Esquerra té la clau

Bon dia i bon dimarts internautes. Ahir era una dia tradicional pel que fa a l'anàlisi que les executives dels partits polítics fan dels resultats electorals. A destacar que segueix imposant-se el missatge generalista que tothom ha guanyat, excepte Solidaritat per la Independència. Aquesta tècnica de marketing polític, per amagar les coses que no han anat bé, ja fa temps que està instaurada en aquest país i és fonamental per evitar fer autocrítica que sempre fa una mica més de mal.

Tot i això, el quadre a pintar no és precisament fàcil i es comencen a veure els primers moviments per formar govern. En una compareixença pública, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida van analitzar uns resultats inesperats i a la baixa. Interessants foren els plantejaments dels líders de la coalició guanyadora, perquè malgrat considerar que no podran governar en solitari, ambdós protagonistes s'inclinen per companys de viatge diferents. Mentre la prioritat per Mas és ERC, pel líder d'Unió és el PSC. Algunes veus de Convergència culpen Duran del trasvassament de vots cap a Esquerra, degut a la seva poca implicació en l'opció sobiranista, endegada pel President de la Generalitat.

El gran triomfador de la nit electoral fou Oriol Junqueras, que fent ús d'un discurs clar, sense crits i pedagògic va aconseguir incrementar substancialment el nombre de diputats, sorprenent a propis i estranys. Preguntat pels periodistes sobre el camí que emprendrà Esquerra, el líder republicà es fa estimar i no vol comprometre's precipitadament, perquè vol una sèrie de condicions i un full de ruta amb dates i accions concretes, entre elles que CiU trenqui amb el PP en les institucions on governen junts. L'altre escull que separa a les formacions i que, sens dubte és una patata calenta són les futures retallades que haurà d'aplicar el nou govern català, que sembla rondarien els 4000 milions. Un fet que a ningú agrada, sobretot perquè resulta més còmode mantenir-se a l'oposició i no patir un desgast que no pas ser-ne copartícep al govern. Esquerra té la clau d'una vivenda anomenada Catalunya, però recordem que vivim en un context on cada vegada hi ha més desnonaments que provoquen la pèrdua d'habitatges amb el conseqüent retorn de les claus.

D'altra banda, el PSC no es mostra disposat a donar suport al futur govern, entre altres coses perquè amb prou feines estan digerint els pitjors resultats que han patit els socialistes catalans. Tot i així, Duran i Lleida és sabut que prefereix una partit no independentista, per pactar i posar en solfa la famosa Sociovergència. Pere Navarro, malgrat aquests resultats dolents, es mostra confiat en que l'executiva del partit li doni suport, sobretot perquè esperaven perdre molt més i encara s'han mantingut com a tercera força al Parlament. En conclusió, un gran triomf segons veus socialistes perquè hauria pogut ser pitjor, no sé si pitjor era formar part del grup mixt.

Acabem l'anàlisi d'avui, no sense parlar d'un gran estadista mundial anomenat José María Aznar, el President del laboratori d'idees del PP, segueix presentant les seves memòries i aprofita l'avinentesa per carregar contra els catalans. Ahir per exemple, afirmava que 'els nacionalistes no han estat mai bons governants i només han provocat embolics i generat problemes'. Sembla que del famós pacte del Majestic signat amb CiU, no se'n recorda, una paradoxa interessant sent l'autor d'un llibre de memòries on per cert tampoc recorda com va contribuir a difondre les mentides sobre la guerra d'Iraq amb l'ajuda dels seus amics Bush i Blair.




Reaccions: