'Había una vez, un circo'

Bon dia i bon divendres internautes. 'Había una vez,un circo que alegraba siempre el corazón lleno de color, un mundo de ilusión, pleno de alegría y emoción'. Segur que els més grandets de casa recordareu aquesta mítica cançó que fa uns anys, quan encara no hi havien les tv privades, i amb prou feines aparells en color, ens oferien els pallassos de la tele. Doncs bé, a grans trets aquesta és la patètica imatge que deixaren ahir a molts telespectadors que seguiren amb expectació la compareixença de Rajoy a un Congrés disfressat de Senat a causa d'unes obres.

En aquesta ocasió el show estava perfectament orquestrat, autocrítica més aviat escassa per reconèixer un abús de confiança per part d'un col·laborador, al que com d'altres, va ajudar fins i tot en els moments difícils. Gran persona Rajoy, i evidentment les grans persones no són culpables de res, sinó que pequen de bona fe. Segons ell, va cometre un greu error en confiar en un delinqüent anomentat BÁRCENAS, sí, va atrevir-se a dir BÁRCENAS fins a 17 vegades.

La seva intervenció estava perfectament estudiada, segons fonts populars, però no del tot si tenim en compte que ni se'l s'havia de memòria ni tan sols va obviar de llegir anotacions com 'fin de la cita'. La coreografia sí que estava preparadíssima ja que la claca de la bancada popular era més pròpia d'un circ barat o d'un patí d'escola, amb crits, insults, aplaudiments mil·limetrats i sincronitzats que denotaven que també apareixien al discurs del compareixent i del qual en tenien còpia els populars, no fos cas que aplaudissin o cridessin a deshora.

La oposició es mostrà contundent i foren varis els grups que li demanaren la dimissió, no fou el cas de CiU que només l'advertí que seria molt greu que apareguessin noves proves que rebatessin allò que el protagonista estava desmentint ahir. 'Calumnia', 'totxo' i 'corrupte' foren alguns dels qualificatius que més sonaren a la Cambra, i malgrat els socialistes de Rubalcaba collaren força Rajoy, aquest contraatacà traient-los drapets bruts del passat com FILESA, Luis Roldán o el cas Faisán. Una olla de cols en definitiva que només serví per escoltar: el nom de Bárcenas, la inexistència de comptabilitat B, la confirmació de sobresous legals, cap dimissió i sense eleccions a la vista.

Els que sí que han tingut vista han estat el comitè d'experts que han qualificat l'enciclopèdia lliure online en català, més coneguda com Viquipèdia. Segons la informació que trobem a El Periódico, aquesta eina la aconseguit la qualificació de PERFECTA, una distinció que fins el moment només tenia la versió russa, ja que ambdues disposen de més de 400.000 entrades amb continguts de gran qualitat, per davant d'altres com l'anglesa, francesa i espanyola.

Tal com explica el Nació Digital, la nostra llengua no acostuma a tenir la mateixa acceptació a l'exterior que a l'Estat, i un dels exemples sagnants d'aquests darrers dies el trobem a les Illes Balears, on el govern del Popular José Ramón Bauzá, ha cessat i obert un expedient a tres directors d'institut, els consells escolars dels quals van votar en contra de la nova llei de llengües del govern balear. Lluny de quedar-se aquí, el director general d'educació els ha suspès de sou i feina per tal de donar exemple als docents que, malgrat tot, pensen convocar vagues com a protesta.

Parlant de protestes i manifestacions, són nombroses les que s'estan donant al regne del Marroc, després de l'indult que Mohamed VI va concedir a 48 presos espanyols que estaven complint condemna al regne alauita. Aquesta decisió no li vingué per inspiració d'Alà, sinó per la petició que el rei dels espanyols va fer-li fa uns dies en una visita oficial. Entre els absolts i tal com llegim a Libertad Digital hi ha personatges tan sants i honorables com un pederasta acusat d'abusar d'onze menors i gravar-los en vídeo. No sabem si la intenció de Juan Carlos era incorporar-los com a nous membres d'aquell entranyable cos de l'exèrcit que té una cabra com a mascota.

Marxem cap a les perles del final de setmana. La Vanguardia publica una notícia sobre la llei de transparència de la Gran Bretanya que ha permès descobrir una curiosa i alhora inquietant anècdota al voltant d'un discurs del 1983 que la reina Isabel II no va pronunciar mai. En ell Sa Graciosa Majestat, que tot sigui dit no fa cap gràcia, anunciava allò que hagués pogut ser però finalment no va ser: La III Guerra Mundial. I mentrestant aquí, sense desclassificat res de res, perquè aquell senyor ho deixà 'todo atado y bien atado con Juanito'.


I com que aquesta ha estat una setmaneta més aviat dureta en quan a informacions negatives, les següents perles ens serviran per gaudir del cap de setmana amb més optimisme. Per estrany que sembli això ens ho facilita una carta d'un lector al director de l'ABC, amb un missatge ben clar: 'Cataluña está perdida'. El Singular Digital en dóna més detalls i assenyala la pena, tristor i ràbia d'aquest cordovés que ha estat patint haver de veure tantes estelades arreu on anava a gaudir de les seves vacances.

El segon motiu d'esperança també ens el porta una altra carta al director d' El Periódico. En ella, la lectora que viu a Madrid, lloa la valentia i la determinació dels catalans, enfront d'aquells espanyols que només odien i critiquen. La carta acaba demanant que agraïria formar part d'una Catalunya Independent.  



Reaccions: