Quants més serem més riurem

Bon dia i bon divendres internautes. El filòsof anglès Sir Francis Bacon escrivia al S.XVI va escriure que 'Els viatges són en la joventut una part d'educació i, en la vellesa, una part d'experiència'. Doncs bé, avui el famós tema que durant la dècada dels seixanta van popularitzar Cristina y Los Stop sota el nom de "El turista 1.999.999" torna a estar d'actualitat degut a l'augment considerable de visitants al nostre país. Catalunya ja ha rebut des de començament d'any un total de 8,8 milions de turistes, principalment de França, Regne Unit i Rússia, símptoma doncs que els aires independentistes no estan espantant la "clientela" ans el contrari, perquè si la tendència segueix igual, enguany podríem tenir-ne més que mai. Un fet que per sort o per desgràcia no tothom pot presumir, ja que la capital del reino, també coneguda com Madrid, ha perdut un 5,5% de visitants. Potser s'haurien de començar a plantejar fer una consulta i així segurament guanyarien turistes com nosaltres.

Tot i aquestes bones dades pel sector, cal tenir ben present que 'el llegir no ens faci perdre l'escriure', com ja hem dit en més d'una ocasió des d'aquesta tribuna, perquè l'economia catalana no ha de basar-se únicament en el turisme perquè podria arribar a passar el mateix que amb la construcció i deixar-nos gairebé K.O. degut a la manca de planificació per trobar alernatives ocupacionals. 
Sigui com sigui, aprofitem aquestes bones dades per fer entre tots pedagògia als foranis i explicar-los que Catalunya és molt més que els falsos esterotips de 'sangria, toros i flamenco', i que les nombroses estelades que decoren el paisatge català no tenen res a veure amb un partit de futbol com alguns es pensen.

Parlant d'estrangers i economia, ahir el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig desmentia amb dades a la mà, la fugida d'empreses catalanes cap a Madrid i es preguntava si el 20% de les companyies arribades a la capital des d'altres comunitats també obeïen a qüestions sobiranistes dels seus territoris com se'ns pretén fer creure. Al marge d'aquestes explicacions, Puig també va destacar que les inversions estrangeres al Principat ronden els 2.500 milions d'euros, tres vegades més del que té la capital espanyola. Per rematar tota aquest argumentari, una altra dada gens sospitosa perquè la facilitava Jaime García Legaz, secretari d'Estat de Comerç: les exportacions catalanes suposen el 25% del total d'Espanya.

En l'àmbit polític, el secretari d'organització de CDC, Josep Rull convidava a Duran i Lleida a sumar-se a la cadena humana, perquè el plantejament de la Via Catalana és molt semblant al de la manifestació de l'any passat en que el líder d'Unió va participar. Precisament per això, la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va declarar que l'executiu no hi hauria d'assistir en pes, tal com ja van fer l'any passat. No sabem si aquest argument era una declaració d'intencions per dir veladament que només hi assistissin els consellers de Convergència i no els d'Unió. Amb les darreres manifestacions de dirigents de les diverses formacions arran de si és convenient o no participar-hi, sembla que l'aniversari dels 40 anys de l'anomenada síndrome d'Estocolm continua ben viva perquè han arribat a establir un fort vincle d'amistat i complicitat amb aquells que fa tres segles tenen segrestada la ciutadania de Catalunya.

Finalitzem la setmana no sense oblidar-nos de les perles.  El Nació Digital ens explica el cas d'un home alemany de 24 anys, que sota els efectes de les drogues i mig despullat es passa quatre hores de festa en l'avió que acostuma a utilitzar la cancellera Angela Merkel. Els experts encara no entenen com aquest individu va aconseguir burlar la seguretat de l'aeroport militar de Colònia-Bonn i passar-se vàries hores dins l'aeronau bebent, ballant i fent destrosses per valor de més de 100.000 euros. 

D'altra banda, El Periódico publica una informació sobre  William Passman, un exfinancer que fa un temps va decidir veure món i canviar la seva monòtona vida. Per fer-ho més divertit i gràfic va tatuar-se un gran mapamundi a l'esquena, que serveix per saber cadascun dels 70 països que ha visitat en aquests 7 anys. No sabem si quan Catalunya esdevingui un nou país això li ocasionarà algun problema i haurà de passar pel quiròfan per tal d'actualitzar les fronteres europees.

La tercera perla ens la brinda La Vanguardia, la qual es fa ressò de l'aventura d'un dentista canadenc que preten clonar l'exbeatle John Lennon a partir d'una dent. Segons sembla, l'odontòleg va adquirir la peça amb càries en una subhasta i després de visitar nombrosos centres ha decidit enviar-la a un laboratori per tal d'extreure'n l'ADN. Menys mal que va decidir-se per Lennon i no pel famós cunyaooo espanyol, perquè ho tindria una mica més cru si l'haguessin de clonar a partir dels incisius.

Ja que hem iniciat l'editorial parlant de turisme, permeteu-me acabar una interessant història que li succeí a un d'ells. Tot i així, esperem que aquells que han d'explicar als seus països el que han vist a casa nostra, siguin una mica més llestos que aquest turista que estant al Sàhara i caminant en ple desert anava amb un vestit de bany. Un beduí el mira sorprès i el turista li respongué:

- Vaig a nedar una mica
- Però si l'oceà està a mil tres-cents quilòmetres d'aquí!
- Mil tres-cents quilòmetres! Mare de déu senyor, quina platja tan gran!