Desfullant la margarida fiscal

Bon dia i bon dimecres internautes. 'Dubta sempre de tu mateix, fins que les dades no deixin lloc a dubtes.' D'aquesta manera s'expressava el químic i microbiòleg francès Louis Pasteur aconsellant als futurs investigadors. El dubte però no sempre arriba pel mateix camí i és que després dels darrers estira i afluixa, podem confirmar el que algunes fonts populars ja fa temps que diuen: "Els camins del Senyor Montoro són inescrutables". Però això tampoc és gens estrany en un govern on acostumen a fer el contrari d'allò que prometen i les balances fiscals no podien ser-ne l'excepció. Aquell discurset de no publicar-les per no afavorir l'independentisme sembla ser que no era del tot compartit per destacats membres del seu partit com l'expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre o el president de Balears, José Ramón Bauzá. Ambdós no només no entenien la decisió del ministre sinó que a més evidenciaven un malestar sonor, principalment perquè a l'igual que Catalunya els seus territoris pateixen un mal lleig, ben lleig que sovint es vol amagar, l'anomenat dèficit fiscal.

Aquest govern del senyor Rajoy ja fa temps que l'únic full de ruta clar que té és impedir de totes totes la independència del nostre país i totes les vies que puguin conduir a ella, tant en forma de consulta, referèndum o DUI. A l'igual que durant molts anys el terrorisme etarra ha estat un dels pilars electorals dels populars, l'anticatalanisme continua tenint tirada per aquestes Espanyes. Això sí, quan comunitats riques com Madrid i Balears veuen com el sistema de finançament en prou feines s'aguanta amb pinces, aleshores es converteixen en més nacionalistes quel els propis catalans i exigeixen que els números es facin públics. I el senyor Montoro, que malgrat ser burleta i xulesc és una mica intel·ligent o si més no obedient, ha reculat i ha anunciat que facilitarà les dades per a que cada comunitat que ho desitgi pugui elaborar les seves pròpies balances fiscals, això sí, amb els ingredients prèviament cuinats al seu ministeri, no fos cas que deconstruissin aquesta unitat a la que tant es refereixen.

Parlant d'àpats, el que mantenien gairebé per sorpresa Josep Antoni Duran i Lleida i la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría a la Moncloa. Del dinar no en trascendí ni el que menjaren al llarg de les dues hores que durà la trobada. Evidentment la qüestió del xoc de trens deuria planar sobre les estovalles, ja que el líder d'Unió cada vegada té més clar que, a menys que l'executiu de Rajoy faci una oferta molt generosa, Catalunya camina directament cap a la Declaració Unilateral d'Independència. Interessant també el paper de desmenjat que el democristià feia vers l'entrevista entre Mas i González al Salvados de la Sexta, ja que en declaracions a RAC-1 confessà que havia preferit més veure un capítol de Homeland que el programa de Jordi Évole perquè el posava nerviós, el misteri està en saber si és pel que deia González o Mas.

I els darres dies estem assistint a un nou atac vers el model educatiu català, prou tocat ja per les darreres sentències. Després de la reunió de Govern, el conseller de Presidència Francesc Homs, va explicar que la Generalitat no pensa variar ni una sola coma de l'actual sistema d'immersió lingüística i recorrerà la resolució del  TSJC que de moment  obliga a fer un 25% d'hores en castellà en un determinat nombre d'escoles. Un exemple més de que la unió fa la força i els atacs perfectament sincronitzats de l'executiu central i el judicial van guanyant camí en l'espanyolització en forma d'ingerències amb resolucions així i lleis com la LOMCE que decidiran sobre els continguts que hauran d'aprendre els estudiants, amb la conseqüent renovació de tots el llibres de text i l'augment d'un 25% en el cost dels mateixos.

En el terreny de la picaresca hem de fer esment de la informació publicada per l'exdiari de Pedro J, El Mundo, el qual explica que els diversos intents que la presidenta de l'AVT va fer perquè el ministeri de l'Interior considerés el seu número dos com a víctima. Segons sembla, Ángeles Pedraza ha anat fent gestions des de 1987 perquè a Miguel Ángel Folguera se li reconeguúes aquest estatus. En diverses ocasions el govern ha desestimat la petició degut a que mai s'han aportat proves suficients per demostar que Folguera hagués estat ferit en l'atemptat que ETA va cometre davant  la Dirección General de la Guardia Civil. Sembla que el que en un primer moment inicià la seva activitat com a voluntari de l'associació no n'hauria tingut prou en convertir-se en assessor de la presidenta.

Per treure dramatisme a l'assumpte ens endinsem en les perles d'aquest dimecres. La primera ens el brinda el rotatiu britànic Daily Mirror, el qual ens situa en una petita localitat de Iemen on Saadiya Saleh, una nena de 12 anys ha sorprès la comunitat metge al plorar de forma sorprenent petites pedres. Desconeixem si el fort radicalisme islàmic que castiga el país ha estat causa directe de l'insòlit succés, i és que els temps canvien tant en aquelles contrades que ni llàgrimes de cocodril són permeses.

La segona perla tampoc no deixa indiferent ningú i menys el ciutadà parisenc que donava per perdut l'equipatge. La notícia la llegim a través de l'agència de notícies France Press i ens revela un cas que sovint els passa als usuaris dels avions, però en aquesta ocasió la notícia no només està en el fet de recuperar la maleta sinó de trobar-hi quelcom inesperat. I és que el nostre viatger va veure com l'equipatge contenia quelcom que ell no havia facturat d'on venia,  6 quilos de cocaïna, els quals no només van passar el control duaner sense problemes sinó que a més els els van portar a casa.

Reaccions: