La peculiar decadència de Montoro

Bon dia i bon dijous internautes. L'assagista i poeta argentí Santiago Kovadloff va escriure en un dels seus molts articles que 'La decadència no implica un retorn al passat; implica una condemna al present.' I mai més lluny de la veritat malgrat determinats personatges de la política espanyola s'entestin a fer creure el contrari. Ahir vàrem assistir a una nova actuació estel·lar al Congrés de Diputats de l'inefable Cristóbal Montoro, el qual referint-se a l'aventura catalana va assegurar que l'independentisme era una quimera que està en decadència. I de fet en certa part el titular d'Hisenda de raó, perquè o fem un pensament i marxem d'una vegada i per totes o bé Catalunya està condemnada inexorablement a caure en la decadència més absoluta, fruit de l'espoli permanent i els atacs constants a la nostra identitat.

La intervenció de Montoro se serví de la famosa Declaració de Barcelona en que una seixantena d'empresaris o directius alemanys es mostraven contraris a la independència de Catalunya ja que segons ells els seus negocis es veurien perjudicats al sortir automàticament de la UE. Malgrat cap tractat contempla aquesta possibilitat com ja han exposat experts internacionals, el ministre aprofità l'avinentesa per fer-s'ho venir per criminalitzar la consulta vers la independència acusant Artur Mas de tenir un pla secret per boicotejar i posar pals a les rodes a la recuperació econòmica espanyola. Sense sortir del missatge oficial el ministre va recalcar que a part de que la marxa de Catalunya és impossible jurídicament també és insostenible en el terreny econòmic.

En aquest debat també va voler dir-hi la seva una altra gran simpatitzant a la causa, causa espanyolista s'entén, Rosa Díez. La portaveu de UPyD tornà a acusar el govern del PP de ser massa tou amb la insolència catalana que es pren a la bartola totes les sentències dels tribunals i per tant exhortà novament als covards dirigents populars a aplicar sense contemplacions la suspensió de l'autonomia catalana per "defensar" tots els espanyols que viuen a Catalunya i ploren desconsolats pels carrers de pobles, viles i ciutats al sentir-se desemparats i orfes.

De la mateixa manera i amb més raó podem sentir-nos els catalans després de les darreres ingerències de l'Estat en allò que fins ara estava perfectament definit en aquest Estatut, que tot sigui dit, no és res més que paper mullat tenint en compte l'ofensiva recentralitzadora a la que estem assistint i només podem combatre amb recursos que en el millor dels casos acabaran donant-nos la raó, això sí, anys més tard. Sigui com sigui, el Parlament de Catalunya va aprovar ahir la nova llei d'horaris comercials que pretén blindar el model propi contra la darrera norma espanyola que liberalitza els horaris. Com que l'anterior llei catalana estava suspesa pel recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern central. D'aquesta manera, el Parlament permetrà obrir fins a 10 festius al llarg de l'any i limitarà els períodes de rebaixes, almenys fins que ens tornin a tombar la llei, cosa gens descartable.

Si al matí la número 2 d'UPyD a les europees, Maria Teresa Pagazaurtundua, declarava als sempre micròfons "amables" de Carlos Herrera a Onda Cero que "Els nacionalistes s'han convertit en una plaga de tèrmits", la Cambra catalana també tingué un moment agre fruit d'una comparació tendenciosa i menyspreable realitzada com no per Ciutadans. Carlos Carrizosa en la sessió de control al govern deixà anar que el principal lema de la immersió lingüística podria ser atribuit a Franco. No cal dir que les espurnes saltaren a la cambra i el diputat republicà Oriol Amorós deixà ben retratat el poc il·lustre diputat tal com llegim a El Singular Digital.

La primera de les perles d'aquest dijous avui  en la brinda El País parlant de l'intrepid cap de govern espanyol que ahir era d'excursió a Turquia. El rotatiu explica que Mariano Rajoy volia penjar-se una medalla internacional al assistir a la inauguració d'una nova línia de metro d'Ankara, fruit dels treballs realitzat per l'empresa catalana COMSA. L'acte presidit perl primer ministre turc,, Recep Tayipp Erdogan, prengué un caire ben diferent del que s'imaginaven les autoritats espanyoles, ja que de cop i volta es veié immers en un miting islamista organitzat pel partit AKP, aprofitant que el mes que ve se celebraran eleccions municipal. D'aquesta manera el president espanyol acabà sent el teloner de l'acte, i és que com deià aquell: "no es pot anar pels puestos sense saber idiomes".

I del desconcert de Rajoy a un altre més impactant en forma de segona perla. En aquesta ocasió sorpresa i indignació foren els que sentiren els familiar d'Esteve Fainé, un terrassenc que traspassà fa uns dies i fou conduit al Tanatori Municipal de Sallent. Fins aquí tot correcte, fins que la família del difunt s'emportà un ensurt al descobrir que el cadàver del taüt no era el seu, malgrat sí que portava la seva roba. Segons sembla la Funerària del Bages va confondre el cos d'aquest per un altre que es trobava a les seves instal·lacions i va haver d'anar a buscar el real altre cop i portar-lo novament al tanatori. Dintre del mals, encara sort que l'altre individu no era una dona, perquè aleshores ja hauria estat brutal.