Cues de pansa

Bon dia i bon dimecres internautes. 'Creure intel·ligente al que sap moltes coses de memòria és com considerar savi al que a casa seva té una gran biblioteca'. Amb aquesta subtilitat ho escrivia Carlo Dossi, escriptor i diplomàtic italià que ens serveix per endinsar-nos en el bonic món de la pèrdua de memòria dels dirigents del PP que ahir van declarar com a testimonis a l'Audiència Nacional. 

Al marge d'aquestes llacunes mentals tan habituals en alguns polítics, ens referirem al més substancial del que van explicar al jutge. Tant Javier Arenas com Francisco Álvarez-Cascos no recordaven per què els seus noms apareixen en les anotacions de Bárcenas referides al cobrament de sobresous, un fet que sí hauria reconegut Cristóbal Páez, exgerent del PP que substituí Bárcenas en el càrrec. Tot i així, l'estratègia dels dos exsecretaris generals coincidí a l'explicar que hi havia un cert descontrol a l'hora de rebre donacions i negaren la comptabilitat B de la formació conservadora. Serà interessantíssim el testimoni de Dolores de Cospedal, que avui declara davant el jutge Pablo Ruz. En funció del que digui, podria aparèixer misteriosament alguna conversa gravada que contradiria la seva declaració i això podria tenir conseqüències directes (no diferides) per la seva carrera política.

Si ahir el culebrot de Gibraltar tenia com actor convidat a un general a la reserva, avui el diputat al Congrés per ERC, Alfred Bosch és notícia tal com recull la premsa nacional i la britànica. Al Nació Digital, llegim que el repubicà ha escrit una carta al Ministre en Cap del penyal solidaritzant-se pel bullying que estan patint per part del govern espanyol. A més, Bosch recorda que els ciutadans de Gibraltar ja s'han expressat en diverses ocasions a través del dret a l'autodeterminació negant-se a canviar de nacionalitat.
 
El que no té tampoc cap ganes de canviar de passaport és Ignacio Fuentes Albesa, president de les joventuts del PP de Sant Cugat. El diari ARA explica les seves darreres manifestacions en que demana la reforma de la llei de partits per tal d'il·legalitzar els partits independentistes, un regal que seria perfecte fer-lo per Diada. Un desig que no ens fa posar les mans al cap donat que el personatge ja ens te avesats a dir-ne de l'alçada d'un campanar. No fa massa en una piulada al Twitter deia quelcom que dista molt del que és democràcia: "La sobirania nacional i el territori nacional no es vota, es defensen amb ungles i dents, davant els possibles enemics que la volen destruir, perquè és sagrada".

El que no sembla sagrat és el lema de la Via Catalana per la Independència perquè Àngel Ros i altres dirigents del sector catalanista del PSC també van demanar que es canvíes pel Dret a Decidir. Decidir-se és precisament quelcom que haurien de tenir en compte aquests dirigents perquè no acaben de marxar d'un partit que ha deixat la defensa dels interessos de Catalunya, per no sabem ben bé quins. Tal com deia fa pocs dies la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, a ningú l'obliguen a anar a la cadena humana independentista, i en tot cas els que no els agradi poden optar per fer la seva pròpia manifestació. 

Entrem en territori "Perlil" i ho fem parlant d'una nova aplicació pels mòbils anomenada Spreadsheets, . El software monitoritza entre altres factors: la intensitat en decibels, la durada i la freqüència. Una eina interessant pels amants de les estadístiques que veuran satisfets o no els inputs sexuals introduïts. Trobareu la notícia ampliada al diari ARA.

La segona perla ens l'apropa el diari El Mundo, el qual ens explica l'original iniciativa de varies organitzacions participants en la I Conferència Regional sobre Població i Desenvolupament d'Amèrica Llatina i el Carib. Així, els ciutadans que visitin la capital d'Uruguai, es trobaran amb la típica cabina vermella londinenca, però amb la peculiar característica que té fil directe amb Déu. Veurem si arriba a contestar o pel contrari sempre està comunicant.

Acabem parlant d'un negoci que està triomfant a la República Txeca. Els turistes i vilatans de Praga es troben aquests dies amb una alternativa peculiar als típics tours. Un grup de joves de la capital han creat CorruptTour.com, un web que permet reservar un recorregut per diferents punts destacats de corrupció en aquell país. D'aquesta manera, han decidit associar dues de les principals característiques del país: el turisme i la corrupció política. Una iniciativa que podria exportar-se perfectament a Espanya, però em temo que el tour seria bastant car tenint en compte els nombrosos punts a visitar arreu de l'Estat.

I per cert, si no teniu cues de pansa per la memòria no us hi trenqueu el cap, perquè Immanuel Kant ho tenia força clar: 'Quin record queda dels homes? Una hora de feina pel marbrista'.

Reaccions: