Bona tarda i bon dilluns internautes. Deia Sir Francis Bacon que 'Si un comença amb certeses, acabarà amb dubtes; però si s'accepta començar amb dubtes, de ben segur que acabarà amb certeses.' La cita del filòsof i estadista britànic guanya especial pes aquesta setmana en que la incertesa torna a planar sobre el 9-N i no només per què farà Madrid sinó també per què farà la Generalitat si demà el TC acabà suspenent l'anomenat "procés de participació".
I és malgrat que divendres passat el govern català donà un cop de puny sobre la taula anunciant que seguien endavant i fins i tot anunciaven accions legals contra un abús de poder de l'executiu central, a mesura que passen les hores comencen a aparèixer nous dubtes que retornen el fantasma de la de la tradicional submissió i pleitesia que al llarg dels anys els nostres governants han tingut quan a la capital del Reino els cridaven l'atenció.
En aquest sentit, tant Òmnium Cultural com l'Assemblea Nacional Catalana han afirmat que malgrat aquest diumenge la jornada no tindrà un valor jurídic sí que el tindrà polític. Un punt que cal tenir en compte després dels darrers rumors que apunten que després que el Constitucional es pronunciï, el govern podria deixar en mans de la ciutadania per evitar mals majors.
Aquest gest que ja apunten diversos diaris madrilenys podria ser com a conseqüència d'una al·lusió directa que els 12 magistrats farien al president Mas per tal que no s'extralimités i creués el que ells anomenen la línia vermella, perquè tindria repercussió en ell, el govern i els partits que el conformen. Una possibilitat aquesta que malgrat no sabrem fins demà si que comptaria amb el vist i plau del fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, que ahir mateix i perquè ningú no ho oblidi hauria tornat a recordar que la fiscalia actuarà si és necessari contra polítcs que desobeeixin el TC però també contra els particulars.
A ningú se li escapa doncs que els nerviosisme fa temps que està instal·lat a Madrid, i no és d'estranyar tenint en compte la impactant enquesta que el diari El País, publicada aquest diumenge, donant com a possible vencedor de les eleccions general a Podemos, davant la crisi de credibilitat dels fins ara partits hegemònics.
En aquest sentit, la formació de Pablo Iglesias treballa contrarellotge a Catalunya, davant el més que probable avançament electoral per començaments de l'any que ve. El més curiós de tot i que també ens dóna certa idea de com està la politica catalana, és que un partit que a hores d'ara encara no existeix com a tal a Catalunya podria arribar a obtenir fins a 10 escons venint del no res i sense voler mullar-se en accés pel que fa a la independència, ja que una cosa és defensar el dret a dedicir i l'altra és ser independentista, quelcom que de fet ja practiquen des de fa temps Unió i Iniciativa.
Però qui també està força preocupada aquests dies és Rosa Díez, ja que la líder de UPyD, també ha començat a veure-li les orelles al llop, i s'ha adonat que malgrat la seva ha estat una oposició força dura amb el govern de Rajoy, no n'ha acabat de treure el profit esperat. És per això mateix que ahir mateix en una entrevista a la Sexta, Díez, es mostrava oberta a pactar amb qui fos. Tot un exemple de principis i de programa de pa sucat amb oli.
La perla del dia ens la porta el magazine New Scientist, el qual ens explica un cas força curiós que demostra com de complicat pot arribar a ser el nostre cervell. Si bé no és pas estrany trobar una persona amb fòbia a les aranyes, sí que ho és el que li passà a un pacient de l'hospital anglès de Sussex després de retirar-li una petita part del cervell. Al cap d'uns dies d'haver-li practicat la cirúrgia els facultatius observaren que les convulsions causades per l'aracnofòbia havien desaparegut completament.
Però com que en aquest món no tot són flors i violes, sembla que posteriorment l'home de 44 anys ha desenvolupat un rebuig a la música. Un flac favor per un melòman. Només falta que algun graciós acabi regalant-li la banda sonora de Spiderman (L'home aranya).
