Bon dia i bon dijous internautes. El proper 27 d'abril se celebra la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, però hi ha més d'un que no ho celebrarà, especialment una, que ahir resultava imputada. Agafant tothom per sorpresa, el jutge Castro va decidir imputar finalment la Infanta Cristina en el cas Nóos al considerar-la 'cooperadora necessària' de les activitats d'Iñaki Urdangarín. D'aquesta manera el jutge de Palma, pensa que la filla del rei estava al corrent de les activitats del seu marit a partir dels correus dosificats que Diego Torres va entregar al magistrat. L'instructor veu indicis que la infanta hauria usat la seva posició privilegiada per tal de beneficiar els negocis familiars.
La bomba informativa feu tremolar les estructures d'estat, i la fiscalia anticorrupció s'afanyà a presentar un recurs contra la decisió de Castro. Si en un primer moment, la Zarzuela va evitar pronunciar-se més tard traié un comunicat expressant la seva sorpresa i donant ple suport al recurs presentat per la fiscalia. Poques vegades, per no dir cap, la Casa del Rei s'havia pronunciat en contra d'una decisió judicial que augmenta l'erosió de la imatge de la primera institució espanyola. Així els experts opinen que només una regeneració pot evitar la caiguda de la corona, que està tan tocada com la salut del seu rei.
L'escriptor francès Paul E. Reveillère deixà escrit que 'Allò que considerem justícia és, amb molta freqüència, una injustícia comesa a favor nostre' i això és el que deuen considerar els protagonistes. Evidentment, els dos principals partits espanyols no s'han manifestat, no sigui cas que canviin l'statuts quo, que a uns i altres ja els està bé. Però dia rere dia, el tsunami republicà o antimonarquic segueix avançant sense fre i donant munició a diaris nacionals i internacionals.
Mentrestant, després del que dura un part, això és 9 mesos, es reunia la Junta Directiva Nacional del PP. Òbviament, sense roda de premsa per evitar preguntes improcedents de periodistes incòmodes. De la intervenció en diferit de Rajoy només destacarem l'absència significativa de 7 dels barons del partit i l'anunci que el President espanyol feu de la fi de la crisi pel 2014. Malgrat les bones paraules, és difícil donar credibilitat a algú que ha incomplert tots els punts del programa electoral.
A diferència de Rajoy, Artur Mas sí que va comparèixer en una roda de premsa maratoniana amb preguntes dels periodistes, quelcom que ja no recorden què és els mitjans de Madrid. Del balanç dels 100 dies destacà la situació d'emergència que viu Catalunya i la necessitat d'un govern de concentració per a sobreviure a la situació. El president català va tornar a reiterar el seu compromís de garantir la consulta i la necessitat de seguir mantenint converses discretes amb Mariano Rajoy, malgrat la negativa d'aquest a autoritzar qualsevol tipus de referèndum.
Començavem partlant de justícia i acabem també amb ella, perquè el jutge del cas Palau, Josep Maria Pijuan, va desestimar el recurs presentat per CDC contra l'embargament de la seva seu per 3,2 milions d'euros. El magistrat veu indicis clars que Convergència va lucrar-se amb el 4% partir de les comissions, que prèvia adjudicació, van concedir a la constructora Ferrovial.
En fi amics, vist el panorama, permeteu-me recordar una mítica frase d'una antiga sèrie catalano-americana: 'La justícia pot ser cega, però hi veu quan es fa fosc'.
