Bona tarda i bon dimarts internautes. 'Aquells que creuen que els diners ho fan tot, acaben fent-ho tot per diners'. Aquesta cita del filòsof Voltaire serveix per introduir un nou capítol dels escàndols econòmics. Tot i haver pagat fa uns dies 2 milions i mig d'euros per evitar la presó, Miguel Blesa ingressava novament a Soto del Real, després que el jutge que porta el cas de la compra irregular del City National Bank of Florida, veiés risc de fuga i possible destrucció de proves.
Fins aquí tot seria normal, tenint en compte el context de corrupció existent, però a l'igual que al cas Nóos, el fiscal també s'oposa al seu empresonament perquè no veu cap índici que l'exdirector de Caja Madrid fugi o manipuli documents incriminatoris. Sorprenent aquesta nova discrepància entre fiscalia i jutge, la qual deixa a l'aire l'equanimitat dels fiscals, especialment, quan qui tenen al davant són personatges regis i PoPulars.
Sense deixar l'àmbit judicial ni econòmic, molt lligats últimament, l'Audiència Nacional imputava el director d'una oficina de Bancaixa al País Valencià. El jutge acusa el responsable de l'oficina de vendre 100.000 euros en accions a una empresa. D'aquesta manera, s'obre la possibilitat que els milers de persones que s'han vist afectats per la gran estafa de les preferents, puguin presentar també querelles en aquest órgan institucional. Veurem si aquest gir jurídic permet ajudar a solventar en part les pèrdues ocasionades sovint per l'afany reprovable de bona part de les entitats bancàries que vengueren, a tort i a dret, accions per tal de recapitalitzar-se més de pressa, deixant de banda l'ètica i la moral.
En el terreny autonòmic continuen les discrepàncies sobre el dèficit asimètric que demanen algunes comunitats. Segons llegim a Libertad Digital, el conseller d'economia d'Extremadura, Antonio Fernández, amenaçà ahir d'abandonar el Consejo de Política Fiscal y Financiera, si la seva comunitat es veu perjudicada en detriment d'altres. Bon exemple l'extremeny, perquè enlloc d'anar pidolant per tot arreu, la Generalitat de Catalunya ja hauria tingut d'abandonar-lo fa temps i constituir una hisenda pròpia, sense tants miraments.
Mirades i no precisament angelicals són les que llancen els funcionaris de l'administració catalana al govern de la Generalitat. Pocs dies després d'iniciar el mes de juny els treballadors públics de l'estat ja han cobrat la paga extra, a diferència dels seus companys catalans. Aquest greuge, forçat per la precarietat de la tresoreria catalana, el feina evident Artur Mas al Parlament: 'La Catalunya productiva retalla una extra i l'Estat subsidiat en paga dues'.
De fet, l'economia catalana està essent observada des de fa algun temps per Brussel·les. Resulta simptomàtic i significatiu que dilluns, els anomenats homes de negre, visitessin el Conseller Mas-Colell per tal de seguir de prop les finances d'un dels principals motors de l'Estat. Aquesta informació publicada al diari ARA, caldria llegir-se també en clau d'esperança perquè els enviats del FMI estarien actuant al marge de l'estat espanyol. Un bon pressagi que deixa la porta oberta a especulacions sobre la viabilitat de possibles nous estats a la Unió Europea.
D'altra banda, Nació Digital explica que els Estats Units ultimen el nomenament del que serà nou ambaixador d'aquell país a Espanya. El principal candidat, James Cotos, no agrada especialment el govern de Mariano Rajoy. La raó principal és que aquest exdirectiu de la cadena de televisió HBO i destacat membre de la comunitat Gay, ha defensat la supressió dels toros a Catalunya. Només falta que se li acudi dir, com el seu antecessor en el càrrec, que li encantaria aprendre català.
Finalitzem amb les perles del dia. El rotatiu barcelóní El Periódico, revela els últims emails que Diego Torres hauria facilitat al jutge Castro. En aquests correus, la reputació d'Iñaki Urdangarín tornaria a ser qüestionada si es dóna valor als missatges que el Duc de Palma hauria enviat a treballadors de Nóos per tal que li fessin la tesina d'ESADE.
La darrera perla ens la brindava José Gómez Romero, més conegut com Dyango. El cantant català causà sensació al canal de la Conferència Episcopal. En una entrevista a 13TV que havia de ser un homenatge a la seva trajectòria, Dyango deixà caure tal bomba que, els contertulians i la presentadora Isabel Durán, encara no s'han recuperat. Sense dubtar-ho gens, el cantant melòdic es declarà independentista per sorpresa de la concurrència. Celebrem que el bàndol dels que volem la llibertat pel nostre poble segueixi sumant persones que al cap del temps s'adonen que ara és el moment de fer un pas històric.
Si fa un moment citava Voltaire, deixeu que us expliqui una magnífica anècdota que protagonitzà, juntament amb el rei Frederic II de Prússia. El monarca tenia una gran admiració per l'escriptor francès,tot i que a vegades era blanc de les seves sàtires. En una ocasió, en que el filòsof fou convidat a un sopar, el rei li deixà sobre el plat una tarja que deia: "Voltaire és el primer dels ases. Frederic II". Al veure la nota, el genial escriptor, llegí en veu alta davant la resta de convidats. -Voltaire és el primer dels ases. Frederic, el segon"