Les catifes reials


 


Bon dia i bon dimarts internautes. Després d'uns quants dies de descans, tornem al via crucis de l'actualitat informativa mossegant amb més ganes. Les monarquia espanyola sempre s'ha caracteritzat per ser amant de les obres d'art i un dels grans de la pintura contemporània fou el 'M'agrada viure pobre... però amb molts diners'.

Amb aquesta paradoxa es pot entendre clarament la notícia que el passat diumenge publicava el diari El Mundo, fent públic el testament de Don Juan de Borbón, pare del rei Joan Carles. En aquesta informació el rotatiu de Pedro J. Ramírez desvetllava que el Comte de Barcelona no vivia tan en la misèria com ens havien fet creure, ja que fa 20 anys hauria deixat una herència de 1.100 milions de les antigues pessetes en immobles i tres comptes a Suïssa, país darrerament de moda a les capçaleres dels diaris.

En aquest sentit l'oposició ja ha demanat explicacions al govern sobre aquest tema regi i a hores l'executiu encara no sap si acceptar aquestes preguntes o bé enterrar el tema, tal com ja comenten alguns diputats del PP que afirmen que no cal remenar el passat perquè 'això no l'interessa a ningú, sigui o no veritat'. Amb arguments així, cada cop són més el nombre de republicants sobrevinguts.

Al marge d'aquestes consideracions caldria tornar a reflexionar sobre el paper que està jugant El Mundo en l'assatjament mediàtic contra l'actual monarca i quins són els principals motius de l'ínclit director. No fa massa que s'ha obert la veda a un tema que fins fa poc era intocable, però si parem l'orella, a Madrid fa anys que s'escolta parlar de conspiracions per canviar el règim i reconvertir l'Estat en una república, a imatge i semblança d'un senyor amb bigoti que corre pel món parlant un anglès macarrònic.

Mentrestant, continuen portan cua les fotografies que el El País publicava el passat cap de setmana en que es veu l'actual president de la Xunta de Galícia i el narcotraficant Marcial Dorado navegant en un iot. Núñez Feijóo ha volgut treure ferro a l'assumpte dient que en aquella època aquesta persona no tenia delictes i que ell tan sols va compartir moments de lleure i no assumptes professionals. Com sempre la doble moral quan apareixen les amistats perilloses.

De la famosa reunió secreta entre Mas i Rajoy del passat 21 de març no en parlaré, bàsicament perquè malgrat el president de la Generalitat negués que s'hagués produït, entra dins la lògica de les negociacions que requereixen màxima discrecció. El que sí mossegarem és al municipi de Marbella, el qual va permetre que el José Maria Aznar passegés els gossos sense murrió ni lligar. La perla és que no han acceptat la denúncia presentada perquè segons diuen des del consistori, aquesta només la pot presentar la Polica, Medi Ambient o el SEPRONA. Amics, es veu que la resta 'no somos nadie'.

Reaccions: