaport català". Un curiós personatge que va convertir-se en musulmà perquè era l'única manera d'anar a La Meca. En fi internaute, es veu que en Frank s'ha cansat de tractar amb certes bèsties i escoltar tantes animalades i ara aposta per venir cap aquí. Ho llegim a l' E-noticies.

La credibilitat: encara existeix?

Bon dia i bon dimecres internautes. L'escriptor nord-americà Mark Twain va escriure que 'La credibilitat és com la virginitat, un cop es perd ja no es recupera'. Una frase intel·ligent que hauria de tenir més en compte José Luis Rodríguez Zapatero, si tenim en compte les paraules que pronuncià ahir en un curs de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Segons l'expresident del govern 'el procés independentista no és gens creïble' i segons ell tot es solucionarà pel caràcter dialogant i pactista que sempre ha tingut CiU. Potser en paraules d'un altre això ens hauria de preocupar, però vista la credibilitat del personatge que es passà tota una legislatura negant l'existència de la crisi i dient que recolzaria l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, no cal que li fem massa cas, malgrat a Josep Antoni Duran i Lleida sí que el preocupa.

El que segueix amoïnant al govern català són les seves finances a l'hora de fer front al pagament de proveïdors i funcionaris. Ahir el conseller d'economia, Andreu Mas-Colell, es treia del barret l'augment d'un 2% de l'impost de transmissions patrimonials, aquell que afecta als habitatges de segona ma. Amb aquesta mesura, la Generalitat preveu obtenir uns ingressos anuals de 150 milions d'euros. Tot i que tothom sap que la caixa està ben buida, resulta difícil d'entendre mesures com aquesta que no ajuden a incrementar el consum ni incentiven la recuperació econòmica.

Sigui com sigui, no tothom ho passa tan malament si tenim en compte les dades que afirmen que el nombre de milionaris a Espanya s'ha incrementat el darrer any en un 5'4%. No sabem si entre aquests cal comptar-hi Josep Maria Padrosa, ‘número 2’ de la sanitat catalana que com explica El País, compagina el seu càrrec públic amb el d'apoderat de 6 empreses que tracten directament amb el departament de Salut. Nou escàndol d'incompatibilitats que hauria suposat uns guanys per les empreses de Padrosa de 14 milions i mig d'euros durant el 2012. Una taca difícil de justificar per la conselleria de Boi Ruiz que va acumulant un desgast considerable i gairebé incurable.

Mentrestant, el serial del DNI de la infanta Cristina segueix generant reaccions. Aquest matí precisament, el ministre d'Hisenda demanava disculpes pel presumpte comès per funcionaris del seu ministeri, al confondre el número del carnet amb el d'altres ciutadans. Un extrem aquest difícil de creure, tal com indiquen tècnics de l'Agència Tributària perquè els membres de la família reial tenen una numeració especial que conté un munt de zeros inicials i d'altra banda, sembla curiós que en la venda de les 13 propietats investigades apareix sempre el mateix DNI. Però es clar, són els misteris de la vida dels reis i princeses que als súbdits se'ns escapa.

Però al que no se li escapa gairebé res és al jutge Castro, que malgrat tota mena de pressions i entrebancs, estaria investigant també les factures que el marit de Cristina de Borbón hauria enviat a la Generalitat valenciana per disfressar i pagar les despeses de la senyora de fer feines que tenien a l'Institut Nóos fent-les passar per costos de la organització d'un jocs que no es celebraren a la ciutat de Rita Barberá. Ja es veu que a l'Iñaki preferia que els drapets bruts passessin per la capital del Túria enlloc de rentar-los a casa.

Acabem amb unes perles per tal de treure un xic de dramatisme a la desgràcia que han patit els ciutadans de la Vall d'Aran i amb els quals ens solidaritzem des d'aquesta publicació.
La primera perla té força volada. El portal Hoy Cinema explica que La Patrulla Águila ha estat fitxada per la multinacional de l'entreteniment Disney. Aquesta col·laboració dels acròbates de l'exèrcit de l'aire espanyol consistirà en ajudar a la postproducció del film d'animació «Aviones». Interessant pensar que fora consideren que Espanya té un exèrcit de dibuixos animats.

Més enllà del continent europeu, el diari ARA es fa ressò de l'escàndol que sacceja Tailàndia aquests dies, després de la publicació a YouTube d'un vídeo en què es veuen tres monjos viatjant en un jet privat com autèntics magnats i sense estalviar despeses. Els sacerdots apareixen lluint ulleres de sol, bosses de Louis Vuitton o Ipads d'última generació. Una imatge que trenca amb l'estereotip de prudència i austeritat que fins ara ens tenien acostumats. Ja ho diuen que la carn és dèbil però segur que volaven per estar més a prop de Buda i meditar sobre el mal que fa el materialisme, sobre tot, als que no el gaudeixen.

I acabem amb la perla que ens porta el Huffington Post , el qual explica el polèmic regal del líder de Corea del Nord, Kim Jong Un, als seus oficials de confiança per celebrar el seu aniversari. El líder nord-coreà tinguè la brillant idea de regalar-los diversos exemplars de Mein Kampf, l'autobiografia que Adolf Hitler, va escriure des de la presó. Sembla que Kim Jong Un voldria remarcar la bondat de les idees nazis que serviren, segons ell, per la reconstrucció econòmica i militar d'Alemania. Després de llegir això internautes només em queda sospitar que la Delegada del govern a Catalunya, Llanos de Luna, s'ha convertit en l'assessora cultural del líder de Corea del Nord.

Estira i Arronsa




MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ
 
 
Estem vivint un època convulsa en molts sentits i necessitem un mínim de consens en aspectes claus pel nostre futur. No és fàcil, ni ho serà, però cal que L’ESTIRADA la fem nosaltres, doncs ja se n’encarreguen prou els polítics que governen el nostre país d’arronsar-se davant l’adversitat o de vendre’s per un “plat de llenties”...Sempre que hi ha divergències haurien de sortir conclusions positives, construïdes a partir de la diferència, però sembla ser que la màxima d’Albert Einstein no serveix igual per tothom, en el sentit que ell li volia donar, està clar... “Una vetllada en la qual els presents estan absolutament d’acord, és una vetllada perduda” (penseu que els comensals sempre son els mateixos, ja que n’hi ha que ni tant sols seuen a taula, com és el cas de PP i Ciutadans).

No podem veure com , cada dia, hi ha més contradiccions dins les formacions polítiques i, sobre tot, dins les que es van comprometre a una fita històrica, UN NOU ESTAT D’EUROPA. És a dir, la discussió argumentada és la base de tot aprenentatge, és cert, però sembla que hi ha determinats personatges que van per lliure i pretenen despistar-nos del camí sense retorn que hem iniciat.

Comencem per l’Ajuntament de Barcelona, que hauria d’ésser exemple per tots el municipis catalans, i que no exercirà la Insubmissió Fiscal, iniciada a l’Ajuntament de Gallifa ( governat llavors per Solidaritat Catalana per la Independència) i a la qual si han sumat més municipis... A banda d’això, val a dir que hi ha molts ciutadans i empresaris que s’hi han anat adherint a títol individual, també han culminat aquesta iniciativa aquest dimarts tots els diputats d’ERC , la CUP i membres de l’ANC donant suport així a la Plataforma CATALUNYA DIU PROU impulsora de la campanya de presentació de la Renda a l’Agència Tributària Catalana...Per tant una mostra clara d’una estirada de corda a favor de l’avenç del procés sobiranista, ja que es una de les claus per reivindicar la recaptació d’impostos per part de la Generalitat.

Per altra banda, i recurrentment, hi ha el Sr. Duran i Lleida que mentre assegura que “ara no està pel procés sobiranista”, alguns diputats de CIU, entre ells el Sr. Rull, li han tocat el crostó i creuen “que tenim un problema” i “la cosa grinyola”...doncs si, aquest individu és un problema i, per CDC , dels grossos!!...Tranquils, però, ell solet ja va anar ahir a Catalunya Ràdio i, en l’entrevista amb Manel Fuentes, va plorar perquè el critiquen, fins i tot portava paperets amb els greuges que li han etzibat els seus socis. Les seves paraules ho deixen palès... "Insòlit, és la primera vegada que un consell nacional critica el secretari general d'un partit, crítica que cal respectar, i que en tot cas per mi es basa en una sèrie d'afirmacions que no són reals, dir que jo creo ombres o sospites sobre la celebració o no de la consulta, crec que va quedar prou clar al llarg de l'entrevista, més enllà que digui i que recordi, que no ha d'haver-hi pressa”...amb aquestes paraules Duran deixa clar que la consulta pot ajornar-se, que s’ha de celebrar dins el marc legal i, ara com ara, podria passar que s’hagués d’endarrerir més enllà del 2014 . 
 
Mentrestant, el Secretari General d’Unió Democràtica, Josep Maria Pelegrí, surt en defensa del seu “mentor” instant a que cessin les amenaces polítiques a Duran i exigint el dret a discrepar d’Unió... Quina colla!!! De totes maneres, i a rel de les constants sortides de to del dirigent d’Unió, caldria que el Sr. Mas no el justifiqués cada vegada que parla... Una “arronsada” en tota regla.

Qui segueix estirant la corda és Oriol Junqueras, que el dilluns va instar al Sr. Mas a no rebaixar els impostos del 54% al 10 % als casinos per tal de fer més atractiu el projecte de Barcelona World, una proposta que pretenia fer més competitiu el centre de joc. Si CIU es queda sol davant aquest supòsit, haurà de negociar amb el PP que ha negociat el mateix pel complex d’Eurovegas a Madrid. Per tant, al no haver-hi cap possibilitat de suport per part de les esquerres, ja que tots els partits ERC, PSC i ICV s’hi ha oposat ferventment. En aquest tema, també hi ha posat cullerada de nou el Sr. Duran i Lleida, que s’oposa a recuperar l’impost de successions i a rebaixar l’impost sobre el joc, ja que creu que moralment és incompatible. S’arronsarà de nou el MHP de la Generalitat i anirà a pactar amb la Sra. Sánchez Camacho? Cal prioritzar el negoci del joc ?

I el Sr. Tremosa, per la seva banda, ha titllat al PP de ridícul a l’oposar-se a reconèixer Kosovo i ha advertit al Sr. Vidal -Quadras que amenaçar amb enviar les forces policials a retirar les urnes després de la consulta “no és una imatge pròpia del segle XXI”... Totalment d’acord, però recordem que el seu partit, CIU, acaba de desestimar una Declaració Unilateral d’Independència...no és una mica contradictori?

Per acabar, tenim la Delegada del Govern a Berlín, Mar Ortega, “nebodíssima” de la Sra. Joana Ortega, Vicepresidenta del Govern de la Generalitat i consellera de Governació i Relacions Institucionals ( diputada des de l’any 2006). La Delegada del Govern a Berlín ha emprat el discurs de la “por” , que tant li agrada a Duran i Lleida, per dir que el govern alemany “no serà tant bo amb una consulta no pactada”...Potser és la fillola d’en Duran i rep la mona per Pàsqua? ... Una altra mostra de la poca cohesió d’aquesta coalició que trontolla per tot arreu. Crec que si aquesta noia ens ha de representar a Alemanya, anem venuts!!!

Entremig de tanta discòrdia, i més que n’hi ha, hem sabut que el Pacte Nacional pel Dret a Decidir es posarà en marxa el 26 de juny i comptarà amb unes 25 entitats i organitzacions de “signe molt divers” i on se’n poden afegir de noves. El Pacte Nacional pel Dret a Decidir és una plataforma transversal entre entitats i partits per treballar conjuntament de cara a la Consulta. Aquí és on les entitats tindran una nova oportunitat d’ESTIRAR a la classe política, donat la legalitat de la Consulta.

