Bona tarda i bon dijous internautes. 'Una aliança és mes sòlida si els aliats, mes bé que conèixer-se mútuament, creuen els uns en els altres: per això, entre enamorats, l'aliança és mes sòlida abans que després de la unió matrimonial'. Aquestes paraules del filòsof alemany Friedrich Nietzsche ens serveixen per comentar el dinat que tingueren ahir Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro al restaurant Set Portes de Barcelona, tal com llegim a La Vanguardia. Segons explicaren ells mateixos, ambdós líders treballen per construir una alternativa a l'independentisme i esperen sumar-hi altres formacions com ICV que tampoc s'ha pronunciat sobre el sentit del seu vot a la consulta. Tan Duran com Navarro destaquen la necessitat de no trencar Espanya ja que segons ells això seria un desastre i a més quedaríem fora de la UE, a diferència d'altres veus com la d'Artur Mas i Oriol Junqueres que assenyalen que això no es produiria.
Aquells que pensaven que l'article de Duran sobre la Tercera Via havia estat fruit de la casualitat al coincindir amb el Debat de Política General és que encara no coneixen bé el personatge. El líder d'Unió no és un home que reaccioni fruit d'una calorada, ans al contrari, medita i estudia cadascun dels seus arguments. Tal com diu el vicesecretari de coordinació institucional de CDC, Lluís Corominas: "Quan Duran s'enfada se'n va als mitjans o dina amb socialistes".
A diferència de Navarro, el democristià no deixa indiferent quan fa declaracions i en l'entrevista concedida a Mònica Terribas etzibà una frase que indigna profundament a aquells que l'estàvem escoltant a través de les ones. Responent la periodista confessà que no sabria de què viuria fora de la política, ja que amb el sou que tenen els professors no en tindria prou, suposo que per seguir vivint tot l'any al Palace i viatjant arreu del món. Aquest atac de sinceritat deixà profundament enfadats als docents com Sílvia Casola, professora i militant d'ERC, que poques hores després publicava al seu blog una dura crítica a Duran en forma de carta per les paraules sobre els mestres. I és que tal com deia l'escriptor britànic Robert Louis Stevenson: 'La política és potser l'única professió per la que no es considera necessària cap preparació'.
D'altra banda, hem de tornar a parlar de ses illes i el Tribunal Constitucional, ja que tal com informa
El País, el TC ha sentenciat que el català no ha de ser un requisit general per convertir-se en funcionari a les Balears, encara que sí constitueix un mèrit a puntuar. D'aquesta manera, els magistrats de l'Alt Tribunal, presidit pel PoPular Francisco Pérez de los Cobos, consideren que només que hi hagi un 10% de funcionariat que entengui la llengua pròpia n'hi ha més que suficient. Així, els magistrats tornaren a donar una nova alegria al partit, castigant i arraconant el català a l'avalar la reforma de la llei de funció pública aprovada per l'Executiu de José Ramón Bauzá.
Si això ja és prou irritant, no us perdeu el que succeí la jornada passada al Parlament de Catalunya. El diari ARA publica el malestar causat per la intervenció de María José García Cuevas, en el debat sobre el Memorial Democràtic. Segons la il·luestre diputada del PP, el memorial no equipara les víctimes
franquistes i les republicanes. Lamentablement aquesta senyora, com tants altres companys de partit sempre obliden que foren els franquistes s'aixecaren contra la democràcia constituida i provocaren la guerra civil. Lluny de callar, García Cuevas preferí seguir la línia educativa del ministre Wert, tergiversant els fets històrics a l'afirmar que "fou la dictadura la que es va dissoldre permetent que es produís pacíficament un canvi de règim, de la
dictadura a la monarquia parlamentària".
I mentre alguns segueixen manipulant la història, l'ambaixador d'Israel a Espanya, Alon Bar, anunciava que el seu país pensa obrir un consolat a Barcelona. El diplomàtic també ha qüestionat la utilització de l'holocaust nazi que
patiren els jueus amb els atacs cada cop més freqüents de polítics espanyols contra el procés català.
Força lluny d'aquí, el president del govern, Mariano Rajoy, que és de viatge al Japó, anunciava als quatre vents, que l'economia espanyola és notícia arreu del món per l'espectacular recuperació que està tenint. Només cal veure els 25.572 aturats més que se sumen aquest més al 4.700.000 mil existents. Però és clar, sempre podríem estar pitjor i ser-ne 10 milions. Tot i així, el mandatari gallec rememorant temps passats i volent treure ferro a l'accident nuclear, ha visitat Fukushima i ha declarat que és infundat el la por d'alguns al lligar el nom d'aquesta bonica ciutat amb el desastre. Deu ser que també es tractà de "unos hilillos de plastislina". Pensant així, li aconsellem fermament que es banyi en aquelles aigües tal com feu fa molts anys un paisà seu, que es remullà a la platja de Palomares després d'haver-hi caigut una bomba atòmica.
Acabem parlant de perles. La primera ens l'acosta la revista nord-americana Reader's Digest, que ha fet un rànquing de les ciutats més honestes del món. La publicació posava com asqué una cartera enmig d'un carrer cèntric per esbrinar quins eren els ciutadans que les tornaven amb més freqüència. Doncs bé, segons aquest TOP Hèlsinki (Finlàndia)i Mumbai (Índia) foren les localitats més honestes. Al final del ranking s'hi troben Lisboa i Madrid. Aquesta darrera de 12 carteres en retornà dues, i una d'elles gràcies a un turista estanger que visitava la capital espanyola.
La segona perla ens desvetlla com d'insaciables i cobdiciosos poden arribar a ser els bancs, si més no a Rússia. En una nova campanya publicitària força agressiva l'entitat bancària proposa als clients morosos una solució dràsctica, el suicidi amb un tret al cap. Un dels clients però va tirar pel dret enviant una còpia de l'anunci a un diari i posteriorment els denuncià a la policia. Fruit del ressò mediàtic, l'entitat es defensà dient que era una manera graciosa de fer reaccionar als deutors que no volen contactar amb el banc, i s'ha malinterpretat el fullet.
En fi internautes, com deia el gran Benjamin Franklin: "Si vols conèixer el valor dels diners, tracta de demanar un préstec."
