Bon dia i bon dimecres internautes. 'Nunca es tarde si la dicha es buena', això és el que diu un popular refrany castellà que, de ben segur, tindran com argument els membres del gabinet del ministre de l'Interior. Després de 4 mesos, no fou fins ahir que Jorge Fernández Díaz va comparèixer per desmentir, amb la boca petita i amb un llenguatge carregat de barroquisme, que el famós informe fantasma sobre els comptes suïssos no té cap mena de validesa.
La pregunta subsegüent que ens formulem és 'per què si l'informe no prové de la UDIF ni de cap funcionari policial se li va donar credibiliat, tant des del PP com des del govern? I tot això, recordem es produí a pocs dies de les eleccions catalanes. Per tant, es confirma el que molts fa temps que pensem, una gran maniobra generada a les clavegueres de l'Estat i impulsada per mitjans a fins.
El ministre i membre de l'Opus Dei, no va poder donar el nom de l'autor de l'informe que, recordem va perjudicar greument els interessos de CiU, però si que va confirmar que no es correspon amb document oficial del cas Palau. Obviament, des de la Generalitat no van trigar gens a demanar una rectificació pública del govern espanyol per les calúmnies que tacaven l'honorabilitat dels presidents Mas i Pujol. No cal ser il·lús perquè és evident que aquesta no arribarà. Això sí, esperem que des de Madrid comencin a entendre la pèrdua de suport electoral a Catalunya.
En l'àmbit de les infraestructures el govern espanyol torna a fer gala de la seva ceguesa. La ministra del ram, Ana Pastor, va signar un acord a Brussel·les amb diversos països per tal d'implementar el transport ferroviari de mercaderies a través del Corredor Mediterrani, ja que Brussel·les es nega a finançar el Corredor Central, que tan agrada al govern de Rajoy. Ara bé, resulta que si llegim l'acord, el govern espanyol ha incorporat una ruta que també passa per Madrid. O sigui, han fet seva aquella dita que 'tots els camins porten a Roma', i ara resulta que Madrid forma part del Mediterrani, si al final resultarà que sí tenen platja. I jo que pensava que sabia geografia...
En el terreny econòmic, els pressupostos de la Generalitat de moment no s'aproven. Ho explicava el Conseller Mas Colell i també la secretaria general d'Esquerra, Marta Rovira. Per la republicana, l'objectiu d'assolir el 0,7€ del dèficit suposaria una sagnia de 4.400 milions més per la ciutadania que, òbviament, no estan diposats a permetre. I si els pressupostos d'ajornen uns mesos, el farmacèutics veuen com el negoci que era tan rentable no fa pas tants anys, ara els està obligant a demanar crèdits i a tancar en alguns casos. Són ja 305 milions d'euros els que el govern català deu a les farmàcies, un fet que provocarà mobilitzacions i segurament la convocatòria d'una vaga per part del sector.
I acabem amb un dels nostres ministres favorits, Cristóbal Montoro, un crac del Club de la Comèdia, famós pels seu somriure sorneguer i també per la seva mala fe, per no dir, mala baba. Ahir coneixíem les sorprenents dades sobre el dèficit del primer mes del 2013. Resulta que els comptes del gracietes del Montoro no són tan bons com deien, perquè s'increment un 35% respecte al gener de l'any passat. Li recomano allò que ja deia Aristòtil fa uns quants segles: 'El càstig del mentider és no ser cregut malgrat alguna vegada digui la veritat'.
