L'Alicia no estima els Mossos




Bon dia i bon dilluns internautes. La política com ja hem dit en més d'una ocasió no només es caracteritza pels fets sinó també pels gestos. Fa ben poc, Alicia Sánchez-Camacho sortia a la palestra, no només perquè la fotografiessin, que també, sinó per denunciar una conspiració contra la seva persona, per tal de destruir la seva carrera política. I això ho deia arran de l'escàndol dels espies de Método 3, en la qual va veure's perjudicada.

Sigui com sigui, potser li hauríem de dir a la líder del PP català que a vegades no cal anunciar a bombo i plateret que hi ha una conxorxa contra la seva persona, sinó que amb actuacions com les que va protagonitzar ahir, un mateix va tirant-se pedres contra el seu teulat. Així, fent gala de la seva provada estima per Catalunya, va enviar una carta al conseller d'Interior, Ramon Espadaler, en el qual renunciava a la protecció dels Mossos d'Esquadra perquè no li mereixen confiança.

Aquest menysteniment cap a la policia de Catalunya, vestit d'excuses barates i pobres, no es precisament un gest massa conciliador, ara que el PP fa ús de la seva declaració de principis, oferint diàleg al govern de Catalunya per a acostar ponts. Fent gala de la seva modèstia habitual i les conegudes costums de passar desapercebuda, Sánchez-Camacho  va informar a la conselleria que a partir d'ara sera la Policia Nacional espanyola, la que la protegirà.

Sense deixar la trama d'espionatge, el diari La Vanguardia publicava dissabte una altra notícia sorprenent, perquè embolica encara més el cas Método 3. Segons el diari barceloní, el mateix dia de la detenció del director de l'agència de detectius, el cotxe del director general dels Mossos hauria estat aparcat al davant i hauria recollit una periodista a la porta. Des de la Conselleria d'Interior s'ha desmentit aquest extrem i s'ha ratificat la confiança en la policia de Catalunya, a l'igual que han fet també altres forces polítiques, excepte qui vosaltres penseu i jo no vull dir.


D'altra banda, no acostumem a tractar amb assumptes més propis del paper cuixé, però sovint es produeix un binomi entre temes d'estat i la premsa rosa. Almenys això és el que estem assabentant-nos aquests dies amb les informacions sobre el cap d'Estat i la princesa Corinna Zu Sayn-Wittgenstein. Tal com escrivíem la setmana passada, Corinna hauria estat la representant d'Espanya en diversos fronts. Ho explica avui Libertad Digital, detallant un fet que ha passat força inadvertit a Espanya i és que l'amiga íntima del rei hauria estat representant de l'Estat en diverses operacions financeres de gran volum, com són les negociacions entre Repsol i diferents monarquies àrabs per acosenguir petroli i, potser la més important, l'adjudicació de l'AVE de la Meca a una empresa espanyola. Però aquestes gestions, òbviament, no les hauria fet de forma desinteressada, sinó que tal com apunta el rotatiu digital, la princesa s'hauria embutzacat una bona pila de milions en comissions a l'haver facilitat aquests contactes al rei Joan Carles.

En l'esfera internacional marxem cap a unes illes que fa 31 anys van ser el focus d'una guerra que causà 600 morts. Aquest conflicte per la sobirania que tensionà les relacions entre Gran Bretanya i Argentina torna a l'actualitat, ja que se celebra un referèndum per conèixer si els habitants de les Illes Malvines o Falkland Islandsvolen continuar sota la tutela britànica o no. Tots els indicis apunten que la majoria dels electors no volen renunciar a la seva nacionalitat. Com era d'esperar, el govern de la presidenta Cristina Kirchner ja ha afirmat que no pensen reconèixer la legitimitat de la consulta. Us sona aquesta actitud de no acceptar la voluntat d'un poble per por als possibles i probables resultats?


Com va deixar dit un dels primers ministres britànics més famosos, 'El polític es converteix en estadista quando comença a pensar en les properes generaciones i no en les properes eleccions'. Curiosament, Winston Churchill no fou reelegit malgrat ser un dels guanyadors de la Segona Guerra Mundial.
 

Reaccions: