La Independència inhabilitada?

Bon dia i bon dijous internautes. El gran Sèneca deia fa més de dos mil anys que 'El que no vulgui viure sinó entre justos, que viqui al desert'. Si ja en aquella època les injustícies estaven a l'ordre del dia, no deixa de ser preocupant la reforma impulsada pel ministre Ruiz Gallarón. Tal com publica avui el Diari de Girona, el nou codi penal permetrà que els magistrats puguin inhabilitar temporalment els polítics que hagin estat imputats. Una mesura que en un principi sembla raonable, però coneixent als nostres clàssics, no deixa de ser perillós en el context en que ens trobem. A tall d'exemple, les calumnies que els darrers temps van llançar des de la caverna mediàtica contra el president de la Generalitat informant dels comptes que tenia a Suïssa i al quals els populars van donar tota la credibilitat del món o del Mundo, per ser més precisos. 

Si això sumem la coneguda afinitat que la cúpula judicical té vers Catalunya, ja cal que ens preparem perquè no seria descartable que a mesura que anem cremant etapes, algun dels dirigents que ens han de portar cap a Ítaca fos víctima d'aquesta nova arma del govern espanyol. En aquest sentit i tal com em deia fa anys un polític en una conversa informal 'És més difícil crear un líder que destruir-lo'.

Al marge d'aquestes consideracions, ens fem ressò de les sensacionals declaracions de Cristóbal Montoro recollides per La Vanguardia afirmant que Espanya "tornarà a sorprendre al món molt aviat". Descartem totalment que sigui perquè finalment ens deixin fer la consulta i acceptin el resultat, però aquestes paraules juntament amb "el gran èxit econòmic" que segons el ministre d'Hisenda té Espanya al món, fan més por que una pedregada, vista la "bona salut" de l'economia espanyola que ens porta notícies com la retallada de 33.000 milions en pensions i la desaparició de milers de beques d'estudi.

Sense abandonar el terreny econòmic, destaquem la roda de premsa que feia ahirXavier Adserà, conseller delegat de Veremonte, que és l'empresa promotora de Barcelona World. Segons el reponsable, el projecte està condicionat per la continuïtat de Catalunya a la UE, ja que així ho exigeixen els inversors. La bona notícia és que en cas d'independència no pensen abandonar el negoci que comportarà la creació de 17.000 llocs de treball directes i 7000 indirectes.

No ho tenen tan clar a Madrid, perquè l'altre gran projecte del joc sembla que viu moments difícils, tal com han publicat darrerament alguns diaris i el mateix Ignacio González reconeixia davant els periodistes. Ahir, el magnat Sheldon Adelson confessava en una trobada amb inversors a Londres que encara no té garantit el finançament per l'Eurovegas i a més no té garantit que el govern de Rajoy permeti fumar al complex després de modificar la Llei del tabac.

D'altra banda, en l'àmbit social no deixa de ser preocupant les previsions que trobem a El Periódico sobre l'informe elaborat per Intermón-Oxfam i la Taula del Tercer Sector, segons el qual un de cada tres catalans serà pobre el 2025. El document destaca l'impacte negatiu que estan produint les retallades, que a data d'avui ja ha fet que 1,6 milions de catalans estiguin en risc de pobresa, i denuncia que el remei de l'austeritat no acaba de guarir la malaltia sinó que l'escampa. Per tant, un nou argument per deixar de pertànyer en un estat on la solidaritat ens ve imposada, s'obliden de pagar-nos les inversions compromeses i per rematar-ho ens financien préstecs per tal de tenir liquidesa.

Si fa un moment parlàvem de l'insòlit que seria que l'Estat ens permetés votar, no deixa de ser un cert miracle el fet que la jornada passada Xavier Novell, bisbe de Solsona, expliqués a Catalunya Ràdio que ell és un ferm defensor del dret a decidir, el qual està per sobre de la unitat d'Espanya. No sabem, si aquestes manifestacions són fruit d'un reflexió espiritual feta arran de les crítiques per no haver tocat les campanes de Solsona o bé perquè l'esperit sant ha il·luminat al monsenyor.

Parlant d'il·luminats, el que ahir visitava l'informatiu de Telemadrid. L'economista Juan Velarde, premi Príncep d'Asturies, a Telemadrid tornant a generar por contra el pacífic procés sobiranista català. Lluny de respectar els principis democràtics veieu les barbaritats que va arribar dir aquest individu defensant un bombardeig de Barcelona. I en aquesta mateixa televisió del PP, s'inventaven arguments ben febles per justificar el vot negatiu de la formació conservadora a la proposta presentada per ERC a la comissió de Defensa, en la que es demanava la il·legalització dels partits i grups feixistes, ja que com deia el ministre Fernández Díaz "el govern no està per prohibir les idees".

Arribem a les perles que ens serviran per veure l'altra realitat que ens evolta. La primera servirà per refredar una mica aquesta olla pressió informativa, perquè l'empresa britànica Enviro Cool ha dissenyat un microones força especial, canviant l'escalfor pel fred. D'aquesta manera el Rapid Cool permetrà refredar les begudes en tan sols 45 segons gràcies al nou sistema. Un invent que de moment només tindrà un ús comercial i permetrà estalviarà força energia, ja que els establiments no necessitaran tenir grans estocs en neveres.

L'altra perla ens porta cap a Pilsen, on la policia d'aquesta ciuta txeca ha capturat un cangur, que s'havia escapat de casa els propietaris i voltava pel muncipi cercant menjar.  Aquesta no és la primera vegada que el marsupial cleptòman fuig i es dedica a proveïr-se en una botiga de queviures. En el moment de la detenció les autoritats van trobar-li a la bossa iogurts, ous i formatges. Finalment després de cinc hores la policia va conseguir atrapar el lladregot saltador que no necessitava bosses de plàstic.

I el ja famós Relaxing d'Ana Botella no deu ser precisament el que està experimentant Kohei Jinno. Aquest ciutadà japonès de Tòquio ha declarat la guerra al Comitè Olímpic, ja que per segona vegada es veurà obligat a deixar casa seva i el seu negoci a causa de la designació de la capital nipona com a seu olímpica. El senyor Jinno explica en aquesta informació del diari Qué!, que el 1964 també l'expropiaren per celebrar-hi els jocs.  Segurament, és dels pocs japonesos que hagués canviat el sake olímpic pel "café con leche" de la Plaza Mayor.