Mariano Rajoy, un president virtual

Bon dia i bon dilluns internautes. Iniciem la setmana amb la intuïció que aniran apareixent nous documents comprometedors pel PP filtrats per no se sap si per Luis Bárcenas o per algun sector castís del PP que ja fa molt temps vol fer-li el llit a Mariano Rajoy, que a aquest pas, se'l farà ell mateix.

Dissabte era esperadíssima la seva compareixença, i aquells il·lusos que esperaven una bona defensa van veure's frustrats ja que al més pur estil Houdini, va escapolir-se de la premsa realitzant una declaració feta a través d'un monitor de televisió en una sala plena a vessar de periodistes nacionals i internacionals.

Aquesta imatge esperpèntica i covarda no es repetirà avui a Berlín, punt de trobada entre el president espanyol i la canceller Merkel. La fugida cap endavant de Rajoy no podrà esquivar les explicacions que de ben segur li demanarà en privat la mandatària germànica i els periodistes, públicament. Amb aquest clima i veient com plou sobre mullat, el líder socialista Alfredo Pérez-Rubalcaba denunciava el desprestigi que està patint la marca Espanya a l'exterior i exigia la dimissió del cap de l'executiu espanyol. Però com que aquí no hi ha un pam de net, almenys aquesta és la percepció que té la ciutadania, les enquestes no ajuden el PSOE malgrat la baixada en populatitat dels populars, valgui la redundància. Els gairebé 50 diputats que perdria el PP no anirien cap al principal partit de l'oposició sinó que es repartirien entre les altres formacions.

El descrèdit també ha posat en el punt de mira a la ministra de Sanitat, Anna Mato, perquè en el sumari del cas Gürtel, el seu nom apareix esquitxat al ser beneficiària de regals per valor de 50.000 euros. Algunes constructores haurien sufragat, pressumptament, coses tan excèntriques com 4.500 euros en confeti, festes d'aniversari pels seus fills, viatges familiars a l'estranger i altres foteses.

Sens dubte el panorama actual és ben dramàtic i teatral. Parlant de dramaturgia, diumenge es celebrava la cinquena edició dels Premis Gaudí, lliurats per l'Acadèmia del Cinema Català, en una gala que, al marge dels guardons principals, vull destacar a una de les seves protagonistes, la gran Montserrat Carulla, que començà una brillant intervenció dient: 'Sóc Montserrat Carulla, actriu, catalana i independentista. El meu independentisme no va contra ningú. Jo respecto i admiro la llengua i la cultura del poble espanyol, i els vull al meu costat com a amics, però no vull ser la seva serva.”

I acabem amb una reflexió que potser aclarirà alguns punts foscos d'aquesta última trama. No està provat que el PP pagués, pressumptament, sobresous en negre, sinó més aviat ho hauria fet amb bitllets liles, verds i sobres blancs. Si no rectifiquen aviat, els casos de corrupció acabarant passant-los factura, sense IVA per això.


Reaccions: