Un 25% més de raons per marxar

Bona tarda i bon dimarts internautes. Deia el mític pilot de F-1 Niki Lauda que  'El que no et vol com ets, no mereix que el recordis'. I aquest és el sentiment que deuen tenir molts més catalans després que ahir el gran descobridor del ministeri del Sodoku presentés els pressupostos del 2014. I oh sorpresa! Catalunya castigada amb un 25 % menys d'inversió tal com recull el Nació Digital. A ningú li ha d'estranyar que el govern espanyol faci ús de tots els seus recursos per seguir-nos collant. Això sí, Cristóbal Montoro va deixar molt clar que "Catalunya rep el tractament que li correspon", el que significa que l'Estat considera prioritari invertir més a Andalusia, Castella i Lleó, i Galícia. 

Evidentment, aquest pressupost tampoc inclou el pagament dels 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut corresponents al 2011 i això fa que a data d'avui el govern espanyol ens degui la bonica xifra de 2.868 milions d'euros que fan anar de corcoll el conseller Mas Colell intentant fer la quadratura del cercle. Montoro va insistir que Catalunya no queda en cap cas desasistida ja que seguirà finançant-se a través del FLA, un negoci rodó per l'executiu de Rajoy que no segueix sense pagar el que ens deu i a sobre en treu profit amb els interessos d'uns diners que al final ens prestem nosaltres mateixos.

Al marge d'aquest greuge, el titular d'Economia afirmà que aquests pressupostos tenen un marcat caràcter social, suposo que tant marcat que per aquest mateix motiu les pensions pujaran només el 0,25", o el que és el mateix, poc més d'un euro al mes. Si a això afegim que el cost de la vida cada vegada és més alt, ens trobem amb una baixada en tota regla de les pensions.  Precisament, també ahir la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, advertia que una Catalunya independent no podria pagar "ni els subsidis de desocupació ni les pensions". A part que ja de per sí l'argument és fals, a aquest ritme és fàcil pensar que fins i tot Grècia tindrà les pensions més altes que Espanya, la qual ven el final de la crisi alhora que va esgotant cada mes el coixí de reserva de la Seguretat Social. 

I mentre Mariano Rajoy feia de poli bo demanant un gest de grandesa a Artur Mas perquè abandoni la "deriva independentista", els seus ministres i Esperanza Aguirre feien de dolents. Segons llegim al Huffington Post, la presidenta del PP a Madrid deia que "Catalunya és propietat de tots els espanyols" i "Espanya no es pot esmicolar perquè ho vulguin alguns". En aquest mateix acte de l'Executiu Regional, afirmanva davant els seus companys que cal tenir molt en compte aquest "desafiament insaciable independentista", que durant anys els partits espanyols han restat importància. Escoltant aquestes paraules, no és d'estranyar la reunió al Parlament entre Alícia Sánchez-Camacho i l'encara líder del PSC, Pere Navarro. Una trobada que s'emmarca en els contactes que la líder del PP fa amb els partits unionistes i de la qual encara es recuperen algun militants del PSC, que dia rera dia entenen menys al seu primer secretari.

Si fa uns mesos el fiscal en cap de Catalunya era cessat el fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, per dir que "el poble català té dret a expressar-se", no ens estranyaria que la mateixa sort corrés l'ambaixador d'Espanya a Andorra, Alberto Moreno, eñ qual no veu amb mals ulls que es faci la consulta en el marc de la legalitat. Tot i mostrar-se en contra de la independència, el diplomàtic diu en una entrevista al Diari d'Andorra que s'haurà d’acceptar el resultat com a bons demòcrates. Veurem sí des del ministeri d'Afers Exteriors que dirigeix García-Margallo, també es mostren igual de demòcrates amb aquestes paraules del seu subordinat o pel contrari decideixen enviar-lo a Afganistan o l'Iraq com a agraïement pels seus serveis.

Acabem La Mossegada amb diverses perles. La primera ens arriba de la Gran Bretanya i ens descobreix un nou estudi elaborat per la Universitat de Londres que afirma que els mandataris sovint pateixen la síndrome d'hibris, un transtorn de personalitat que s'associa amb una pèrdua de contacte amb la realitat i una sobreestimació d'un mateix, o el que és el mateix, es tornen estirats i arrogants. La investigació realitzada a partir dels discursos de Tony Blair i Margaret Thatcher, demostra que amb el temps començaren a fer ús d'un llenguatge més distant, complex i egocèntric. Curiosament, un bon amic de Blair i ara president de la FAES l'arrogància encara l'acompanya allà on va, i és que qui ho té al néixer no ho deixa al créixer.

L'última perla ens trasllada al "Cuéntame" perquè tal com informa El País, la localitat madrilenya de Quijorna ha estat centre de la polèmica fins i tot en l'executiva del PP, després de que l'Ajuntament permetès la celebració d'un acte d'apologia feixista en el poliesportiu de l'escola. L'alcaldesa PoPular, va retre homentage als caiguts, i posteriorment es disculpà dient que no s'havia adonat que hi haguessin tants símbols franquistes i nazis, segurament perquè estarà tan acostumada a veure'ls a casa que ja no li ve de nou.

Reaccions: