El valor del Temps

OPINIÓ
Magda Picañol Oliva.

(“La persistència de la memòria”, Salvador Dalí , pintat l’any 1931)

La sensació de que el temps s’esmuny entre els dits, com els granets de sorra fina de la platja, és cada cop més evident. Per això, al contemplar aquest quadre, també conegut com “Els rellotges tous”, em dóna la sensació que el temps està passant més de pressa del què voldríem i que s’està exhaurint a les nostres mans. Ara més que mai, cal donar-li al temps el valor que té, doncs estem vivint un dels pitjors moments morals, socials, polítics i econòmics de la nostra història.
I , com a curiositat, cal saber que el pintor va reflectir en dues hores, el què els nostres polítics no han vist durant anys i que sembla ser que encara no veuen en un moment de màxima urgència. Ni fet a mida i, buscant un joc de paraules amb el títol de l’obra amb la qual hem començat, també Arthur Miller ( escriptor americà, 1915-2005) ens diu: “El pas del temps condemna a l’oblit la memòria d’un país”...Curiós, no?
Entrant en matèria, aquesta setmana m’ha deixat bocabadada el fet de saber que el famós Consell de Transició Nacional, redactarà 19 informes que tindrà enllestits el MARÇ DE 2014!!!. És a dir, com a Consell “assessor” , entregarà 19 informes al Sr. Mas , dels quals 17 es referiran als primers passos cap a un Estat Propi en el supòsit que el “si” guanyi el Referèndum...És sorprenent veure com, a banda de les raons que ens dóna cada dia el Govern Central,  cada hora, cada minut que passa, el Govern de la Generalitat espera més a fer una pas valent i definitiu. És curiós que sigui el nostre propi Govern que vulgui encara més raons de pes, moltes de les quals, i no des de Madrid, sinó des de Catalunya, ja son prou evidents des de la Manifestació del 10 de juliol de 2010, ja que s’han exposat de manera contrastada per partits polítics, experts, i plataformes ciutadanes...Ells sí que han reaccionat!!!...

Això si, mentrestant, convoquem cimeres, ho portem tot al TC per tal que sigui  tombat , permetem que el Sr. Duran s’arrossegui pel terra d’un Estat antidemocràtic per excel·lència...Potser anem una mica tard, no? Per què maregem tant la “perdiu”? Potser estan intentant esgotar la legislatura?... Perquè si és així, també ens estan esgotant a nosaltres i estan enganyant als gairebé 2.000.000 de manifestants que varen sortir al carrer l’11 de setembre de 2012 amb una veu clara: “ INDEPENDÈNCIA”.
No tenim temps, l’espoli fiscal al que està sotmesa Catalunya quan està demostrada la solvència de la mateixa en un Estat Propi fa que en replantegem el valor del temps...Tot això, sense obviar les continues sortides de to d’un Estat, Espanya, que fa homenatges a la “División Azul” i ho recolza; que no reconeix les víctimes del franquisme i encara ho defensa; que ens insulta verbalment o en forma de llei; que incrementa en un 28% la despesa militar, mentre apuja impostos i retalla en Sanitat i Educació; que està “vigilada” des d’Europa perquè no és capaç d’aportar solucions, que ens amenaça constantment i, més ara, amb la “possible” tornada d’un ésser deplorable com ho és el Sr. Aznar;  que pretén l’adoctrinament en “el espíritu nacional”; etc... I per això, com a catalans, no podem permetre’ns estar lligats de peus i mans per aquesta gent que a banda de robar-nos els diners, ens està intentant robar l’esperit i els sentiments que és la base de la nostra personalitat lluitadora i del nostre sentit de país.
I el que vingui de gust la glòria s’ha d’acomiadar a temps de l'honor i dominar l'art difícil de marxar en el moment oportú ( Friedrich Nietzsche, filòsof alemany ,1844-1900)