Bon dia i bon dijous internautes. El poeta Joan Maragall va escriure fa molts anys un poema anomenat Oda a Espanya, parlant dels desastres colonials d'Espanya a finals del S.XIX. Ahir Artur Mas va presentar-se a Brussel·les i canvià l'Escolta Espanya' de Maragall per 'Escolta Europa'. En una conferència davant un centenar de persones, el President Artur Mas, va exposar el full de ruta a seguir per aquesta nova etapa. El candidat de CiU va demanar que Europa no falli a Catalunya, igual que aquesta tampoc ha fallat mai a Europa. Tot i reivindicar les arrels europees del poble català les preguntes que feren els assistents foren força crítiques. La més reiterada fou en relació a la possibilitat que Catalunya deixi de formar part de la Unió Europea. Una resposta que, com va dir el dirigent català, ningú no sap del cert si passarà o no, però que si malauradament s'acompleix, aleshores haurien de seguir una altra estratègia. La pregunta és: quina?
Un altre cas que clama justícia és el del Madrid Arena, on van morir 4 joves a causa d'una allau humana. Amb les denúncies de la policia sobre el fet que l'equipament municipal va incomplir la llei d'espectacles i a més, no tenia llicència de funcionament, la batalla per assumir responsabilitats segueix entre Ajuntament i Comunidad de Madrid. Al marge d'aquestes consideracions i de la manca evident de control per part de les autoritats, és lamentable la imatge de l'alcaldesa de Madrid, Ana Botella, que no va pensar-s'ho gaire i va seguir amb les seves vacances en un spa de luxe a Portugal, malgrat la situació dramàtica viscuda. Un altre exemple que molts dirigents viuen al marge de la societat i això pot passar-los factura o no, perquè malgrat els escàndols de corrupció i negligència, molts ciutadans continuen mantenint el PP en moltes institucions, esgrimint que els altres ho farien igual o pitjor. Passotisme il·lustrat o inconsciència col·lectiva, digue-li com volgueu.
L'hereu de la Corona, en una visita a Aragó, apel·lava als espanyols a seguir el model del Compromís de Casp, per tal de mantenir-nos fidels a la Unitat. Aquesta voluntat de recordar un compromís que tingué com objecte designar el successor del rei Martí l'Humà, a partir dels consens entre 9 notables de Catalunya, València i Aragó, em fa recordar la famosa espanyolització del ministre Wert, perquè la persona escollida fou el castellà Ferran de Trastàmara, que mantingué una corona d'Aragó unida i castellana. Potser el Príncep arribarà a regnar com a Felip VIè , però hauria d'anar llegint enquestes on els ciutadans espanyols veuen la monarquia com una institució innecessària i caduca.
Un altra negociació que no sabem si arribarà a bon port, entre els dos grans partits espanyols. PP i PSOE arribaren a un principi d'acord sobre la reforma pels desnonaments, donat el nombre imparable d'aquests darrers mesos. Segons les primeres informacions, les famílies amb fills i les persones grans seran prioritàries per solventar aquest drama humà. És curiós que aquests partits tant democràtics no hagin convidat als altres partits a discutir la llei. Com diria el poeta: 'yo me lo guiso, yo me lo como'.
