Bona nit i bon dimecres internautes. Escrivia Elbert Hubbard que 'Un fracassat és un home que ha comès un error, i que no és capaç de convertir-lo en experiència.' En certa manera això mateix és el pateixen molts dirigents espanyols que continuen desqualificant una jornada de participació massiva titllant-la de fracàs. Si més no, "celebro" que de mica en mica, no sé si gràcies a classes de reforç, comencen a ampliar un vocabulari que fins ara es limitava al NO a tot.Al marge de la frase de l'assagista nord-americà, el diccionari defineix com a fracàs al resultat advers en una activitat. I a fe de Déu que d'exemples de malencerts als altres límits tenen el doctorat i no l'honoris causa, perquè fa temps que han perdut l'honor i la seva causa està més que perduda.
Fracàs és veure que mentre el nostre president explica en 4 idiomes que no ens deixen votar de cap de les maneres, tal com recull avui el The Guardian, el seu homòleg espanyol depengui vitalment dels traductors a diferència dels seus colegues europeus, perquè no dóna més de sí.
Fracàs és veure com la separació de poders que tot estat de dret ha de tenir, queda qüestionada per les reiterades indicacions de l'executiu al legislatiu per estalviar-se prendre decisions polítiques, traspassant la responsabilitat als tribunals.
Fracàs és afavorir la unitat dels partits catalans, i no descartar punts programàtics conjunts, quan aquesta idea semblava trencada i esverlada, davant la desconvocatòria de la consulta inicial.
Fracàs és no fer autocrítica i baixar del burro davant l'evidència d'una força imparable de les convocatòries independentistes, mentre totes les unionistes han estat testimonials tot i les facilitats donades ves a saber per qui.
Fracàs és que la presidenta del PPC faci de portaveu del Fiscal general de l'Estat, anunciant una querella contra el president de la Generalitat, perquè el govern espanyol no ha sabut reaccionar davant un procés basat en el voluntariat.
Fracàs és adonar-se que la llei de Transparència impulsada per Rajoy no és més que paper mullat, quan ahir el president del Congrés, Jesús Posadas, descartava que els diputats haguéssin de justificar les seves despeses per viatges, tot i el darrer escàndol del president extremeny amb 32 viatges a les illes Canàries per qüestions sentimentals.
Fracàs és la desafecció de la ciutadania vers els partits tradicionals per la corrupció generalitzada que afavoreix que partits inexistents fins fa no res tinguin la possibilitat de convertir-se en alternativa.
Fracàs és veure com en els mitjans públics espanyols, la pluralitat en el s tertulians i ens els directius brilla per la seva absència, com el cas de l'excap de comunicació d'Alícia Sánchez-Camacho, recentment nomenat director de TVE a Catalunya.
Fracàs és tenir un 27% d'atur, salvar els bancs i no suspendre el decret sobre pobresa energètica per garantir que les persones més castigades per la crisi passin un hivern menys fred.
Fracàs és veure com la Interpol, a través de la justícia argentina, sol·licita la detenció de dos exministres franquistes afins al PP, i Espanya fa mutis al·legant que això trenca la pau d'una transició que enlloc de castigar el colpistes, els col·loca en consells d'administració o en càrrecs autonòmics.
Fracàs és en definitiva, observar com després de 300 anys d'història l'Estat continua sense voler entendre la realitat catalana, fent impossible el seu encaix. Un fracàs que serà nostre si no reaccionem i marxem quan abans millor
Ara bé, no marxem sense abans fer-nos ressò del diari The Mirror, el qual és l'encarregat de portar-nos la perla del dia, que avui ens arriba des de la llunyana Xina. El protagonista de la nostra història és un jove xinès que va voler aprofitar el tradicional Dia dels Solters per comprar diversos articles que en aquesta jornada gaudeixen de grans descomptes. La idea d'aquest jove programador informàtic era declarar-se per sorpresa a la seva parella en una concurreguda plaça de la ciutat de Guangzhou.
D'aquesta manera, el noi va tirar pel dret i va pensar que la seva afició per les noves tecnologies també era la de la seva enamorada. Així, no va dubtar ni un segon quan la cità juntament a diversos amics per fer una petició de mà un tant original.
La idea sembla que no va convèncer del tot, ja que la que havia de ser la seva muller va rebutjar l'aixovà tecnològic que li havia comprat per valor de més de 65.000 euros. Malauradament, les galetes de la sort aquell dia no foren pas favorables al pretendent i va quedar-se amb un pam de nas i 99 iPhones.
En fi internautes, 'La vida és la constant sorpresa de saber que existeixo", cita de Rabindranath Tagore que en aquest cas també signaria també l'inventor de l'Android.
