Bona nit i bon divendres internautes. Ja en ple segle XII, l'abat Bernat de Claravall que 'La culpa no està en el sentiment, sinó en el consentiment.' Una reflexió que pel que sembla no deuen tenir en compte els assessors de Moncloa pensant que amb una querella contra el president, vicepresidenta i consellera d'Educació aturarant el sentiment d'un poble. Una de les lleis més conegudes és la d'acció i reacció, i ja fa temps que els catalans han perdut la por i no consentiran que es culpi tres dels seus representants polítics pel simple fet d'haver afavorit la participació ciutadana per donar una opinió.
La partida ja ha entrat en una nova fase, segurament més crítica perquè ja hem entrat en el "túnel penal", i això no deixa de ser una nova mostra que el diàleg, per molt que el Sr. Duran d'esforci a convèncer-nos que encara és possible, està més que trencat. El famós xoc de trens ja fa temps que s'ha produït i ara és només qüestió de veure si només ha afectat les locomotores o també a la resta de vagons que és on viatja la gent.
Una gent que està a l'expectativa del que puguin fer tant Òmniu com l'ANC que sembla que estarien preparant algunes accions per donar recolzament al govern català. De moment, han estat els portaveus de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP al Parlament els que han deixat ben clar que assumeixen les responsabilitats legals derivades del 9-N. Un fet que les xarxes socials ja fa dies que recullen les autoinculpacions de molts internautes, que se senten vexats per una fiscalia espanyola al servei del seu amo, no fos cas que també l'acusessin de desobediència.
Una gent que està a l'expectativa del que puguin fer tant Òmniu com l'ANC que sembla que estarien preparant algunes accions per donar recolzament al govern català. De moment, han estat els portaveus de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP al Parlament els que han deixat ben clar que assumeixen les responsabilitats legals derivades del 9-N. Un fet que les xarxes socials ja fa dies que recullen les autoinculpacions de molts internautes, que se senten vexats per una fiscalia espanyola al servei del seu amo, no fos cas que també l'acusessin de desobediència.
Amb la querella ja han marxa i els constants incompliments estatals, probablement forçaran al president de la Generalitat a avançar les eleccions els primers mesos de l'any que ve. L'escenari és més que favorable per dos fets: dos milions de persones mobilitzats i una querella que el perfila com a màrtir d'un procés democràtic.
Sigui com sigui, per molt referèndum descafeïnat que ens vulgui vendre l'executiu central, és evident que el procés ha trastocat les Espanyes i bona part dels seus dirigents, que s'han vist descol·locats al veure que els catalans ja no són tan mesells. Òbviament, això els ha tret de polleguera, fent que personatge que estaven a l'ombra hagin tornat a fer-se sentir i no per dir paraules amables. És el cas d'Alfonso Guerra, el qual sortia de la rereguarda comparant el 9N a la violència de gènere. L'exemple, a més de ser molt desafortunat, fins i tot pot tornar-se en contra seva si ens poséssim a analitzar qui és el maltractador i qui n'és la víctima.
I qui poden ser víctimes de la crisi són els lectors de El Periódico, ja que el deute acumulat pel rotatiu fundat per Antonio Asensio, ha fet que el grup Zeta hagues de buscar nous inversors per evitar tancar la paradeta. Si fins ara, el diari sempre ha estat un referent pels votants d'esquerres, la cosa podria canviar tenint en compte qui n'ha adquirit el 23 per cent. El més probable és que el desembarcament del grup Planeta de José Manuel Lara comporti un canvi de línea editorial, que segons apunten voldria convertir el rotatiu en una versió més light de La Razón. Esperem pel bé de tots que almenys no se li acudi nomenar Marhuenda com a director, perquè això seria un fracàs majúscul.
La perla d'aquest divendres ens arriba de la mà del The Telegraph, el qual destaca una informació que té com a protagonista un dels punts més visitats del planeta. Sempre s'ha dit que no és el mateix viure en una ciutat com a turista que patir-la com a ciutadà. I això és precisament el que milers de venecians han denunciat a les autoritats italianes, cansats d'haver de suportar el molest "sorollet" que fan les maletes dels 27 milions de turistes quan arriben a la ciutat.
Venècia basa la seva oferta en el patrimoni arquitectònic, ha mantingut en gran part l'urbanisme `de temps passats i això no sempre és compatible amb l'arribada massiva de forasters. Fins a tal punt ha arribat l'enuig dels vilatans que han aconseguit que la l'alcaldia estudiï sancions de fins a 500 euros per aquells nouvinguts que trenquin l'armonia de la ciutat amb el grinyol de les "rodetes". Com alternativa, el municipi ofereix que usin rodes de goma plena d'aire o si són forçuts que carreguin a pes l'equipatge.
En fi internautes, que com deia Alan Moore : 'El soroll depèn del silenci del que procedeix. Com més absolut és aquest més escandalós és aquell.'