La simpatia personalitzada

Bona nit i bon dijous internautes. 'Les enemistats ocultes i silencioses, són pitjors que les obertes i declarades.' Sàvies paraules les del filòsof Ciceró, que bé poden aplicar-se avui a l'espectacle protagonitzat per Ana Magaldi davant la premsa. La fiscal en cap de Barcelona, ha fet un interessant exercici de comunicació al més pur estil "rajolià", llegint un comunicat en que divergia radicalment de l'actuació de la fiscalia catalana davant la telenovel·la en que s'ha convertit la famosa querella contra la Generalitat.  

És evident que Magaldí té tot el dret del món a discrepar, però les formes l'han perdut, i avui no deu haver fet massa amics entre els periodistes, ja que s'ha mostrat molt dura amb la premsa després que majoritàriament hagin publicat la revelió de la fiscalia vers la decisió del seu cap jeràrquic a Madrid. Davant d'això, la fiscal barcelonina ha advertit que bona part dels companys són partidaris de presentar accions legals contra els responsables del 9-N, fet que segons ella "demostra la parcialitat de la premsa al donar una visió deformada."

“En català? Bon dia i bona tarda” i s'ha acabat. D'aquesta manera tan seca i taxativa ha plantat als mitjans que esperaven poder fer preguntes, com acostuma a fer-se en les rodes de premsa, si més no a casa nosta. Vistes les formes d'aquesta senyora, que per cert apunta maneres per anar a una llista de C's o del PP, no seria agosarat pensar que aquest gest podria comportar-li un ascens, probablement per substituir algun dels seus col·legues que avui tant ha criticat.

Al marge de l'àmbit judicial, sembla que les aigües entre ERC i CDC comencen a calmar-se, arran del que es despèn de l'entrevista que Oriol Junqueras ha concedit a Nació Digital. Si bé el líder republicà continua discrepant de formar part d'una llista de país, sí que ha obert la porta a crear un "paraigua" on poguessin encabir-se els partits sobiranistes de forma independent i mantenint la "marca", que en resum seria quelcom com junts però sense barrejar-nos. Caldrà veure si la idea avança i és tinguda en compte en el full de ruta que dimarts que ve presentarà Artur Mas.

En un altre àmbit de coses, la notícia que recull la majoria dels diaris passa per la ja previsible sortida dels crítics del PSC i fusionar-se en un nou partit. D'aquesta manera, Necat i Moviment Catalunya, preparen ja el terreny per a unes possibles eleccions anticipades, que per molt que des del govern català s'esforcin a esgotar la legislatura, el cert és que les possibles conseqüencies penals de la querella han fet que la flauta soni més fort que el violí.

Sense abandonar el terreny musical, avui el tinent general Rafael Comas, ha tornat a centrar la mirada informativa al opinar en un esmorzar informatiu que és partidari de reimplantar el servei militar obligatori.  Segons el militar "la instrucció ajudaria a formar a les persones". I a mesura que anava parlant, l'home ha acabat envalentonant-se i ha suggerit que veuria molt bé que la "mili" obligatòria també fos per les dones.

La perla del dijous ens arriba des de Colòmbia, on després de 17 anys una part de la població ha conseguit recuperar drets civils, un cop els magistrats d'aquell país han acabat tombant una llei absurda.

I és que el país sud-americà que compta amb prop de 180 mil agents de policia, ha desestimat el reglament d'aquest cos en bé de la igualtat. La mesura ha consistit en una antiga reivindicació consisitent en que tothom pugui lluir bigoti i no només els oficials.

En fi internautes, veient com la feina d'alguns juristes és fàcil entendre el que deia el poeta: "La ignorància és temporal, però la idiotesa és per sempre".