Toca moure fitxa

Bon dia i bon dimecres internautes. Jornada històrica la viscuda ahir als carrers de la capital catalana on la festivitat, la reivindicació independentista i la manca d'incidents foren la nota predominant. Diada que enguany venia molt marcada per les polítiques recentralitzadores del govern i les declaracions poc amables de dirigents i presidents autonòmics del PP.


Com sempre el ball i la guerra de xifres van tornar a fer-se evidents al final de la jornada, on com ja és habitual, la Delegació del Govern rebaixava en gran manera la participació, per tal de minvar la importància històrica d'una manifestació que aplegà enguany més gent jove que gran. Un fet esperançador perquè les noves generacions no veuen com una utòpia la plenitud de sobirania nacional pel nostre país.

Si heu vist les imatges per televisió no calen gaires paraules, ja que el centre de Barcelona, així com altres ciutats del Principat, estaven plenes de gom a gom. El crit unànim que s'escoltava al llarg de la tarda fou INDEPENDÈNCIA. El Pacte fiscal i altres protestes quedaren omeses i oblidades amb crits, cants i consignes independentistes.

El clima d'il·lusió que es palpava a l'ambient i la serenitat de la multitud contrastaven amb les declaracions d'alguns polítics d'arreu de l'Estat que no han fet més que posar combustible a la locomotora catalana.

Ahir a la nit escoltant diferents tertúlies per les Espanyes, em feia gràcia l'argument que esgrimien alguns contertulis menystenint el nombre d'assistents, ja que segons ells hi havia molta més gent a casa, que estaven en contra de la independència. Un argument que no és valid perquè si ens fixem en els seguidors del Barça, la majoria es queden a casa veient el partit per televisió i no van en cos als estadis, però si en ànima, com feia ahir el president Mas.

D'altra banda, polítics més agosarats i gens sospitosos de sobiranistes creien que un referèndum sobre l'autodeterminació seria un bon baròmetre per saber en quin punt estem. Ara bé,  aquesta idea tenia un parany perquè segons ell el referèndum no l'havíem de fer només els catalans sinó tots els 47 milions d'espanyols, no sigui cas que els catalans diguéssim que sí i acabéssim amb la locomotora d'Espanya. Si sou amants de la història coneixereu que cap país que hagi nascut d'una secessió ha demanat mai permís a la resta del territori que fins llavors formava part. 

A tall de reflexió us llanço algunes preguntes:

Van fer un referèndum Estònia, Letònia i Lituània preguntant a tota Rússia si volien separar-se? I les repúbliques de Txèquia i Eslovàquia? I si algun dia Espanya volgués anar-se'n de la Unió Europea caldria que tots els europeus autoritzessin aquesta decisió per la via del refèrendum? Penseu-hi.

Reaccions: