La immersió serà descafeïnada

Bon dia i bon dimarts internautes. 'La injustícia és humana però més humana és la lluita contra la injustícia', almenys això és el que pensava el dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht. I aquest esperit lluitador des del civisme però també si cal des de l'insubmissió és el que hauríem de tenir ben present els catalans que estem veient com al ja manifestos atacs polítics i a l'ofec econòmic s'hi suma també l'ofensiva judicial, curiosament més virolenta des que fou aprovat l'Estatut del 2006. Si ja aleshores les retallades competencials iniciaren el seu camí, no és menys cert que no s'han aturat sinó animats pels esdeveniments i revindicacions nacionals s'han incrementat notablement. 

El darrer episodi el coneixíem la passada jornada amb la ratificació que el Tribunal Suprem feia de la sentència que fa uns dies feia públic el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemnant la immersió lingüística a un principi d'ostracisme després de més de trenta d'any d'èxit. Tal com llegim a El Singular Digital, el Suprem avala que el 25% de les classes s'han d'impartir en castellà i el professor haurà d'emprar també aquesta llengua per tota l'aula en cas que només un dels alumnes així ho reclami perquè se senti discriminat. Aquesta ratificació, que no rectificació, ve acompanyada per una estirada d'orelles a la Generalitat i més concretament a la consellera d'Ensenyament perquè els magistrats consideren que el Departament que dirigeix no adopta les mesures cautelars amb la suficient diligència per evitar perjudicar els alumnes, o millor dit les famílies, que opten per la llengua de Cervantes. En aquest sentit, els rumors que corren per la capital del reino apunten que la Fiscalia estaria estudiant inhabilitar Irene Rigau i fins i tot retirar la competència en matèria d'ensenyament al govern català.

En aquesta línia i seguint l'argumentació de la nova llei d'educació del ministre Wert, una família valenciana de Xirivella ha reclamat 6000 euros al Ministeri per les despeses que han comportat haver escolaritzat la seva filla en un centre privat durant 4 anys degut a que el col·legi Ramón y Cajal no ha aplicat mai la línia en valencià que demanava el consell escolar del centre i malgrat una sentència judical així l'obligava. Aquesta notícia que publica El Punt Avui, es complementa amb la mediocritat i presa de pèl de la Generalitat valenciana es traduí en una magnífica resposta de traca: "Desconeixem si els pares que ho demanen són els legals representants dels seus fills".

Seguim parlant de representants, però en aquesta ocasió de la patronal perquè ahir la CEOE i Foment del Treball rebutjaven la crida feta pel president Mas per tal que els empresaris s'impliquessin en el procés sobiranista i defensessin la celebració de la consulta. El Periódico relata les respostes negatives de Juan Rosell i Joaquim Gau de Montellà al·legant que seva feina consisteix en preocupar-se de generar riquesa i crear ocupació, i no en posicionar-se políticament. El responsable de la patronal catalana segueix pensant que la solució passa pel Pacte Fiscal, un concepte que es veu que no s'adonen que ha quedat desfasat. No cal dir que la majoria de diaris espanyolistes titulen que els empresaris giren l'esquena a la Independència i reivindiquen diàleg per apagar les aspiracions "rupturistes". En cap cas parlen ni de PIMEC, CECOT ni el Cercle Català de Negocis que sempre s'han mostrat a favor de la consulta i de la creació d'un estat propi, una posició que dista en gran manera de l'enrocament permanent de Rosell i el seu homòleg català que sordegen a l'hora d'escoltar el carrer i es volquen a defensar la unitat negant la possibilitat de poder triar als que volem marxar.

En l'àmbit de les perles començarem parlant de l'estrany robatori que tingué lloc fa uns dies en terres lleidatanes. El propietari de la finca Mel Can Toni va veure's sorprès quan va veure que li havien desaparegut 41 ruscs amb 800.000 abelles a l'interior. Si en un primer moment el robatori valorat en gairebé 6.000 euros podria semblar llaminer, el lladre s'ho acabat repensant i ha contactat amb l'apicultor explicant-li que havia estat un error i que li tornaria en breu. D'aquesta manera sempre ens quedarà el dubte si el lladre tenia un paladar massa fí per una mel tan dolça o bé que l'home estava més interessat en manllevar mosquits. En resum, un borinot que deuria estar avorrit en una tarda de diumenge.

La segona perla ens l'apropa Antena 3 parlant d'un dels grups mítics de la dècada dels 70. Al marge de les seves cançons, si per alguna cosa també destacava aquesta formació sueca formada per dues dones i dos homes fou per la seva indumentària llampant de vestits i botes de plataforma. Aquest segell identitari marcà una època de glòria per una de les bandes que més discos van vendre arreu del món. Això sí, la sorpresa ha estat majúscula després que Björn Ulvaeus, un del quatre cantants hagi revelat a The Official photobook, que la seva estètica obeïa només a una simple qüestió fiscal, ja que Suècia permet desgravar impostos a través del vestuari, sempre i quan els vestits siguin fantasiosos o tinguin altres atributs que els distingeixin completament de la roba més tradicional.

Ja ho veieu internautes, a vegades en el malgust podem trobar l'estalvi.