'Oferta, oferta'

Bon dia i bon divendres internautes. L'olla de la corrupció continua fent xup-xup, tot i que cada dia hi anem afegint més ingredients, com les detencions i l'espionatge indiscriminat. La crònica policial l'escrivia ahir nous arrestos, el del president del Consell Comarcal de la Selva i dos empresaris vinculats a les trames Pokemon i Manga d'adjudicacions irregulars a una empresa gallega. 

Revelacions sorprenents les que publiquen diversos diaris com La Vanguardia i El País, on llegim que el que semblava una anècdota, s'ha convertit en un escàndol majúscul d'espionatge, amb centenars de dòssiers sobre polítics, empresaris, directius, jutges, periodistes... S'ha obert la caixa dels trons i hem conegut l'existència d'un munt d'informes, per encàrrec alguns i d'altres no. Vist el negoci llaminer per la demanda existent, els detectius van optar per fer seguiments i informes, com si fossin xurros, oferint-los després al millor postor. Amb aquesta radiografia, no es estrany imaginar-se els espies cridant com verduleres 'Oferta, Oferta ... ens els treuen de les mans... Oferta!'.

Mentrestant, encara que sembli mentida, el món continua girant i passen altres coses. Al Congrés de Diputats, Alfredo Pérez-Rubalcaba feia públic el seu sou, empès per l'exercici de transparència de Mariano Rajoy que dissabte passat publicava la seva declaració de renda. Dos apunts al respecte. Ara sabem que el líder de la oposició cobra 67.000 euros, uns 70.000 menys que Rajoy quan encara no era president del govern. Valorant positivament aquest gest de Rubalcaba, també ens quedem un xic mosques perquè el que no ha fet públic és la seva renda, potser perquè ens sorprendria que el líder socialista disposés d'un patrimoni força inflat.

En l'àmbit internacional, José Manuel García Margallo, Ministre d'Exteriors espanyol tornava a fer ús de la seva delicadesa i els seu amor per Catalunya a l'afirmar que la Generalitat prefereix tancar ambulatoris i obrir ambaixadetes. Sigui com sigui, sempre hem de veure gestos, que en diplomàcia i política són cabdals. Em refereixo al que va dir Alan Solomont, que en unes jornades celebrades a Barcelona pel Cercle d'Economia va dir que té previst aprendre català en breu. Potser és un senyal dels canvis fronterers que preveu l'Administració americana?