Toi aixĂ, no cal oblidar que els partits partidaris de l'Estat propi sĂłn majoria al Parlament i si a mĂ©s, sumem els que defensen el dret a decidir aleshores el panorama no Ă©s tan dolent com se'ns vol vendre des de la capital del Reino. A grans trets no us anirĂ© repetint el nombre de diputats, perquè a hores d'ara tothom els coneix, però si que m'agradaria posar sobre la taula algunes incògnites que marcaran aquesta nova legislatura:
- El retrocés de la coalició nacionalista, donarà un paper més important a Duran i Lleida, que sempre s'havia mostrat contrari a radicalitzar el missatge nacionalista?
- Si tan afeblida ha quedat l'opció sobiranista, perquè el PSC ha tret els pitjors resultats de la història i el PP ara ja no és la tercera força sinó la quarta?
- AcabarĂ pactant ERC amb CiU, tenint en compte el desgast que poden provocar les futures retallades que es produiran aviat?
- Els partits compromesos amb el dret a decidir consensuran una proposta conjunta per fer possible la consulta?
- Per què la premsa internacional fa una lectura ben diferent de la de Madrid i diu que el procés sobiranista no s'ha acabat sinó que s'ha reorganitzat?
- El missatge poc clarificador, sovint contradictori, d'Europa respecte a l'expulsiĂł o no de Catalunya ha influit en les votacions d'ahir?
- Si els partits independentistes haguesssin pactat una llista Ăşnica, els resultats haurien estat els mateixos?
- El divorci entre Laporta i Solidaritat ha provocat que la formaciĂł de LĂłpez Tena desaparegui de l'arc parlamentari?
- Les informacions del diari El Mundo han fet punxar les expectatives de CiU o han estat les retallades?
Aquestes sĂłn algunes de les preguntes que ens haurĂem de plantejar i de ben segur ben aviat anirem aclarint. Aquells que al llarg de la jornada d'ahir em vareu escriure desanimats pels resultats, no defalliu, perquè si rememorem el que passava fa nomĂ©s un any, ningĂş podia creure que arribĂ©ssim fins aquĂ. Un Estat no Ă©s construeix en dos dies, i requereix el seu temps de marinat, per què malgrat alguns tenen molta pressa, un paĂs no pot fer-se de pressa i corrents. Ă’bviament el full de ruta que tenia Artur Mas s'ha vist alterat pels resultats, però no nomĂ©s cal dur a terme moltes negociacions entre els partits per fer una consulta sinĂł que el procĂ©s ha de seguir marcant-lo tambĂ© la societat civil que l'11 de setembre del 2012 va sortir al carrer. Tranquilitat i bons aliments, que encara tenim molta feina a fer tots junts.