La processó va per dins

Bona tarda i bon divendres internautes. Fa uns quants anys, l'escriptor i filòsof brasiler Pablo Coelho escrivia que 'Quan endarrerim la collita, els fruits es podreixen, però quan endarrerim els problemes, no paren de créixer'. I això és el que no acaba de tenir en compte el govern espanyol que, seguint la filosofia del seu cap, espera equivocadament el miracle de veure pansir el problema català. El problema és que una que la majoria silenciosa es va convertint en la majoria cridanera que n'està tipa de tanta indiferència i greuges.

Però es clar, el que per alguns son majories pels altres són minories, si més no per Alícia Sánchez Camacho, quan declarava als periodistes que Mas només governa pels que es van manifestar i no pels sis milions restants, ja que segons la líder popular 'la Catalunya autèntica va quedar-se a casa per la diada'.

De tota manera, sembla que la processó va per dins, perquè la pretesa imatge d'uniformitat i convicció de l'executiu de Rajoy és només això, pretesa, si tenim en compte afirmacions com les que ahir feia el titular d'Afers Exteriors. A La Vanguardia llegim que José Manuel García Margallo fou més sincer que mai ahir al reconèixer l'èxit de via catalana i afirmà que malgrat la política no es fa al carrer, sí que se l'ha d'escoltar. Reconeixent el dolor que li causaria aquesta "amputació" d'una part del territori, explicà que s'hauria d'aprofundir en el diàleg i estudiar com millorar finançament, infraestructures i llengua.

Esmenant la plana al seu company, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría reiterava aquest migdia que el govern no pensa moure's ni un mil·límetre del que estableix la constitució, i per tant no hi haura ni consulta ni tampoc un finançament diferenciat de la resta de comunitats. Per acabar la seva compareixença després del Consell de Ministres, la vicepresidenta ha avançat que en 48 hores el govern respondrà la carta d'Artur Mas.

El que està clar és que ningú espera cap mena de concessió per part de Rajoy, ja que el seu govern no té cap mena de voluntat política per solventar el problema que té amb Catalunya. Està clar que des de Madrid no tenen cap Pla B per afrontar unes eleccions plebiscitàries que no necessàriament podrien convocar-se el 2016, sinó força abans tal com ja apunten diversos analistes, si la negtativa a permetre un referèndum persisteix. Digueu-me agosarat però no puc deixar de qüestionar-me que si una consulta és una via de participació i un exemple clar de democràcia, no serà que la Carta Magna que tan defensen PSOE i PP, per negar-nos el dret a decidir, no és del tot democràtica?

Entrem en el terreny de les perles d'aquest divendres que sembla un dimarts. Comencem amb la sorprenent notícia que ens porta el diari ARA, el qual publica que un dels 'ultres' que atacaren la delegació de la Generalitat de Madrid el passat dia onze, és parent del ministre de Defensa, Pedro Morenés. El bretol de sang blava que ja ha estat detingut juntament amb una desena de persones més és Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo, fill d'un marquès i una extresorera del PP. L'angelet de 56 anys ja fou detingut anteriorment per possessió d'armes i materials per fabricar artefactes.

Sense deixar de parlar del tema, no podeu deixar perdre-us les declaracions bomba que un gran amic de la llengua catalana feia ahir al programa Los desayunos de TVE.  Tot i sembrar amistats allà on va, José Ignacio Wert va tornar a deixar una de les seves frases lapidàries quan se'l preguntà sobre les properes mobilitzacions que pensa fer la comunitat educativa, en protesta contra la famosa reforma que impulsa el ministeri d'Educació (LOMCE). “Comparado con otros países de nuestro entorno cultural que están embarcados en reformas educativas, como México o Chile, el nivel de discrepancia en España se puede considerar una fiesta de cumpleaños”. Com us dèiem, sempre "fent amics amb tacte i diplomàcia". 

La tercera perla ens recorda que no tot ha de ser negre en aquesta vida informativa, perquè a Nació Digital trobem una parella de Blanes que han compartit la felicitat del seu casament amb la Via Catalana, ja que abans del ball han volgut formar part de la cadena humana tot exhibint els vestits de gala amb complements de samarretes grogues de l'ANC i estelades. Això sí, després de cantar 'Els Segadors' i rebre els diplomes de la Via Catalana, convidats i nuvis han seguit amb la tradició del vals nupcial.

I per cert internautes, si teniu ganes d'omplir-vos d'autoestima i rememorar una fita història no us perdeu aquest vídeo de El Periódico que ens mostra alguns dels millors moments de la cadena humana vista des de l'aire.