Quin futur ens espera?

OPINIÓ
Magda Picañol Oliva.


Ens despertem cada dia amb la sensació d’haver retrocedit en el temps, d’haver tornat a l’època on la repressió i la imposició van anul·lar tantes i tantes persones, l`era del NO-DO, de la censura, del feixisme en estat pur ... Aquells anys grisos, on els nostres avis i pares no podien parlar la seva llengua sense ser castigats, no podien expressar-se lliurement i la personalitat de molts estava minvada per una dictadura que, a dia d’avui, no té explicació possible. Malgrat això, sembla que estiguem dins la màquina del temps i, que tot allò que no tenia ni cap ni peus, torni a ressorgir davant els nostres ulls perplexos...

Parlem d’Educació, on les retallades, les reformes constants, les lleis fetes a mida d’un quants i els interessos polítics per malmetre en nostre poble, han fet que les víctimes no siguin altres que els nostres fills. És el més trist que pot passar, en una societat que ja està prou acomplexada , que hi hagi víctimes innocents: els nens i els universitaris. Recordem el què deia Immanuel Kant ( filòsof prussià, 1724-1804): Només per l’educació pot l’home arribar a ser home. L’home no és més que el què l’educació fa d’ell.

I no voldria frivolitzar el tema, però cada dia que sento el Ministre Wert o qualsevol membre del Govern parlant d’Educació em ve al cap la cançó de La Trinca que val la pena que escolteu atentament, és dels anys 70 , però podria no estar lluny del moment actual...fins i tot fa por, a mi em vénen esgarrifances... La cançó és El meu col·legi

El Ministeri d’Educació del Govern Central, amb el ministre Wert al capdavant, està fent mans i mànigues per carregar-se el sistema vigent que funciona a Catalunya. Ho fa sense miraments, primer volent “espanyolitzar als nens catalans”, després aprovant que la Generalitat es faci càrrec dels alumnes que demanin escolaritzar-se en castellà, permetent “l’adoctrinament” a les Illes i al País Valencià (paraula prohibisíssima en aquelles terres), la qual cosa converteix els nens en ovelles i, ara, pretén imposar una nova reforma educativa a tot l’Estat ( LOMCE ): un any menys d’ESO i un any més de batxillerat; eliminació de l’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans ( assignatura que funciona i és obligatòria a tot Europa) que serà substituïda per Educació Cívica i Constitucional; model dual a FP; pla de bilingüisme per augmentar el nivell d’anglès; aprovació d’un Estatut Docent i reforma del sistema universitari...I els nens, que han intentat convertir en ovelles, ara també seran conillets d’índies...

És dur, conviure amb un Govern que només es mira el melic i no veu com mentre aquí s’han fet SET lleis educatives des de la Constitució ( surt a menys de 5 anys per llei ) , a d’altres països se n’ha fet una, com és el cas de Finlàndia on el 98% de les escoles són públiques i els resultats molt diferents dels d’aquí. Com volen que funcioni si quan els alumnes i professors s’adapten al canvi, ho tornen a reformar? Les reformes educatives necessiten lleis? Hem de permetre que les ideologies estiguin per sobre de l’educació? Son més importants les lleis que els pressupostos destinats al futur del nostre poble? Per què no s’inverteix, en lloc de malgastar recursos “dissenyant” noves lleis? 

Si obeïm a aquestes “intencions” que es començarien a implantar amb relativa immediatesa, estem essent còmplices del Govern i podem arribar a  qüestionar-nos que hi pinta la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en el conjunt de l’Estat i què hem d’esperar del nostre sistema d’immersió lingüística. Doncs un cop més està demostrat que es pretén centralitzar més competències. Segons la Consellera Irene Rigau : “ La LOMCE pretén el canvi de model d’estat, és un absurd imprevisible i de difícil compliment”. Un cop més parlem de “revés” al futur dels nostres fills i al Govern de la Generalitat. Per tant, i com deia Victor Alexandre ( escriptor català nascut a  Barcelona el 1950 ): Quan la llei no és justa, és de justícia transgredir la llei”.

Per tant, i per acabar, demanaria de nou al Govern de la Generalitat que no esperi més, que no porti aquest assumpte al Tribunal Constitucional, sinó que faci el pas que estem esperant aquest any 2013. No ens podem permetre perdre més temps, perquè ja n’hem perdut massa. I cada segon, cada minut, cada hora, cada dia que passa és un regal pel Govern Central. Aquest temps que els hi hem donat l’han aprofitat per anul·lar-nos, per menystenir-nos, per desgastar-nos,... Es tracta doncs de defensar la dignitat nacional, la llengua i la cultura que estimem. I per això, cal estar units amb el Poble de Catalunya i tirar endavant, com ho fan els ciutadans, molts d’ells mestres, que estan lluitant cada dia per un Estat Propi i reclamant la Independència.

T’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense ( Ovidi Montllor, cantautor valencià )

Reaccions: