Temps passats

Bon dia i bon dilluns internautes. El cap de setmana ha generat força notícies, però em quedo amb una que ens fa tornar a temps passats que semblaven ja superats, però es veu que si rasquem una mica encara hi ha residus imperialistes.El coronel d'Infanteria Francisco Alamán Castro assegurava en una entrevista al diari Alerta Digital que  "la independència de Catalunya? Por encima de mi cadáver y el de muchos.' I l'home curt de redimir-se encara posava més llenya al foc explicant que  'Los militares hicimos un juramento sagrado: cumplir el ordenamiento constitucional que consagra la unidad de España como principio irrenunciable".

Es veu que hi ha persones que no s'adonen que el món ha canviat i la globalització de l'economia n'és l'exemple més palpable, perquè l'economia espanyola fa temps que ha perdut la sobirania en favor del que es decideix des de Brussel·les.

Em fa gràcia observar que malgrat Espanya forma part d'organismes supranacionals com la Unió Europea o l'OTAN, molts dels que s'autoproclamen demòcrates no fan més que posar pals a les rodes al dret a decidir, perquè per ells la voluntat popular no té rellevància i s'escuden en que hauria de ser tot l'estat qui decidís si permetia que un territori es separes de la resta.

Altres, també esgrimeixen que tornaríem a patir una segona guerra civil i això seria sagnant i terrible com el que va passar als Balcans. Per què no parlen de processos com els de les repúbliques bàltiques, la republica Txeca o finalment Kosovo? Estat que, per cert, Espanya encara no ha reconegut pel mirall que por suposar per bascos i catalans.

Si els organismes internacionals afavoreixen algun dia un referèndum d'autodeterminació i el NO s'acaba imposant sobre el sí, no seria el primer cas a la història, però això no vol dir que no es pugui tornar a celebrar com ja han fet diverses vegades a la regió del Quebec, al Canadà.

El militar acaba lloant el passat franquista de la burgesia catalana i de les grans mostres de suport que el caudillo rebia cada cop que visitava Catalunya. Esperarem esdeveniments i veurem si el Ministeri de Defensa mou fitxa i expedienta el militar que encara no s'adona que el món, afortunadament, ha canviat.