Bon dia i bon dimarts internautes. L'any passat diverses organitzacions i personalitats de casa nostra van signar un manifest defensant les llibertat i els drets socials, sota el títol 'ni un pas enrere'. Des d'aleshores han passat moltes coses i se n'han retallat moltes altres. Començo amb aquest lema, perquè aquests dies les clavegueres mediàtiques han aflorat amb informes i esborranys sense contrastar. Uns pseudo informes que ja han rebut resposta legal dels perjudicats: Pujol, Mas i Puig. Sembla sospitós que un país que sempre té l'estat de dret a la boca, passi per alt un dels principis jurídics bàsics en qualsevol democràcia: la pressumpció d'innocència.
En aquest sentit, unes informacions basades en un paper que no té una autoria clara i que ni el Ministre de l'Interior pot donar-ne explicacions, fins després de les eleccions catalanes. És lamentable que polítiques com María Dolores de Cospedal, per part del PP, i Carme Chacón, per part del PSC, hagin clavat queixalada al candidat de CiU sense ni tan sols tenir arguments contrastats i ratificats pel jutge que investiga el cas Palau.
Com molt bé deia Pilar Rahola en el seu article a La Vanguardia, la campanya de destrucció del candidat Artur Mas vol evitar, com si d'un cop d'estat es tractés, que la coalició assoleixi una victòria folgada, altrament dit absoluta, i convoqui juntament amb altres partits sobiranistes una consulta que marqui el nou rumb cap a l'Estat Propi. Ara bé, no oblidem el context electoral. Ahir molts electors que escoltaren les paraules del candidat convergent, els va sorprendre que condicionés la consulta dient que 'no es pot pujar l'Everest amb espardenyes'. Hem sentit en vàries ocasions Artur Mas que no tirarà la tovallola ni es farà enrere, pero condicionar el dret a decidir a la majoria absoluta de CiU, sense comptar amb els suports, que rebria d'altres formacions, no és precisament quelcom que els electors que pensaven prestar el vot a la federació nacionalista vegin amb bons ulls.
La notícia escandalosa d'ahir venia en forma de globus sonda, perquè el govern espanyol estudia concedir la residència als estrangers que comprin vivendes de més de 160.000 euros. Això comportaria una reforma de la Llei d'Estrangeria que, segons fonts governamentals pretén incentivar les inversions immobiliàries de russos i xinesos. Un partit que no té una política amable amb la immigració, cas de Badalona per exemple, ara posa preu als papers per tothom dels socialistes. Ja ho diu la sabiduria popular: 'Por el interés te quiero Andrés'.