Acabant també amb Albert Einstein, i si no ens posem les piles TOTS a l’hora de construir , “Tindrem el destí que ens haguem merescut”.

No n'aprenem?

Bon dia i bon dimarts internautes. Per l'escriptor i periodista nord-americà Henry Louis Mencken, 'Per a tot problema humà hi ha sempre una solució fàcil, clara, plausible i equivocada'. Això que la majoria dels éssers racionals ho entenem perfectament, no deu fàcil de comprendre per aquells responsables del govern català que ahir signaren la renovació de la concessió del servei de rodalies a l'empresa RENFE. L'acord signat entre la ministra de Foment, Ana Pastor, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, desmenteixen el globus sonda que fa unes setmanes va apareixer sobre la possible adjudicació d'aquest servei al ferrocarrils francesos (SNCF). La política del peix al cove en matèria d'infraestructures segueix ben vigent, internautes. Aquesta vegada han decidit que la companyia espanyola segueixi després que RENFE ha promès una inversió de 160 milions d'euros per millorar la xarxa i assegurar que Rodalies arribarà a Girona, Lleida i Tarragona. El que no han dit és si arribarà amb retard com sempre i si la inversió s'acabarà realitzant o formarà part de l'històric dèficit i deute que acumula l'Estat amb Catalunya.

Sense abandonar el tema dels ferrocarrils, nou entrebanc mediàtic en la inauguració de l'AVE Madrid-Alacant per l'hereu de la corona i el president del Govern, els quals es veieren sorpresos per una protesta amb xiulades i petards inclosos. A més a més, Mariano Rajoy no va poder evitar la foto que tan volia esquivar amb l'alcaldesa del PP a Alacant, Sonia Castedo, la qual està imputada en diversos casos de corrupció.

Seguim parlant de xoc de trens, aquesta vegada el que fa referència a l'estira i arronça que duen a terme el jutge José Castro i el ministeri d'Hisenda. Fa pocs dies més d'un es deuria posar les mans al cap després que l'instructor del cas Nóos reclamés a Hisenda informació sobre les declaracions i moviments fiscals de la infanta Cristina. I ooohhh sorpesa! en un primer informe la filla del rei hauria venut, sense declararo, entre 2005 i 2006 tretze immobles per valor d'1'4 milions d'euros. Un cop saltada l'alarma, la Casa Reial desmentí aqueses dades i més tard el propi ministre Montoro ho atribuí a un error causat perquè les dades les facilità una tercera persona. I nosaltres ens ho hem de creure? Aquesta nova demostració que la justícia no és igual per tothom té rellevància internacional, fixeu-vos com ho tracta el diari argentí Clarín, sense ingerències ni pressions.

Al que cada cop li deixen més 'Clarín' és a l'encara líder del PSC, Pere Navarro. Perquè ahir Pérez Rubalcava es reuní a la seu socialista a Madrid amb 6 dels barons del PSOE. El tema no era menor, ja que els dirigents van dedicar bona part de la trobada a parlar sobre el model d'Estat. A Navarro i el seu Federalisme ni l'esperaren ni el convidaren, no fos cas que encara tornés a llançar una de les seves idees explosives que tanta polseguera aixeca.  Llegim aquesta nova bofetada política a La Vanguardia. Tot i així internautes, Pere Navarro està plenament convençut que influirà en aquest nou model del PSOE, un fet que com deia aquell 'el moviment es demostra caminant', i Navarro deu caminar fent marxa enrera.

