Bona tarda i bon dijous internautes. L'escriptor anglès Charles Lamb plantejava en un dels seus llibres la següent pregunta: 'Si la brutícia fos un triomf, quina mà aixecaries?' Qüestió aquesta que el sindicat ultradretà Manos Limpias ha tingut sempre molt clar alhora d'actuar i respondre de la millora manera que sap, embrutant tot allò que té a veure amb la democràcia i amb els nacionalismes. Fa uns anys li tocà el rebre l'expresident del Parlament basc, Juan María Atutxa, el qual fou objecte d'una querella per desobediència
a l'autoritat judicial al negar-se a complir l'orde del Tribunal Suprem de dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak. Un cop feta la feina, amb la connivència dels tribunals espanyols, els funcionaris feixistes han decidit provar sort intentant acabar també amb la vida política del president de la Generalitat de la mateixa manera, però aquest cop acusant-lo de sedició, coaccions i amenaces al Govern de la nació, prevaricació
continuada i malversació de cabals públics. Així ho exposava un dels màxims responsables de l'organització, advertint que han hagut de passar a l'acció davant la passivitat del govern del PP i combatre d'arrel un problema que per aquest Caballero de Honor de la Fundación Nacional Francisco Franco és el pitjor maldecap per la unitat d'Espanya.
Davant d'això i de les moltes campanyes de desprestigi que de moment esperen impacients en alguns calaixos, la societat catalana no hauria de caure en les provocacions i caldria que seguís treballant de forma unida, pacífica i democràtica per tal d'assolir el nostre objectiu final en forma d'independència i sense que ningú s'esquinci les vestidures, tot i que alguns acabin estirant-se els cabells.
Sigui com sigui, els nostres adversaris fa temps que no baixen la guarda, ans el contrari ja que sovint demostren que en l'ofensiva per retenir-nos van dos passos endavant. Si ahir explicàvem el cop de porta que José Mª Aznar feia a la direcció popular al no assistir a la convenció nacional, avui la fundació FAES que presideix presentava un informe de 80 pàgines, en castellà i en català on plantegen 20 preguntes i 20 respostes al repte sobiranista. En la seva bel·ligerància habitual, titllen tot el procés d'il·legal, manipulador amb la història i deslleial amb la resta de comunitats.
Malauradament, al marge de la tergiversació sempre interessada de l'ala més dretana del PP, hauríem de mirar-nos el melic i preguntar-nos pel famós llibre blanc català. Probablement, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) deu tenir grans eminències entre les seves files, però el cert és que a hores d'ara la població d'aquest petit país que vol tenir estructures d'Estat amb prou feines coneix la tasca que estan fent i molts menys els arguments per fer un pas endavant. Com no es comencin a posar les piles, encara ens el presentaran el 10 de novembre.
I un dels símbols que per excel·lència s'ha convertit en distintiu de les nostres reivindicacions nacionals és l'estelada. Si ahir en un principi l'atenció estava centrada en les incompareixences de José Zaragoza (PSC) i la persona del PP més enfadada de Catalunya, per allò que sempre està de morros, per declarar sobre Método 3, el punt informatiu calent el trobàrem més tard a la mateixa Comissió, tal com llegim al Nació Digital. El diari publica la crònica sobre la resolució presentada pels republicans per declarar l'estelada com a "símbol que representa un anhel i una reivindicació democràtica, legítima i no violenta". La votació tirà endavant gràcies als vots de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA. Òbviament, PP i C's votararen en contra i a més l'exdiputada popular i ara ciutadana Carina Mejías tingué els betzos d'advertir que “exhibir estelades als camps de futbol de la resta de l’Estat és una provocació que genera conflicte i confrontació” i a més "ha estat un símbol usat per persones vinculades a la lluita armada contra innocents".
El que tampoc es despentinà ni gairebé s'immutà pel terrible episodi que patí, és el protagonista de la perla d'aquest dijous. James Grant es trobava pescant tranquil·lament en aigües de Nova Zelanda quen de sobte es veié sorprés per l'atàc d'un tauró. Tot i les ferides de l'esquàlid, Jamés Grant es cosí ell mateix la ferida i trucà uns amics per anar fer unes birres un pub i celebrar el seu accidentat aniversari. Digueu-li valent o eixelebrat, tal com deia Goethe : 'La bogeria, de vegades, no és altra cosa que la raó presentada de forma diferent.'
