MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ
Durant la Guerra Civil Espanyola, el bombardeig de Guernica, el 26 d’abril de 1937, va esdevenir l’acte més sagnant sobre la població civil per part de la Legió Cóndor amb la clara intenció d’aniquilar-la totalment. La Legió Còndor era l'encarregada de portar a terme missions aèries per tota Espanya, com a recolzament de l'Alemanya nazi a les tropes de Franco i, pel que sembla, l'objectiu del bombardeig era sembrar el terror sobre la població civil i desmoralitzar el bàndol republicà.
Les comparacions sempre són odioses i més quan ens fa reviure fets tan abominables com aquest. Potser per nosaltres, la societat civil i la classe política catalana, queden molt lluny aquelles actituds i ideologies totalitàries, primitives i il·lògiques, però veient les reaccions d’alguns personatges del país veí que estan bastant a propo de tot allò, ens venen al cap imatges i fets com aquests, no en forma però sí en contingut.
Escoltant la “fantàstica” oratòria i “ l’argumentació” més contundent que caracteritza al Sr. Rajoy , em pregunto quin nivell polític té aquest home per fer declaracions com les que fa habitualment...buides i sense lògica. La darrera, dir davant els seus barons que no pensa “intercanviar cromos amb Catalunya” és d’una simplicitat extraordinària, és parlar sense cap ni peus, és frivolitzar un problema que té una dimensió molt més considerable que la d’un àlbum incomplert, però , al meu entendre, el què deixa entreveure és la seva subordinació als seus barons. Per tant, això de la política no li va massa, o li va massa gran, i està més que demostrat quan resulta que conserva la seva plaça de registrador de la propietat a Santa Pola. Com a mínim, té el futur garantit, cosa que la majoria no podem dir, i segurament portarà amb més dignitat el càrrec d’ex-president del Govern que el seu homònim José Mª Aznar.
Precisament, si he encapçalat l’article d’avui amb uns fets històrics tan esfereïdors és perquè l’ex-president del Govern espanyol, surt de tant en tant a la palestra amb patètiques declaracions més pròpies d’un dictador en tot el seu esplendor que d’un home “retirat” . Entre d’altres bajanades, i en un to amenaçador, va arribar a dir : “...Qui ignora, incompleix, suspèn o ajorna la carta magna, la constitució, resta fora de la llei i actua contra la voluntat nacional. Per tant, ha de percebre sense que hi hagi cap dubte les conseqüències dels seus actes. No hi ha moderació per a acceptar la il·legalitat.”
Quan només es demana llibertat, quan només es demana poder exercir la democràcia en la seva plenitud, quan es reivindica un país pacíficament,...Tots aquests consells intransigents, retrògrads i antidemocràtics, vinguts de Madrid, sonen bastant malament. I a sobre, hem d’escoltar-lo exigint mà dura a Rajoy en tot el referent a Catalunya, de la mateixa manera que ho ha fet Rosa Díez , portaveu i diputada d’UPyD de qui tothom en sap la història i com les gasta.
També ha parlat el Sr. Lara que diu saber de “bona tinta” que la independència és impossible i que li sabria molt greu veure els catalans “pegant-se” amb els seus “germans”...Sr. Lara, hi ha germans i germans, però el que si és cert, és que el pacifisme dels catalans està més que demostrat, fins i tot en les metàfores emprades. No serà que té por de perdre algun bitllet d’aquells que tant li agrada? No serà que les seves simpaties pel Partit Popular el porten a confondre la realitat ? És fàcil dir-ho des d’una posició privilegiada, oi?
A banda de les declaracions malsonants que ens hem d’empassar cada dia, de les mentides recurrents que penetren com a veritats dins les ments més tancades, sembla ser que pel Govern de la Generalitat ha arribat l’hora de plasmar en forma de resum els greuges que pateix Catalunya des de fa molts anys i a tots els nivells. El conseller de la presidència, Francesc Homs, ha elaborat i entregat l’informe “ La deslleialtat de l’estat respecte Catalunya”, on s’hi poden trobar els incompliments de l’administració de l’Estat envers el Govern de la Generalitat i , de retruc, a tots els ciutadans de Catalunya, pel sol fet d’ésser catalans i defensar les seves arrels. 9.375,7 milions d’euros, repartits en diferents partides, és el nombre màgic que resumeix l’ultratge, encara que hi falti afegir l’espoli fiscal que patim ja que, cal recordar, que quan hem de recórrer al fons de liquiditat ens fan pagar els nostres diners amb interessos. Per tant, amb la xifra que s’ha posat sobre la taula, encara ens quedem curts.
Aquest document es divideix en tres blocs: un sobre agressions culturals i de principis democràtics, un altre sobre invasions competencials i un tercer sobre els deutes de l'Estat amb Catalunya. En fi, tot el que ja sabem, redactat i endreçat per si a Madrid volen reflexionar-hi i per si la comunitat internacional vol fer-hi una “ullada”... Nosaltres ja n’estem convençuts i no ens farem enrere, només cal que els nostres polítics se n’adonin que així no podem aguantar molt més temps.
No em voldria acomiadar sense fer-vos partícips d’un fragment escrit pel President Companys. Aquest es troba en una de les cartes que va enviar a Jaume Creus l’any 1935 des de la presó de Madrid. La frase està escrita literalment donat el català de l’època, però el què sobta és l’actualitat del contingut, sobretot de la primera frase, passats 78 anys.
“Respecte a la política espanyola la veig fosca i confosa. Cada dia camvia el panorama i no se poden fer pronòstics. Aquests dies se parla de crisis. Jo crec que procuraran allargar-ho, per tal de aprovar la pròrroga de pressupostos i que la crisis devindrà fatal després, d’ací dues o tres setmanas, amb motiu del indult de González Peña. La solució ya és de difícil preveure. Els agraris i cedistas voldran asaltar el poder. Ja veurem què passarà”. ( Lluís Companys, afusellat pel règim franquista fa 73 anys )
Les comparacions sempre són odioses i més quan ens fa reviure fets tan abominables com aquest. Potser per nosaltres, la societat civil i la classe política catalana, queden molt lluny aquelles actituds i ideologies totalitàries, primitives i il·lògiques, però veient les reaccions d’alguns personatges del país veí que estan bastant a propo de tot allò, ens venen al cap imatges i fets com aquests, no en forma però sí en contingut.
Escoltant la “fantàstica” oratòria i “ l’argumentació” més contundent que caracteritza al Sr. Rajoy , em pregunto quin nivell polític té aquest home per fer declaracions com les que fa habitualment...buides i sense lògica. La darrera, dir davant els seus barons que no pensa “intercanviar cromos amb Catalunya” és d’una simplicitat extraordinària, és parlar sense cap ni peus, és frivolitzar un problema que té una dimensió molt més considerable que la d’un àlbum incomplert, però , al meu entendre, el què deixa entreveure és la seva subordinació als seus barons. Per tant, això de la política no li va massa, o li va massa gran, i està més que demostrat quan resulta que conserva la seva plaça de registrador de la propietat a Santa Pola. Com a mínim, té el futur garantit, cosa que la majoria no podem dir, i segurament portarà amb més dignitat el càrrec d’ex-president del Govern que el seu homònim José Mª Aznar.
Precisament, si he encapçalat l’article d’avui amb uns fets històrics tan esfereïdors és perquè l’ex-president del Govern espanyol, surt de tant en tant a la palestra amb patètiques declaracions més pròpies d’un dictador en tot el seu esplendor que d’un home “retirat” . Entre d’altres bajanades, i en un to amenaçador, va arribar a dir : “...Qui ignora, incompleix, suspèn o ajorna la carta magna, la constitució, resta fora de la llei i actua contra la voluntat nacional. Per tant, ha de percebre sense que hi hagi cap dubte les conseqüències dels seus actes. No hi ha moderació per a acceptar la il·legalitat.”
Quan només es demana llibertat, quan només es demana poder exercir la democràcia en la seva plenitud, quan es reivindica un país pacíficament,...Tots aquests consells intransigents, retrògrads i antidemocràtics, vinguts de Madrid, sonen bastant malament. I a sobre, hem d’escoltar-lo exigint mà dura a Rajoy en tot el referent a Catalunya, de la mateixa manera que ho ha fet Rosa Díez , portaveu i diputada d’UPyD de qui tothom en sap la història i com les gasta.
També ha parlat el Sr. Lara que diu saber de “bona tinta” que la independència és impossible i que li sabria molt greu veure els catalans “pegant-se” amb els seus “germans”...Sr. Lara, hi ha germans i germans, però el que si és cert, és que el pacifisme dels catalans està més que demostrat, fins i tot en les metàfores emprades. No serà que té por de perdre algun bitllet d’aquells que tant li agrada? No serà que les seves simpaties pel Partit Popular el porten a confondre la realitat ? És fàcil dir-ho des d’una posició privilegiada, oi?
A banda de les declaracions malsonants que ens hem d’empassar cada dia, de les mentides recurrents que penetren com a veritats dins les ments més tancades, sembla ser que pel Govern de la Generalitat ha arribat l’hora de plasmar en forma de resum els greuges que pateix Catalunya des de fa molts anys i a tots els nivells. El conseller de la presidència, Francesc Homs, ha elaborat i entregat l’informe “ La deslleialtat de l’estat respecte Catalunya”, on s’hi poden trobar els incompliments de l’administració de l’Estat envers el Govern de la Generalitat i , de retruc, a tots els ciutadans de Catalunya, pel sol fet d’ésser catalans i defensar les seves arrels. 9.375,7 milions d’euros, repartits en diferents partides, és el nombre màgic que resumeix l’ultratge, encara que hi falti afegir l’espoli fiscal que patim ja que, cal recordar, que quan hem de recórrer al fons de liquiditat ens fan pagar els nostres diners amb interessos. Per tant, amb la xifra que s’ha posat sobre la taula, encara ens quedem curts.
Aquest document es divideix en tres blocs: un sobre agressions culturals i de principis democràtics, un altre sobre invasions competencials i un tercer sobre els deutes de l'Estat amb Catalunya. En fi, tot el que ja sabem, redactat i endreçat per si a Madrid volen reflexionar-hi i per si la comunitat internacional vol fer-hi una “ullada”... Nosaltres ja n’estem convençuts i no ens farem enrere, només cal que els nostres polítics se n’adonin que així no podem aguantar molt més temps.
No em voldria acomiadar sense fer-vos partícips d’un fragment escrit pel President Companys. Aquest es troba en una de les cartes que va enviar a Jaume Creus l’any 1935 des de la presó de Madrid. La frase està escrita literalment donat el català de l’època, però el què sobta és l’actualitat del contingut, sobretot de la primera frase, passats 78 anys.
“Respecte a la política espanyola la veig fosca i confosa. Cada dia camvia el panorama i no se poden fer pronòstics. Aquests dies se parla de crisis. Jo crec que procuraran allargar-ho, per tal de aprovar la pròrroga de pressupostos i que la crisis devindrà fatal després, d’ací dues o tres setmanas, amb motiu del indult de González Peña. La solució ya és de difícil preveure. Els agraris i cedistas voldran asaltar el poder. Ja veurem què passarà”. ( Lluís Companys, afusellat pel règim franquista fa 73 anys )