Acabem amb dues perles. La primera ens trasllada a terres hel·lèniques, perquè el Consell d'Estat grec ha tingut en compte el recurs presentat pels treballadors de la televisió i ràdio pública d'aquell país. D'aquesta manera, el tancament dels mitjans de comunicació públics haurà d'esperar fins que en creïn una altra de nova. O sigui, com la aquella famosa cançó de Ricky Martín quan deia 'Un, Dos, Tres... Un pasito palante María. Un, Dos, Tres. Un pasito patras'

I sense perdre el ritme, el secretari general del Sindicat Unificat de Policia (SUP), José Manuel Sánchez, ens obsequia amb una interessant perla que ens descobreix e-noticies.  Aquest funcionari que el passat diumenge va titllar una part dels catalans com a fills de trenta mil pares per haver xiulat l'himne espanyol al circuit de Catalunya, resulta que té una peculiar afició perquè recopila imatges de caire pornogràfic i acudits sobre la monarquia en el seu àlbum de fotos de twitter. Bonic exemple la d'aquest individu, que per cert, fou el que donà crèdit al fals informe sobre els comptes d'Artur Mas a Suïssa.

En fi internautes, com bé deia Santiago Ramón y Cajal, Premi Nobel de Medicina: 'El pitjor no és cometre un error, sinó tractar de justificar-ho, en comptes d'aprofitar-lo com a avís providencial de la nostra lleugeresa o ignorància'.

CiU: Amics per sempre?

Bona tarda i bon dilluns internautes. Ara fa 21 anys que aquella cançó que reversionaren popularment Los Manolos, anomenada 'Amics per sempre', s'enganxà en l'imaginari col·lectiu d'aquells que seguírem els Jocs Olímpics de Barcelona '92. Des d'aleshores no tan sols ha plogut molt sinó que també hem patit llargues sequeres, però el que si ha resistit ha estat la coalició entre Convergència i Unió. Aquests alts i baixos que tenen tots els matrimonis comença a tenir ara més senyals de baixos, des que el president Mas decidí escoltar la veu de bona part del poble de Catalunya que es manifestà de forma massiva aquell mític onze de setembre del 2012.

Des d'aleshores, els tira i arronsa d'ambdues formacions han estat motiu de debat intern i extern, tancant-se la majoria de vegades en fals. Darrerament, el líder d'Unió Democràtica comença a agradar-li això de ser mediàtic i discrepar públicament, fins el punt de qüestionar no només la data de la consulta sinó també el recolzament d'Esquerra, que considera un adversari polític.

Aquesta vegada, enlloc de rebaixar la tensió en algún reservat d'un restaurant, excloent-ne la Camarga per si les mosques, ambdues formacions s'han començat a tirar els plats pel cap, com si d'una teràpia innovadora de reconciliació familiar es tractés. Des de CDC han estat nombrosos els dirigents que han advertit Duran de la seva equivocació respecte a endarrerir la data del referèndum i sobretot els atacs contra l'actual aliat del govern. Lluny de callar, la guàrdia de corps de Duran sortia en defensa del seu líder exigint el respecte a la discrepància.

Existeixen diverses teories sobre la taula per explicar aquest nou protagonisme de Duran, que no tan sols qüestiona el procès sinó també la línia seguida per Artur Mas. Segons algunes fons, el líder d'Unió estaria preparant el terreny per trencar definitivament amb CDC a la que culpa d'haver errat l'estratègia, amb la conseqüent pèrdua de vots. D'aquesta manera estaria mesurant la força i els suports que tindria si es presentés als propers comicis espanyols en solitari.

L'altra versió que corre, és que líder democristià ha decidit penjar les botes i retirar-se de la vida política per passar a l'àmbit privat, tal com va fer en el seu dia, Miquel Roca, al qual no li ha anat precisament malament, ans al contrari, que fins i tot ha guanyat el favor reial. Per aquest motiu, Duran s'estaria esplaiant a cor que vols perquè no tindria intenció de seguir en els seus càrrecs, deixant com a hereu, Josep Maria Pelegrí, actual secretari general d'UDC.

El que és evident és que aquestes lluites fratricides no poden seguir, pel bé del procés que tenim a tocar. I veurem si la pèrdua d'escons de CiU a les darreres eleccions es degué a la feblesa en defensar la independència o bé perquè els seus electors optaren pel tradicional missatge centrista i autonòmic. De tota manera, ni a Shakespeare se li escapaven detalls sobre la traïció: 'Hi ha punyals en els somriures dels homes, com més propers són, més sagnants'.


Sense abandonar l'àmbit de la democràcia cristiana, ens assabentàvem de les polèmiques declaracions de la delegada del govern català a Alemanya, la qual va explicar alegrement que el Dret a decidir restarà credibilitat a Catalunya i dificultarà en gran manera les relacions amb el país germànic. Per què encara no s'ha rellevat una persona que fou nomenada digitalment (a dit 3.0) i ni tan sols parla alemany? Potser que li preguntem a la seva tieta Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat i membre destacat d'UDC.

Al marge d'aquestes picabaralles, el cap de setmana també hem conegut una història fosca que encara no s'ha aclarit. El periodista Bertrán Cazorla, col·laborador del setmanari La Directa, ha denunciat maltractaments físics i psicològics per part d'uns mossos d'esquadra de la comissaria Nou de la Rambla, després que aquest els demanés explicacions quan suposadament estaven tractant malament un ciutadà per identificar-lo al carrer. No sabem si aquest cas se suma a la mala imatge que darrerament té la Policia de Catalunya, però és evident que cal una investigació interna, malgrat el conseller d'Interior opini el contrari, i no es pot tractar un tema tan greu girant full com també es va intentar fer en el seu dia amb el rosari que va passar l'Ester Quintana. No pot ser que pel sol fet de portar un uniforme la resta de mortals acabem vexats i maltractats sense que es respectin els nostres drets. La Policia de Catalunya hauria de ser un exemple de bona praxi i depurar responsabilitats quan calgui, no tan sols pel nostre bé sinó pel seu propi.

 

Acabem amb una mica de distensió en forma de perles. El passat dissabte Lolita Flores reivindicava la seva catalanitat al programa El Gran Debate de Telecinco. Sense citar-ho explícitament va dir que si Catalunya assoleix la independència sol·licitarà el passaport català perquè aquí hi té molta família per part del seu pare, Antonio González 'el Pescaílla'.

I de la filla de la Faraona a les espardenyes. Nació Digital explica que marques de reconegut presitigi en el món de la moda com Chanel i Ralph Lauren, aposten per incorporar en els seus catàlegs les tradicionals espardenyes catalanes, com a mostra de l'estil català. No és d'estranyar doncs, que l'uniforme dels Mossos d'Esquadra inclogui des de la seva fundació aquesta indumentària, reconeguda ara també internacionalment. 

I amb espardenya o no, una bona patada al cul haurien de donar als responsables de l'Agència Tributària que reclamen 17.000 euros a un nen de cinc anys de Vigo. Ho publica La Voz de Galicia, explicant que Hisenda exigeix aquest pagament a l'hereu d'un home, que se suicidà després d'haver-se arruïnat i veure's superat pels seus deutes. La mare que també ha estat desnonada al haver perdut la feina, encara se'n fa creus. I és que tal com diu la dita Internautes, 'Hacienda somos todos', inclosos els nens de 5 anys.






Navarro, Navarra i Euskadi

Bon dia i bon divendres internautes. 'Prefereixo una bogeria que m'entusiasmi a una veritat que m'abati'. No sé si aquestes paraules de l'escriptor alemany del S.XVIII Christoph Wieland són font d'inspiració per Pere Navarro. L'encara líder del PSC tornà a donar titulars sucosos seguint la seva filosofia. El problema és que no sabem si aquests cops d'efecte són fruit d'una reflexió profunda o bé foc d'encenalls. Ahir, el dirigent socialista tornà a desgranar el seu particular model de reforma de la Constitució i demanà eliminar els concerts econòmics d'Euskadi i Navarra. Evidentment, quedà més sol que la una i rebé pals de totes bandes, fins i tot del PP que en aquelles terres la solidaritat autonòmica se l'empassa sencera. Tot i així, caldria reflexionar perquè el PSC fins fa no massa defensava el Pacte Fiscal inspirat en els model basc i ara en demana la supressió. Potser que aquesta recepta  a la que al·ludia Christoph Wieland per combatre l'abatiment, Navarro la utilitza per lluitar contra la pèrdua de confiança no només dels catalans sinó també de regidors com els de Vic i Berga que han estripat els carnets del PSC.

