El bisturí de Montoro

 



Bon dia i bon dijous internautes. 'El millor metge és el que coneix la inutilitat de gran part de les medecines', ho deia l'estadista i científic nord-americà Benjamin Franklin. I és que en aquesta vida, qui més qui menys, ha conegut algú frustrat per no haver exercit la professió que desitjava i aquest modest opinador de la 'cosa pública', us convida a reflexionar sobre allò que alguns sempre haurien volgut ser i no van poder ser-ho. Em refereixo al ministre d'Hisenda, aspirant com sabeu a estadista i també al Club de la Comèdia, el qual estaria sospesant si convertir-se, metafòricament parlant, en cirurgià de les finances catalanes.

Finances que podrien veure's afectades pel que fa a la subvenció per a la formació contínua dels especialistes en transplantaments, una mesura que deixaria sense els actuals 126.000 euros que permeten els professionals de la medicina conèixer i aprendre noves tècniques que comporten que el model català sigui un referent a nivell mundial. La pregunta que ens hauríem de fer és si aquesta suposada retallada, aplicable a les comunitats que no compleixin amb el dèficit marcat pel govern central, obeeix realment a aquest criteri o també hi ha quelcom més, com pot el debat identitari.

La mateixa qüestió podem extrapolar-la al nou model de finançament que podria aplicar-se a partir d'ara. Avui, precisament, els consellers de les comunitats autònomes estan convocats pel Consejo de Política Fiscal y Financiera. Pel que s'ha filtrat aquests dies a diferents mitjans, el govern de Rajoy estaria estudiant rebaixar el debat independentista trencant el que fins ara era la norma. D'aquesta manera, l'objectiu de dèficit s'aplicaria individualment segons cada comunitat. Veurem com es planteja en aquest tema i si no és més que la tàctica de l'ase i la pastanaga.

Sense abandonar l'àmbit econòmic, parlem de la conferència que el Col·lectiu Wilson va fer al Cercle d'Economia de Barcelona. El grup, format per diverses personalitats catalanes com els professora Xavier Sala Martín o Carles Boix, va exposar raons per les quals no surt a compte seguir formar part del projecte espanyol. Segons els ponents Catalunya no tindria per què fer-se de càrrec de la seva part del deute amb l'Estat i a més donaren dues dades prou significatives: un català en una Catalunya independent hauria de pagar 383€/any; avui en dia, el fet de pertànyer a Espanya ens suposa 2.251€/any a cadascun de nosaltes.

La perla del dia ens arriba, com no, des de Madrid. Segons l'Alt Comissionat de la Marca Espanya, el debat independentista ha suposat un gran deteriorament per la imatge exterior d'Espanya. Potser no ha tingut en compte casos com Bárcenas, Gürtel, Institut Nóos, caceres a Botswana...