Bon dia i bon dilluns internautes. La tempesta del cas Bárcenas, lluny de minvar, amenaça d'augmentar fruit de la borrasca informativa a la que estem vivint els darrers dies. Dissabte assistíem a un interessant programa a Telecinco, on al marge de les informacions ja publicades a la premsa, el presentador del Gran Debate, va llegir en directe un tuit enviat pel Partit Popular amenaçant de demandar el programa si seguien insistint amb el tema dels sobres B.
En relació als pressumptes sobresous pagats en diner negre en parlen també avui El Mundo i El País oferint més detalls sobre aquesta pràctica iniciada fa anys per l'extresorer del PP. El diari del grup Prisa publica un article de l'exdiputat popular Jorge Trias Sagnier en que confirma l'existència d'aquests sobres. El Mundo, per la seva banda, explica que Luis Bárcenas tindria amagat un às a la màniga que, segons sembla té molt preocupada a la cúpula popular, ja que comptaria amb rebuts signats pels beneficiaris d'aquests suculents sobres.
El cap de setmana no ha servit per apropar posicions entre les forces polítiques catalanes que encara estan negociant la Declaració de Sobirania. Ho deixava ben clar el líder d'ICV Joan Herrera acusant d'irresponsable al PSC buscant mil i una excuses per no signar el document, que tindria com escull el fet de reivindicar el subjecte polític i jurídic propi, si des de Madrid no s'autoritza.
Malgrat hagin passat les eleccions, les enquestes continuen ben vives. El Periódico de Catalunya publica un sondeig de GESOP en que torna a manifestar-se la majoria de partidaris de la independència amb un 57%. Aquest nombre arriba al 68,9% quan es pregunta pels favorables a realitzar la consulta el 2014. L'enquesta també ens mostra la intenció de vot dels ciutadans després de l'acord amb ERC i el cas Pallerols. En aquest sentit CiU es veuria castigada amb la pèrdua de 10 diputats que, serien gairebé els mateixos que guanyarien els republicans. El PSC perdria entre 2 i tres diputats igual que el PP, i les CUP augmentarien entre 1 i 2 representants.
Finalment, Oriol Junqueras surt clarament reforçat essent el líder més ben valorat. Així doncs, potser que els altres líders polítics s'ho fessin mirar, perquè és prou significatiu que un diputat novell al Parlament sobresurti de la resta, probablement perquè no està condicionat pel sistema i aporta certa frescor a una classe política cada vegada més desprestigiada, bàsicament pels seus comportaments irresponsbles i en alguns casos també delictius.
