La paraula de moda: 'Impossible'

Bona tarda i bon dimarts internautes. Napoleó Bonaparte, un dels grans herois de França digué en una ocasió als seus generals que 'L'impossible és el fantasma dels tímids i el refugi dels covards.' I aquesta sembla ser que és la paraula estrella en els darrers discursos de dirigents com García-Margallo, Felipe González, Rodríguez Zapatero o Alícia Sánchez-Camacho. Aquesta última, es qualificava d'aquesta manera la proposta d'Oriol Junqueras sobre la doble nacionalitat espanyola i catalana. Tot i així, la formació conservadora no sembla estar tocada per la gràcia de Santa Rita de Càscia, patrona dels impossibles, si tenim en compte el poc èxit que han tingut els seus darrers oferiments per crear un bloc comú contra els independentistes. Des de Madrid i Barcelona, Cospedal i Camacho convidaven a intel·lectuals i personalitats significatives de la societat catalana, juntament a partits com PSOE, UDC i C's a integrar-se en una plataforma que apagui les aspiracions sobiranistes de gran part de la ciutadania. L'èxit a aquesta crida ha estat tan clamoròs que de moment només el partit d'Albert Rivera ha dit que estudiarà l'oferiment, que de fet ja havien fet ells primer. I és que en certa manera, els dos grans partits espanyols veuen com Ciutadan's està el nen mimat d'Intereconomía i El Mundo, podent arrabassar-los bona part dels vots a Catalunya. D'aquesta manera, tant populars com socialistes competeixen ara no per arreglar el problema sinó per convertir-se en el pal de paller de l'espanyolisme més patri.

En aquest sentit, La Vanguardia explica que la direcció nacional del PP incrementarà la presència dels seus dirigents a Catalunya participant en múltiples actes, després de la crida que la seva filial demanés ajuda a la Moncloa perquè veuen com enlloc d'apagar-se, el cas català va in crescendo. Per això mateix, el partit de Rajoy mira també d'influir en els mitjans internacionals per desestabilitzar el procés. Una mostra la trobem en l'entrevista que el president del govern ha concedit al The Wall Street Journal, diari nord-americà del qual n'és conseller José María Aznar. A l'entrevista Rajoy parla d'economia i política. El cap de l'executiu és mostra confiat en la recuperació econòmica, ja que malgrat no s'ha acabat la crisi sí que ho ha fet la recessió. En quan a política, explica que "separar Catalunya d'Espanya va contra l'evolució natural del món". Estranya aquesta observació, si tenim en compte que em sembla molt més antinatural que en ple segle XXI un estat veti el dret a decidir de tot un poble.

Però es clar, són tantes les coses que no són justes en aquesta vida, que aleshores és fàcil entendre el descrèdit que tenen les institucions judicials. Si fa pocs dies ens congratulàvem de la petició que el jutge de Palma José Castro feia als magistrats valencians perquè imputessin l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i l'alcaldesa de València, Rita Barberá, avui la crua realitat del conservadorisme judicial ens ha fet tocar de peus a terra. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha decidit no imputar els dos dirigents per considerar que no hi ha suficients indicis de delicte en el cas de les adjudicacions a l'Institut Nóos d'Iñaki Urdangarín i la infanta. Un fet que no ens ha d'estranyar quan el mateix Tribunal Constitucional admet que no és incompatible ser jutge i militar en un determinat partit polític, si més no en el PP.

Acabem parlant de les diverses perles que ens ha portat la informació. La primera fa referència a allò que podria haver estat i per fortuna no fou. Segons explica el The Guardian, uns documents desclassificats revelen que el 1961 els Estats Units van salvar-se miraculosament de dues bombes d'hidrogen Mark39, 260 vegades més potents que la bomba d'Hiroshima. Sembla que el mal estat d'un censor va evitar el desastre. Menys mal que l'obsolescència programada també és present en aquest tipus d'armament.

La segona perla té com a protagonista Gentil Ramírez Polaina, un colombià de 66 anys que s'ha vist desarmat a causa d'una sobresodi de Viagra. L'home que va patir el que s'anomena cas de priapisme agut, va dirigir-se a l'hospital degut a la dolència i va veure com l'estat inicial d'alegria es convertia en un malsón, ja que finalment els metges dictaminaren que l'única solució per la fractura de penis era amputar-li. 

En fi internautes, ja ho deien els clàssics: 'val més pensar amb el cap que amb l'entrecuix.'

Reaccions: