Les 30 monedes

Bon dia i bon dimarts internautes. Al costat de Santa Maria del Mar trobem un dels punts de trobada imprescindible cada onze de setembre, el conegut com Fossar de les Moreres. Un espai on hi trobem una placa que ens recorda el sacrifici que van fer per Catalunya aquells que van caure en el Setge de Barcelona (1713-1714), durant la Guerra de Successió. I en aquesta inscripció hi llegim: 'Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor'.

Doncs bé, aquest recordatori de la nostra història també el deuria tenir fa ben poc el President de la Generalitat durant aquesta famosa reunió secreta amb el seu govern. Trobada que, pel que explica el diari Ara, no fou una bassa d'oli ja que s'hi visqué certs moments de tensió amb els consellers d'Unió, vicepresidenta inclosa. Sembla que l'actual rumb que està prenent el conflicte amb l'Estat no agrada precisament el soci de govern i fou en aquest context que Artur Mas els etzibà que ell no vol passar a la història com un traidor.

En aquest sentit, la maquinària mediàtica a fi al govern de Rajoy ja comença a esbombar que Mas podria acceptar renunciar a la plena sobirania a canvi d'un pesudo Pacte Fiscal. I ho fan la mateixa setmana que es reuneix el Consell de Política Fiscal i Financera. És a dir, extrapolant la coneguda traició de Judes Iscariot per 30 monedes de plata.

Parlant de Monedes, l'euro comença a afeblir-se després del terratrèmol econòmic que va suposar aquest cap de setmana de la taxa als ciutadans de Xipre. A hores d'ara, la Unió Europea ha get un pas enrere i ara recomana al govern de l'illa que la taxa només s'apliqui als dipòsits superiors a 100.000 euros. No sabem si aquesta nova posició de la Comissió obeeix a un globus sonda per tal d'advertir a altres països en risc de contagi del què els pot arribar a passar. Estarem atents de com evoluciona aquesta crisi de la quitança imposada als estalvis dels xipriotes. Això si, Europa comença a perdre la credibilitat internacional incomplint garanties com les que va aprovar no fa massa. Potser que ens comencem a plantejar si realment surt a compte perdre la sobirania per donar-la a una Unió Europea dirigida amb mà de ferro des de Berlín.

I acabem fent-nos ressó de l'acte que el Barça i la Plataforma per la Llengua van organitzar en un institut de Barcelona. Davant d'un auditori ple d'estudiants d'origen divers, el president del club blaugrana, Sandro Rosell, va aprofitar per recomanar que aprenguin català si realment volen integrar-se a Catalunya, tal com va fer en el seu dia el suís Hans Gamper, el qual convertí la llengua de Pompeu Fabra en l'idioma oficial del Barça. Aquest gest de Rosell l'honora, però potser que comenci a predicar amb l'exemple, perquè no conec massa jugadors del planter que parlin català, tret dels de sempre.