Jaque Matos

Bon vespre i bon dijous internautes. 'Els sentiments de culpa són molt repetitius, es repeteixen tant en la ment humana que arriba un punt en què t'avorreixes d'ells.' La reflexió del dramaturg nord-americà Arthur Miller podria haver estat inspiració del president de govern espanyol, quan ahir mateix acceptava la dimissió de la fins llavors ministra de Sanitat. Però es clar, parlem en condicional perquè ni Rajoy ha estat mai un home inspirat, ni tampoc Ana Mato va presentar-li la renúncia "voluntàriament".

Encara que sembli estrany, es veu que per Moncloa encara deu haver-hi algun assessor amb una mica de criteri, i advertí l'entorn del cap de govern que calia sacrificar una de les PoPulars més despistades i alhora afortunades, perquè malgrat el jutge no la va imputar pel cas Gürtel, aquesta no va fer escarafalls quan rebia luxosos "regalets" i molt menys va preguntar al seu exmarit d'on venien, no fos cas que la seva ànima vinculada a l'Opus Dei es veiés corrumpuda.

Una dimissió que novament deixa l'executiu tocat, dos mesos després de la també sonada renúncia d'Alberto Ruiz Gallardón. Nova crisi de govern que ha coincidit amb el debat sobre corrupció que avui ha tingut lloc al Congrés. Rajoy però no ha passat de puntetes sobre la dimissió de Mato, defensant la seva innocència, però sense aclarir exactament el motiu de la seva baixa del banc blau. Molt més contundent es mostrava unes hores abans al parlar de la conferència d'Artur Mas, etzibant el desori i desgovern que hi ha a Catalunya. Segons el dirigent espanyol, aquí només es governa per una minoria.

Una fugida endavant la de Rajoy que mira de tapar les seves vergonyes avantposant el "problema català", però que evidencia una por in crescendo davant la possibilitat que convergents i republicans acabin pactant una solució comuna davant d'un avançament electoral. Una temença que també té Pedro Sánchez, ja que si la llista mixta d'experts, personalitats i polítics es materialitza, deixaria ben descol·lada la casta espanyola. Així, poca efectivitat tindrien els arguments amenaçadors, donat que els nous diputats tindrien un mandat limitat a 18 mesos,  i per tant res a perdre.

L'entesa encara és lluny, tot i que pel molt que s'hi juguen de cara al país, ben segur que acabaran trobant una resposta que asseguri que aquests darrers anys no hem perdut el temps. En aquest aspecte, Artur Mas que ahir passava per 8TV va puntualitzar alguns dels punts de la seva intervenció al Fòrum. A preguntes de Josep Cuní, el president va aclarir que la seva proposta de llista mixta només limitaria als "no polítics" un sol mandat i no a la resta. I potser el més destacat, perquè fins ara no l'havíem escoltat mai tant contundent, fou que una Catalunya independent seria una república, ja que "els catalans no tenim rei".

D'aquesta manera, malgrat el futur encara sigui encert, podem dir que els temps de les ambigüitats i mitges tintes han quedat enrere. Quelcom que no deu ser pas del grat de tothom, especialment del que a hores d'ara encara és soci de federació. L'emprenyamenta de Duran i Lleida aquests dies és més que notablement, provocant-li una maldecaps fins ara impensables. Així que després del full de ruta, la distància entre CDC i UDC s'amplia, i deixa en evidència que la ruptura és només qüestió de mesos, tal com evidencia la precipitació del líder d'Unió al crear la plataforma "Construïm".

La perla d'aquest dijous ens arriba des de la mítica BBC, la qual es fa ressò d'una notícia que ha deixat desconcertat a més d'un. I és que en un context on els països normals compten amb llei de protecció dels animals, encara n'hi ha uns quants que prefereixen seguir amb les tradicions eludint els drets de les bestioles.

Així, una important ONG internacional ha impulsat una petició amb 16.000 signatures per demanar la prohibició de menjar animals domèstics. Un fet que a diferència del que expliquen la llegenda urbana sobre els restaurants xinesos, en aquest cas se centra en el costum que tenen a la sempre "civilitzada" Suïssa.

Segons SOS Chats Noiraigue, ni més ni menys que el 3% del suissos són habituals consumidors de carn de gos i gat, especialment en època de Nadal. I és que segons els comensals, l'estat helvètic no té cap llei que prohibeixi el consum de les pròpies mascotes.

En fi internautes, que pel que sembla els suïssos tenen uns quants secrets al marge del bancari.