'Déu méu, quina pregunta! Dels catalans no en parlaré'. Amb aquestes paraules Catherine Ashton, Alta representant de la UE per Afers Estrangers i Seguretat, despatxava les preguntes dels periodistes sobre la llum verda que Gran Bretanya ha donat al referèndum a Escòcia i el semàfor vermell del govern espanyol a la consulta. Entre somriures va esquivar la qüestió catalana, seguint la consigna que Espanya ha imposat als seus socis europeus. En aquest mateix esmorzar informatiu, Ashton estava acompanyada del ministre d'Afers Estrangers espanyol, el qual aprofità l'acte per advertir novament que una Catalunya independent perdria el 25% del PIB. A més, el ministre va tornar a escudar-se en la constitució per argumentar que a Espanya la sobirania resideix en el poble espanyol i no hi ha cap escletxa que pugui trencar la indivisibilitat de l'estat. El que no va explicar José Manuel García Margallo és quin tant per cent del PIB perdria Espanya sense Catalunya.

Si miren a l'exterior, el diari El Mundo explica que el primer ministro irlandès, Enda Kenny, advoca per la supressió del Senat, argumentant que aquesta institució "no resulta necessària per mantenir el sistema democràtic'. Aquesta mesura valenta i lògica, permetrà a Irlanda estalviar 20 milions d'euros anuals si la proposta del govern s'aprova al Parlament i posteriorment en un referèndum. Una acció que contrasta amb l'anquilosament dels partits majoritaris espanyols, que es neguen a eliminar la Cambra Alta no per mantenir el sistema democràtic sinó per mantenir en els càrrec moltes velles glòries, que veuen en el Senat una jubilació política daurada.

Acabem La Mossegada de la setmana amb les perles del dia. La primera ens ve servida per la rebaixa fiscal que la Generalitat aplicarà als casinos per afavorir la creació del projecte Barcelona World. Aquest privilegi no sabem si afavorirà la creació de llocs de treball, però el que està clar és que la màxima prèn més força: 'La Banca sempre guanya'.

El País ens porta la segona perla. Luis Rodríguez Patiño, capellà de Lugo, no ha dubtat a demanar que tant polítics com banquers corruptes siguin excomunicats. Una mesura que a priori podria sembla bé, però a la millor aquesta xacra de corrupció que ens envolta es combatria millor amb una doble ració de bones hòsties, això sí, consagrades.

La tercera i darrera perla la llegim a 20 minutos. Segons aquest diari, la Policia Nacional està patint també els efectes de la crisi. Resulta que ja fa uns quants mesos que els agents han de portar-se el paper higiènic de casa perquè fa temps que les retallades han provocat que els rotllos de paper siguin escassos a les comissàries. Una dada curiosa és que Espanya un dels països d'Europa que més 'paper de water' consumeix, 14 kg a l'any per persona. La paradoxa del cas és que la crisi ha convertit els policies en 'los sin papeles'.

Jutges republicans?

Bon dia i bon dijous internautes. 'A vegades passa així en la vida: quan són els cavalls els que han treballat, és el cotxer el que rep la propina'. Aquesta metàfora sobre la injustícia que la novel·lista britànica Daphne Du Maurier va escriure, la deurien compartir també 4 jutges de l'Audiència Nacional, entre els quals el president de la Sala Penal, Fernando Grande-Marlaska. Els magistrats van criticar que la Casa Reial gaudeixi d'un estatus especial per protegir el seu honor. Tot aixo arran de la sentència que condemna l'excoronel Amadeo Martínez Inglés a pagar 6.480 € per un delicte d'injúries al titllar el monarca de 'puter, borratxo i cabró'. Ho llegim a elplural.com.

Sense deixar l'àmbit de la justíca resulta sorprenent la resposta que ahir Alberto Ruiz Gallardón, ministre del ram, donava a Rosa Díez de UPyD en referència a la reducció del nombre d'aforats que planteja la diputada. La resposta increïble de Gallardón fou que el govern tan sols pot la retirar la immunitat a 57 persones dels 10.000 càrrecs que en tenen, però que de tota manera 'ser aforat no suposa cap privilegi'. Seguint el seu raonament, si no és així, que deixin de tenir immunitat parlamentària com la resta de mortals.

L'altre gran tema del dia és la querella que la fiscalia ha presentat contra Leo Messi i el seu pare per presumpte frau tributari. La fiscal de Gavà, lloc on resideix el crac del Barça, pensa que ambdós haurien comès un delicte a l'amagar 4 milions d'euros per drets d'imatge. No sabem si s'ha obert la beda contra els futbolistes d'èlit o és només un toc d'atenció a un dels pilars del barcelonisme. Un fet aquest últim que no seria d'estranyar si tenim en compte que des de fa més d'un any el nombre d'inspeccions tributàries a Catalunya és molt superior que a la d'altres comunitats de l'estat. Per si fos poc, encara és l'hora que Hisenda explicacions als clubs de futbol milionaris que acumulen un deute de 752 milions, segons el professor José Mª Gay de Liébana, mentre milers d'empreses tanquen la persiana diàriament per no poder fer front als pagaments.

Parlant de tancaments, El Periódico explica que Alicia Sánchez-Camacho insta Josep Antoni Duran Lleida a tancar la porta a CDC, si no volen acabar com la desapareguda UCD, que per cert té les mateixes sigles que Unió Democràtica de Catalunya.  Com a deferència i consideració vers el partit democristià, la líder del PPC aconsella i commina Duran a "no enfonsar-se" amb el sobiranime del president de la Generalitat.

D'altra banda, toc d'atenció a l'anglesa de David Cameron a Mariano Rajoy. El primer ministre britànic, en conversa amb els corresponsals estrangers va afirmar que 'S'ha de deixar que la gent decideixi. No es pot ignorar les qüestions de nacionalitat i independència'. Queda clar la idea de Cameron d'explicar els seus arguments als escocesos i deixar-los decidir no són compartits pel govern de Rajoy, per alguna cosa, Gibraltar no vol ser pas espanyol, però es clar aquesta possibilitat tampoc la preguntaria Mariano als habitants de la Roca.

Finalitzem La Mossegada amb tres perles. La primera té com a eix un camió d'aigua que els Mossos d'Esquadra pensen utilitzar en manifestacions i aldarulls. Fruit de la mala imatge que els agents de la BRIMO han causat els darrers temps amb les polèmiques pilotes de goma, el departament d'Interior ha decidit reciclar el vehicle que ja compta amb 27 anys i no ha estat mai utilitzat. Anunci que ha coincidit amb la imputació de nou Mossos per danys causats per les bales de goma. Al marge d'aquest fet, el Director General de la Policia, Manel Prat, deixà clar que el canó d'aigua no sustituirà les tècniques actuals, sinó que les complementarà. En conclusió, que als Mossos no se'ls ha de 'tocar les pilotes', en tots els sentits.

La segona ens trasllada a Los Angeles, perquè Pedro Almodovar demanava un refèrendum sobre la monarquia, perquè els espanyols haurien de tenir dret a decidir quin model d'estat volen. De ben segur que el director manxec no rebrà cap mena de subvenció a partir d'ara, tot i que ha estat un dels referents de La Marca Espanya, tan estimada per alguns.

I el Huffington Post desvetlla que el president del Govern i el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, van tancar una important acord sobre l'estratègia que seguirà Espanya en el proper consell europeu del dia 27 de juny. En aquesta ocasió, el pacte es feu després d'una conversa telefònica. A l'igual que la recent reforma constitucional pel dèficit, feta en un cap de setmana, tenim una nova mostra que els temes d'estat es ventilen de pressa, excepte els que tenen com a protagonista Catalunya, que són eterns, inviables i sense solució.