OPINIÓ
Magda Picañol Oliva.
L’altre dia vaig llegir una entrevista a Lluís Llach
en motiu de la presentació del seu llibre “Estimat Miquel” dedicat al seu amic
i poeta Miquel Martí i Pol. Durant l’entrevista se li va preguntar pel procés
sobiranista i se’m va quedar enregistrada a la memòria una gran frase : “Hi ha una circumstància diferent: no és voluntat política, ara és voluntat
popular i , això, està fent ressituar
tothom”.
Es nota en l’ambient la clara voluntat de canviar les
coses ja que la majoria de catalans no estem contents amb el què ens toca viure,
ens indignem cada dia amb noves noticies esperpèntiques i no estem contents amb
els nostres governants. El nostre grau d’implicació, parlo en general és mínim,
potser parlem molt i fem poc. Crec que hauríem de fer una seriosa reflexió :
“on volem anar”, “ quin futur volem” i ,
finalment, “ ho tenim a les nostres mans?”.
Per això cal que quedi clar que “ català és aquell qui
viu i treballa a Catalunya” sense excepció ni exclusió. No podem quedar-nos de
braços plegats veient com el nostre petit país s’enfonsa, quan sabem que tenim
la “caixa” buida, que se’ns exigeixen més retallades de les que podem assumir,
que qualsevol iniciativa que pren el nostre Govern per obtenir ingressos és
derogada des del Govern Central, quan la nostra llengua i la nostra cultura és
menystinguda arreu ( més per la classe política espanyola que pels seus
ciutadans ). Per molt que ens vulguin dividir, hem de mantenir-nos ferms i
tirar endavant més de pressa que la resta.
A Catalunya no hi ha cap problema d’integració, ni
cultural ni de llengua, amb la gent que ve de fora i, tot i així, hi ha partits
polítics que han intentat fer un problema d’una realitat inexistent. La prova
està en que aquest any només 17 famílies, la qual cosa és molt respectable, han
demanat escolaritzar els seus fills en castellà. Aquestes suposen un 84% menys
que les que ho varen fer l’any passat. Per tant, reconeixem que som un país
INTEGRADOR I SENSE CAP VOLUNTAT DE FER DESAPARÈIXER CAP LLENGUA NI CAP CULTURA
QUE COHABITA AMB LA NOSTRA.
Dit això, per aquesta banda no hem de tenir cap por.
M’agradaria acabar citant una frase de Salvador
Espriu: “Tenim una personalitat cultural i històrica que ens fa
inassimilables”
