Bon dia i bon dijous internautes. L'actor nord-americà Gould, Elliot va dir encertadament que 'Ningú pot ser esclau de la seva identitat: quan sorgeix una possibilitat de canvi, cal canviar.' I a vegades, a part que les vaques fan c...des, les coses canvien a últim moment i és el que encara porta cua entre els socialistes. Després del posicionament que tant PSOE com PSC van prendre votant de manera diferent la moció d'UPyD que reivindicava l'Estat com a únic subjecte polític i jurídic, i d'aquesta manera impossibilitant que els territoris poguem decidir el nostre futur individualment, tornem a entrar en el bonic joc de les matitzacions per treure ferro. A l'igual que al futbol, l'important és el resultat i abans d'ahir el PSOE va fer un gir que ni el gran estadista i encara líder del PSC s'esperava, votar a favor de la moció, quan en un principi havien optat per abstenir-se a l'igual que els seus socis catalans.
Tot i que a més d'un el comportament d'aquestes formacions sovint ens recorden la magnífica novel·la de misteri El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde de l'escocès Robert Louis Stevenson, el cas és que segons explica gran part de la premsa, la vella guàrdia i la pressió de la nova líder del PSOE andalús, Susana Díaz, feren replantejar el sentit del vot a Pérez Rubalcaba per por a perdre els pocs suport amb què encara compta. Òbviament, aquesta no és la primera vegada i malgrat la sanció de 600 euros als diputats del PSC per trencar la disciplina de vot, la portaveu dels socialistes espanyols, Soraya Rodríguez va deixar clar que comparteixen un projecte comú i ambdós estan en contra de la independència.
De tota manera, dos clàssics van voler tenir el seu minut de glòria. Així, Alfonso Guerra i José Bono fent gala del seu populisme habitual, tornaren a criticar durament els diputats divergents i apostaren per crear un PSOE a Catalunya per recuperar l'espai electoral que no capta el PSC. Un fet que ja recollira la darrera enquesta de El Periódico que explicava que si s'arribés a trencar el vincle del partit de Pere Navarro amb el socialisme espanyol, conservarien la meitat dels votants. Veurem doncs com evoluciona aquest mini-conflicte, perquè molt em temo que els dots de persuació dels socialistes catalans per convèncer la gent de Rubalcaba d'incloure el dret a decidir a la reforma constitucional són més aviat escassos, especialment perquè tampoc s'hi esforcen massa.
D'altra banda, cal que tornem a parlar de la situació límit que viuen els farmacèutics, ja que segons explicava Jordi de Dalmases, president del Consell de Col·legis de
Farmacèutics de Catalunya en una entrevista a Catalunya Ràdio, a data d'avui la Generalitat els deu 416 milions d'euros, podent arribar als 550 al desembre. Aquest col·lectiu, que forma part del sistema de salut, ha vist com bona part dels seus membres s'han vist obligat a demanar crèdits per tal de seguir donant servei als usuaris. El problema però ja fa temps que ha tocat el moll de l'os i això podria traduir-se en que si l'Estat no posa en solfa el pla de pagament a proveïdors, aleshores els propers mesos haurem de començar a pagar íntegrament els medicaments i ja se'ns abonaran quan hi hagi pressupost suficient. Una situació aquesta que no deixa d'aprofitar el govern central per mostrar-se com l'únic salvador d'aquests professionals, en detriment segons ells de la mala gestió de la Generalitat, obviant però els deutes, inexistents per alguns, que l'Estat té amb Catalunya.
També a casa nostra, un tràgic succés tinguè lloc el passat cap de setmana, quan el porter del Girona B, Nil Marín, va perdre la vida en un accident de trànsit. Al ja trist esdeveniment, s'hi ha de sumar un fet indignant, menyspreable i mesquí com el protagonitzat pel president del CD Olímpic de Xàtiva, Alfonso Rus. Segons s'ha publicat, després de la mort d'en Nil, els seus amics del Llagostera que jugaven un partit amb l'equip de Rus, van demanar fer un minut de silenci en homenatge al jugador. La sorpresa fou majúscula quan el president local s'hi negà i els emplaçar a fer-lo a casa seva i no allà. Tan bon punt es conegué això, la xarxa bullí d'indignació vers aquesta actitud i això serví també perquè Victor Marín, pare del desaparegut jugador, escrigués una emotiva carta per retreure la baixesa moral d'un dirigent que a més no és la primera vegada que mostra els seus valors humans. Com a dada significativa per entrendre el seu comportament afegirem que el president de la Diputació de València i diputat pel PP a les Corts Valencianes no és especialment amic dels catalans, i de fet ni ganes.
Girem full i posem perles a la informació. En ple temps de descompte vers la nostra castanyada i el menys nostrat Halloween, un supermercat norueg ha volgut fer un gracieta que no ha acabat de triomfar entre els seus clients. Tal com explica el The Daily Meal el director de compres Knut Spaeren va tenir l'ocurrència de posar falsos membres amputats del cos, perfectament envasats en els prestatges de l'establiment per seguir la moda americana. Finalment, vist l'èxit de l'experiment van decidir retirar els productes ja que pel que es veu no tenien massa canívals aquell dia.
La segona perla ens arriba des del carib, perquè el president veneçolà, Nicolà Maduro ha tornat a sorprendre a propis i a estranys ensenyant una enigmàtica foto feta per un dels treballadors de les obres del metro de Caracas. No sabem si perquè és un fanàtic del programa Cuarto Milenio, però el cas és que després que fa un temps digués que havia vist Hugo Chávez reencarnat en un ocellet, ara el mandatari diu que una taca de la fotografia correspon a la cara del desaparegut i controvertit president. Al marge de l'anècdota, no deixa de ser significatiu que un president anomenat Maduro es dediqui a fer aquest tipus d'anuncis i a més hagi creat recentment el ministeri de la Felicitat.
Sigui com sigui, no proveu a mirar imatges fixament durant deu minuts, perquè encara acabareu José María Aznar abraçat a una estelada. Els experiments a casa i amb gasosa, no ho oblideu, que després passa el que passa.
